La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

L'orígen dels Pastorets

Els orígens del gènere dels pastorets s'endinsen en els temps, en els drames religiosos medievals. El document més antic que es conserva de teatre medieval sobre pastorets, dels segles XV-XVI, va ser recollit per Gabriel Llabrés i Quintana (1858-1928) i amb el nom de Manuscrit Llabrés es conserva a la Biblioteca de Catalunya (Ms. 1139). Es composa de 49 Consuetes Mallorquines, de les quals sis es refereixen al naixement de Jesús i dues a l’adoració dels pastors.

L’Officium pastorum és, de fet, el punt de partida de les antigues celebracions en les que els fidels interpretaven, durant la nit de Nadal, a les esglésies, durant la Missa del Gall. A l'esglèsia de Sant Feliu, amb motiu d'aquesta celebració litúrgica, els gironins representaven el Partus Beatre Viriginis, peça molt propera a l'Officium Pastorum. A mitjans del segle XVI, els cants, els balls i les mostres d'alegria col·lectiva que s'hi produïen, varen ser prohibides quan es proclamaren les disposicions eclesiàstiques del Concili de Trento (1545–1563) que evitaven que els temples esdevinguessin espais de disbauxa. Les representacions, foragitades de l’interior de les esglésies, es traslladaren al carrer i, més tard, a locals teatrals.

Fragment d'una Auca dels Pastorets, que es venia a la porta dels teatres on representaven la funció, i que la gent comprava com a record i per seguir el curs de la representació. (Amades).

A finals del segle XVIII va ser cèlebre entre les classes acomodades barcelonines, una versió del notari Ignasi Plana, i també diversos textos anònims en castellà, que es poden datar a l'entorn de 1860, sovint plagis, amb lleugeres modificacions, els uns dels altres. De fet, aquest recurs, com a font d'inspiració, va ser emprat per dramaturgs com Frederic Soler, Pitarra; un exemple de calc el trobem entre El Bressol de Jesús o En Garrofa i en Pallanga, de Pitarra , el 1891 (1), i el text castellà de Los Pastorcillos o sea Bato y Borrego de 1867. Aquest darrer era representat a Girona a finals del segle XIX, iniciant-se les representacions el dia de Nadal i finalitzaven la diada de Reis.

El 1887 es publica a Vic Los Pastorets en Betlem o sia Lo Naixemen de Ntre. Senyor Jesucrist, del prevere d'aquella població Miquel Saurina. En aquesta obra, en la que s'utilitza per primera vegada el català, ja es mostra el que es coneix com a la triple estructura de l’argument: per una banda, la lluita entre àngels i dimonis, símbols del bé i del mal; per una altra, la narració de l'episodi del naixement de Jesus; i finalment, el sainet dels pastors, en el que es dóna un marge d'acció més gran per a lluïment d’autors i d'actors.

Fragment d'una Auca dels Pastorets, que es venia a la porta dels teatres on representaven la funció, i que la gent comprava com a record i per seguir el curs de la representació. (Amades).

Actualment, a Catalunya, s'escenifiquen molts diversos textos, com els de Josep Maria Folch i Torres Els Pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús de 1916, el de Ramon Pàmies L’Estel de Natzaret de 1907, l'esmentat de Frederic Soler El Bressol de Jesús o En Garrofa i en Pallanga de 1901, i versions més actuals, com les de Miquel Ferrà Els Pastorets, la de Lluís Millà El Naixement de Jesús o Els Pastorets Catalans Borrego i Carquinyoli, la d'Antoni Molins El Nacimiento del Salvador o la Rendición del Esclavo, l'obra de Francesc d’A. Picas La Flor de Nadal, la de Joaquim Ruyra La Bona Nova, de Jacint Verdaguer L’Adoració dels Pastors i moltes altres d'autors locals.

Els actuals Pastorets de Girona

Les actuals representacions dels Pastorets es basen en el text escrit als anys 30 per mossèn Francesc Gay, rector de la Pinya, Olot. Des de 1981 aquest espectacle que reuneix un centenar d'actors, ha anat evolucionant, incorporant ambients nous, adaptant músiques, afegint efectes especials, i compaginant tradició gironina i dinàmica moderna. Els Pastorets de Girona són considerats dels millors de Catalunya.


Notes

(1) - Antoni Serés i Aguilar esmenta que, gràcies a Frederic Soler els pastorets s’incorporen a la tradició culta tot i que curiosament, no va figurar el seu nom en el programa i que al final de l’estrena tampoc va sortir a saludar el públic, potser perquè era conscient del plagi.
Tornar al text


Bibliografia

  • Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore. J. Gibert. Barcelona, 1946.

  • Caps de caragol sense closca!. Article de Antoni Serés i Aguilar, publicat a la revista Garbes d’Or núm. 17, desembre de 2000.

  • Pastorets a Girona. Crònica d’una tradició escènica. Pere Garcia, Pere Puig, Joan Ribas i Pep Vila. Ajuntament de Girona. Col·lecció Història de Girona, núm. 8.

  • Costumari català. El curs de l'any (volum I). Joan Amades. Salvat editors. Barcelona, 1986. ISBN 84-345-3674-9.




    El Dia de Nadal. Costumari gironí de la diada de Nadal: tradicions relacionades amb el dinar de Nadal, els pessebres antics.

    El Pessebre. Història i evolució del Pessebre i la seva significació.

    Back - Index

  • Cartell de l'edició 2008 dels Pastorets de Girona, obra d'àngel del Pozo, amb motius de la guerra del Francès, en commemoració del seu 200è aniversari.

    Vinyeta d'una Auca dels Pastorets. (Amades).

    Pastor. Figura de pessebre popular. Col·lecció particular, Girona.

    Vinyeta d'una Auca dels Pastorets. (Amades).

    Vinyeta d'una Auca dels Pastorets. (Amades).


    Enllaç a la web dels Pastorets, en la que hi podeu trobar la música i lletres de les cançons, imatges, història de les representacions, calendari de les representacions, etc.
    www.elspastoretsdegirona.net.

    Web dels Pastorets

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés