La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Dins la programació del Festival Undàrius 2016, el divendres 1 de juliol es va presentar al Museu d'Història de Girona el llibre "Catàleg de gegants centenaris de Catalunya", llibre publicat sota la coordinació de Lluís Ardèvol i Julià, qui va participar en l'acte, conjuntament amb Jan Grau i Martí, un dels redactors dels textos.
L'esdeveniment va ser presentat i introduït per Jaume Cruset, tècnic de Cultura de l'Ajuntament de Girona.

Jaume Cruset, durant la presentació i introducció de l'acte
(Ampliar) - Jaume Cruset, durant la presentació i introducció de l'acte

Què en diu el llibre dels gegants de Girona. Girona fou una de les primeres ciutats catalanes que en va tenir de gegants a les seves processons. L’any 1513 ja es té constància de la presència d’un gegant, una àliga i un drac acompanyant les autoritats municipals, i la geganta (que fou la primera a aparèixer a Catalunya) va arribar el 1535.
Els gegants es renovaren diverses vegades durant el segle XVI, i durant els tres segles posteriors no es té constància de la creació de figures noves.
Els gegants desaparegueren de la vida pública a finals del segle XVIII arran de la Reial cèdula de Carles III, i no se’n torna a tenir notícies fins als primers anys del segle XIX. En aquell moment es recuperà una parella de gegants, que, a partir del 1833, passaren a ser dues parelles.

Un moment de la presentació
(Ampliar) - Un moment de la presentació

Les quatre figures van actuar juntes durant tot el segle XIX, fins a l’any 1896, moment en què es retirà la parella vella i només quedà la de gegants joves, que és la que ha arribat, després de moltes modificacions, fins als nostres dies. Aquests gegants, que d’antic representaven uns guerrers, van convertir-se en reis cristians a les primeries del segle XX, moment en què el gegant va abandonar el seu casc (que encara avui es conserva) per passar a dur corona. La seva aparició durant el segle XX és continuada, i les seves restauracions, també. El 1925 se’ls van fer les estructures i les parts metàl·liques noves; el 1956, se substituí el cap de fusta original del gegant per un de cartró, fet per Domingo Umbert, més lleuger, i en diverses ocasions al llarg del segle canviaren el vestit.
Les resolucions del Concili Vaticà II, publicades el 1965, van animar les parròquies a limitar les celebracions religioses a l’interior dels temples, la qual cosa va representar un cop dur per a la imatgeria del seguici gironí, que basava les seves sortides en festes i processons religioses i que, a poc a poc, va anar perdent el seu lloc dins l’espai festiu.
Només els gegants, que van poder continuar sortint ininterrompudament per Fires, van salvar-se de l’arraconament.
Finalment, el 1986 els antics gegants van ser substituïts per uns de nous, amb els noms de Carlemany i Anna Gironella.

Un moment de la presentació
(Ampliar) - Un moment de la presentació

L’any 1993, gràcies a una subscripció popular, es va decidir de recuperar-los. L’antiga parella va ser restaurada a fons per David Ventura, i es va aprofitar l’ocasió per fer-ne unes còpies exactes. Els gegants vells i les seves còpies van ser presentats durant les Fires d’aquell any. Les rèpliques van ser batejades amb els noms de Fèlix i M. Àngels, en honor a dos elements molt característics de Girona: Fèlix, pel campanar de Sant Feliu, dit popularment Sant Fèlix, i M. Àngels, pel santuari de la Mare de Déu dels Àngels, indret molt estimat pels gironins. La parella vella va rebre els noms de rei i reina, i aquell mateix any van ser dipositats al Museu d’Història de la Ciutat.
Al maig del 2013, amb motiu dels 500 anys d’imatgeria festiva a Girona, es va inaugurar l’exposició “Faràndula. 500 anys d’imatgeria festiva de Girona”, en què es pogueren veure exposats els gegants vells, juntament amb l’àliga vella i els antics capgrossos. El 24 de gener de 2014 es va fer al Museu d’Història de la Ciutat la presentació del llibre de la mostra, escrit pels comissaris de l’exposició, Nuxu Perpinyà i Ramon Grau. També es va aprofitar l’acte per presentar el nou espai del Museu, creat per allotjar de manera permanent diverses de les figures històriques de la ciutat: els gegants i les quatre parelles de capgrossos vells, juntament amb el Tarlà i dos capgrossos més, el tricorni i la dona amb còfia.
(Text extret del llibre "Catàleg de gegants centenaris de Catalunya", Barcelona, 2015, Lluís Ardèvol i Julià Coordinador. ISBN 978-8439393832).

Desfilada de gegants a la plaça del Vi. 1920-1940
(Ampliar) - Desfilada de gegants a la plaça del Vi. 1920-1940. CRDI - Ajuntament de Girona

Jan Grau i Martí, redactor de textos del llibre, durant la presentació
(Ampliar) - Jan Grau i Martí, redactor de textos del llibre, durant la presentació
Cartell del Festival
(Ampliar) - Cartell del Festival
Lluís Ardèvol i Julià, coordinador de la publicació, durant la presentació
(Ampliar) - Lluís Ardèvol i Julià, coordinador de la publicació, durant la presentació
Jaume Cruset, durant la presentació i introducció de l'acte
(Ampliar) - Jaume Cruset, durant la presentació i introducció de l'acte
Capgrossos, gegants i nens a la pujada de Sant Feliu, amb el campanar de l'església al fons
(Ampliar) - Capgrossos, gegants i nens a la pujada de Sant Feliu, amb el campanar de l'església al fons. Fotografia: Manuel Genovart i Boixet, setembre 1925. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.

[Més imatges]--- Back-Index-Next

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés