Aquest arc, l'arc de Trasfiguera, típicament medieval, enllaça el carrer Trasfigueres amb el Portal de la Barca; el nom li ve, segons Jaume Fabre, de l'existència al nord-est del temple de Sant Feliu, de Can Figuera.

Aquest pas és esmentat com carrer de Sant Narcís per Josep Gibert, a Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore, on indica que [Sant Narcís] se'l considerava fill de la ciutat, cosa no comprovada, on arribà a la dignitat de bisbe dels cristians gironins que havien de practicar llurs ritus en la clandestinitat. Per fugir d'una persecució marxà amb el seu diaca Feliu vers terres germàniques, a Augsburg, on romangué nou anys, en el transcurs dels quals obrà la conversió d'Afra. [...] Amb aquesta escapada es relaciona una antiquíssima tradició gironina, la que el Sant havia viscut a la casa número 5 del carrer Sant Narcís, en la qual s'obrí una capelleta, on a l'ampit de la finestra hi havia marcada la petja del sant, però en direcció contrària a la que prengué quan es feu escàpol dels seus perseguidors.

Lloc pintoresc, dins la seva humilitat, com pocs, ha estat representat múltiples vegades per artistes propis i forans.

---

Bibliografia

"Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". Josep Gibert. Tallers C. N. Gisbert, Barcelona, 1946.

"Girona encisa". Textos de Quim Torra i fotografies de Ramon Creus. Abadia Editors, 2005. ISBN 84-96292-43-6.

-