L'antiga Vall Tenebrosa, la Vall de Sant Daniel, sempre ha estat lligada al Galligants. Com a bon riu mediterrani, té un curs baix la major part de l'any, però en les èpoques plujoses recull les aigües del torrent de Campdorà, de la riera de Sant Miquel, del torrent Estela, de la riera de can Llinàs, de la riera de la Torre, i d'altres, com la riera del Polvorí, el torrent del Calvari, el torrent de Santa Margarida...
Aquests abocaments, importants de forma estacional en èpoques passades, obligaren la construcció de ponts, palanques i passeres que permetessin la circulació entre una i altra banda del riu, fins arribar a tenir, al llarg del temps, cinc ponts.
El més antic d'aquests, tot i no saber-ne la data exacte, és l'anomenat de la font del Bisbe, l'únic pont medieval que queda dret a Girona. Alguns estudiosos opinen que es podria tractar de la primera via romana d'accés a la Vall; d'altres són partidaris de considerar que es tracta del camí natural entre el monestir de Sant Daniel i la Catedral de Girona(1)
A l'edat mitjana La vall de Sant Daniel era a l’inici del camí de Girona cap a Madremanya i La Bisbal, és a dir, un lloc de pas cap a l’Empordà travessant el massís de les Gavarres. D’altra banda, el camí d’accés habitual entre la vall i la ciutat de Girona era el que comunica el pont de la font del Bisbe, la torre Gironella i el portal de Sant Cristòfol, i aquest trànsit era facilitat per aquest pont.
