El Divendres Sant a Girona: els costums antics
A la Catedral tenien lloc unes cerimònies litúrgiques que es celebraven amb gran solemnitat. Eren: l'adoració de la Veracreu (1), la processó de la Santa Espina, la relíquia més venerada de la Catedral que en emps antics s'exposava abans de la veneració de la Veracreu, i l'acte de treure el Santíssim del "monument". La missa de "pre-santificats" acostumava a celebrar-la el bisbe, amb l'assistència de l'Ajuntament en corporació (2). L'antiga litúrgia prescrivia que, acabats els oficis, el bisbe i el Capítol netegessin l'altar major mentre que altres sacerdots de menys categoria rentaven les lloses del peu i entorn de l'altar; durant l'acompliment d'aquest precepte cantaven l'himne "Pange lingua". A migdia era de rigor entre la societat gironina anar a passejar a la Rambla i "sota les voltes", on es lluïen per darrera vegada a l'any les sevres gales preceptives en aquestes festivitats. Mentrestant a l'església de Sant Feliu, organitzats per l'Arxiconfraria de la Passió i Mort (3), es celebraven els exercicis de meditació anomenats de "les tres hores d'agonía" davant l'altar major convertit en Calvari, amb la imatge del Crucificat posada en un munt de suro entre unes grans figures de la Mare de Déu, Sant Joan i la Magdalena, i després el sermó de "les set paraules" que per primera vegada es va fer el 1801. Fins cap a 1870, en acabar la darrera paraula, uns llamps de pega grega i trons produïts per unes planxes de llauna i un bombo, recordaven les perturbacions atmosfèriques que tingueren lloc al moment de la mort de Crist. A l'hora de dinar, la cuina gironina servia uns plats especials per a aquest dia, considerat de rigorosa abstinència, consistents en ous durs, tripes de bacallà, peixopalo o clavellada amb pèsols, o sense, i per entrant, a tot estirar una truita d'espàrrecs o d'espinacs bullits, i per postres els tradicional bunyols. La tarda prenia un caràcter de dia festiu, per bé que no fós tolerada ni la més mínima diversió. S'obrien les botigues, però les vendes que s'hi feien eren ben poques. S'hi notaven els preparatius per al gran mercat del Dissabte de Glòria. br> Organitzat per l'Ordre dels Terciaris de Sant Francesc es celebrava un solemne "Via Crucis" que sortia de l'església de l'Hospital, amb el "misteri del Natzarè", que portava la cabellera i barba postisses, i la imatge del Crist de l'Agonía (4), els portants de la qual vestien túnica negra i perruca. Al so d'una música mística recorrien lentament alguns carrers del barri del Mercadal, parant-se a les "estacions" prèviament assenyalades per uns vells quadres amb una creu al cim, on es representaven les escenes del pas corresponent; per aturar el seguici, els capellans lectors feien sonar unes carraques, que al segle XIV s'en deien "batzoles", i que substituïen les campanetes metàl·liques. Cap a les vuit s'efectuava el trasllat del "misteri" de la Dolorosa de la Congregació dels Dolors, un dels millors "misteris" de la ciutat, al qual acompanyaven processionalment els congregants des de l'església de la Mercè a la de Sant Lluc, per a formar part de la gran processó nocturna (5) organitzada per la Junta de l'Obra de la Col·legiata de Sant Feliu, que no desmereixia en res la de la nit del dijous. La precedien també els "manaies" portant mantell blau, i, vestits de paisà, els flautistes. Els "misteris" es reduïen a dos: el de la Dolorosa i el del Sant Sepulcre, aquest amb una magnífica i antiga imatge, i la gran palma que durant l'any es posava al balcó de la rectoria. Tres sacerdots seguien el primer "misteri" cantant el "Stabat Mater". Alguns anys hi anava també el "Natzarè" de Sant Pere de Galligants. I naturalment, hi figuraven el Crist de "la Passió i Mort" i la seva creu d'improperis, amb els portants vestint túnica morada. La concurrència de vestes era nombrosa, moltes d'elles morades. Eren molts el feligresos que durant la tarda d'aquesta diada havien anat a recollir les restes dels ciris que portaren a cremar als "monuments" per emprar-los per a determinades pràctiques supersticioses, i els escolans de la Catedral i d'altres esglésies, es dedicaven a vendre agulles de les que s'havien utilitzat per a guarnir el "monument", desfet avui, a les quals s'atribuïen virtuts curatives. Era també creença general que tots aquells que es morien dins les vint-i-quatre hores d'aquest dia, anaven directament al cel perquè Jesús els dispensava de la purificació al Purgatori en recordatori de la seva mort terrenal. Font: "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert. Barcelona, 1946 (1) - Els canonges anaven a adorar la Veracreu passant pel "clos" aparellats, descalços, amb les mans juntes davant el pit i arrossegant una llarga cua reservada per a aquesta cerimònia. De la mateixa manera tornaven al cor. Tornar al text (2) - El cerimonial el feia sortir de l'Aula Capitular quan el "Pasio" estava una mica avançat. Anaven al presbiteri, saludaven l'altar i els oficiants, i en arribar al seu banc, que estava cobert amb uns draps negres, havien de fer una genuflexió vers l'altar i romandre dempeus en aixecar-se. En arribar a les oracions i al "Flectamus" tornaven a agenollar-se, i al descobriment de la creu s'agenollaven de nous fins que s'havien cantat els versicles. (3) - La seva capella va ser acabada el 1674, i la primera funció que s'hi celebrà va ser el 22 de maig, solemnitzant-se amb exposició del Santíssim, ofici i sermó. Va ser agregada a la de Sant Marcel de Roma el 6 de novembre de 1685. Tornar al text (4) - El 19 de febrer de l'any 1911 el bisbe Pol en va regalar una altra. Tornar al text (5) - Aquesta processó abans es feia al matí, però quan hi varen participar la Confraria de la Passió i Mort, i la Congregació dels Dolors, va passar a fer-se el vespre, i del vespre a la nit. Tornar al text [Galeria d'imatges] |
Segell de cera que precintava l'Urna del Monument a l'Església de Sant Feliu. Correspon a l'any 1968. Col·lecció particular, Girona. Gentilesa de Josep Cornellà i Canals.(Ampliar) - El Crist de la Confraria de la Passió i Mort de Nostre Senyor Jesucrist, a l'església de Sant Feliu, abans de sortir en processó.Crist de l'Agonía en un gravat antic.(Ampliar) - Vestes de la Confraria de Jesús i els Nens durant la processó de Divendres Sant 2012La Creu dels Improperis en un gravat antic.(Ampliar) - El pas de la Santa Faç durant la processó del Sant EnterramentEl pas del Sant Sepulcre en un gravat antic.(Ampliar) - La Confraria de la Puríssima Sang durant la processó del Sant Enterrament(Ampliar) - La banda de Música durant la processó del Sant Enterrament(Ampliar) - La Confraria de la Passió durant la processó del Sant Enterrament |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |