La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

L'actual Catedral de Girona, com la seva predecessora romànica, té tres portes d'accés, orientades a nord, oest i sud. L'anomenada dels Apòstols, la de migdia, és una gran portalada construïda en tres períodes al llarg de sis segles, entre el XIV i el XX, que va tenir uns breus inicis gòtics i una culminació neogòtica, tan tardana com qüestionada, el 1975, una porta eclesial que, com és canònicament preceptiu, va començar tenint dotze apòstols, sis a cada costat.

Fachada del mediodía, llamada de los Apóstoles, de la Yglesia de Gerona. 1832

(Ampliar) - "Fachada del mediodía, llamada de los Apóstoles, de la Yglesia de Gerona", gravat de Miquel Geli, Real Establecimiento Litográfico de Madrid (impressor). 1832. Col·lecció Ajuntament de Girona.

Història de la porta - Les obres de la Porta dels Apòstols les va iniciar el 1370 el mestre d'obra de la Catedral Pere Sa Coma, i poc després se'n va fer càrrec el mestre Guillem Bofill. El 1382 s'acabaren les fornícules i els pedestals de les escultures, i les obres quedaren aturades a causa dels canvis de pla en la construcció de la nau.
La inacabada porta quedava protegida per una teulada recolzada en grans bigues que sovint havia de ser reparada. A mitjans segle XV la Catedral disposava de pocs fons per a la continuació de la Porta dels Apòstols, i va ser gràcies al llegat testamentari del mercader Pere Perpinyà que es varen reprendre. Els canonges contractaren Antoni Claperós, escultor de Barcelona, dotze escultures de terracota (1). El 1460 les escultures ja estaven col·locades a les respectives fornícules, i, seguidament, Joan Claperós, fill d'Antoni, contractà el grup escultòric de l'Assumpció per al timpà de la porta, que a causa de la Guerra dels Remences i de la Guerra Civil del segle XV, no es va arribar a realitzar (2).

Els apòstols Andreu, Joan, Tomàs, Bartomeu, Simó i Judes Tadeu, en una imatge de principis del segle XX

(Ampliar) - Els apòstols Andreu, Joan, Tomàs, Bartomeu, Simó i Judes Tadeu, en una imatge de principis del segle XX. Foto F.I.Amatller - Arxiu Mas.

Els apòstols Maties, Jaume el menor, Mateu, Felip, Jaume el major i Pere, en una imatge de principis del segle XX

(Ampliar) - Els apòstols Maties, Jaume el menor, Mateu, Felip, Jaume el major i Pere, en una imatge de principis del segle XX. Foto F.I.Amatller - Arxiu Mas.

Poc després de col·locar les escultures en els seu emplaçament, el 1460, es va veure la necessitat de reforçar la teulada. Així, l'any 1479 es construeixen quatre pilars de pedra per sostenir l'estructura. Entre els anys 1525 i 1539 es duen a terme un seguit de reformes en els entorns de la porta: s'enderroquen les cases del davant i es pavimenta el solar, es construeix la cisterna, etc.
Al llarg del segle XVII tenen lloc diverses obres a la teulada de la porta. El 1605 es neteja, el 1608 hi canvien una biga, el 1609 construeixen una canal de coure per conduir l'aigua de la gàrgola del campanar sobre la porta. El 1618 es canvien teules, etc. L'any 1718 la teulada estava en perill de ruïna, i es va prendre la decisió de fer-hi arcs de rajol en lloc de canviar la biga, i tres anys després, hagueren d'apuntalar la biga exterior del pòrtic, per poc després refer-lo tot en rajol. El 1731 hagueren de reformar els batents de la porta.

