La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Si bé a Sant Narcís se'l relaciona amb les mosques, benefactores de la ciutat de Girona quan el setge de 1285, la relació de Sant Ponç amb le xinxes és ben diferent. La seva advocació, a les nostres terres, és "Sant Ponç, bisbe i màrtir, advocat contra les xinxes". Segons la versió popular, avalada per alguns autors del segle XVIII i XIX, va ser bisbe de Girona abans de Sant Narcís.

Barca per atravessar el riu Ter en el lloc on actualment s'hi troba el pont de la Barca. 1890-1902

(Ampliar) - Barca per atravessar el riu Ter en el lloc on actualment s'hi troba el pont de la Barca. 1890-1902. Atribuïda a Santiago Güitó i Palé. CRDI - Ajuntament de Girona.

Sembla que va ser un màrtir cristià, víctima de les persecucions romanes, mort a Niça en el segle III. Per raons confuses va esdevenir molt popular a Catalunya i venerat a diferents llocs. A Girona se'l venerava al barri que porta el seu nom. Com que en aquell indret, abans dels ponts actuals, hi havia una barca per a passar els viatgers d'una banda a l'altra del riu Ter, es coneix el lloc com a Sant Ponç de la Barca.

La barca que travessà el Ter fins a l'any 1905 quan finalitzà la construcció del pont de la Barca. 1900-1905

(Ampliar) - La barca que travessà el Ter fins a l'any 1905 quan finalitzà la construcció del pont de la Barca. 1900-1905. Lleó Audouard Deglaire. CRDI - Ajuntament de Girona.

La relació del sant amb les xinxes no és gaire clara, però diverses versions coincideixen amb la mateixa truculència. Diuen que el cos del sant, un cop decapitat, va estar exposat públicament com a escarment per als cristians que no volien adorar els déus de Roma. Mentre estava exhibit, a sol i serena, les xinxes varen entrar dins el seu crani i se li varen menjar el cervell. Per aquest motiu, una invocació al sant és un remei segur contra el mal de cap.

Privilegi de 12 de maig de 1451 on ja s'esmenta Sant Ponç. Privilegi concedit per la reina Maria, com a lloctinent del seu marit, a súplica de Joan Cavalleria i Jaume de Santceloni, com a síndics de la Universitat de Girona. Estableix que tots els usuaris d’arts mecàniques que habitin fora de la ciutat han de pagar les mateixes imposicions que els qui viuen a l’interior, a fi d’evitar el despoblament. Els límits marcats són la parròquia de Santa Eugènia, la casa de Nicolau Cantó, el mas Servià, la creu d’en Ginesta, el camí de Caulers, les cases d’en Prunell i de Bernat de Bell-lloc, la capella de Sant Miquel de Palau, Montilivi, la resclosa de mossèn Santdionís, la torre de Miquel Vilar, la casa de les Ermites de la Mare de Déu de l’Enderrocada, el camí reial fins al monestir de Sant Daniel, el Pont Major, Fontajau i Sant Ponç

(Ampliar) - Privilegi de 12 de maig de 1451 on ja s'esmenta Sant Ponç. Privilegi concedit per la reina Maria, com a lloctinent del seu marit, a súplica de Joan Cavalleria i Jaume de Santceloni, com a síndics de la Universitat de Girona. Estableix que tots els usuaris d’arts mecàniques que habitin fora de la ciutat han de pagar les mateixes imposicions que els qui viuen a l’interior, a fi d’evitar el despoblament. Els límits marcats són la parròquia de Santa Eugènia, la casa de Nicolau Cantó, el mas Servià, la creu d’en Ginesta, el camí de Caulers, les cases d’en Prunell i de Bernat de Bell-lloc, la capella de Sant Miquel de Palau, Montilivi, la resclosa de mossèn Santdionís, la torre de Miquel Vilar, la casa de les Ermites de la Mare de Déu de l’Enderrocada, el camí reial fins al monestir de Sant Daniel, el Pont Major, Fontajau i Sant Ponç. Fons Ajuntament de Girona.

Una altra versió diu que, per tal de torturar refinadament el sant, i després de les habituals tandes d'assots, els botxins varen inventar un repulsiu beuratge per fer-li beure: el brou de xinxes. Com diuen el seus goigs:

Entre tants turments que us feren
en que inichs se demostraren,
xinxas immundas prengueren
y ab caldo vos las donaren.

A les festes del sant, A Fontajau, a la parròquia de Sant Narcís de Taialà, es beneien roses i es repartien els pètals entre els devots. A la festa hi anaven moltes dones de Girona, que recollien els perfumats pètals i els guardaven fins el dia de la neteja anyal de la casa.

El riu Ter a l'altura de la barca, a Sant Ponç de la Barca, utilitzada per creuar el riu en aquest punt. Darrera seu, el merendero homònim. 1877

(Ampliar) - El riu Ter a l'altura de la barca, a Sant Ponç de la Barca, utilitzada per creuar el riu en aquest punt. Darrera seu, el merendero homònim. 1877. Joan Martí Centelles. CRDI - Ajuntament de Girona.

En aquell moment, després de bastonejar i airejar màrfegues i matalassos, es posaven els pètals sota la post del llit i això garantia l'absència de xinxes durant tot l'any. També es posaven amb algunes pomes "del ciri" dins les caixes per evitar que les robes es resclosissin. Alguns pètals es remullaven amb vi i servien per a curar talls i ferides. Les virtuts miraculoses de les roses de sant Ponç són reconegudes en els seus goigs, que diuen:

Tota herba que és benehida
lo dia de vostra mort,
lleva a les xinxes la vida,
las quals no molesten fort.

El 1208 li va ser dedicada una capella a Fontajau, d'on se'l considerava fill, capella en la que encara s'hi feia culte el 1691. El 1808, a l'inici de la Guerra del Francès, el general governador de la plaça de Girona ordenà el seu enderrocament, a fi que no pogués ser utilitzat per les tropes napoleòniques assetjadores. La relíquia, un tros de crani del sant, i el retaule foren portats a la Col·legiata de Sant Feliu.

Retrat de grup dels funcionaris de l'Ajuntament de Girona després d'una trobada al merendero de la Barca. S'identifica a l'alcalde Frederic Bassols, Salustià Romero, Josep Jou Parés i Barrasetas. 28 d'octubre de 1918

(Ampliar) - Retrat de grup dels funcionaris de l'Ajuntament de Girona després d'una trobada al merendero de la Barca. S'identifica a l'alcalde Frederic Bassols, Salustià Romero, Josep Jou Parés i Barrasetas. 28 d'octubre de 1918. Hnos. Pérez Verdú. CRDI - Ajuntament de Girona.

La barca de Sant Ponç. Els gironins associaven el nom del sant amb el de "la Barca". Quan se l'esmentava sortia indefectiblement l'exclamació "Sant Ponç i la Barca!". El motiu era que prop de l'indret de Fontajau on hi hagué la capella dedicada al sant, es posà, ja en el segle XVII, una barca que era l'únic mitjà per a travessar el riu Ter.

Merendero de la Barca. Al fons sobresurten el campanar de l'església de Sant Feliu i la Catedral. 1911-1936

(Ampliar) - Merendero de la Barca. Al fons sobresurten el campanar de l'església de Sant Feliu i la Catedral. 1911-1936. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

Aquesta barca de llibant igual transportava persones que bestiar, mitjançant el pagament del dret de passatge, i avançava per l'impuls d'unes estrebades que es donaven a una corda fixa, la xirga, posada d'un marge a l'altre. La darrera xirga va ser feta per Pere Xirgu, pare de l'actriu Margarida Xirgu, que llavors estava establert de manyà al carrer del Nord. Quan el riu anava gros i no es podia xirgar, es travessava amb el barcot, més petit que la barca, que navegava a força de rems i només passava persones.

El pas de la barca sobre el riu Ter. 1896-1902

(Ampliar) - El pas de la barca sobre el riu Ter. 1896-1902. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Quan el 1890 es va construir el gran pont de ferro , la barca ja no va tenir motiu d'existir. Però en aquell indret s'havia construit un merendero que en prengué el nom, i que durant molts anys va ser molt freqüentat. La gent hi anava a berenar per menjar peix de riu o granotes que es guardaven en uns vivers instal·lats al peu d'uns corpulents arbres que s'aixecaven davant la porta. El més habitual era menjar-hi peix fregit acompanyat d'un enciam amb cebes i olives, i beure un bon vi que allà en deien trama.

Vista del riu Ter a l'altura del Pont de la Barca, en fase de construcció. Sota el pont, la barca que dóna nom al pont. 1902

(Ampliar) - Vista del riu Ter a l'altura del Pont de la Barca, en fase de construcció. Sota el pont, la barca que dóna nom al pont. 1902. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

També s'hi feien menjars; el 1906 publicaven un anunci a la premsa local: "A partir de hoy todos los días festivos saldrá el arroz del fuego a la cuatro y media en punto. A dicha hora se servirá `por 1,25 pesetas un plato de arroz o pescado, otro plato a escoger, excepto langosta, langostinos o pollo asado, un pan pequeño, media botella de vino superior, ensalada y un postre".

Composició de la capçalera del 'Diario de Gerona' del 14 d'octubre de 1905, amb l'anunci del merendero de la Barca

(Ampliar) - Composició de la capçalera del "Diario de Gerona" del 14 d'octubre de 1905, amb l'anunci del merendero de la Barca. Fons Ajuntament de Girona.

Durant molts anys, s'hi ballaven sardanes i un parell de balls, gairebé sempre a càrrec de la cobla d'en Roca de Celrà.
Els veïns del carrer de la Barca, que havien adoptat sant Ponç com a patró, celebraven la seva festa assistint als oficis de la Col·legiata de Sant Feliu. Atès que sant Ponç se celebrava l'11 de maig, era la primera festa de carrer que es feia a la ciutat.
Al sant li havien estat dedicades dues capelles del veïnat, una a la casa núnero 13 del carrer de la Barca, i l'altra al número 49 de les Ballesteries.

El merendero de la Barca. 1906-1918

(Ampliar) - El merendero de la Barca. 1906-1918. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.


Bibliografia.
- "Girona. Petita història de la ciutat i de les sevs tradicions i folklore". J. Gibert. 1946. Barcelona.
- "Llegendes i misteris de Girona". Carles Vivó. 1989. Diputació de Girona. ISBN 84-86377-60-9.


Back-Index

Sant Ponç i les xinxes

(Ampliar) - Sant Ponç i les xinxes. Dibuix de Carles Vivó.

Retrat d'un grup de banyistes sota el merendero de la Barca, a la riba del riu Ter. 1930-1940

(Ampliar) - Retrat d'un grup de banyistes sota el merendero de la Barca, a la riba del riu Ter. 1930-1940. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Gravat de Sant Ponç. A la imatge del fons, li fan beure el beuratge de xinxes

(Ampliar) - Gravat de Sant Ponç. A la imatge del fons, li fan beure el beuratge de xinxes. Extret del goig "El glorios mà:rtir San Pons" [sic]: "O San Pons qui les plegaries / oiu de los suplicants / matau xinxas, cuques feras, / que devoren nostras carns".

15 de maig de 1637. El lloctinent Enric d’Aragó Folc de Cardona, duc de Sogorb i de Cardona, als jurats de la ciutat de Girona. Els agraeix l’avís de l’incendi de la barca del riu Ter, la restauració de la qual ja ha manat fer, alhora que els diu que ha instat el veguer perquè persegueixi els delinqüents

(Ampliar) - 15 de maig de 1637. El lloctinent Enric d’Aragó Folc de Cardona, duc de Sogorb i de Cardona, als jurats de la ciutat de Girona. Els agraeix l’avís de l’incendi de la barca del riu Ter, la restauració de la qual ja ha manat fer, alhora que els diu que ha instat el veguer perquè persegueixi els delinqüents. Lletres Reials. Ajuntament de Girona.

Cobles a sant Ponç. Sant Pons ohiu los Preberes,
y los vostres reclamants: mataunos las Cucas feras, quens devoran nostras Carns

(Ampliar) - Cobles a sant Ponç. Sant Pons ohiu los Preberes, y los vostres reclamants: mataunos las Cucas feras, quens devoran nostras Carns. Imprès a Girona per Josep Bró, Ca. 1787.

Sant Ponç i les xinxes

(Ampliar) - Sant Ponç i les xinxes. Gravat gironí antic.

Portada de 'España Sagrada', de Fr. Antolín Merino, on s'esmenta sant Ponç com a bisbe de Girona. 1819

(Ampliar) - Portada de "España Sagrada", de Fr. Antolín Merino, on s'esmenta sant Ponç com a bisbe de Girona. 1819.

Gravat antic de sant Ponç

(Ampliar) - Gravat antic de sant Ponç. Procedència: "Goigs de sant Ponç, bisbe i màrtir, venerat a l'església romànica de Pujalt".

Portada de 'Viage literario á las Iglesias de España', de Jaime Villanueva, on s'esmenta sant Ponç com a bisbe de Girona. 1850

(Ampliar) - Portada de "Viage literario á las Iglesias de España", de Jaime Villanueva, on s'esmenta sant Ponç com a bisbe de Girona. 1850.

Gravat antic de sant Ponç

(Ampliar) - Gravat antic de sant Ponç. Calendari de l'ermità.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés