|
|
El carrer del Perill, al barri del Mercadal, enllaça l'antiga plaça del Molí, actualment carrer de Santa Clara, amb el carrer de la Sèquia, a frec de l'església parroquial de Santa Susanna del Mercadal. Es troben les primeres referències certes del carrer l'any 1527, quan s'esmenta el "carrer de la Volta del Perill", un pas porxat. Vint anys més tard, a l'Arxiu Històric de la Ciutat es documenta un "Hostal del Perill", situat entre el "Pla de Framenors" i la "Plassa del Mercadal"; el carrer era molt petit atès que només hi vivien quatre famílies (1).
Diada de Corpus al carrer del Perill. S'observa la gent contemplant les catifes de flors des de les voreres del carrer. 1940. Salvador Crescenti i Miró. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
L'Hostal i la Volta del Perill.
Aquest Hostal perviu documentalment al llarg de tot el segle XVI i XVII. El desembre del 1628 els Jurats arrendaren per dos anys a Pere Giralt "retrosedor de llana" un petit molí al Mercadal, junt a l'Hostal de| Perill.
La Volta o pas porxat del Perill era situat al tram més estret del carrer, prop de l'actual carrer de Santa Clara. Aquesta volta, indubtablement, necessitava d'arranjaments periòdics ateses les nombroses referències documentals en què hi figura i que abonen el concepte de "perillosa" com se la tenia qualificada. Segurament la volta va ser enderrocada al llarg de l'any 1845 quan l'Ajuntament comprà la casa veïna al molí fariner i hi realitzà diverses obres d'enderrocament. Tot i així el nom es mantingué viu; a una petició adreçada a l'Ajuntament per un veí del sector l'any 1865 parla de la "calle de la Bolta del Perill", i així continua anomenat-se oficialment fins la reforma del nomenclàtor del 1876 quan es decideix batejar el carrer amb el nom de Perill, i treure l'afegitó de "volta" que hi feia referència pel fet que ja no existia.
Un grup de gent al carrer del Perill inundat. 1965. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
De molí fariner a central elèctrica.
A la cruïlla del carrer del Perill amb el carrer de Santa Clara hi hagué fins 1960, quan s'unificà al nomenclàtor tot el tram de Santa Clara, des de la plaça de la Independència fins l'avinguda de Sant Francesc, una plaça coneguda com a "plaça del Molí" i que al·ludia a l'existència d'un important molí des de l'edat mitjana, un molí fariner, conegut popularment com el "Molí de Baix" (2) per distingir-lo d'un altre molí proper, i que funcionava mitjançant el cabal d'aigua de la sèquia Monar que transcorre per un pas soterrani sota el carrer i que pocs metres avall connectada amb el riu Onyar. El complex de molins de la ciutat que hi havia a la zona anaren perdent activitat amb la creixent modernització de l'activitat econòmica al llarg del segle XIX i principis del XX, i en pocs anys varen ser enderrocats o transformats per a l'altres usos.
Vista del carrer del Perill. Al fons, el carrer de Santa Clara. 1974. Sebastià Martí. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
En concret, la societat Oliva, Flores i Pagès intentà l'any 1842 refer la instal·lació del molí per posar-lo novament en funcionament, i l'any 1883 se'l transformà en central elèctrica per destinar-lo a la producció d'enllumenat elèctric. El prestigiós enginyer Narcís Xifra i Masmitjà (3) hi col·locà una dinamo per tal de fer un primer assaig d'il·luminació a la Rambla de la Llibertat i la plaça del Vi, amb la qual cosa s'aconseguí convertir Girona en una ciutat capdavantera pel que fa a l'enllumenat elèctric dels carreres i que la Central del Molí esdevingués la més antiga de tota Espanya de caire municipal.
La primera instal·lació a la Central del Molí va ser encarregada a l'empresa gironina "Planas, Flaquer y Cía" i constava d'una turbina, dos alternadors, dos transformadors Ganz i una dinamo Gramme. A partir del 1890 s'hi va fer una ampliació i s'hi instal·là una màquina de vapor Westinghouse, quatre dinamos i dos alternadors. Es tornaria a modernitzar l'any 1891 i 1925, i moltes de les màquines emprades en aquell moment són exposades actualment al Museu d'Història de Girona.
La central deixà de funcionar el 1973, per l’expropiació d’aigua que va comportar la construcció dels pantans de Sau i Susqueda, i es va tornar a posar en funcionament per tal de proveir la ciutat d'enllumenat públic a principis de juny de 1987. Les obres, però, varen ser inaugurades el 23 de maig de 1986. El pressupost total de la inversió va ser de 39.716.868 de pessetes ("Los Sitios de Gerona", 24/5/1986).
Vista del carrer del Perill, amb una de les xemeneies de la Grober al fons. 1974. Sebastià Martí. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
L'edifici de les Aigües.
El 22 de novembre de 1869 es procedia a la solemne inauguració de l'arribada de les aigües potables de Girona (R. Alberch), aleshores procedents d'una deu del terme d'Aiguaviva. En el registre de l'Ajuntament de l'esmentat any s'explica tota la cerimònia: així sabem que s'havia construït un petit estany prop del Portal d'Àlvarez, dins del qual hi havia un brollador per on calia que sortís el primer raig d'aigua. Enmig d'una gran multitud "aparecieron las aguas a la boca del tubo de salida elevándose aquellas en grande chorro, a considerable altura, con extraordinario aplauso i contento de todos los concurrentes. La música saludó la aparición de las aguas con una armoniosa tocata, a la que siguió un himno coreado, cantado por la Sociedad titulada Polimnia".
L'explotació de les aigües va seguir molts anys en mans de la concessionària que n'havia possibilitat la inauguració fins l'any 1951 quan l'Ajuntament procedia a la municipalització del servei. D'aquesta manera la ciutat passava a ser propietària de totes les instal·lacions, si bé periòdicament se'n va anant renovant la concessió a favor de l'empresa "Aigües potables Girona, S.A.". Actualment presta el servei CATSA, "Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, S.A.", una empresa d’economia mixta que explota i gestiona, mitjançant contracte de concessió, el servei d’abastament d’aigua potable.
L'anomenada Torre de les Aigües va ser construïda l'any 1898, no com a dipòsit d'aigua, sinó per tal que amagués una gran canonada que s'havia fet perquè servís de conductes d'expansió i compensació de la pressió i així evitar un posssible malmenament de la xarxa de la ciutat. Atès que l'esmentada instal·lació no podia anar a l'aire desprotegida, se li v fer la torre com una mena de carcassa de defensa davant les inclemències del temps. La creixent modernització de la instal·lació de les aigües va fer perdre tot ús a la torre. El seu progressiu estat de deteriorament va fer que en un principi es parlés d'enderrocar-la, però un informe elaborat pels Col·legis d'Arquitectes i Aparelladors n'abonà la seva conservació mitjançant un seguit d'obres de consolidació. Així, l'Ajuntament decidia l'agost de 1985 conservar la torre i procedir al seu arranjament.
Article principal: [La Torre de les Aigües].
Vista del carrer del Perill. 1985. Rafel Bosch Aragó. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Evolució del carrer.
Degut a la seva estretor, sobretot en el tram final, s'amplià la via l'any 1904 quan l'Ajuntament comprà unes cases i les enderrocà. El carrer tenia una font pública de ferro que s'instal·là l'octubre de l'any 1918, i que el 1985 encara funcionava amb tota normalitat.
En altre temps, el carrer del Perill havia estat quasi completament rodejat de fàbriques: durant un temps limitava amb les instal·lacions de la Grober i en els anys trenta hi tenia els nous tallers i el magatzem l'empresa Sala i Bertran.
L'ample pas subterrani del final del carrer amb el de Santa Clara, la gran canonada construïda per tal de fer-hi passar aigua per a l'aprofitament industrial dels antics molins, té uns dos-cents metres de longitud, comta amb una volta de rajolí i acaba en un espai circular. L'any 2018, les obres realitzades per adequar la Central elèctrica del Molí per a oficines municipals, amb l'equip dirigit per l'arqueòloga Maribel Fuertes, va permetre documentar les restes medievals del segle XIV que encara es conserven sota el carrer de Santa Clara i que connecten amb el riu Onyar, malgrat les modificacions modernes i contemporànies que s’hi han anat fent. S'hi varen localitzar les restes de l’antic Molí de Baix i del pont que cobria tres canals subterranis del rec comtal.
La sèquia Monar en el tram de vora l’Onyar. 2009. Lluís Serrat Masferrer. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Notes
(1) -
El carrer del Perill podria tenir un "avantpassat" en l'antic camí de Salt, una via que discorria paral·lela al rec Monar fins a la plaàa del Mercadal, el tram més proper del qual a la plaça seria el que s'urbanitzaria, mentre que el més proper a la muralla hi trobariem algunes finques i sobretot horta. Seria el carrer que formaria part del primer nucli urbà del burg, amb escasses edificacions datades ja del segle XII. La denominació de carrer del Monar, apareix documentat el segle XIII, mentre que en l'Estima de 1535 el denomina carrer del Rec Monar i el Reial Cadastre de 1716 l'anomena carrer del Molí. (Dades d'A. Carbonés, op. cit). -
Tornar al text
(2) -
El diari "Los Sitios de Gerona" del 22/2/1959 publicava amb referècia al "Molí de Baix" que "Adquirió la finca el Ayuntamiento a don Francisco de Cruilles y de Sitjar, marqués de Cruilles, por escritura firmada el 24 de Septiembre de 1620, pagando por ella veintiuna mil libras barcelonesas, destinándola a molino harinero, a cuyo menester se limitó hasta que en 1886 según consta en el Ayuntamiento, aunque hemos visto algunos historiadores que lo fechaban en 1883 y como resultado de afortunados ensayos realizados por el ingeniero industrial gerundense don Narciso Xifra Masmitjá, a quien el que esto escribe coroció como catedrático del Instituto, se obtuvo con una dinamo, corriente eléctrica suficiente par alimentar una lámpara de arco, que fue instalada en la Rambla, en el tramo entonces denominado de Álvarez". -
Tornar al text
(3) -
El diari "L'Autonomista" del 13/5/1933 publicava que "La mateixa presidencia [de l'Ajuntament] recorda a la Comissió corresponent el compliment d'acord d'homenatge a l'enginyer gironí senyor Xifre i Masmitjà, amb la col·locació d'una làpida que dongui el seu nom a la Central Elèctrica de la Plaça del Molí". L'acord s'havia pres en sessió plenària el 12 de maig de 1932 (R. Alberch). -
Tornar al text
Bibliografia
- "El carrer del Perill". Ramon Alberch i Fugueras. Article publicat al diari "El Punt" del 30/8/1985.
- "Nuestra ciudad es propietaria de tres centrales eléctricas". Juan de Heredia. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 22/2/1959.
- "Dos mesos i mig de govern municipal". Article publicat al diari "L'autonomista" el 30/10/1936.
- "La contribució gironina al desenvolupament de la indústria eléctrica catalana". Joaquim Nadal i Farreras. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" del 3/8/1980.
- "Sèquia Monar. Quatre segles sota terra". Tapi Carreras. Article publicat al "Diari de Girona" el 6/11/2009.
- "Una relíquia elèctrica farcida de brutícia". Tapi Carreras. Article publicat al "Diari de Girona" el 06/05/2012.
- "Troben un molí i un pont del segle XIV sota el carrer Sta.Clara". Laura Fanals. Article publicat al "Diari de Girona" el 28/02/2018.
- "Història urbana del Mercadal de Girona. Dels orígens a la fi de l'Edat Mitjana". J. Canal; E. Canal; J.M. Nolla; J- Sagrera. Història urbana de Girona. Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-183-3.
- "Urbanisme i arquitectura a la Girona d'època moderna: XVI-XVIII". Anna Carbonés Amagat. 2015. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona.
 -
|
(Ampliar) - Venda atorgada per Isabel de Ribes i de Malarç a favor d’Antoni Lledó, sabater de Girona, d’una casa que tenien en lliure i franc alou al Mercadal de Girona davant del molí de Baix. A orient, afronta amb una altra casa dels venedors, a migdia, amb el carrer, a occident, amb l’honor dels hereus de Magí Solà, difunt giponer de Girona, anomenat l’hostal del Perill, i a cerç, amb la casa dels venedors. 1634. Fons Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Nota d'Alcaldia publicada al 'Diari de Girona d'avisos i notícies' del 15/11/1935.
(Ampliar) - Diada de Germanor de l'Escolania del Mercadal. Dos homes i mossèn Ferran Forns conversen amb una dona al carrer del Perill, a davant de la Casa de les Aigües. 1965. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Vista del carrer del Perill. 1973. AUtor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - El carrer Perill amb la Torre de les Aigües al fons. 1980. Sebastià Martí. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Vista del carrer Perill. 1986. Joan Segur. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Reparació de la Torre de les Aigües el maig de 1986. Fotografia: David Quintana, fons Diari de Girona. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Façana de la Central Elèctrica El Molí amb la torre de les Aigües i el campanar de l'església de Santa Susanna al fons. 1993. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Obres d'enderrocament d'un edifici del xamfrà del carrer Perill amb el carrer Obra, davant la porta lateral de l'església de Santa Susanna. 2000. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.
 |
|
Localització |
|
|
41º 59' 01" N
2º 49' 22" E |
|