La porta dels Apòstols, 1842

(Ampliar) - La porta dels Apòstols, 1842. Gravat d'Antoni Roca Sallent. Col·lecció Ajuntament de Girona

A finals de segle decidiren restaurar les imatges dels Apòstols, que estaven molt mutilades i fetes malbé, i tot i que apareixen algunes opinions contràries a la restauració, que consideren que seria millor fer-les de nou amb algun material més noble -fusta, pedra, plom, etc-, el 1790 són reparades.
L'any 1854 es construeixen els cancells de la porta. Cinquanta anys més tard s'escometen noves obres a la teulada que cobria la porta: el 1908 el canonge Antonio Ayarra proposa reconstruir-la provisionalment i el 1912 es reconstrueix la coberta i queda amb la forma que es pot veure a les fotografies anteriors a 1960.

La porta dels Apòstols, 1924

(Veure imatge sencera) - La porta dels Apòstols, 27 de setembre 1924. Jaume Biosca i Juvé. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

La porta dels Apòstols, 1924

(Veure imatge sencera) - La porta dels Apòstols, 27 de setembre 1924. Jaume Biosca i Juvé. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

Entre els anys 1935-1938, la nova Comissió del Patrimoni Artístic i Arqueològic, atesa la degradació contínua de les ja malmeses figures dels Apòstols, va prendre la decisió de traslladar les sis escultures que quedaven a l'interior de la Catedral. Però el trasllat només va ser possible de dues; les altres quatre es varen esmicolar en l'intent.
La Comissió també va proposar la supressió de la coberta provisional de la portalada, projecte que no es va dur a terme per manca d'acord i de mitjans. L'actuació de la Comissió, finalitzada la Guerra Civil, no va ser reconeguda i es va atribuir al conflicte la desaparició de deu de les dotze escultures dels Apòstols i la retirada del lloc original de les dues figures restants. Per esmenar els fets, després de la guerra, les dues escultures "supervivents" es tornaren a col·locar a les fornícules de la porta, d'on tornaren a ser traslladades coincidint amb la reforma definitiva de la portalada.

La porta dels Apòstols, 1885-1911

(Veure imatge sencera) - La porta dels Apòstols, entre 1885-1911. Juli Vintró i Casallachs. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

Després d'un primer intent frustrat d'acabament de la Porta dels Apòstols el 1898, l'any 1953 el bisbe Josep Cartañà va comunicar la seva intenció d'acabar la portalada. S'inicià una recerca en els arxius del projecte original, recerca que no va donar cap resultat positiu. L'any següent, el bisbe Cartañà encarregà a l'arquitecte Joan Maria de Ribot i de Balle el projecte d'acabament de la porta. El 10 d'octubre d'aquest mateix any, l'arquitecte lliurà l'avantprojecte acompanyat d'una memòria explicativa.
La publicació del projecte va aixecar una polseguera d'opinions enfrontades de dos grups oposats i irreconciliables: uns pretenien una obra absolutament nova, d'acord amb els criteris moderns, opció que justificaven amb les aportacions de l'estil de cada è,poca, mentre que d'altres volien respectar l'obra conservada i acabar-la d'acord amb el seu estil, per tant seguint un criteri historicista. Una tercera opció, intermèdia, adoptada a l'avantprojecte de Ribot, consistia en respectar l'obra existent i cobrir el conjunt amb un material noble i sòlid, però sense voler imitar l'estil antic (3).

La porta dels Apòstols, 1875

(Veure imatge sencera) - La porta dels Apòstols, entre 1875. Joaquim Masaguer Vidal. Fons Ajuntament de Girona - CRDI

