  Fotografia del pas inicial, amb una sola imatge. Publicada al programa de Setmana Santa 1997. |
|
|||||
La història de la Confraria del Silenci s'inicia, de fet, el 1944, quan Ramon Palau exposa a la Junta de Confraries la oportunitat d'adquirir a l'escultor Jaume Martorell, de Calella de la Costa, una talla de fusta de Jesús Natzarè, adquisició que es va dur a terme amb les gestions dels Srs. Josep Mª Tulla i Esteve, per la quantitat de tres mil pessetes.Els seus portants inicials duien vesta negra, tot i quel el 1945 ja apareixen els nous colors a les vestes, realitzades per les religioses adoratrius de Girona.Aquest mateix any de 1945, l'escultor Martorell suggereix que la figura de Jesús sigui acompanyada d'una Mare de Déu, que és acceptada per la confraria de les Congregacions Marianes, propietària de la figura inicial, conjuntament amb el projecte de dotar el conjunt d'una estructura de suport, carrosserie, rodes, il·luminaició i complements adients. L'any 1947 la Junta de Confraries proposa que cada confraria gironina traslladi el seu pas des del lloc on és guardat durant l'any, fins l'església o capella seu de constitució de la confraria, amb l'objectiu de dotar d'actes els dies de Setmana Santa anteriors al Divendres Sant. El trasllat del pas de les Congregacions Marianes es va fer per primera vegada el Dimarts Sant, sortint del convent de les adoratrius, fins el Sagrat Cor, al carrer de l'Albereda, passant per Pare Claret, carretera de Barcelona, plaça Marques de Camps, carrer Nou, i Verdaguer. Aquest any es dóna nom al pas, "El Trobament", i s'estrena el sistema i accessoris d'enllumenat, obra de Carmaniu. Aquest mateix any el bisbe Cartañà va signar el decret de constitució de l'anomenada Confraria del Silenci, com a filial de les Congregacions Marianes. Aquesta processó de trasllat l'any 1949 va seguir un recorregut extraordinari, iniciant-se al Centre Cultural del carrer de la Força, baixant per Sobreportes, pujada del Rei Martí, Barca, Calderers, pujada de Sant Feliu, Sobreportes altre vegada, plaça de la Catedral, Força, Carreras Peralta, plaça de l'Oli, Ciutadans, plaça del Vi i Albereda, a l'església del Sagrat Cor. Després d'un anys d'abandó del pas a les golfes del campanar de l'esmentada església, que provoquen un deteriorament de policromats, vestuari i ornamentació, una laboriosa restauració i recomposició -Joan Cadenes construieix el xassís, l'Ernest Dalmau restura les policromies-, el Pas del Retrobament torna a aparèixer a la processó del Divendres Sant de 1990,acompanyat per quinze confrares. El 1996 s'estrena el penó oficial confeccionat de nou. Actualment es guardat, amb els altres passos, a l'església dels Dolors. Bibliografia |
||||||
 |
||||||