La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

El Divendres Sant a Girona: els costums antics

Les cerimònies i costums relacionats amb el Divendres Sant, a Girona, han evolucionat en alguns casos i en altres han canviat radicalment; molts s'han perdut en el devenir dels temps, però en queda constància documental de com era la vida a Girona un divendres Sant. Un costum molt arrelat a Girona en aquest dia era, a les sis de matí, anar a sentir el sermó de "la bufetada", que tenia lloc a l'església de Sant Feliu. El predicador explicava la Passió, i en arribar al passatge del bufeteig de Crist pels "saions" de Caifàs, s'abufetejava ell mateix, exemple que seguien el assistents.

Ampliar
(Ampliar) - El pendonista de la Confraria de Jesús Crucificat a la processó del Divendres Sant

En començar la jornada, ja es remarcava que l'ambient de recolliment seria important: al matí només obrien els establiments considerats com indispensables. La gent completava la visita als "monuments", i també ho feia l'Ajuntament, que havia de procurar ser a dos quarts de deu a la Sala Capitular de la Seu.

A la Catedral tenien lloc unes cerimònies litúrgiques que es celebraven amb gran solemnitat. Eren: l'adoració de la Veracreu (1), la processó de la Santa Espina, la relíquia més venerada de la Catedral que en emps antics s'exposava abans de la veneració de la Veracreu, i l'acte de treure el Santíssim del "monument". La missa de "pre-santificats" acostumava a celebrar-la el bisbe, amb l'assistència de l'Ajuntament en corporació (2). L'antiga litúrgia prescrivia que, acabats els oficis, el bisbe i el Capítol netegessin l'altar major mentre que altres sacerdots de menys categoria rentaven les lloses del peu i entorn de l'altar; durant l'acompliment d'aquest precepte cantaven l'himne "Pange lingua".

Ampliar
(Ampliar) - Vestes de la Confraria de Sant Isidre Llaurador i Sant Galdric, durant la processó del Divendres Sant

Acabades les cerimònies, era tradició que el Capítol catedralici i la Corporació municipal anessin en solemne visita al sepulcre de Sant Narcís, a l'església de Sant Feliu, vestint els seus hàbits corals els primers i de rigorosa etiqueta els segons, portant les insígnies municipals. La comitiva baixava per la gran graonada, seguida per una secció de guàrdies municipals. Acabada la visita al Patró de la ciutat, un canonge distribuïa entre els assitents unes tauletes de cera vermella que tenien marcats diferents atributs de la Passió, a les quals s'atribuïa virtuts preservatives de maleficis. Tornaven després cap a la Catedral, però en arribar al peu de l'escalinata, els canonges es paraven per saludar-se amb els regidors, els quals se n'anaven a l'antic convent de frares caputxins, i després Institut de segon ensenyament (l'actual Museu d'Història de la Ciutat), on s'acomia-daven.

A migdia era de rigor entre la societat gironina anar a passejar a la Rambla i "sota les voltes", on es lluïen per darrera vegada a l'any les sevres gales preceptives en aquestes festivitats.

Mentrestant a l'església de Sant Feliu, organitzats per l'Arxiconfraria de la Passió i Mort (3), es celebraven els exercicis de meditació anomenats de "les tres hores d'agonía" davant l'altar major convertit en Calvari, amb la imatge del Crucificat posada en un munt de suro entre unes grans figures de la Mare de Déu, Sant Joan i la Magdalena, i després el sermó de "les set paraules" que per primera vegada es va fer el 1801. Fins cap a 1870, en acabar la darrera paraula, uns llamps de pega grega i trons produïts per unes planxes de llauna i un bombo, recordaven les perturbacions atmosfèriques que tingueren lloc al moment de la mort de Crist.

Ampliar
(Ampliar) - El pas de la Confraria del Silenci, durant la processó del Divendres Sant

Encara a començaments del segle XX es cantava una antiga peça musical, la lletra de la qual deia:

"Ya murió mi Redentor,
ya murió mi Padre amado,
ya murió en la Cruz clavado
mi Dios, mi Padre, mi Amor,
Ay, ay, ay, triste de mí,
ay, ay, ay, mi corazón
rómpete de compasión
que Jesús murió por ti"

i, acabat, el predicador amb un gran crit, deia: "Ya murió Jesucristo, ya expiró nuestro Redentor, ya acabó la vida de nuestro Padre". I exhortava al plor i a la contrició.

A l'hora de dinar, la cuina gironina servia uns plats especials per a aquest dia, considerat de rigorosa abstinència, consistents en ous durs, tripes de bacallà, peixopalo o clavellada amb pèsols, o sense, i per entrant, a tot estirar una truita d'espàrrecs o d'espinacs bullits, i per postres els tradicional bunyols.

La tarda prenia un caràcter de dia festiu, per bé que no fós tolerada ni la més mínima diversió. S'obrien les botigues, però les vendes que s'hi feien eren ben poques. S'hi notaven els preparatius per al gran mercat del Dissabte de Glòria.
br> Organitzat per l'Ordre dels Terciaris de Sant Francesc es celebrava un solemne "Via Crucis" que sortia de l'església de l'Hospital, amb el "misteri del Natzarè", que portava la cabellera i barba postisses, i la imatge del Crist de l'Agonía (4), els portants de la qual vestien túnica negra i perruca. Al so d'una música mística recorrien lentament alguns carrers del barri del Mercadal, parant-se a les "estacions" prèviament assenyalades per uns vells quadres amb una creu al cim, on es representaven les escenes del pas corresponent; per aturar el seguici, els capellans lectors feien sonar unes carraques, que al segle XIV s'en deien "batzoles", i que substituïen les campanetes metàl·liques.

Ampliar
(Ampliar) - La Confraria de la Passió, durant la processó del Divendres Sant

Cap al tard els passeigs s'animaven com en dia festiu. Mentrestant, a les set, a l'altar major de l'església de Sant Feliu tenia lloc l'adoració de la Creu, amb sermó i cant de "miserere".

Cap a les vuit s'efectuava el trasllat del "misteri" de la Dolorosa de la Congregació dels Dolors, un dels millors "misteris" de la ciutat, al qual acompanyaven processionalment els congregants des de l'església de la Mercè a la de Sant Lluc, per a formar part de la gran processó nocturna (5) organitzada per la Junta de l'Obra de la Col·legiata de Sant Feliu, que no desmereixia en res la de la nit del dijous. La precedien també els "manaies" portant mantell blau, i, vestits de paisà, els flautistes. Els "misteris" es reduïen a dos: el de la Dolorosa i el del Sant Sepulcre, aquest amb una magnífica i antiga imatge, i la gran palma que durant l'any es posava al balcó de la rectoria. Tres sacerdots seguien el primer "misteri" cantant el "Stabat Mater". Alguns anys hi anava també el "Natzarè" de Sant Pere de Galligants. I naturalment, hi figuraven el Crist de "la Passió i Mort" i la seva creu d'improperis, amb els portants vestint túnica morada. La concurrència de vestes era nombrosa, moltes d'elles morades.

Eren molts el feligresos que durant la tarda d'aquesta diada havien anat a recollir les restes dels ciris que portaren a cremar als "monuments" per emprar-los per a determinades pràctiques supersticioses, i els escolans de la Catedral i d'altres esglésies, es dedicaven a vendre agulles de les que s'havien utilitzat per a guarnir el "monument", desfet avui, a les quals s'atribuïen virtuts curatives.

Era també creença general que tots aquells que es morien dins les vint-i-quatre hores d'aquest dia, anaven directament al cel perquè Jesús els dispensava de la purificació al Purgatori en recordatori de la seva mort terrenal.