Un corrent d'opinió favorable a l'acabament de la façana principal, per a la qual es conservava un detallat projecte, en lloc d'intentar d'"inventar" una Porta dels Apòstols, va anar agafant cos, i la proposta d'acabar la portalada quedà aturada fins el mes de maig de 1961, quan, abans de concloure les obres de la façana principal, el bisbe proposà al capítol enderrocar la coberta de la Porta dels Apòstols per poder emprendre les obres (4).
L'escultor Josep Maria Bohigas proposa al bisbe la conveniència d'encarregar un projecte a l'arquitecte Joaquim de Ros i de Ramis, arquitecte vinculat a la restauració del barri gòtic de Barcelona. També ofereixen solucions els arquitectes Joaquim Maria Masramon de Ventós i Josep Duixans Vila, un grup d'artistes de Girona i l'Associació de Amigos de Gerona Antigua, l'enginyer Jaume Butiñà, i altres. Amb les propostes presentades, el bisbe inicià un seguit de consultes amb personalitats vinculades a les arts i a les comissions diocesanes. Tant el Capítol de la Catedral, com la Comisión Diocesana de Litúrgia y Arte Sagrado i la Comisión Diocesana de Defensa del Patrimonio, es decanten pel projecte de Ros. Projecte pel qual també demostra preferència l'arquitecte de la Dirección General de Bellas Artés, Alejandro Ferrant, i que és acceptat pel Director General de Bellas Artés, amb data 31 de maig de 1963.

Eliminació de la coberta de la portalada, 1960

(Veure imatge sencera) - Eliminació de la coberta de la portalada, 1960. Benjamí Cordón Puig. Col·lecció Ajuntament de Girona - CRDI

Eliminació de la coberta de la portalada, 1960

(Veure imatge sencera) - Eliminació de la coberta de la portalada, 1960. Benjamí Cordón Puig. Col·lecció Ajuntament de Girona - CRDI

Eliminació de la coberta de la portalada, 1960

(Veure imatge sencera) - Eliminació de la coberta de la portalada, 1960. Benjamí Cordón Puig. Col·lecció Ajuntament de Girona - CRDI

La mort del bisbe Cartañà, el 1963, tot i que va fer llegat per a aquestes obres, dificultà el desenvolupament del projecte. Fins el 1969 no es concretà de forma detallada, el finançament, ni el pressupost. Aquestes qüestions quedarien resoltes en el "Proyecto de obras de terminación de la Puerta de los Apóstoles de la Catedral de Gerona" d'Alejandro Ferrant, arquitecte conservador de monuments de la Dirección General de Bellas Artes, el 2 de maig de 1969. Cinc anys després, el Director General de Bellas Artes, Joaquin Pérez Villanueva, comunica al bisbe Camprodon l'aprovació de l'últim projecte i pressupost d'Alejandro Ferrant per acabar la restauració de la Porta. Les obres, que s'acabaren el 29 d'octubre de 1975, diada de Sant Narcís, varen anar a càrrec del Ministerio de Educación y Ciencia, amb plànols dels arquitectes Alejandro Ferrant i Joaquim de Ros i Ramis, i s'hi va usar pedra de Girona treballada en els tallers Soles i Anglada, i pedra de la pedrera Casellas treballada en el taller Miret de Barcelona.

Obres de finalització de la porta dels Apòstols, 1966

(Veure imatge sencera) - Obres de finalització de la porta dels Apòstols, 1966. Autor desconegut. Fons Ajuntament de Girona - CRDI

Actualment, els únics elements escultòrics originals que es conserven són les mènsules que sostenien les figures dels Apòstols, i dues d'aquestes escultures col·locades al cancell del Tresor de la Catedral. La intervenció dels anys setanta va generar moltes opinions crítiques: Oliver considerà que "el estilo ojival empleado resulta amazacotado y excesivamente pesado y recargado" en comparació amb el que resta de la porta original i en general amb la resta de l'edifici. Palol descriu l'obra com "un arco rebajado, en manpostería, poco noble, da una silueta errónea a esta puerta del edificio; pera ya se ha convertido en un típico elemento de la plaza de los Apóstoles". D'un sentit similar són les paraules de Narcís-Jordi Aragó, que criticà obertament l'acabament inadequat de l'obra i en repassà els precedents. El contrapunt a aquestes opinions el marcà Mn. Marquès que recullí els elogis que va rebre l'obra i demanà que algun dia s'omplissin els buits de les fornícules amb escultures (cites extretes de "La Catedral de Girona. Entre l'acabament i la restauració (1010 2003)", de Gemma Domènech i Rosa Maria Gil.
Les figures varen ser retirades, com hem vist, durant el conflicte de 1936-39 per evitar-ne la destrucció. Es tractava d'escultures fràgils que, com s'aprecia en algunes fotografies, havien arribat al segle XIX molt malmeses i ja havien perdut alguns braços, corones, i altres atributs. Es van engrunar quan els van intentar traslladar a l'interior del temple per salvaguardar-los. De les dotze figures, només se'n varen salvar dues, que són les que es conserven a l'entrada del Tresor de la Catedral. Corresponen, en realitat, a sant Andreu i sant Judes. El 1940, a sant Andreu li van afegir una espasa i el van convertir en sant Pau, i a sant Judes Tadeu li van afegir unes claus i el van convertir en sant Pere. Les desaparegudes figures dels apòstols -els onze i Sant Pau- eren figures de terracota encarregades el 1458 a l'imaginaire Antoni Claperós, de Barcelona.


Notes

(1) - Text del contracte per a la confecció de les estàtues dels apòstols (grafia actualitzada):
"JHS
En nom de nostre senyor Déu i de la humil verge Maria, mare sua. Capítols fets i firmats entre l'honorable Capítol de la seu de Girona d'una part i el senyor Antoni Claperós, obrer d'imatges, ciutadà de Barcelona, de la part altra, sobre les coses avall escrites i contingudes:
Primerament és convingut i concordat entre les dites parts que el dit Antoni Ciaperós hagi de fer i obrar dotze apòstols per al portal de la dita seu de Girona vers migjorn o vers el palau del senyor bisbe. Que cadascú dels dits apòstols ha d'haver de grandària i proporcionat magistralment; declarat però que en el llarg o altura dels dits nou pams dels dits apòstols s'enclou un entrepeu en qué haurà una nansella poblada de fulles o de bestions a coneguda de dit Claperós ben fet i obrat; lo qual dit entrepeu qui estarà dejús los peus dels dits apòstols i sobre les represes qui ja avui hi son fetes i posades, haurà mig pam d'alt.
Item més, que lo dit Claperós hagi i sia tingut d'obrar o fer obrar els dits dotze apòstols d'aquella o semblant terra que és obrada la imatge de santa Eulària i la creu del portal nou de Barcelona.
Item més. és convingut i concordat entre les dites parts que els dits dotze apòstols s'hagin de fer dins Girona i que dit Claperós els hagi de començar de fer dins el mes de març primer vínent, declarat emprò que dit Claperós en pugui fer o fer fer dos en Barcelona, d'ací per tot el dit mes de març primer vinent, en qué el dit Claparós els hagi de fer portar a Girona a les seves pròpies messions i despeses, risc, perill i fortuna o bona ventura.
Item més, és convingut i concordat entre les dites parts que el dit Ciaperós a ses pròpies messions i despeses, risc, perill i fortuna i bona ventura ha de posar i assitiar els dits dotze apòstols en el lloc on han d'estar; declarat emprò i exceptat que el dit capítol hagi o sia tingut a ses despeses de fer o fer fer els bastiments a ell necessaris cadascuna vegada que ell voldrà metre les imatges dels dits apòstols en el dit portal.
Item més, que el dit Claperós ha de donar als dits apòstols i a cadascun d'aquells el llustre de blanc o semblant que ha donat a la imatge de sant Jaume que té a Barcelona a casa seva de la dita térra.
Item més, que el dit Claperós ha de portar o fer portar de Barcelona tota la terra que serà menester o necessà ria en els dits apòstols a ses despeses i messions a Girona.
Item més, que el dit Claperós hagi o sigui tingut a ses despeses de fer o fer fer el forn a ell necessari per coure les dites imatges i pagar la llenya a ell necessària per les coses damunt dites.
Item més, és convingut i concordat entre les dites parts que el dit capítol hagi o sigui tingut de prendre o rebre una o més de les dites imatges al dit Claperós, si serà o seran rebedores així com deuen, tota vegada que pel dit Claperós els serà o seran presentades i el dit capítol serà request pel dit Claperós o per aquell o aquells o als quals el dit Claperós ho haurà comès.
Item més, és entès i concordat que tota vegada que el dit Claperós presentarà al dit Capítol les dites imatges, vulles que sigui una o dues o més, que el dit Capítol les hagi de rebre a coneguda de dues persones, una elegídora de part del dit Capítol i l'altra de part del dit Claperós; i aprés que aquella imatge o imatges que el dit Capítol haurà rebuda o rebudes, estiguen a càrrec del dit capítol i no del dit Claparós; emprò declarat que el dit Claparós hagi de posar i assitiar les dites imatge o imatges que pel dit Capítol li serà o seran rebudes tota vegada que per lo dit Capítol serà request, en el dit portal. Emprò dins el temps que trigarà a fer les dites imatges i no en altra manera.
Item més, és entès i convingut que els díts dotze apòstols han d'haver i tenir cadascú el seu article en les mans o en aquella part o parts que el dit Antoni Claperós voldrà e serà vist faedor en escrits o en imatges responent cadascú dels dits apòstols en esperit i captinença en l'Assumpció de nostra Dona qui ha d'estar sobre el portal [es refereix al grup escultòric que mai es va dur a terme].
Item més. És entès i convingut que el dit Claperós voldrà obrar els dits dotze apòstols o partida d'aquells d'altra terra i no de la damunt dita que ho pugui fer; emprò, que hagi de donar les dites ímatges bones i perpetual perdurables per tostemps així com si eren fetes de la demunt dita terra obligant-se llargament ell i cadascú dels seus fills en fer la dita obra perpetuament duradora.
Item més, és entès i concordat que el dit Claperós ha d'haver fets els dits dotze apòstols ben obrats i subtilment proporcionats, així com damunt és dit, del primer dia de gener primer vinent a un any llavors mes prop següent.
Item més, és convingut i concordat que el dit honorable capítol ha de donar al dit Antoni Claperós per obrar o fer els dits dotze apòstols i totes altres coses, segons damunt és continqut en els presents capítols, sis cents florins de moneda barcelonesa corrent."
[Tornar al text]

(2) - Text del contracte per a la confecció del grup escultòric que representés l'Assumpció de la Mare de Déu; (grafia actualitzada)
"En nom de nostre senyor Déu i de la gloriosa Verge Maria. Capítols fets per mi Joan Claperós imaginaire sobre l'obra que s'ha de fer al portal de la seu de Girona, ço es l'Assumpció de la gloriosa Verge Maria en la forma següent:
Primerament jo emprenc a fer, ço és a saber, Déu lo fill així gran o major com un dels apòstols i no menor i ben habillat i amb tal gest com en semblant deu estar; i la Maria al mig, del gran de vuit pams o entorn, ben vestida, habillada honestament, i en gir i entorn nou àngels, ço és quatre a un costat i quatre al altre costat i un alt al mig i el monument als peus de la Maria, i sis àngels serafins, ço és tres a un costat de Déu i tres al costat de la Maria i això hagi de fer tan gran com se podrà fer segons el lloc on ha d'estar i que d'un àngel a l'altre hagi algun espai el qual espai sigui omplert o de núvols o de membradura per represa de cadascú dels nou dels dits àngels.
Item que tots els àngels dessús dits, ço és cadascú, hagi de tenir el seu estament caballadures ben faiçonades i de bon art. Cadascú habillat i arrasat de sa manera i ales amb plomes de bon art fetes i de diverses maneres i els arresaments dels caps de cadascú de bons i magistrals i ben arresats xipolets i de diverses maneres vestits de diverses maneres de vestits [sic].
Per la qual obra l'honorable capítol de la dita seu m'hagi de dar i pagar dos cents i vint-i-cinc florins de moneda corrent en aquesta manera, ço és la terça part quan la obra serà algun tant principiada i l'altra terça part quan serà a punt de coure, l'altra terça part quan la obra serà acabada i rebuda; i tostemps que prendr` diners ebans d'ésser rebuda l'obra, que hagi de dar seguretat per ço que li serà pagat i mentre que les dites coses trigaran a metre en lo dit portal i paredar.
Item ha de donar l'obra tal com eixirà del forn, entès emprò que siguí netejada per a poder-se pintar.
Retén-se el dit Claperós llibertat de fer la dita obra a Girona o si bé li vindrà a Barcelona.
Item que si la dita obra havia d'ésser reconeguda, ço és si serà haguda per ben cuita o no, ara se fes en Girona, ara se faci en Barcelona, hagi de ser judicada per homes de Barcelona, i això per tant com allà hi ha molts homes hàbils i experts en aquesta feina, els quals hi hagin a dir amb sagrament i a despeses comunes.
Item el dit Claperós ha de fer posar i metre a son risc, perill i despesa tota la dessús dita obra, exceptat els bastiments, fer i altre pertret, el qual li ha d'ésser administrat a despesa de la dita Obra.
I si el dit Claperós amarà més que en Girona se conegui i per homes de Girona, el dit Capítol els hi hagi de pagar si paga ne voldran, i que siguin elegits per ambdues parts i siguin dos o tants com voldran les dites parts i que amb jurament hi hagin de dir.
Mes avant és concordat ans que sigui posada la dita obra sigui vista i reconeguda per dos homes experts en tals coses, meses un per cadascuna part, i la dita obra i imatges si seran bé i magistralment fetes, vestides i rasades i posades i de bones i magistrals mides ben proporcionades.
Item és concordat que tota la dita obra ha d'ésser mesa dejús un arc faedor pel Capítol quan li plaurà, i la dita obra faedora pel dit Claperós sigui tan gran i ampla que ompli i ocupi amb bona proporció el lloc on ha d'estar segons per mides li serà donat pel senyor En Berenguer Cervià mestre major de l'obra de la dita seu.
Item que en cas que els electes per les parts no concordessin de la suficiència de la obra, que hagin d'elegir tercer.
Item emprenc de fer la dita obra i ésser acabada i posada dins dos anys.
Item es posen pena de cínquanta lliures cadascuna de les parts de donar compliment als damunt dits capítols".
Autoritzà els capítols el notari Pere Begudà i testimonis Antoni Pons i Pere Navet, junior, beneficiats de la Seu de Girona a 28 de agosto de 1460.
[Tornar al text]

(3) - Seguint amb la intenció de suscitar un debat a la ciutat, la Biblioteca Pública de Girona exposa els projectes i gravats que es conservaven de la Catedral juntament amb el projecte de Ribot. A la mostra es podia veure el projecte d'acabament de la façana principal conservat a l'arxiu de la Catedral, i fou aquest document, el que va generar més interès. (La Catedral de Girona. Entre l'acabament i la restauració (1010 2003). Gemma Domènech i Rosa Maria Gil, 2004)
[Tornar al text]

(4) - La coberta que va ser enderrocada el 1960 havia estat reconstruïda el 1912, per un preu de 1.604 pessetes. (El Portal de los Apóstoles en la Seo de Gerona. Jaume Marquès i Casanovas)
[Tornar al text]


Bibliografia:

  • Girona, la Porta dels Apòstols. Pere Freixas i Camps. Ajuntament de Girona - Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions, D.L. 2015.

  • La Catedral de Girona. Joaquim Nadal i Farreras. Ajuntament de Girona - Lunwerg, 2002. ISBN 84-7782-939-X.

  • La Catedral de Girona. Marc Sureda i Jubany. ALDEASA, 2005. ISBN 84-8003-874-8.

  • La Catedral de Girona. Entre l'acabament i la restauració (1010 2003). Gemma Domènech i Rosa Maria Gil. Annals Gironins, 2004.

  • El Portal de los Apóstoles en la Seo de Gerona, Jaume Marquès i Casanovas.



  • Situació de la porta dels Apòstols

    (Ampliar) - Situació de la porta dels Apòstols.

    Vista de la plaça dels Apòstols amb el pou de la cisterna en primer terme. 1900-1910

    (Imatge sencera) - Vista de la plaça dels Apòstols amb el pou de la cisterna en primer terme. 1900-1910. Autor desconegut - Fototípia Thomas. Ajuntament de Girona - CRDI.

    Porta de la plaça dels Apòstols de la Catedral de Girona. 29 de setembre 1924

    (Imatge sencera) - Porta de la plaça dels Apòstols de la Catedral de Girona. 29 de setembre 1924. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

    Vista de la façana lateral de la Catedral de Girona amb la porta dels Apòstols. 1936-1940

    (Ampliar) - Vista de la façana lateral de la Catedral de Girona amb la porta dels Apòstols. 1936-1940. Foto Lux. Ajuntament de Girona - CRDI.

    Obres de finalització de la porta dels Apòstols. 1960-1965

    (Ampliar) - Obres de finalització de la porta dels Apòstols. 1960-1965. Autor desconegut. Ajuntament de Girona - CRDI.

    Obres de finalització de la porta dels Apòstols. 1960-1965

    (Ampliar) - Obres de finalització de la porta dels Apòstols. 1960-1965. Autor desconegut. Ajuntament de Girona - CRDI.

    Obres de finalització de la porta dels Apòstols. 1971

    (Ampliar) - Obres de finalització de la porta dels Apòstols. 1971. Autor desconegut. Ajuntament de Girona - CRDI.

    Obres de finalització de la porta dels Apòstols. 1971

    (Ampliar) - Obres de finalització de la porta dels Apòstols. 1971. Autor desconegut. Ajuntament de Girona - CRDI.

    Obres de finalització de la porta dels Apòstols. 1972

    (Ampliar) - Obres de finalització de la porta dels Apòstols. 22/02/1972. Autor desconegut. Ajuntament de Girona - CRDI.

    Picaport de la porta dels Apòstols

    (Ampliar) - Picaport de la porta dels Apòstols.

    Estat actual de la porta dels Apòstols

    (Ampliar) - Estat actual de la porta dels Apòstols.

    Detall de la porta dels Apòstols

    (Ampliar) - Detall de la porta dels Apòstols.

    Estat actual de la porta dels Apòstols

    (Ampliar) - Estat actual de la porta dels Apòstols.

    La plaça dels Apòstols plena de gom a gom després de l'ofici religiós. 1920-1930

    (Ampliar) - La plaça dels Apòstols plena de gom a gom després de l'ofici religiós. 1920-1930. Autor desconegut. Ajuntament de Girona - CRDI.

    Visita del delegat nacional de la Joventut, Gabriel Cisneros Laborda, a Girona. S'observa la Porta dels Apòstols de la Catedral de Girona en obres. 30 de juny 1971

    (Imatge sencera) - Visita del delegat nacional de la Joventut, Gabriel Cisneros Laborda, a Girona. La comitiva al seu pas per la plaça dels Apòstols durant una visita al barri vell acompanyats per l'alcalde de la ciutat, Josep Bonet Cuffí. S'observa la Porta dels Apòstols de la Catedral de Girona en obres. 30 de juny 1971. Narcís Sans Prats. Ajuntament de Girona - CRDI.

    Visita privada del nou bisbe, Jaume Camprodon Rovira, a Girona. S'observa la Porta dels Apòstols de la Catedral de Girona en obres. 6 de setembre 1973

    (Imatge sencera) - Visita privada del nou bisbe, Jaume Camprodon Rovira, a Girona. Arribada a la plaça dels Apòstols i rebuda per part d'una representació del capítol de canonges encapçalada per mossèn Josep Maria Taberner Collellmir. S'observa la Porta dels Apòstols de la Catedral de Girona en obres. 6 de setembre 1973. Narcís Sans Prats. Ajuntament de Girona - CRDI.


    Back - Next

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés