(Ampliar) - 1988. Centenari de l'Adoració Nocturna espanyola.
"La Adoración Nocturna, cuya finalidad principal es la del fortalecimiento de la Fe de sus miembros y la de acompañar a Cristo - Hombre realmente presente en la Eucaristía, en las horas solitarias de la noche, ante el mayor número de sagrarios de pueblos, ciudades y naciones, se fundó en Roma en el año 1810, y en España (Madrid) en 1877.
La sección de Girona, se fundó el día 10 de mayo del año 1888 festividad de la Ascensión del Señor. Celebró su primera Vigília el día 30 de mayo del mismo año, vigília de la fiesta de Corpus Cristi.
En el sobre puede apreciarse la fachada del Templo Expiatorio del S. Corazón de Jesús (P.P. Dominicos) en donde se celebran las vigílias, así como la custodia de dicha Sección. Laus Deo".
(Text del dors del sobre)

(Ampliar) - 1973. Confraria de la Puríssima Sang.
"Real Cofradía de la Purísima Sangre de Nuestro Señor Jesucristo.
De las cofradías gerundenses, la más antigua. Sus estatutos, fueron aprobados por el obispo Dr. D. Pedro Carles y otorgó el Decreto Real en nombre de Felipe II en 24 de Octubre de 1569, el Capitán General de Cataluña D. Diego Hurtado de Mendoza. Es patrón y protector de la cofradía la Corporación Municipal. Su capilla está construida junto a la iglesia de Ntra. Sra. del Carmen. Sus primordiales dedicaciones son la devoción a la Purísima Sangre y la práctica de la caridad, pero de una manera muy particular, la asistencia a los reos"

(Ampliar) - 1974. Confraria de la Passió i Mort de Nostre Senyor Jesucrist.
"La Archicofradía de la Pasión y Muerte de Nuestro Señor Jesucristo de Gerona fundose en nuestra ciudad, en la que fue Colegiata de San Félix en 1684 durante el mandato del Obispo D. Francisco Severo Thomas Auther y a tenor de la Constitución del Papa Clemente VIII, según escritura otorgada por el Notario de ésta D. José Nato en 26 de Noviembre de 1684 y sus Estatutos fueron aprobados por el Sr. Obispo en 24 de Enero de 1685; en este mismo año y siendo ya Obispo el Iltmo. Dr. Miguel Pontich y el Cardenal Lucio Chigi, del título de Santa María "Inpópulo", protector de la venerable Archicofradía del Santísimo Crucifijo de San Marcelo, de Roma agregó a la expresada nuestra Archicofradía. Son fines primordiales de la misma la oración y los sufragios."

(Ampliar) - 1975. Congregació de la Mare de Déu dels Dolors.
"Ilustre y Venerable Congregación de Ntra, Sra. de los Dolores.
El Excmo, y Rdmo. Dr. Miguel Pontich, Obispo de Gerona, el día 20 de Junio de 1687 concedió licencia al Padre Provincial de la Orden de los Servitas para fundar en Gerona la Iltre. y Venerable Congregación de Ntra. Sra. de los Dolores, que se constituyó dos días más tarde. En la actualidad ésta Iltre. y Venerable Congregación cumplirá doscientos ochenta y ocho años de existencia, lo que la situa en el tercer lugar entre las que concurren en la Procesión del Santo Entierro, que con gran recogimiento y devoción se celebra en Gerona el Viernes Santo por la noche. Su "paso" es el de la Virgen de la Soledad. Esta congregación está radicada en la iglesia en Ntra. Sra. de los Dolores"

(Ampliar) - 1976. Confraria de Jes&uuacute;s Crucificat.
"Cofradía de Jesús Crucificado.
Los "manaies" inician sus actividades en el año 1940. El día 9-IX-1942 se reune el primer "cónclave". En él se acordó elevar una súplica al Excmo. y Rvdmo. Sr. Obispo D. José Cartañá, para que diera una estructura a la que de hecho habia ya nacido: la Cofradía de los "manaies". El día 5-X-42, el Sr. Obispo publicó un Decreto en virtud del cual quedaba constituída la Pía Unión de Jesús Crucificado. La Pía Unión, decidió, para la Semana Santa de 1944, la adquisición de un paso (Caída de Jesús en el Camino del Calvario), organizando una sección de penitentes. El día 28-II-1947, el Excmo. y Rvdmo. Sr. Obispo se dignó a elevar a la Pía Unión a la categoría de Cofradía. En el año 1959 se construye un nuevo paso (Ecce-Homo), obra del artista gerundense Fita, y se llega al número 100 de "manaies". Los "manaies" dan el mayor esplendor, realce y fama a nuestra Profesión [sic] de Semana Santa".
(Text del dors del sobre)

(Ampliar) - 1977. Confraria del Silenci.
"Semana Santa de Gerona. Cofradía del Silencio.
La Cofradía del Silencio, filial de las Congregaciones Marianas establecidas en la Iglesia del Sagrado Corazón de Gerona, empezó a colaborar y participar en la Semana Santa el año 1942, asistiendo corporativamente a la Procesión del Viernes Santo. En 1944 asistieron por primera vez a la Procesión presididos por la imagen de Jesús Nazareno, obra del artista Jaime Martorell, de Calella de la Costa. En 1946 se completó el "Paso" con otra imagen, de la Virgen, del mismo artista, quedando así formado el grupo del "Encuentro". Pero la Cofradía no quedó canónicamente erigida hasta el 23 de octubre de 1947, con el nombre de "Cofradía del Silencio", por decreto del Obispo Mons. Cartañá y se integró oficialmente en la Junta de Cofradías. El hábito de la Cofradía, después de un primer tanteo, quedó formado por una vesta, capa y capuz de color blanco amarillento, con faja y puños azul. Sobre la Capa, una placa de metal con el anagrama de las Congregaciones, nimbado de una corona de espinas".
(Text del dors del sobre)

(Ampliar) - 1980. Confraria del Sant Sepulcre.
"Setmana Santa de Girona. Confraria del Sant Sepulcre.
Deixant apart antiquíssims precedents que constaten, ja en el s. XVI, l'existència d'un "misteri" del Sant Sepulcre a la processó de Setmana Santa de Girona, l'actual Confraria fou establerta canònicament per decret episcopal del 15 de gener del 1947. Desde [sic] llavors ha sigut sempre un dels principals elements de la processó restaurada del divendres sant gironí. El seu monumental pas, un dels millors de la processó, va esser projectat per l'arquitecte Masramón de Ventós i esplendorosament esculturat per l'artista Claudi Rius, de Barcelona. Una vistosa escolta de "guardes nobles" acompanya la imatge del Crist. La Confraria també ha tingut empenta per promoure la restauració de la vella església romànica del Sant Sepulcre de Palera, del s. XII i encara l'ornamentació de la capella que li fou asignada [sic] a la Catedral, amb una imatge, amb alabastre, de Crist mort, obra capdal de l'artista gironí Domenec Fita [sic], autor també del vitrall de l'abside representant l'AScensió de Nostre Senyor".
(Text del dors del sobre. S'ha respectat la grafia original)

(Ampliar) - 1978. Confraria de la Passió.
Sense text al dors del sobre.

(Ampliar) - 1979. Confraria de Sant Isidre llaurador i Sant Galdric.
Sense text al dors del sobre.

(Ampliar) - 1998. Confraria de Sant Honorat.
"Setmana Santa de Girona. Confraria de Sant Honorat.
Els orígens de la Confraria de Sant Honorat es remunten a l'any 1945, moment en què el Gremi provincial de flequers i sindicats principals de cereals i alimentació prenen la iniciativa de crear una confraria per tal de col·laborar en les activitats de la Setmana Santa a Girona. Ho van fer aplegats en la devoció de Sant Honorat, que va viure el segle VI i va ser bisbe d'Amiens. Segons s'explica mentre celebrava l'Eucaristia va veure com la mà de Crist li oferia un pa per damunt del calze, com si fos el mateix Jesucrist qui consagrés. Per aquest episodi se'l relaciona amb l'Eucaristia i va ser triat patró dels forners. La Confraria de Sant Honorat va ser erigida canònicament a la catedral el 13 de juny de 1946 i sortí per primera vegada la Setmana Santa de l'any 1947. Té la seva seu a l'antiga capella de Sant Pau de la catedral gironina. El pas que acompanya la confraria és el de la Institució de l'Eucaristia representada amb un fragment de l'últim sopar de Crist, amb Sant Pere i Sant Joan representant els dotze Apòstols. Aquest magnífic conjunt escultòric va ser realitzat pel dibuixant i escultor gironí Joan Carrera i Dellunder (1889-1952), així com la talla de fusta de sant Honorat que presideix l'altar de la capella de la confraria". (Text del dors del sobre)

(Ampliar) - 2000. Confraria de la Santa Faç.
"Setmana Santa de Girona. Confraria de la Santa Faç.
La Confraria de la Santa Faç, dels Cavallers de Santiago, és filial de les Congregacions Marianes de Dames de la Cort d'Honor i dels Cavallers de Nostra Senyora del Pilar. La devoció a la Verge del Pilar va cristal·litzar en el nostre segles en la creació de la Congregació de Dames de la Cort d'honor establerta i inaugurada a la capella de Sant Francesc de l'església parroquial de Nostra Senyora del Carme el dia 12 d'octubre de 1912, gràcies a l'entusiasme de la Senyora Margarita Taberner i a la seva mort, pel de la seva filla la Senyora Maria de l'Estrella Noguer i Taberner. La Congregació de Cavallers sorgiria més tard, en part per l'experimentada protecció de la Verge del Pilar augmentada en els anys de prova de 1936-1939. Els seus fundadors forn D. Francesc de P. Bartrina i Mas i D. Joaquim Roca Falgueras, entre d'altres. La Congregació es va constituir el maig de 1940 a la capella de Sant Ponç de la Parròquia Major de Sant Fèlix, però també amb el primordial deure de procurar la restauració de la capella de Nostra Senyora del Pilar de Pedret.
Ambdues Congregacions pertanyen a la Confraria de la Santa Faç sota la denominació comú de Cavallers de Santiago, col·laboren en tots els actes de la Setmana Santa, tenint la Confraria dos representants dins la Junta de Confraries de Girona. El Rvdm. Sr. Bisbe D. Josep Cartaña Ingles [sic], el 20 de juny de 1950 va nomenar una Comissió de Dames i Cavallers per a l'organització de la Confraria de la Santa Faç i construcció d'un Pas apropiat per a concórrer a la Processó del Sant Enterrament. Autoritzada l'Associació, s'acordà reformar la vesta amb l'addició d'una vistosa capa i guants blancs. Així mateix es completen les insígnies amb la Creu de Santiago. La túnica és de color "blau-Pilar" i boca mànigues blanques. A la cintura una faixa de color blanc amb la insígnia en metall de la verge del Pilar. El Pas fou l'obra de l'artista barcelonès D. Josep Maria Camps i Arnau. Va sortir per primera vegada a la processó de 1951 representant la trobada de Jesús amb la Verònica. A l'any 1952 se li van afegir farols artístics, i no fou fins el 1961 que es va completar el Pas amb la figura hist`rico-bíblica del Cirineu". (Text del dors del sobre. S'ha respectat la grafia original)