Inici Els municipis Paisatges naturals Cultura i lleure Gastronomia Edificis històrics i religiosos Recomanacions

Relleu a la porta de  l'església de Sant Esteve

Relleu a la porta de l'església de Sant Esteve - (Ampliar)

Vitrall de l'església de Sant Esteve

Vitrall de l'església de Sant Esteve - (Ampliar)

Relleu a la porta de  l'església de Sant Esteve

Relleu a la porta de l'església de Sant Esteve - (Ampliar)

La sega. Gravat del segle XVII

La sega. Gravat del segle XVII. Viquipèdia - (Ampliar)

Sant amb marqueteria. Sagristia de l'església de Sant Esteve

Sant amb marqueteria. Sagristia de l'església de Sant Esteve - (Ampliar)

Clau de volta de  l'església de Sant Esteve

Clau de volta de l'església de Sant Esteve - (Ampliar)

Altar major de   l'església de Sant Esteve. Detall

Altar major de l'església de Sant Esteve. Detall - (Ampliar)

Interior de   l'església de Sant Esteve

Interior de l'església de Sant Esteve - (Ampliar)

Làpida sepulcral del segle XVIII. Actualment coberta pel sòl de l'església de Sant Esteve

Làpida sepulcral del segle XVIII. Actualment coberta pel sòl de l'església de Sant Esteve - (Ampliar)

Figures a la façana de l'església de Sant Esteve

Figures a la façana de l'església de Sant Esteve - (Ampliar)

Relleu al dintell d'una porta

Relleu al dintell d'una porta - (Ampliar)

Gravat dels Goigs del gloriós Sant Esteve, patró de la parròquia de Riudellots de la Selva

Gravat dels Goigs del gloriós Sant Esteve, patró de la parròquia de Riudellots de la Selva, copiats el 1895. Edició 1983 - (Ampliar)

Estris de la indústria del porc

Estris de la indústria del porc. Detall de l'exposició durant la Fira del Porc FIPORC 2014 - (Ampliar)

Altar major de l'església de Sant Esteve

Altar major de l'església de Sant Esteve. Fragment - (Ampliar)

Oficis antics: Cisteller

Oficis antics: Cisteller. Imatge presa durant la Fira del Porc FIPORC 2014 - (Ampliar)

Estris antics de la indústria del porc

Estris antics de la indústria del porc. Imatge presa durant la Fira del Porc FIPORC 2014 - (Ampliar)


Riudellots de la Selva

Primeres referències. L'esment més antic conegut de Riudellots és en una acta de donació datada el 24 de novembre de 882, on el bisbe Teuter dóna als canonges de la Seu els delmes de la basilicam de Rivo de Luto a Santa Maria de Girona i a Sant Feliu. Als anys 1028-1041 s’esmenta per primera vegada la parròquia de Sant Esteve de Riudellots. Les notícies de l’església de Riudellots, dels segles IX fins al XV, es refereixen a un edifici que ja no existeix. Segurament es tractava d’una església romànica que s’utilitzà fins cap a l’any 1430, moment en el que es va canviar l'emplaçament del poble (1) i es va construir a la ubicació actual de l’església una capella dedicada a Sant Sebastià, que més tard seria el campanar de la nova església gòtica iniciada el 1500 i acabada el 1565. Dels segles XI-XII hi ha diversos documents de donacions de terres i de testaments que esmenten el poble; en un document de 1242, el nom apareix llatinitzat, Rivolutorum.

Can Masgrau

Can Masgrau - (Ampliar)

Els temps medievals. Fins al segle XIII el poble pertanyia a la família dels Vilademany, i és en aquest moment que passà a pertànyer a la Pia Almoina de la Seu de Girona. A finals del segle XVII va esdevenir lloc reial.
Dels segles XV i XVI destaca la construcció de l’Hostal Nou, així com el Cançoneret Rovirola (2) per la seva importància cultural i de tradició. La capella de l’Hostal Nou va ser construïda el 1420 i dedicada a la Mare de Déu del Remei. L’hostal, situat al peu del Camí Ral de Barcelona a Girona, es construí gràcies a un mercader de Girona que hi deixà diners en el seu testament; a l’actualitat l’antic hostal ha esdevingut una masia més de Riudellots i la Verge del Remei es venera a l’ermita del Remei del veïnat de Sangosta de Cassà de la Selva.
També del segle XVI hem de destacar el venerable Dalmau de Ciurana, frare dominicà nascut a Riudellots l’any 1574, el qual era vist pels seus contemporanis com la figura del frare predicador, model d’obediència, d’humilitat, de caritat, d’oració i devoció envers la Mare de Déu del Roser i sants locals. Se li atribuïa el do de la profecia i la capacitat d’obrar miracles.

Llinda de Can Valentí

Llinda de Can Valentí. Segle XVIII. - (Ampliar)

Riudellots als segles XVIII i XIX. Al llarg del segle XVIII Riudellots era una societat majoritàriament agrària, malgrat que es desenvolupaven algunes activitats artesanals amb una certa especialització: 3 fusters, 3 teixidors, 3 sastres, 2 botiguers, 1 ferrer, 1 sabater, 1 barber, 1 metge i 3 preveres. Predominava el conreu de secà, tot i que també existien vinyes, fruiters, prats i hortes. Hi havia una bòbila i tres molins fariners: el Molí d’en Pla, el Molí d’en Bosch i el Molí d’en Ros.
Durant el segle XIX Riudellots sofrí l’impacte de diferents guerres i revolucions. En el transcurs de la Guerra del Francès (1808-1814) l’Arxiu Parroquial patí un incendi que provocà la destrucció de gairebé tota la documentació anterior a 1808. Posteriorment, en la Segona Guerra Carlina, el comandant general de l’exèrcit liberal va ordenar la fortificació de l’Hostal Nou de Riudellots l’any 1847, les despeses de la qual varen anar a càrrec dels municipis de Riudellots, Caldes, Vilobí i Franciac.
L’arribada del ferrocarril el 1862 no provocà canvis immediats en les formes de vida dels riudellotencs.

Evolució demogràfica de Riudellots de la Selva

Evolució demogràfica de Riudellots de la Selva. Les dades dels anys 1365-1553 s'han estimat en base als focs: 1365-1370: 69 focs; 1497, 61 focs; 1515, 71 focs; 1553, 80 focs. Les dades del període 1717-1981, corresponen a població de fet; a partir de 1990, població de dret. - (Ampliar)

La població de Riudellots. L’evolució de la població riudellotenca ha estat ascendent des del segle XVIII, llevat d’alguns petits períodes. Segons el fogatge de 1365-1370 Riudellots tenia 69 focs, uns 310 habitants. Al segle XVI, la recuperació agrària va fer augmentar la població, però posteriorment, amb les crisis econòmiques del segle XVII i dels inicis del XVIII, s’arribà a una etapa d’estancament. Comparant el Vecindario de Campo-florido (1717-1718), on Riudellots tenia 347 habitants, amb el fogatge de 1365-1370, uns 310 habitants, observem que en quatre segles la població solament havia augmentat amb 37 habitants, fet que reflecteix les dificultats que travessava el camp català. A partir del segle XVIII la població va anar augmentant, tret del darrer terç del segle XIX així com el període de la Guerra Civil. A inicis del segle XX Riudellots comptava amb 840 habitants, però el creixement més espectacular ha estat a partir de 1960 (881 habitants), gràcies a la construcció de noves indústries, l’ACEBSA i Abras, i posteriorment el polígon industrial, a l’arribada de població immigrant, a les millores de les comunicacions, i a l’atracció de la població que busca qualitat de vida, que ha convertit en ciutats-dormitori moltes localitats properes a les capitals.
Al darrer segle Riudellots ha viscut un canvi demogràfic realment important i ha doblat la població: de 840 habitants al 1900, a més de 1700 l’any 2003.

Rètol de rajoles a la façana de Can Fàbrega

Rètol de rajoles a la façana de Can Fàbrega. - (Ampliar)

La primera meitat del segle XX. A l’Arxiu Municipal de Riudellots es conserven els llibres d’actes des de 1891, a través dels quals es pot conèixer el funcionament del consistori, així com les decisions que es prenien. La vida política de finals del segle XIX i d’inicis del XX es desenvolupà amb tranquil·litat, en una època en què les alcaldies solien durar poc temps, d’un a dos anys de mitjana. Es crearen dues associacions d’ajuda mútua molt lligades a la religió: Hermandad o Sociedad Obrera i Hermandad de San Jorge, juntament amb una tercera associació, Sociedad Unión Riudellotense, dedicada a activitats culturals.
De l’ajuntament republicà sorgit de les eleccions del 12 d’abril de 1931, l’alcalde va ser Pere Viñoles Reyner, el qual també ocupà el càrrec durant la Guerra Civil. En les eleccions municipals del gener de 1934 va guanyar per dos vots de diferència la Lliga Catalana- Coalició de Dretes enfront de la Unió Republicana, i fou elegit Esteve Valentí com a alcalde entre 1934 i 1936.
En iniciar-se la Guerra Civil, el 18 de juliol de 1936, es varen cremar i destruir diverses obres artístiques de l’església. Un cop constituït el Comitè Local Antifeixista, s’instal·là a la rectoria i sembla que solament es limità a expropiar alguns béns. A l’any 1937 l’ajuntament va haver de prendre mesures per tal de proveir d’aliments a la població, com les cartilles de racionament i les restriccions a la carnisseria i a les fleques pel que fa a la venda de productes als forasters de Riudellots. Com que la situació no millorava, al 1938 l’ajuntament va haver de retirar una partida d’arròs de Pals per tal de repartir-la entre la població riudellotenca. Al febrer de 1939 es va produir el que sembla ser l’únic fet d’armes a Riudellots: la "batalla de l’Hostal Nou". En aquesta masia, ocupada pels republicans, el dia 4 de febrer els nacionals hi van entrar tot produint-se immediatament un enfrontament entre ells i els republicans que va acabar amb la victòria de les forces franquistes. L’11 de febrer s’escriu la primera acta del nou ajuntament.
El primer consistori franquista, encapçalat per Pere Rubirola, canvià els noms dels carrers. En la postguerra la situació econòmica no millorava i com a conseqüència aparegué l’estraperlo, majoritàriament de blat, oli i sucre. El 1940 Joaquim Valls va ser nomenat alcalde, càrrec que va ocupar fins al 1960. Durant el seu mandat va arribar el telèfon a la població, i el mateix alcalde el va estrenar parlant amb el bisbe i el governador. Josep Campeny (1960-1971) succeí el Sr. Valls a l’alcaldia, i va haver de fer front als desastres de les inundacions de 1962, 1965 i 1970. Durant el mandat del Sr. Campeny es va inaugurar l’aeroport (1967) i l’autopista (1971), iniciant-se així l’important eix de comunicacions de què en l’actualitat disposa el municipi.

Cementiri de Riudellots de la Selva. Mausoleu dels Francesos

Cementiri de Riudellots de la Selva. Mausoleu anomenat dels Francesos. - (Ampliar)

La segona meitat del segle XX. Josep Tulsà, últim alcalde del període franquista (1971-1979), va impulsar diferents obres per tal de solucionar els problemes de les inundacions: primer va ser la construcció dels ponts del Cric i del Riudevilla (1975) i finalment les obres de drenatge i el pont de l’Onyar (1977). Es va resoldre així definitivament el problema de les inundacions, que el canvi d’emplaçament del segle XV no havia solucionat satisfactòriament.
Riudellots, no massa lluny de Barcelona però prou amagat del règim franquista, va permetre a Can Batlle, una masia del segle XVIII propietat del mecenes Ramon de Batlle, convertir-se en un espai alternatiu i elitista que donà cabuda a manifestacions artístiques d’avantguarda. En aquest espai hi desenvoluparen la seva tasca Cuixart i Guinovart, entre d’altres.
El 1970 es constituí la societat Polingesa, que seria la promotora del polígon. Els factors claus perquè s’ubiqués a Riudellots van ser les bones comunicacions i la necessitat de descongestionar l’àrea de Barcelona amb diversos polígons industrials en diferents llocs de Catalunya.

Església de Sant Esteve

Església de Sant Esteve. - (Ampliar)

L’abril de 1979 es varen celebrar les primeres eleccions municipals democràtiques. CIU obtingué la majoria enfront dels Centristes de Catalunya. Josep Micaló i Aliu va ser nomenat alcalde, càrrec que ha ocupat fins l’actualitat. Durant aquesta primera legislatura democràtica, coincidint amb l’exclusió de Riudellots del Pla Comarcal del Gironès, es realitzaren importants infrastructures, com el camp de futbol, la llar d’infants i l’ampliació de les escoles i del cementiri. La construcció del pavelló esportiu (1987) ha ajudat a dinamitzar la vida social i esportiva del poble, pels nombrosos actes culturals i esportius que s’hi desenvolupen.
Durant el 1991 es realitzaren diferents obres per tal de fer arribar la xarxa de gas i millorar l’abastament d’aigua potable, juntament amb reformes en el Consistori Municipal i la creació de la Llar de Jubilats i de la Biblioteca Municipal. S’ampliaren les inversions de manteniment de camins i d’enjardinament de zones verdes (1992), i en el curs 1994-1995 entraren en servei les noves aules de pre-escolar.
L’ampliació i la reforma del cementiri, projectada pels arquitectes José M. Torres Nadal i Enric Serra, va ser una de les obres seleccionades pel Foment de les Arts Decoratives, dins la categoria d’espais exteriors (obres de decoració urbana, d’enjardinament o, en general, de modificació del paisatge a l’exterior) en la convocatòria dels premis FAD 1993 d’arquitectura i interiorisme.
Les Normes Subsidiàries i Complementàries de Planejament de Riudellots varen ser aprovades el 1976 i després de vint-i-un anys s’han revisat per tal d’adequar-les a la legislació urbanística actual. La nova normativa s’aprovà el 1997, el mateix any en què entrà en funcionament la nova depuradora municipal.

Façana de l'Ajuntament actual

Façana de l'Ajuntament actual. - (Ampliar)

El Riudellots actual. A l’estiu del 2000 es va inaugurar una de les obres més esperades per la població riudellotenca, la piscina municipal. A l’any 2002 s’inicià la construcció del nou edifici consistorial, que inclou diferents serveis: el Consultori Mèdic, l’Arxiu, la Llar de Jubilats, el jutjat de pau, una sala per a l’assistent social, serveis públics, magatzems i un gran àmbit polivalent. La planta baixa del nou Ajuntament estarà reservada per a les funcions d’atenció al públic i les oficines municipals. A la primera planta, finalment, les dependències dels regidors i els serveis tècnics, així com la sala d’actes.

(Text adaptat de la web del Consell Comarcal de La Selva)

Vitrall de l'església de Sant Esteve. Detall

Vitrall de l'església de Sant Esteve. Detall - (Ampliar)


Notes

(1) Riudellots va haver de canviar d’emplaçament el 1430 per causa de les freqüents inundacions documentades des del 1322; la vila estava situada al bell mig de dues rieres, el Cric i el Riudevilla. El promotor d’aquest canvi fou el clergue Joan Nadal, senyor propietari dels nous terrenys on es construí l’actual vila. El clergue en conservà la senyoria directa, obtenint així uns censos anuals. Aquestes dades es coneixen gràcies a un document conservat a l’Arxiu Parroquial de Riudellots, La Consueta de 1763, escrita per un clergue fill del poble, Joan Calderó, gran coneixedor dels costums i tradicions de Riudellots. Joan Calderó no solament descriu les festes tal i com se celebraven el 1763, sinó que sovint també n’explica els seus orígens i l’evolució. Després d’explicar perquè s’introduí la festivitat de Sant Gregori el 28 de novembre, advocat contra diluvis i defensor d’aiguats, narra de forma senzilla el canvi d’emplaçament del poble. - (Tornar al text)

(2) El Cançoneret Rovirola, que va ser escrit el 1507 i es conserva a la Biblioteca de Catalunya, és un recull de cançons de Nadal dels més antics que es conserven, però no queda clar si es refereix a Riudellots de la Selva o de la Creu. Es coneix que al segle XVIII existia una família Rovirola que podia tenir parents a Riudellots de la Selva, però no es pot assegurar que el cançoner hi tingui relació. - (Tornar al text)


Bibliografia
"Riudellots de la Selva", Elvis Mallorquí (coord.), 2000. Diputació de Girona, Quaderns de la Revista de Girona.
"Una parròquia del segle XVIII a través de la seva Consueta. Riudellots de la Selva", Joaquim M. Puigvert Solà, 1986. Fundació Salvador Vives, Barcelona.
"Una qüestió de toponímia: el domini senyorial del clergue Guillem Gaufred a Riudellots de la Selva l’any 1265", Elvis Mallorquí Garcia, 2007. Quaderns de la Selva, 19.



  • Església de Sant Esteve
    ------Article històric i reportatge fotogràfic de l'església parroquial.

  • Fira del Porc FIPORC 2016
    ------Article i reportatge fotogràfic de fira celebrada el 20 i 21/02/2016.

  • Fira del Porc FIPORC 2015
    ------Article i reportatge fotogràfic de fira celebrada el 07 i 08/02/2015.

  • Fira del Porc FIPORC 2014
    ------Article i reportatge fotogràfic de fira celebrada del 14 al 16/02/2014.

  • (Imatges base capçalera: Viquipèdia)

    Història de Riudellots de la Selva

    Escut de Riudellots de la Selva

    Escut de Riudellots de la Selva

    Mapa de Riudellots de la Selva

    Situació del municipi de Riudellots de la Selva dins la comarca de la Selva

    Campanar de l'església de Sant Esteve

    Campanar de l'església de Sant Esteve, gòtic tardà construïda entre 1500 i 1565 - (Ampliar)

    Especejament d'un porc. Gravat del segle XVI

    Especejament d'un porc. Gravat del segle XVI. Viquipèdia - (Ampliar)

    Detall d'una finestra del Barri Vell

    Detall d'una finestra del Barri Vell - (Ampliar)

    Detall d'una finestra del Barri Vell

    Detall d'una finestra del Barri Vell - (Ampliar)

    Façana de  l'església de Sant Esteve

    Façana de l'església de Sant Esteve - (Ampliar)

    Sant Miquel. Capella lateral de l'església de Sant Esteve

    Sant Miquel. Capella lateral de l'església de Sant Esteve - (Ampliar)

    Façana de Can Fàbrega

    Façana de Can Fàbrega - (Ampliar)

    Figures a la façana de l'església de Sant Esteve

    Figures a la façana de l'església de Sant Esteve - (Ampliar)

    Figures a la façana de l'església de Sant Esteve

    Figures a la façana de l'església de Sant Esteve - (Ampliar)

    Finestral gòtic amb el campanar de l'església de Sant Esteve

    Finestral gòtic amb el campanar de l'església de Sant Esteve - (Ampliar)

    Detall de la façana de l'església de Sant Esteve

    Detall de la façana de l'església de Sant Esteve - (Ampliar)

    Relleu en una façana del Barri Vell. Datat el 1617

    Relleu en una façana del Barri Vell. Datat el 1617 - (Ampliar)

    Sagristia de l'església de Sant Esteve

    Sagristia de l'església de Sant Esteve - (Ampliar)

    Relleu d'un àngel a l'església de Sant Esteve

    Relleu d'un àngel a l'església de Sant Esteve - (Ampliar)

    Vies Verdes de Riudellots de la Selva

    Vies Verdes de Riudellots de la Selva - (Ampliar)

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés