|
El Palau de la Berbie, seu del museu Toulouse-Lautrec - [Ampliar] Femme enfilant son bas (1894). Guaix. 61,5 × 44,5 cm. Font: Viquipèdia - [Ampliar] Aristide Bruant dans son cabaret (1892). 255 x 120 cm. Font: Viquipèdia - [Ampliar] Retrat de la comtessa Adèle Toulouse Lautrec, mare de l'artista (1880-1890). Font: Viquipèdia - [Ampliar] El Palau de la Berbie, seu del Museu Toulouse-Lautrec - [Ampliar] La mare de l'artista, la comtessa Adèle Toulouse Lautrec amb l'esmorzar (1881-1883). Font: Viquipèdia - [Ampliar] Yvette Guilbert saluda al públic (1894). Font: Viquipèdia - [Ampliar] La Catedral de Santa Cecília des del Palau de la Berbie, seu del Museu Toulouse-Lautrec - [Ampliar] Mademoiselle Dihau au piano (1890). 63 x 48 cm. Font: Viquipèdia - [Ampliar] Louis Pascal (1891). Oli sobre tela. 81 × 54 cm. Font: Viquipèdia - [Ampliar] La modista (1900). Font: Viquipèdia - [Ampliar] |
L'edifici -
A la segona meitat del
segle XIII, els bisbes d'Albi van emprendre la construcció del Palau de la Berbie en les proximitats de la catedral de Santa Cecília i del riu Tarn. Autèntica fortalesa, el palau és testimoni de l'antic poder dels bisbes d'Albi. Aquesta arquitectura medieval, dotada de murs d'alçada i gruix extraordinaris, s'organitza al voltant d'un pati principal i de la torrassa. El Palau de la Berbie, seu del museu Toulouse-Lautrec - [Ampliar]
El 1905, la llei de separació de béns de l'Església i de l'Estat va permetre transformar el Palau de la Berbie de residència dels bisbes en museu. Jardins del Palau de la Berbie. Al fons, sobre el Tarn, el Pont Vell - [Ampliar]
L'artista -
Henri Marie Raymond de Toulouse-Lautrec (Hôtel du Bosc a Albi, 24 de novembre del 1864 - Sent Andriu dau Bòsc, 9 de setembre del 1901) va ser un artista pertanyent al moviment postimpressionista que dedicà la seva vida a l’art, fent tant cartells com pintures que reflectien l’elegància, la provocació i la decadència del París del segle XIX. Salon Rue des moulins (1894). 111,5 x 132,5 cm. Estudi previ amb pastels. Font: Viquipèdia - [Ampliar]
El 1868 es seus pares es varen separar i Henri va quedar sota la cura de la seva mare. La seva infància va ser feliç fins que, com a conseqüència de la consanguinitat dels seus pares, Toulouse-Lautrec patí una malaltia que afectava el desenvolupament dels ossos, picnodisostosi, i que se li manifestà el 1874. Aquesta malaltia feia que tingués les cames curtes i el cap gran en proporció al tòrax i l'abdomen. El Palau de la Berbie, seu del museu Toulouse-Lautrec - [Ampliar]
El 1881, Toulouse-Lautrec es trasllada a París, moment en què decideix ser pintor. Amb el suport del seu oncle Charles i uns pintors amics de la família, com en Princetau, John Lewis Brown i Jean-Louis Forain, és admès a l'estudi de Léon Bonnat, on va perfeccionar el dibuix però, en tancar-se el taller de Bonnat, Lautrec va haver de cercar un nou mestre, Fernand Cormon, amb qui va fer amistat amb en Vincent van Gogh. Salon Rue des moulins (1894). 111,5 x 132,5 cm. Estudi previ amb pastels. Font: Viquipèdia - [Ampliar]
Els propietaris dels locals li demanaven que dibuixés cartells per promocionar els seus espectacles, fet que entusiasmà Lautrec, atès que, en les seves llargues nits als cabarets, dibuixava tot allò que veia i ho deixava per les taules. D’aquesta manera, arribà a vendre pintures i a ser reconegut. En aquesta època, va fer grans amigues com la ballarina Jane Avril, a la qual dedicà diversos quadres i cartells. Conegué també ballarins reconeguts, com en Valentí el sense ossos, que era notari de dia i ballarí de nit, pallassos i altres personatges de les festes i espectacles dels suburbis. Murs del Palau de la Berbie, seu del museu Toulouse-Lautrec - [Ampliar]
La vida noctàmbula i desordenada que portà durant anys, així com l'alcoholisme, li deterioraren la salut. A partir del 1897, va patir manies, depressions i neurosis, a més d'atacs de paràlisi a les cames i a un costat. El 1897, va haver de ser recollit dels carrers a causa d'una borratxera i, poc després, en un moment de deliri, va arribar a disparar a les parets de casa seva creient que estaven plenes d'aranyes. Malgrat això, seguia pintant de manera ferma i ràpida. El 1899 va ingressar al sanatori de Folie-Saint-James a Neuilly per ser sotmès a un procés de desintoxicació. Només un mes després es va posar a treballar en una col·lecció de pintures sobre el circ per tal de demostrar que no estava boig. Toulouse-Lautrec al seu taller (1895). Autor Maurice Guibert. Font: Viquipèdia - [Ampliar] Web del museu: www.museetoulouselautrec.net |
Henri de Toulouse-Lautrec (1894). Louis Pascal (1891). Oli sobre tela. 81 × 54 cm. Font: Viquipèdia - [Ampliar] Retrat de Miss Dolly, estrella a Le Havre (1899). Font: Viquipèdia - [Ampliar] Entrada al Palau de la Berbie, seu del Museu Toulouse-Lautrec - [Ampliar] Femme de maison (1880-1890). Font: Viquipèdia - [Ampliar] Dr. Tapié de Céleyran al hall del teatre (1894). Font: Viquipèdia - [Ampliar] Autoretrat davant d'un mirall (1880). Font: Viquipèdia - [Ampliar] Street Art. Personatges en una porta prop del Palau de la Berbie, seu del Museu Toulouse-Lautrec - [Ampliar] