|
||
 |
||
El Museu del Cinema incorpora dos nous objectes a l’exposició
permanent
Des dels seus inicis, el Museu del Cinema ha anat millorant constantment la seva exposició permanent, ja sigui introduint nous elements interactius, nous audiovisuals o, com ara és el cas, nous objectes. Aquesta constant introducció de novetats és una de les causes per les quals entre el 9 i el 16% de visitants del Museu repeteixen la seva visita a l’exposició permanent. Els dos nous objectes tenen en comú que serveixen per a animar una seqüència d’imatges dibuixades, però també que tots dos es caracteritzen per a la seva raresa i singularitat. E. Hartmann-Bahon era una fàbrica de caixes de música de Sainte Croix (Suïssa) que va fabricar aquest model que incorpora un praxinoscopi a la seva part superior i una caixa de música a la inferior. El praxinoscopi roda al mateix temps que gira el cilindre que fa sonar la música, ja que el mecanisme de rotació d’ambdós aparells està connectat. La força motriu és un mecanisme de corda. S’activa l’aparell introduint una moneda per una ranura situada a la part lateral dreta de l’objecte. El mecanisme de música, a part del cilindre, també consta d’un tambor i dues campanetes. Història
Per les informacions de que disposem, considerem que la decisió de construir aquest praxinoscopi amb caixa de música es deu sobretot a l’empresa suïssa E. Hartmann-Bahon. Sembla que Émile Reynaud, l’inventor del praxinoscopi, no hi va tenir res a veure i desconeixem si va tenir notícia de la seva fabricació. En aquell temps, era habitual que l’èxit del praxinoscopi de Reynaud fes que altres fabricants el copiessin, fent-ne els seus propis models o, com és el cas, hi busquessin aplicacions complementàries. El praxinoscopi fou inventat pel francès Émile Reynaud el 1877. Aquest aparell, que animava una seqüència dibuixada d’un moviment, era un perfeccionament del zoòtrop. Les ranures del tambor en el zoòtrop eren substituïdes per 12 petits miralls situats a l’interior del cilindre giratori. Cada un d’aquests miralls reflecteix una imatge de les 12 que hi havia a la banda de paper col·locada a la part interior del tambor giratori. El resultat dóna una sensació de moviment menys sobtat, més pausat i amb més lluminositat que el zoòtrop. Émile Reynaud és considerat un dels principals precursors del cinema d’animació, gràcies al praxinoscopi i, sobretot, al seu Teatre Òptic, primer aparell per a la projecció pública de dibuixos animats (1892). 
Praxinoscopi de projecció d'Émile Reynaud. "La Nature, revue des sciences", 1882. Gravat de Louis Poyet (1846–1913). Font: Wikipèdia. 
Descripció
Aparell decorat amb imatges. A la cara exterior del tambor del zoòtrop hi ha imatges dibuixades de llocs turístics o emblemàtics de 10 ciutats belgues (Bruges, Brusel.les, Gant, Antwerpen...)
Sembla que el fabricant DeMoulin (veure placa situada a la part frontal de l’aparell) era un constructor o distribuïdor de pianos de Charleroi (Bèlgica), que va estar actiu almenys entre 1914 i 1925. Això lliga amb les imatges de partitures musicals que hi ha a la base del tambor. Desconeixem perquè aquest constructor de pianos va comercialitzar aquest tipus de zoòtrop. 
Seqüència animada d'un cavall al galop a partir de fotografies d'Eadweard Muybridge (1830-1904), publicades per primera vegada el 1887 a Filadèlfia a l'obra "Animal Locomotion" en 11 volums. (Font: Wikipèdia) Imatges i textos: © Museu del Cinema
|
(Ampliar)
|
|
![[Veure la peça completa]](Imatges/zoo_4.jpg){kind=link}