Font: "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert. Barcelona, 1946


Notes

(1) - Els canonges anaven a adorar la Veracreu passant pel "clos" aparellats, descalços, amb les mans juntes davant el pit i arrossegant una llarga cua reservada per a aquesta cerimònia. De la mateixa manera tornaven al cor. Tornar al text

(2) - El cerimonial el feia sortir de l'Aula Capitular quan el "Pasio" estava una mica avançat. Anaven al presbiteri, saludaven l'altar i els oficiants, i en arribar al seu banc, que estava cobert amb uns draps negres, havien de fer una genuflexió vers l'altar i romandre dempeus en aixecar-se. En arribar a les oracions i al "Flectamus" tornaven a agenollar-se, i al descobriment de la creu s'agenollaven de nous fins que s'havien cantat els versicles.
Quan els beneficiats tornaven al cor després d'haver fet l'adoració, els porters, sense espasí ni guants, i amb els braços encreuats, passaven al darrer graó, o sigui al mateix lloc on els canonges s'havien agenollat, on feien el mateix. Després els regidors, de dos en dos, sense espasí ni guants, anaven a adorar i feien les tres mateixes genuflexions que els canonges, dipositant una moneda a la safata, al moment que adoraven; en el cas que hi hagués un regidor sense parella s'havia d'ajuntar amb la parella que anava abans d'ell. Acabada l'adoració es posaven l'espasí, i ja podien seure una mica fins que es fes la processó de la Santa Espina, durant la qual romanien agenollats.
Acabada la processó s'anava a treure el Santíssim del "monument". Els porters havien de tenir preparat un ciri per a cada regidor, i quan la Comissió municipal arribava davant el "monument", es paraven fins que el bordoner els permetia pujar-hi on cadascun encenia el seu ciri. Acabada la funció tornaven a la Sala Capitular. Regidors i porters havien de portar corbata i guants negres. Tornar al text

(3) - La seva capella va ser acabada el 1674, i la primera funció que s'hi celebrà va ser el 22 de maig, solemnitzant-se amb exposició del Santíssim, ofici i sermó. Va ser agregada a la de Sant Marcel de Roma el 6 de novembre de 1685. Tornar al text

(4) - El 19 de febrer de l'any 1911 el bisbe Pol en va regalar una altra. Tornar al text

(5) - Aquesta processó abans es feia al matí, però quan hi varen participar la Confraria de la Passió i Mort, i la Congregació dels Dolors, va passar a fer-se el vespre, i del vespre a la nit. Tornar al text

  • Les processons de Girona. Història de les diverses processons que han tingut lloc a Girona a través dels temps ab motiu de la Setmana Santa.

  • Les Confraries. Història i documentació de les confraries que participen en la processó del Sant Enterrament de Girona.

  • Els passos. Reportatges fotogràfics detallats dels catorze passos de la processó.

  • La setmana santa. Index d'apartats de la setmana santa a Girona: reportatges fotogràfics i articles sobre els passos, la processó, les confraries, i els actes que tenen lloc en aquestes dates, com el lliurament del penó, o la vetlla pasqual, i informació històrica complementària.

  • Els segells de cera. Article sobre els costums relacionats amb aquests objectes que precintaven les urnes dels "monuments" durant la Setmana Santa.

  • [Galeria d'imatges]

    Segell de cera que precintava l'Urna del Monument a l'Església de Sant Feliu. Correspon a l'any 1968. Col·lecció particular, Girona. Gentilesa de Josep Cornellà i Canals.

    Ampliar
    (Ampliar) - El Crist de la Confraria de la Passió i Mort de Nostre Senyor Jesucrist, a l'església de Sant Feliu, abans de sortir en processó.

    Crist de l'Agonía en un gravat antic.

    Ampliar
    (Ampliar) - Vestes de la Confraria de Jesús i els Nens durant la processó de Divendres Sant 2012

    La Creu dels Improperis en un gravat antic.

    Ampliar
    (Ampliar) - El pas de la Santa Faç durant la processó del Sant Enterrament

    El pas del Sant Sepulcre en un gravat antic.

    Ampliar
    (Ampliar) - La Confraria de la Puríssima Sang durant la processó del Sant Enterrament

    Ampliar
    (Ampliar) - La banda de Música durant la processó del Sant Enterrament

    Ampliar
    (Ampliar) - La Confraria de la Passió durant la processó del Sant Enterrament


    Back-Index-Next

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés