La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats


Alguns estudiosos apunten que l'origen del pessebre pot trobar-se també en les escultures i pintures que decoraven les catedrals i esglésies i que servien, com alguns retaules i pintures murals, per explicar als fidels menys instruïts les creences cristianes.

Així, la primera representació data del segle II després de Crist, quan a les catacumbes romanes de Priscil·la es representava ja la Verge Maria sostenint als seus braços el nen Jesús. El que molts textos consideren el pessebre més antic que es coneix data del segle III després de Crist, al monestir alemany de Füsen.

També les representacions cristianes que apareixen en forma de relleus a alguns sarcòfags del segle VI que són escenes del naixement, amb figures dels Reis mags, alguns animals i els pastors, esculpides a la pedra. A finals del segle XIII els personatges adquireixen autonomia pròpia i passen a formar quadres dins dels temples.

L'any 1223 Sant Francesc d'Assís va fer una representació del naixement al voltant d’una menjadora d'animals –un estable semblant a aquell en què segons la tradició cristiana va néixer el nen Jesús–, considerada per molts, de forma documentada, l'origen del pessebre, a l'església de Greccio, escena representada per Giotto a les parets de la basílica d'Assis.

La incorporació d'un bou i una mula a l'escena, no obstant, sembla que era anterior, basada en alguns passatges dels textos sagrats. La tradició va ser portada a Espanya des de Nàpols durant el regnat de Carles III.

Al segle XVI, les autoritats catòliques més tradicionals van voler fer front a la Reforma protestant amb el Concili de Trento impulsant cultes nous, com ara una rememoració del naixement en una part de la casa. El pessebre més antic del qual es té coneixement es va fer a Praga l'any 1562.



Pessebre, segons un dibuix de F. Cusachs, publicat al periòdic vuit-centista "La Llumanera de Nova York". Publicat a "Costumari català. El curs de l'any", Joan Amades. volum I.

A Catalunya, les primeres figures no arriben fins al segle XVII, on arrelen amb notable èxit, i ja al segle XVIII hi ha notables escultors que hi treballen com el murcià Salzillo, els catalans Ramon Amadeu, Domènec Talarn, Damià Campeny, Salvador Masdéu, Lluís Carratalà, Martí Castells, Vicenç i Manuel Muns, Daniel José Ursueguia, Manuel Traité, a més dels incomptables escultors anònims de figura popular.

Una particularitat del pessebre de Catalunya, i també del País Valencià, és la figura del Caganer.

Arreu d'Europa s’anomena "escola catalana" a la tècnica d'utilitzar el guix en la construcció dels pessebres ja que va ser a Barcelona on, d'una forma més aviat atzarosa, es va fer servir per primera vegada. Aquest fet ha portat a distingir dos tipus de pessebres: el pessebre popular, fet amb materials naturals, i el pessebre artístic, fet amb guix, sovint en forma de diorama i, per tant, de més complexitat tècnica.

D'aquests darrers, a moltes poblacions catalanes, i coincidint amb les festes nadalenques, se'n celebren mostres i concursos. Les agrupacions pessebristes catalanes es troben asociades a la Federació Catalana de Pessebristes.


Fotografies: caganer popular i animals de manufactura olotina. Caganer: alçada 50 mm. Col·lecció particular, Girona. Rei d'Orient anys 60. Col·lecció particular, Girona


Bibliografia

Costumari català. El curs de l'any, Joan Amades. volum I. Salvat editors, Barcelona, 1986. ISBN 84-345-3674-9.



[Més figures de pessebre]

Back - Index







"Institució del pessebre a Grecció", obra de Giotto di Bondone (1267-1337), basílica d'Assís (Wikipèdia).

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés