Els ponts de l'alferes Huarte


		Un dels ponts peatonals, o passera, que travessa l'Onyar al seu pas per Girona, el més proper al mercat del Lleó, molt relacionat amb esdeveniments festius ciutadans, porta el nom de l'alferes Huarte. Qui era aquest personatge i per quin motiu li és dedicat un pont? (Ampliar) - Obres de construcció del pont de l'alferes Huarte, que comunica la plaça Calvet i Rubalcaba amb el carrer del Carme. Al fons, el convent de Sant Francesc de Paula. 1941. Fons Josep Jou i Parés. Col·lecció Ajuntament de Girona. L'alferes Hermógenes Huarte Goría i l'aiguat de 1940. Els dies 17, 18 i 19 d'octubre de l'any 1940 Girona va partir, una vegada més, una tràgica riuada (1). Aquella inundació ràpidament es va veure que era de proporcions enormes, per les crescudes simultànies de l'Onyar, el Güell i el Ter: "Las aguas, irrumpiendo por la ciudad, han inundado las calles bajas, de ambos extremos llegando a calles y plazas en los que tan sólo en muy pocas ocasiones parecidas habían llegado", publicava "El Pirineo". La gent atrapada entre les zones inundades pel Ter i el Güell necessitava socors i la guarnició militar de Girona va haver d'intervenir: "Soldados de infantería, artillería y demás cuerpos de la guarnición estuvieron de retén durante la noche para acudir a donde fuera necesario. Como hechos destacados tenemos noticias de estarse trabajando denodadamente en el salvamento de unas personas que han quedado aislados en la Dehesa en el lugar conocido por luneta de Burnonville, y de otro grupo rodeado de agua en la calle del Güell", deia "El Pirineo". (Ampliar) - Obres de construcció del pont de l'alferes Huarte. Obrers treballant al llit del riu Onyar. A la dreta, el carrer del Carme i al fons, la rambla de Jacint Verdaguer. Fons Josep Jou i Parés. 1941. Col·lecció Ajuntament de Girona . En aquest punt del Güell es produí la desgràcia: "Muchos voluntarios abnegados aprovecharon la primera oportunidad para socorrer y salvar los vecinos de las casas contiguas al paseo de la Dehesa que tan serio peligro les amenazara durante la crecida de la inundación. El cuadro era desolador al ver aquellas gentes; mujeres, ancianos y niños bajo el dominio de la dura emoción por que habían pasado. Y he aquí que a eso de las tres de la tarde mientras se llevaban a cabo estas operaciones y numerosos grupos de curiosos se hallaban en las inmediaciones del puente sobre el Güell que da acceso a la Dehesa, por la Ronda de Fernando Puig, el arco del mismo se hundió arrastrando tras de sí a las personas que se hallaban encima que según se dice son unos 10. El caudal era tan copioso y la corriente tan rápida que nadie pudo intentar el salvamento de las infelices víctimas. A la hora de escribir estas lineas sólo sabemos ha podido ser recogida una mujer la cual falleció a los pocos momentos". (Ampliar) - L'aiguat de l'any 1962. El pont de L'alferes Huarte. Foto Narcís Sans - Ajuntament de Girona A poc a poc s'anaren coneixent detalls del terrible accident: "Pocos momentos después de ocurrir la tremenda desgracia del hundimiento del puente sobre el Güell en la Ronda del Dr. Robert, empezaron los trabajos para el salvamento del gran número de personas que habían quedado aisladas, frente a las aguas, en el trozo subsistente de puente engarzado en la orilla de la Dehesa". En aquest indret hi havia soldats i voluntaris dedicats al rescat de víctimes: "Fuerzas de la tercera Compañía del Batallón de Trabajadores núm. 69, con la colaboración de elementos de Falange, dirigidos por el Alférez Jefe de la mencionada Compañía, don Hermógenes Huarte Gorría lograron tender una pasarela en substitución de la parte del puente hundida y por ella salvaron a un gran número de personas". Aquell mateix dia varen trobar cinc cadàvers al riu Ter provinents del incident al pont del Güell: a l'alçada dels Salesians, el de Joan Palahí, veí de Sant Daniel; el del soldat Ramon Heras Ventura; i el d'una dona no identificada; a Celrà, el d'una nena de 7 anys; a Medinyà, el d'un home no identificat. Hermógenes Huarte havia nascut l'any 1910 a Lezaun, Navarra, fill de Martín Huarte i de Mauricia Gorría. Eren 10 germans: Carlos (capellà), Teodora (religiosa), Marcelino, Crescencio, María Salomé, Jesús, Emeterio, Angelita y Heliodoro. (Ampliar) - Inundació de 1962. El pont de l'alferes Huarte. Col·lecció Ajuntament de Girona. En els aiguats de 1940, Hermógenes Huarte era alferes provisional del Batalló de Treballadors núm. 69. Segons Josep Clara, a "Esclaus i peons de la Nueva España; els batallons de treballadors a Catalunya (1939-1942)", (Cercle d’estudis Històrics i Socials de Girona, 2007), aquests batallons disciplinaris de treballadors estaven farcits de presoners que purgaven la seva fidelitat a la República en el cop d'estat del General Franco. Cal no oblidar que l'aiguat de 1940 arribà tot just vuit mesos després d'acabada la Guerra Civil. La vida d'aquest jove va quedar lligada a Girona a causa dels aiguats de 1940 i del seu noble comportament. "El Pirineo" ho relata així: "Los trabajos de salvamento de los aislados en la otra parte del río Güell, prosiguieron tenazmente durante toda la noche. Entre once y doce, y después de haber pasado numerosas veces la pasarela montada para dicho menester, el Alférez Huarte, que había dirigido su construcción, hacía un nuevo viaje con otras personas -otro Alférez y un falangista- cuando por efecto de un balanceo provocado por la cuerda que servía de pasa-mano, resbalaron los dos Alféreces y si bien uno pudo ser salvado no el infortunado Huarte, que pereció rapidísimamente siendo arrastrado por la corriente". El seu cos mai va ser trobat. (Ampliar) - El llit del riu Onyar a l'altura del pont del Pes de la Palla, amb el pont de l'alferes Huarte al fons. 1941-1950. Col·lecció Ajuntament de Girona. La construcció del pont. L'aiguat de 1940 s'havia endut el pont de fusta que hi havia entre el carrer del Carme i la plaça del Mercat. Entre 1942 i 1945 es va construir un nou pont sobre l'Onyar, davant de l'actual plaça Salvador Espriu. La ciutat amb agraïment el dedicà a l'alferes Huarte. Era un pont d'estil francès que tenia tres trams de 12+16+12 metres de llum. Les inundacions de 1970, però, revelaren que el pont era baix i entorpia el pas de les crescudes de l'Onyar. Es demolí l'any 1971. En el seu lloc es va construir una passera sense pilars que també duu el nom de l'alferes Huarte. Curiosament el pont de l'Areny també dugué inicialment el nom d'alferes Huarte. El nou pont va ser inaugurat pel Capità general de Catalunya, Alfredo Kindelán. (Ampliar) - El pont de l'alferes Huarte, que comunica la plaça Calvet i Rubalcaba amb el carrer del Carme. Autor desconegut. Col·lecció Ajuntament de Girona . Es va donar aquest nom al pont nou i no a aquell en el que va morir l'alferes Huarte, l'anomenat pont de Can Vidal, per considerar que aquest tenia un substrat i una acceptació popular que hagués eclipsat el de l'alferes. A finals de setembre de 1971, va arribar al diari "Los Sitios" una llarga carta dirigida a la ciutat de Girona des de Jerez de la Frontera. La signava Carlos Huarte Gorría, germà de l'alferes desaparegut, que agraïa a la ciutat la fidelitat a l'hora de recordar-lo. (Text basat en els articles "Els tres ponts de l'alferes Huarte", de Jordi Vilamitjana, publicat al Diari de Girona 4/10/2010, i "El alférez Huarte y su puente", article de Jordi Dalmau i Corominas, publicat a Revista de Girona, núm. 55, 1971). (Ampliar) - Fragment de El Pirineo del 19 d'octubre de 1940, amb la notícia de la tragèdia al pont de Can Vidal sobre el Güell. Hemeroteca de l'Ajuntament de Girona . (Ampliar) - Inundació de 1962. Al fons, el pont de l'alferes Huarte. Col·lecció Ajuntament de Girona. Notes (1) - La premsa local de l'època se'n feia ressò i avui és una font d'informació imprescindible. El periòdic "El Pirineo", que es va editar entre 1939 i 1942, publicava, considerant la "normalitat" d'aquelles crescudes dels rius: Nuevamente Gerona ha tenido que sufrir una inundación, de las que tan pródiga es la historia de la ciudad. [Tornar al text] [Més imatges] -------	(Ampliar) - Obres de construcció del pont de l'alferes Huarte, que comunica la plaça Calvet i Rubalcaba amb el carrer del Carme. 1941. Fons Josep Jou i Parés. Col·lecció Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Obres de construcció del pont de l'alferes Huarte, que comunica la plaça Calvet i Rubalcaba amb el carrer del Carme. Al fons, el convent de Sant Francesc de Paula. 1941. Fons Josep Jou i Parés. Col·lecció Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Obres de construcció del pont de l'alferes Huarte, que comunica la plaça Calvet i Rubalcaba amb el carrer del Carme. 1941. Fons Josep Jou i Parés. Col·lecció Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Projecte del pont de l'alferes Huarte. Ajuntament de Girona. (Ampliar) - El pont de l'alferes Huarte amb neu. 1960-1970. Col·lecció Ajuntament de Girona. (Ampliar) - El pont de l'alferes Huarte. 1965-1970. Foto Narcís Sans. Col·lecció Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Actual pont de l'alferes Huarte. (Ampliar) - Els tradicionals focs de Fires, al pont de l'alferes Huarte i el riu Onyar. 1967-1975. Autor desconegut. Col·:lecció Ajuntament de Girona (Ampliar) - Els reis 2015 al pont de l'alferes Huarte. El pont és l'indret habitual d'inici de la Cavalcada (Ampliar) - Actual pont de l'alferes Huarte.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés