La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

La construcció del pont. El pont de ferro construït a partir de 1902, va adoptar el nom popular que tenia l'indret, que des de temps molt reculats havia estat lloc de pas d'una senzilla barca de llibant utilitzada per creuar persones i tota mena de càrrega des d'una a l'altra riba del Ter.
La història de la construcció és un seguit de projectes que en la majoria dels casos es van quedar pel camí, degut al gran cost de l'obra i la sistemàtica oposició dels propietaris de la barca, que veien el risc de quedar-se sense el seu mitjà de vida. El 1902 començà la construcció del pont actual, concebut com a primer tram de la carretera de Girona a les Planes d'Hostoles i com a continuació de la ronda de Ferran Puig, des del pont en projecte sobre el Güell fins el que es projectava construir (1).

El Pont de la Barca en fase de construcció. Sota el pont, la barca de llibant que dóna nom al pont. 1902

(Ampliar) - El Pont de la Barca en fase de construcció. Sota el pont, la barca de llibant que dóna nom al pont. 1902. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El pont, inaugurat el 1905, va ser construït per l'empresa la Maquinista Terrestre y Marítima de Barcelona, amb la col·laboració del contractista Simon Batlle de Sant Gregori, que va participar en la seva col·locació. El pont originari tenia una longitud total de biga de 91 metres i disposava d'un tauler de 6,4 metres d'amplada amb voreres de 0,85 metres d'amplada lliure i una calçada de 4,6.

Nevada al pont de la Barca. 1906

(Ampliar) - Nevada al pont de la Barca. 1906. Lleó Audouard Deglaire. CRDI - Ajuntament de Girona.

Té una estructura principal formada per tres trams continus de bigues tipus gelosia, de 3 metres de cantell. Hi ha dos trams de 35 metres i un de 28 metres de longitud. El material original del paviment era glomerat alfàstic a la calçada i planxa metàl·lica a la vorera. La barana era de tipus de malla decorada i els estreps i pilars d'obra de fàbrica de carreus. El pont està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Obres de construcció del pont de la Barca sobre el riu Ter. 1902

(Ampliar) - Obres de construcció del pont de la Barca sobre el riu Ter. 1902. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.

El pont va servir sense dificultat com a carretera "nacional" fins als anys 60, quan es va fer evident que no podia engolir l'augment de trànsit de vehicles i vianants degut a la seva poca amplada. Per resoldre la qüestió es va arribar a estudiar la possibilitat de substituir el pont de ferro per un nou pont de 14 metres d'amplada de plataforma. Finalment, però, el Ministeri d'Obres Públiques va projectar la construcció d'un nou pont, uns metres més avall, el de Sant Ponç, i mantenir el de ferro com a carretera comarcal de Girona les Planes. Actualment, la meitat de la calçada és dedicada a un carril bici de doble sentit.

Obres de construcció del pont de la Barca sobre el riu Ter. 1902

(Ampliar) - Obres de construcció del pont de la Barca sobre el riu Ter. 1902. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.

La rehabilitació del pont. Reclamada en diverses ocasions pels veïns de Fontajau i per l'Ajuntament de Girona, les obres de millora i reparació del pont de la Barca es van iniciar finalment el 1999, amb mesos de retard respecte al calendari previst inicialment, i varen durar gairebé un any. El pont centenari es trobava en aquells moments en molt mal estat i era fins i tot insegur pels vianants.

El pont de la Barca sobre el riu Ter. 1902-1905

(Ampliar) - El pont de la Barca sobre el riu Ter. 1902-1905. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El projecte de rehabilitació, amb un pressupost total de 197 milions de pessetes, tenia per objectiu eixamplar el tauler per adequar-lo a les condicions de trànsit de vehicles i vianants, i també reforçar l'estructura i reparar-ne els elements constructius. Després d'un estudi de viabilitat previ, la rehabilitació es va iniciar amb l'enderrocament del tauler original, que va deixar les bigues de gelosia sense les xapes superiors. Les bigues es van netejar completament amb raig d'aigua a pressió i posteriorment se'n van reparar els desperfectes. Tot seguit es va reforçar l'estructura, per poder rebre la nova superestructura de forjat mixt de formigó. Amb aquestes actuacions, es va eixamplar el pont fins a deu metres, set de calçada i dues voreres d'un metre i mig d'amplada.

El pont de la Barca sobre el riu Ter. 1902-1904

(Ampliar) - El pont de la Barca sobre el riu Ter. 1902-1904. Amadeu Mauri Aulet. CRDI - Ajuntament de Girona.

Les tasques de restauració també varen incloure l'eliminació de tota la pintura que estava en mal estat, la restitució dels elements rovellats i la reconstrucció de la totalitat de la barana a partir d'un motlle de l'original. Finalment es va pintar el pont de color verd.
Paral·lelament es va pavimentar la calçada i les voreres del carrer que va des del pont fins a la rotonda del final del passeig Xavier Cugat, i es va construir un nou col·lector d'aigües pluvials al llarg de tota la traça.

El pont de la Barca sobre el riu Ter. 1905-1911

(Ampliar) - El pont de la Barca sobre el riu Ter. 1905-1911. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El nom del pont. La història d'aquest pont va íntimament lligada a la del berenador del mateix nom. Situat a la riba esquerra, immediatament després del pont i arran de riu, el berenador estava especialitzat en arròs i peix de riu, sobretot anguiles i anques de granota, i disposava d'un gran menjador en el que a començaments del segle XX s'hi podien celebrar casaments, batejos i tota mena de banquets, a dues pessetes el cobert. Amb el temps, l'establiment va anar canviant i va deixar de ser el berenador inicial per esdevenir més pròpiament un restaurant. A l'establiment hi va fer el seu banquet de noces Salvador Dalí després de casar-se amb Gala al santuari dels Àngels, el 8 d'agost de 1958. Actualment l'espai és ocupat per un restaurant i un bingo.

Retrat d'un grup de banyistes sota el pont de la Barca, a la riba del riu Ter. 1920-1930

(Ampliar) - Retrat d'un grup de banyistes sota el pont de la Barca, a la riba del riu Ter. 1920-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Els banys al Ter. J. Gibert, a "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore" (1946), explica que a mitjans del segle XIX i principis del XX, s'estilava que els homes, a l'estiu, anessin a remullar-se al Ter, a les gorgues d'en Bru i d'en Pau Peres, les Roques, la Platja i altres paratges amb fondària suficient per poder-hi nedar sense por dels xucladors. Hi anaven amb la tovallola sota el braç, i es banyaven nus. Esmenta que quan es veia algú amb calçotets, ja es podia assegurar que es tractava d'un capellà.

Retrat d'un grup de dones sota el pont de la Barca, a la riba del riu Ter. 1920-1930

(Ampliar) - Retrat d'un grup de dones sota el pont de la Barca, a la riba del riu Ter. 1920-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Les dones preferien les aigües del Güell, i freqüentaven el paratge que s'anomenava el Torí, que per aquesta raó també era conegut per el rec de les dones. Hi anaven cap al tard, i per banyar-se es posaven una camisa vella que els arribava fins els peus, quan no es posaven un vestit inaprofitable. Es banyaven a una fondària màxima de mig metre i explica que era de rigor que quan s'asseguessin a l'aigua, ho fessin amb gran xiscladissa.

Retrat de dues dones i una nena a la terrassa del restaurant la Barca. A l'esquerra, el pont de la Barca. 1960

(Ampliar) - Retrat de dues dones i una nena a la terrassa del restaurant la Barca. A l'esquerra, el pont de la Barca. 1960. Martí Massafont Costal. CRDI - Ajuntament de Girona.

Quan es va construir el pont de la Barca, els homes seguien banyant-s'hi amb el mateix indument que abans: completament nus, malgrat que la premsa local s'escandalitzés i demanés més decòrum. Es varen aprofitar pantalons vells, redingots arraconats i algunes bruses de color de palla. Més tard aparegueren els mallots ratllats que arribaven a colze i genoll, i que acostumaven a ser d'un blau o vermell rabiosos i d'un blanc poc pulcre. A la dècada dels anys 50-60 del segle XX, aquest costum s'anà perdent.

Vista del riu Ter a l'altura del pont de la Barca. 1920-1930

(Ampliar) - Vista del riu Ter a l'altura del pont de la Barca. 1920-1930. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

Vista parcial del riu Ter a l'altura del pont de la Barca. 1930-1940

(Ampliar) - Vista parcial del riu Ter a l'altura del pont de la Barca. 1930-1940. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.


Notes

(1) - Aquest projecte comptà amb l'oposició d'alguns consellers de l'Ajuntament de Girona que consideraven que en realitat tot obeia a una idea soterrada de la resta del Consistori de desviar el Güell cap a la Devesa. ("Girona: rius, ponts, aiguats", R. Alberch i altres, 1982, Girona). - Tornar al text


Bibliografia

- "Girona: rius, ponts, aiguats". R. Alberch i altres. 1982. Ajuntament de Girona. Dipòsit legal GI-803-82.
- "Els ponts de Girona". Diversos autors, Extraordinari de El Punt, octubre de 2005.


Retrat d'una dona de la família Audouard al pont de la Barca. 1910-1920

(Ampliar) - Retrat d'una dona de la família Audouard al pont de la Barca. 1910-1920. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Retrat de Miquel de Palol Felip i Laura Salellas Batlle al pont de la Barca, durant el seu festeig. 1920-1922

(Ampliar) - Retrat de Miquel de Palol Felip i Laura Salellas Batlle al pont de la Barca, durant el seu festeig. 1920-1922. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Article del 'Diario de Gerona de Avisos y Noticias' del 14 de gener de 1904 sobre la incidència del nou pont de la Barca en la circulació i accessos a la ciutat

(Ampliar) - Article del 'Diario de Gerona de Avisos y Noticias' del 14 de gener de 1904 sobre la incidència del nou pont de la Barca en la circulació i accessos a la ciutat.

Detall de la barana de ferro del pont

(Ampliar) - Detall de la barana de ferro del pont.

Retrat d'Ernest Gussinyé a les ribes del Ter. Al fons, el pont de la Barca i la Devesa. 1930-1935

(Ampliar) - Retrat d'Ernest Gussinyé a les ribes del Ter. Al fons, el pont de la Barca i la Devesa. 1930-1935. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Notícia d'un de tants accidents que es produïen degut a l'estretor de la calçada del pont

(Ampliar) - Notícia d'un de tants accidents que es produïen degut a l'estretor de la calçada del pont. Diari 'Los Sitios' del 25 de gener de 1952.

Vista de l'estructura nmetàl·lica des de sota el pont

(Ampliar) - Vista de l'estructura nmetàl·lica des de sota el pont.

Notícia de la construcció del pont de Sant Ponç aigües avall del de la Barca, que vindria a resoldre definitivament els problemes de tràsit

(Ampliar) - Notícia de la construcció del pont de Sant Ponç aigües avall del de la Barca, que vindria a resoldre definitivament els problemes de tràsit. Diari 'Los Sitios' del 30 de maig de 1965.

Detall de l'estructura metàl·lica des de sota el pont

(Ampliar) - Detall de l'estructura metàl·lica des de sota el pont.

Obres d'arranjament del pont de la Barca. 1999

(Ampliar) - Obres d'arranjament del pont de la Barca. 1999. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Detall de l'estructura metàl·lica des de sota el pont

(Ampliar) - Detall de l'estructura metàl·lica des de sota el pont.


[Més imatges]----Back - Index - Next

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés