La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Aquesta plaça, situada en ple Barri Vell de Girona, entre els carrers de Sant Josep i de Talarn, darrera l'edifici de l'Ajuntament i del teatre Municipal, pren el seu nom del "Pallol", espai de l'antic Teatre de Comèdies (1769) que va ser substituït el 1860 per l'actual Teatre Municipal, atès que es tractava d'un local de mida reduïda per al tipus d'ús que se li volia donar, a part de ser molt fàcilment inflamable i perillós. La plaça està situada dins el que havia estat el clos de les muralles medievals de la ciutat, però fora de l'espai que ocupava la primera Gerunda de fundació romana, a 200 m. de la porta Onnaris.

Arbrat actual de la plaça. Al fons, la façana posterior del Teatre Municipal
(Ampliar) - Arbrat actual de la plaça. Al fons, la façana posterior del Teatre Municipal.

L'espai està format pel resultant de l'enderroc de l'illa d'habitatges número 255, previst en el Pla Especial del Barri Vell, entre els antics carrers de Mora i de Talarn, i pel pati posterior a l'antic Hotel del Centre, que actualment forma part de l'edifici de l'Ajuntament. En el subsòl es troba un aparcament que va comportar anys d'obres, fet que va obligar a refer la plaça. Durant aquests primers treballs es van fer unes intervencions arqueològiques (campanyes del 2007, del 2008) que varen treure a la llum vestigis des del segle I dC. El projecte d'urbanització (2015-2016), finalitzat el 2017 va ser obra dels arquitectes Manel Bosch i Montserrat Nogués.

Aspecte actual de la plaça
(Ampliar) - Aspecte actual de la plaça.

La campanya d'excavació del 2007. Les restes que es varen documentar durant els treballs arqueològics l'any 2007 a la plaça del Pallol formaven part d'un habitatge i d'un pati d'època contemporània, datats entre els segles XVIII i XX. El pati eren les restes més antigues documentades en aquesta primera intervenció, atès que devia haver estat en funcionament fins a la darreria del segle XVII. Es tractava d'un pati privat, que devia pertànyer a algun habitatge noble de l'època del Renaixement gironí.
Entre els segles XI i XII, aquesta zona inicià un ràpid i constant procés d'urbanització com a conseqüència de la instal·lació del mercat de l'Areny l'any 1160, de forma que va quedar inclosa dins de les muralles medievals de la ciutat. La zona on actualment es situa l'Ajuntament i la plaça de Pallol era coneguda ja des del segle XII i fins el segle XIV, com a Trilla de Bordils, atès que restava sota domini d'aquesta família i es trobava dins de l'espai urbà conegut com a Vilanova. En base a la documentació se sap que ja a l'any 1356 aquesta zona ja estava plenament urbanitzada.

Vista de la zona del pati, 2007
(Ampliar) - Vista de la zona del pati, 2007. Fotografia J. Frigola. Generalitat de Catalunya

Un cop delimitat tot el conjunt del solar en la campanya d'excavació,es va poder diferenciar cinc sectors. Al nord-est del solar, el sector H, del que només es va poder excavar una part, i la resta quedaria per sota del perfil del solar. Aquest sector estava format per dos murs, que segons el material recuperat en la rasa de fonamentació correspondrien als segles XIV-XV, els altres dos que també es trobaven en el mateix sector no pertanyien a la mateixa època constructiva. L'àrea central del solar estaria ocupada pels sectors K i J, separats per un mur. Seria un gran espai obert, probablement uns horts. Al sud-oest hi havia el sector L, format per uns murs que formarien part d'una dependència, el nivell d'ús coincidia amb el del pati del segle XVII-XVIII. El sector O, estava situat a l'oest del solar i correspondria a l'estructura d'un forn metal·lúrgic molt arrasat destinat a la forja del bronze.

Vista d'un dels àmbits de la vivenda excavada, 2007
(Ampliar) - Vista d'un dels àmbits de la vivenda excavada, 2007. Fotografia J. Frigola. Generalitat de Catalunya

La campanya d'excavació del 2008. Al final de les excavacions s'hi varen identificar vuit fases d'ocupació, que van del segle I dC al XX.
- Fase I: Època romana (segles I-II dC). Restes corresponents a una necròpolis formada per tres tombes d'incineració, dues segura i una tercera probable per no haver trobar les restes del cos. En una de les tombes s'hi encabia una urna cinerària de ceràmica reduïda amb una tapadora. A part dels ossos cremats varen aparèixer fragments d'ungüentari de vidre mig fosos, fragments de llàntia i de ceràmica, quatre claus de ferro, fragments de cordó de bronze, etc. Al costat d'aquesta necròpolis s'hi va localitzar un ustrinum, l'espai que els antics romans dedicaven a la crema dels cossos dels difunts, amb cendres, carbons, alguna resta òssia humana calcinada, claus de ferro, vidres i ceràmica.

Contenidor funerari de la tomba 1 durant el procés d’excavació
(Ampliar) - Contenidor funerari de la tomba 1 durant el procés d’excavació. Fotografia Anna Augué. Generalitat de Catalunya.
Urna de vidre de la necròpolis amb incineracions del segle I dC, trobada dins d’una cassola de terrissa tapada amb un plat. En el seu interior s’hi van localitzar les despulles cremades d’un difunt i un anell d’or
(Ampliar) - Urna de vidre de la necròpolis amb incineracions del segle I dC, trobada dins d’una cassola de terrissa tapada amb un plat. En el seu interior s’hi van localitzar les despulles cremades d’un difunt i un anell d’or. Museu d'Arqueologia de Catalunya.

- Fase II: Alta Edat Mitjana. Evidències d'un forn metal·lúrgic destinat al treball del bronze, del segle IX-XI, vinculat a l'àrea d'explotació agrícola o ramadera d'un mas, atès que no es va trobar cap altra estructura que certifiqués l'existència d'una àrea de treball o taller especialitzat en la forja del bronze.
- Fase III (Baixa Edat Mitjana). Durant aquesta època el solar va romandre sense edificar, possiblement l'espai s'hauria utilitzat com a horta i patis de les cases, espai que donaria a la part del darrera dels habitatges. Només s'ha documentat un edifici ubicat entre els segles XIV i XV. La urbanització d'aquesta àrea va anar a càrrec de la família Bordils, que disposava del domini útil de les terres des del segle XII; aquest lloc va rebre el nom de la Trilla d'en Bordils.

Vista general durant els treballs d'eliminació d'estructures el 2008
(Ampliar) - Vista general durant els treballs d'eliminació d'estructures el 2008. Fotografia Anna Augué. Generalitat de Catalunya

-Fase IV (finals del XV - inicis del XVI). S'hi vareb localitzar dos murs paral·:lels amb un traçat d'est a oest, que han estat interpretats con un vial, d'uns vuit metres d'ample i sense pavimentar. Per l'orientació hauria comunicat per l'est amb el carrer Rossinyol (actual carrer de Sant Josep), i per l'oest es trobaria amb la part del darrera d'algun habitatge del carrer de la Ferreria Nova (tram meridional de l'actual carrer Ciutadans), o arribaria fins al mateix carrer.
- Fase V (mitjans del segle XVI). En aquest moment de recuperació demogràfica i econòmica de la ciutat després de la guerra civil catalana i les epidèmies. el solar experimenta diverses transformacions, entre elles un terrassament de la zona amb l'aixecament de murs de contenció, s'hi construeix un pati clos i al descobert, amb cisterna, dipòsit i canalitzacions, estança porticada i part central amb passadissos enrajolats. A la banda meridional es poden identificar diversos edificis, alguns dels quals estan molt arrasats degut a obres posteriors. Va ajudar a precisar la datació d'aquests estrats l'aparició de diversos diners de billó de Girona de Carles I (1516-1558) i dos diners de billó de Banyoles de Felip III (1600-1605).

Excavacions al sector A, el 2008
(Ampliar) - Excavacions al sector A, el 2008. Fotografia Anna Augué. Generalitat de Catalunya

- Fase VI (segona meitat del XVIII). Durant aquest període es torna a terrassar l'espai i es construeix un pati central, pavimentat i amb dipòsit, més petit que l'anterior, envoltat d'horta. Una de les peces que formaven el circuit d'aigua era un gran cossi de ceràmica reduïda que serviria per filtrar les impureses de l'aigua procvedent del dipòsit. Aquest cossi porta una inscripció gravada amb l'any 1706, però segurament seria reaprofitat, atès que aquestes peces se solien emprar per fer la bugada, blanquejar roba o assaonar pells.
- Fase VII (segles XIX i XX). A partir del XIX l'espai fins aleshores parcialment bruit, es comença a edificar. A la part central del solar es va localitzar un edifici de planta rectangular. També s'hi va identificar un bon nombre d'estructures, d'algunes de les quals no es va poder determinar la funcionalitat, i una abundant presència de serveis contemporanis, sobretot a la zona més propera al carrer Talarn.
Les estructures no es varen poder conservar, atès que era incompatible amb la construcció de l'aparcament; en el procés d'excavació es varen eliminar totes les restes fins arribat a la roca mare.

Excavacions al sector B, el 2008
(Ampliar) - Excavacions al sector B, el 2008. Fotografia Anna Augué. Generalitat de Catalunya

Bibliografia
"La ciutat de Girona en la 1a meitat del segle XIV. La plenitud medieval". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. 1998. Ajuntament de Girona. ISBN 84-86837-68-5
"Girona comtal i feudal (1000-1190)". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. Quaderns d'Història de Girona. 1996. ISBN 84-86812-57-57.
"Girona medieval. L'etapa d'apogeu (1285-1360)". Christian Guilleré. 1991. Diputació de Girona. ISBN 84-86812-25-9.
"Girona medieval: crisi i desenvolupament (1360-1460). Christian Guilleré. 1992. Diputació de Girona.
"La plaça del Pallol de Girona. Troballes arqueològiques des del s. I-II dC fins al s. XIX.XX". A. Augé, J. Frigola. 2010. X jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona, Arbúcies.
"El suburbium de Gerunda. Evolució històrica del Pla de Girona en època romana". Lluís Palahí Grimal. Tesi doctoral. UdG. DL GI-1710-2013.
"La Ciutat de Girona l'any 1535". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. 1995. Ajuntament de Girona. ISBN 84-86837-56-1.
"Les cremacions romanes de la plaça del Pallol de Girona". A. Augé, J.M. Nolla, J. Casas. Pyrenae, vol. 48 núm. 1, 2017. ISSN: 0079-8215.

Excavacions al sector C, el 2008
(Ampliar) - Excavacions al sector C, el 2008. Fotografia Anna Augué. Generalitat de Catalunya

Plànol de la zona l'any 1535

(Ampliar) - Plànol de la zona l'any 1535, basat en l'Estima de les cases, terres i altres propietats de la ciutat i hortes de Girona lo any 1535. Dibuix de J. Sagrera, publicat a "La Ciutat de Girona l'any 1535".
105.- Plaça del Vi, antigament, plaça de les Albergueries. | 121.- Carrer Nou, actual carrer Nou del Teatre, nascut de la urbanització de l'antiga "Trilla d'en Bordils" (segle XIV) | 122.- Plaça del carrer Nou, | 126.- Carrer d'en Rossinyol. Antiquíssim, era el vial que pujava vers la plataforma superior de la Ciutat Vella a través del Portal Rufí.

Detall de la façana posterior del Teatre Municipal a la plaça del Pallol

(Ampliar) - Detall de la façana posterior del Teatre Municipal a la plaça del Pallol.

Vista actual de la plaça. Al fons, façana posterior del Teatre Municipal

(Ampliar) - Vista actual de la plaça. Al fons, façana posterior del Teatre Municipal.

Mare de Déu de la Mercè, instal·lada en una fornícula a la cruïlla del carrer Nou del Teatre amb la plaça del Pallol

(Ampliar) - Mare de Déu de la Mercè, instal·lada en una fornícula a la cruïlla del carrer Nou del Teatre amb la plaça del Pallol. Imatge: Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Detall de la façana posterior del Teatre Municipal a la plaça del Pallol

(Ampliar) - Detall de la façana posterior del Teatre Municipal a la plaça del Pallol.

Vista actual de la plaça. Al fons, façana posterior del Teatre Municipal

(Ampliar) - Vista actual de la plaça. Al fons, façana posterior del Teatre Municipal.

Vista actual de la plaça

(Ampliar) - Vista actual de la plaça.

Detall de la porta d'un dels habitatges de la plaça

(Ampliar) - Detall de la porta d'un dels habitatges de la plaça.

Estructura de l'accés a l'aparcament de la plaça

(Ampliar) - Estructura de l'accés a l'aparcament de la plaça.

Vista actual de la plaça. Al fons, façana posterior del Teatre Municipal

(Ampliar) - Vista actual de la plaça. Al fons, façana posterior del Teatre Municipal.

Vista del campanar de la Catedral des de la plaça

(Ampliar) - Vista del campanar de la Catedral des de la plaça.


Localització
41º 58' 59" N
2º 49' 32" E

[Més imatges]--- Back-Index-Next

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés