La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Segons explica la tradició, el Sant Daniel venerat al monestir gironí era un monjo eremita armeni, que morí martiritzat i decapitat a Arle de la Provença l'any 888, durant el domini àrab de la ciutat, on havia arribat des de la seva Armènia natal (1).

Ampliar
(Ampliar)

Els seus deixebles fugiren cap a les regions del migdia amb el cos del sant per evitar que fos profanat i llançat al mar. Arribats prop de Girona, l'enterraren un 1 de setembre en l'anomenada aleshores Vall Tenebrosa on aviat començà la veneració de les seves despulles i s'hi edificà una petita església dedicada a Sant Salvador i Sant Daniel que ben aviat va esdevenir la parròquia dels pocs habitants que, aleshores, comptava la vall.

Josep Maria Marquès ("El sepulcre de Sant Daniel del Mestre Aloy") indica la font de la iconografia del sepulcre, esmentant que el contracte signat pel mestre Aloi especifica que l'escultor havia d'inspirar-se en un manuscrit, propietat de l'abadessa del monestir, on s'hi trobaven unes miniatures (ystoriae) que constituirien el guió de l'obra a realitzar. Es desconeix quin era aquest text, però es pot assegurar que no es tractava de la conegudíssima "Legenda aurea" del dominic Jaume de Varazze, que circulava en la traducció catalana editada amb el títol erroni i desorientador de "Vides de Sants rossellonesos".


El sepulcre de Sant Daniel va ser construït, per ordre del bisbe de Girona Arnau de Montrodon (2), entre finals de l'any 1345 i principis del 1346, i és obra del mestre Aloi de Montbrai.

Es tracta d'un sarcòfag d'estil gòtic, d'alabastre policromat. La figura jacent del sant ocupa la part superior, mentre que la part davantera està decorada amb sis escenes en relleu de la seva vida. Fins al juliol del 1936 fou venerat en una cripta sota l'església i ara en el mur nord del creuer. Es tracta d'una caixa de 146 cms. de llarg per 34 d'ample i 42 d'alt. La tapa amida 154 cms. de llarg, 40 d'ample i 30 d'alt (3).

Després del treball del mestre Aloi a València, la seva activitat se centrà especialment a Girona. Entre els anys 1345 i 1356 apareix citat en la documentació gironina com a yniaginator nunc commorans Gerundae. El 17 de desembre de 1345 es compromet a realitzar el sepulcre d'alabastre de sant Daniel, mitjançant el pacte contractual establert amb l'abadessa del monestir gironí Ermessenda de Vilamarí (veure el contracte a l'Apèndix). El preu fixat per ambdues parts assolí la quantitat de quatre-cents sous (4).

La caixa és treballada només en la seva cara anterior. Está distribuïda en sis espais, cadascun conté un episodi de la vida del sant. L'ús de la policromía va ser més abundant en aquestes escenes que en la imatge del sant. Aquesta té els cabells daurats, el bácul verd amb unes franges daurades; també conserven un color verd molt pronunciat les roques on reposa els peus. La resta de la imatge sembla haver estat deixada originariament sense pintura. Les escenes de la vida del sant, en canvi, són acolorides més intensament; la part superior de cada arquet lobulat és de color vermell; el fons de cada escena és blau; les pedres, quan l'escena les representa, verdes; el color daurat es reserva per a les cabelleres de les figures, pels àngeis i per a la mà divina.

Les dimensions una mica menors de la caixa respecte de la tapa, la diferència de la policromia entre les dues, i una realització menys clàssica de les escenes de la vida del sant, si es comparen amb la imatge jacent, podrien legitimar la sospita de si un i altre elements no es deurien a mans diferents (Josep Mª Marquès "El sepulcre de Sant Daniel del Mestre Aloy", Revista de Girona, 1981).

L'escriptura de contracte detallava que s'havien de situar quatre escenes davant del sepulcre i una a cada cap de la caixa. L'artista, però, les dísposà totes sis a la part frontal. No sols s'assegurava així una millor contemplació de l'obra, sinó que millorava les proporcions de cada quadre, que d'altra forma haurien estat massa amples en relació amb la seva alçada.

El mestre Aloi va fer també un canvi en la temàtica de les representacions. D'acord amb el contracte, aquestes havien de ser: 1) Sant Daniel viu amb la seva mare al seu palau; 2) Baptisme del Sant; 3) Un àngel l'alimenta al desert; 4) El diable se li presenta en figura de la seva família ; 5) Daniel a la sitja dels lleons; 6) Decapitació del Sant. Com pot apreciar-se a les fotografies, l'escena 2) no va arribar a realitzar-se; entre la 5) i la 6) n'hi aparegué una altra, referent als turments soferts pel màrtir i l'escena 1) va ser complementada amb una al·lusió al sant que abandona la companyia dels familiars. La raó d'aquests canvis es desconeix. La distribució de figures dins cada escena té paral·lelismes amb la que es troba al retaule de la capella dels Sastres de la Seu de Tarragona, obra mes tardana d'Aloi.

Ampliar
(Ampliar) - Frontal del sepulcre de Sant Daniel amb les sis escenes.
Imatge gentilesa de www.monestirs.cat


El Mestre Aloi de Montbrai, escultor probablement normand, es troba documentat a Catalunya entre els anys 1337 i 1368. La seva activitat professional la va realitzar principalment per a la Corona d'Aragó.

Va realitzar encàrrecs reials de Pere el Cerimoniós, el primer, documentat l'any 1337, és el del sepulcre de la seva mare Teresa d'Entença. Més tard, la realització de 19 escultures, 11 de comtes i 8 de reis de la Corona d'Aragó per al Saló del Tinell en el Palau Reial Major de Barcelona, i posteriorment li encarrega el panteó reial del monestir de Poblet, treball que va dur a terme juntament amb l'escultor Jaume Cascalls.

Ampliar

(Ampliar) - Cap del Crist jacent de l'església de Sant Feliu de Girona.

També són obres seves la Verge de Prats del Rey (Anoia), d'alabastro policromat, obra de 1340, el sepulcre de Margarida de Llúria i d'Entença, filla de l'almirall Roger de Llúria, a València, el 1344, el Crist jacent de l'església de Sant Feliu de Girona, el 1350, i la cadira episcopal del cor de la catedral de Girona, obra de gran alçada artística.

També cada vegada agafa més força l'atribució de la factura de l'estàtua de Pere el Gran, anomenada de "Sant Carlemany", custodiada a la Catedral de Girona. Altres teories la atribueixen a l'escultor amb el que va fer societat a Girona des del 12 de novembre de 1347 al 20 de març de 1361, Jaume Cascall.


Notes

(1) - Al no disposar del manuscrit que l'abadessa Ermessenda va lliurar al mestre Aloi, i que narrava la llegenda del sant, cal basar-la en l'hagiogràfic que transmet al segle XVI el pare V. Doménech ("Historia general de los santos...", Girona 1630), en el que explica que Daniel neix a Cilícia d'Armènia. Mort el seu pare, Patrigius, mentre era infant, cresqué amb la seva mare Uliana i una germana, Teomitta, a la seva ciutat d'orígen. A conseqüència d'una persecució, que podria haver estat la dels iconoclastes, la família, fidel a l'ortodòxia, hagué d'emigrar a una altra ciutat armena, on, caiguda en la pobresa total, s'instal·là a l'hospital.
Un contacte casual amb un ermità fa interessar Daniel, noi de setze anys, per la vida eremítica. Després d'acomiadar-se de la seva mare i germana, es traslladà a Palestina, on visita els Llocs Sants. Prop del riu Jordà trobà un solitari de nom Josep, i li manifestà el seu desig de prendre'l com a mestre d'esperit. Josep l'advertí que no s'alimentava sinó d'un pa o hòstia que un àngel li duia cada diumenge. Arribat el primer diumenge de convivència, l'àngel porta, com de costum, el pa. Josep explica a Daniel que esperava que el missatger i proveïdor celestial n'hauria portat un per a cada un; si no era així, calia entendre que era voluntat de Déu que ell, Josep, continués vivint sol. Daniel s'internà en el bosc i hi passà quaranta dies de dejuni. Ara l'àngel va fer avisar Daniel per mitjà de Josep, i, quan estigueren junts, els donà un pa a cadascun.
Els episodis de combat amb la temptació, comuns a la vida de tants sants, també són presents a la biografia de Daniel; l'atractiu que havia de destorbar-lo de la seva vocació fou el de retornar a la família, que necessitaria el seu empar i protecció. Així, el diable se li presentà en figura de la seva mare i germana que li demanaven amb expressió llastimosa poder tornar-lo a tenir amb elles. Daniel conegué l'engany i foragità la temptació amb la pregaría. Llavors Satanàs prengué aparença de dragó que provava de menjar-se el solitari, símbol de la por genèrica i pènica. Daniel, però, ei dominà i l'immobilitzà posant-li el peu al coll.
Després de disset anys de vida contemplativa a Palestina, l'ermità és trobat per un peregrí de Terra Santa originari d'Arle de Provença, un tal Crescenci, que el convidà a traslladar-se-hi a difondre la seva mena de vida; Daniel hi accedeix. De camí cap a la seva nova residència visità la seva família i se n'emportà de company Andreu, un seu parent.
Trobaren a la Provença molts pagans —que segons Domènech havien de ser els musulmans— i Daniel, deixant la vida contemplativa, sacrificà l'atractiu de la solitud pel deure de l'apostolat necessari per donar-los a conèixer la fe cristiana. Aquesta activitat missionera i sobretot l'èxit que l'acompanyava, li valgué la persecució.
Presideix el tribunal Teofani. El narrador medieval li assigna els turments del Daniel bíblic: la fornal de foc de Babilònia (Daniel 3, 1-97) í la sitja dels lleons (Daniel 5, 2-24) són les proves que el màrtir supera victoriosament abans de morir amb el cap escapçat.
La narració acaba indicant que el cadàver de Daniel, guardat per Andreu i per la vídua de Crescenci, anomenada Parabasten, continuava fent miracles i provocant conversions. Per aquest motiu Teofani intentà prendre'l i tirar-lo al mar. Andreu i Parabasten, sabedors dels propòsits del tirà , fugiren cap a les regions de migdia emportant-se'n les santes despulles. Arribant a Girona, les sepultaren a la Vall Tenebrosa que avui porta el nom del sant. (Extret de Josep Maria Marquès, a l'article "El sepulcre de Sant Daniel del Mestre Aloy") -
Tornar al text

(2) - Josep Maria Marquès, a l'article "El sepulcre de Sant Daniel del Mestre Aloy", esmenta que aquest prelat era aficionat a instituir festes i a promoure devocions singulars, com la de Sant Carlemany i la dels quatre sants martirs Germà, Paulí, Justuri i Sicí. Res no tindria d'estrany que Arnal de Montrodon hagués fomentat un altre culte miracler.
L'any 1343 es produí el descobriment de les restes del sant i una sèrie de miracles, principalment de guarició de malalties. El document que ens ho fa saber és una concessió episcopal d'indulgències feta pel bisbe Arnau de Montrodon als que visitessin l'església de Sant Daniel i als que ajudessin econòmicament les obres de construcció de la capella que s'hi estava bastint (concessió del 27 de setembre de 1343). Sense precisar, el bisbe assegura que el descobriment és cosa recent i que ell ha près informacions fldedignes dels miracles que s'hi están realitzant. El bisbe arribava fins i tot a amenaçar amb l'excomunió els rectors de les parròquies del seu bisbat que no presentessin convenientment als seus feligresos els avantatges espirituals de l'ajut a Sant Daniel. Concedía indulgències als que la visitessin per Nadal, Pasqua, Cincogesma, Assumpció, Tots Sants, Sant Pere i Sant Pau, les festes dels apòstols i evangelistas, i tots els diumenges, i també als que contribuïssin amb el seu òbol a les obres que s'hi havien emprès. L'abadessa Ermessenda, vista l'afluència de donatius, va poder pensar en un artista foraster i oferir-li per la realització del projecte la important suma de 400 sous -
- Tornar al text

(3) - Dades de l'article "El sepulcre de Sant Daniel del Mestre Aloy", de Josep Maria Marquès. - Tornar al text

(4) - Cercant una possible explicació de l'encàrrec fet a Aloi per les monges de sant Daniel, es podria tractar, per una banda, de llur reconeixement com a protegit del rei i, de l'altra, la dedicació preferent de l'escultor un any abans, ocupat en la realització del sepulcre de Margarida de Llúria, el qual pogué dur a terme des del taller de Girona i expedir-lo despecejat a València, pendent només dels darrers detalls. Com la resta dels escultors més cotitzats, Aloi posseia la infraestructura necessària per a traslladar la matèria primera, operació delicada que moltes vegades anava a càrrec de l'escultor, com es desprèn de la lectura dels contractes. L'any 1352 Aloi deixà una carreta a l'escultor Guillem Camprodon, el qual havia de transportar alabastre des de Beuda a Castelló d'Empúries i a Roses. (Jaume Freixas i Camps "L'obra del mestre Aloi a Girona") - Tornar al text


Apèndix

El mestre Aloi es compromet a esculpir el sepulcre de Sant Daniel, i pacta amb la sagristana del monestir, Ermessenda de Vilamarí, les condicions de pagament

Sant Daniel, 1345, desembre, 17
ADG, pergamí C 23, núm. 122

Noverint universi quod ego, magister Aloy, ymaginator nunc commorans Gerundae, gratis et ex certa sciencia, bona fide et sine dolo, ac firma et sollempni stipulacione promitto vobis, venerabili et religiosae dominae Ermessendi de Villamarino, sacristanae monasterii Sancti Danielis Gerundae quod hinc usque ad proximum nunc instans festum Penthecostes fecero et operatus fuero com effectu sepulturam lapideam cum sua coopertura de lapide de Seguerono dioecesis Gerundensis allata meis periculo, sumptibus et expensis ad dictum monasterium, ad locum iam ibidem designatum, ad opus sacratissimi corporis sive funeris beati Danielis corporis, quod quidem corpus sive funus ex Dei nutu in hoc monasterio extitit tumulatum. Quae quidem sepultura ex pacto inter me et vos ante contractum hujusmodi et in eodem contractu per me fieri debet, videlicet septem palmorum in longitudine et unius palmi et dimidii in latitudine et duorum palmorum in altitudine ultra dictam cooperturam, et supra dictam cooperturam cum ymagine lapideo sculpto beati Danielis. Et etiam a parte interiori versus altare cum quatuor ystoriis sculptis, et cum una ystoria sculpta in quolibet capite eiusdem sepulturae, videlicet, primo, qua dicitur beatus Danielis predictus conversabatur cum sua matre in suo palacio, secundo quod legitur, idem beatus Danielis fuit babtizatus, tercio, qualiter idem beatus Danielis devenit ad desertum et apparuit sibi angelus cum sacra ostia; quarto, qualiter diabulus cum sua comitiva sub specie mulieri: apparuit sibi in domuncula sua. Quinto qualiter fuit projectus ad feras. Sexto qualiter fuit decapitatus, sicut latius, clarius et seriosius dictae ystoriae sunt et in quodam libro vestro qui incipit in prima pagina primi folii in quarta linea: "ve los pastors e seran etc» et finit in penultima linea "en pagura ab mi ver". Et finit dictus liber; "Gloria tibi Domine" logerio sive precio viginti libre barcin. de terno, de quibus a vobis confiteor a vobis habuisse et recepisse centum solidos barchinonenses, residuas vero quindecim libras teneamini michi exsolvere in hunc modum, videlicet, postquam dictum opus incepero centum solidos, et statim postquam medietas dicti operis efficiatur, alios centum solidos et centum solidos incontinenti postquam idem opus efficiatur. Renuntians illi legi (segueixen les clàusules usuals d'àpoca i la llicència de l'abadessa Elicsendis) Actum est hoc XVI kals. januarii anno Domini millesimo CCC quadragesimo quinto. Signum magisteri Aloy. Signum Ermessendis de Villamarino, sacristanae, praedictorum qui haec firmamus et laudamus, praedictaque iuramus. Testes huius rei sunt Dalmacius Corona, clericus Gerundae et Arnaldus Porrerius Gerundae commorans. Ego Galcerandus de Bascara, notarius publicus substitutus a Raimundo de Gornallo, notarius curiae domini episcopi, haec scribi feci et clausi.

(Extret de Josep Maria Marquès, a l'article "El sepulcre de Sant Daniel del Mestre Aloy", Revista de Girona, núm. 96, 1981).
- Tornar al text


Ampliar
(Ampliar)
Detall del sepulcre de Sant Daniel. Daniel, havent-se acomiadat de la seva mare Uliana i de la seva germana Theomista, emprèn el camí del desert.
Imatge gentilesa de www.monestirs.cat

Ampliar
(Ampliar)
Detall del sepulcre de Sant Daniel. Un àngel alimenta Daniel i el seu mestre espiritual, l'eremita Josep.
Imatge gentilesa de www.monestirs.cat

Ampliar
(Ampliar)
Detall del sepulcre de Sant Daniel. El diable, per fer deixar a Daniel la vida eremítica, se li presenta en figura de la leva família.
Imatge gentilesa de www.monestirs.cat

Ampliar
(Ampliar)
Detall del sepulcre de Sant Daniel. Daniel és turmentat a la fornal del foc.
Imatge gentilesa de www.monestirs.cat



Detall del sepulcre de Sant Daniel. Daniel a la fossa dels lleons.
Imatge gentilesa de www.monestirs.cat



Detall del sepulcre de Sant Daniel. Decapitació del màrtir.
Imatge gentilesa de www.monestirs.cat

Ampliar
(Ampliar) Sepulcre de Sant Daniel a la cripta, fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1917. Font: Biblioteca de Catalunya



Detall de la coberta del sepulcre de Sant Daniel

Fotografies del reportatge preses per gentilesa de la Comunitat Benedictina de Sant Daniel

Monestir de Sant Daniel. Monges benedictines



  • El monestir de Sant Daniel. Article y reportatge fotogràfic dels exteriors del monestir.

  • El monestir de Sant Daniel. Article sobre la fundació i la història del convent i reportatge fotogràfic monestir.

  • Reportatge fotogràfic de la Vall de Sant Daniel

  • La comtessa Ermessenda: història i mite. Index d'articles i material històric i llegendari sobre la comtessa Ermessenda.


  • Back-Index

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés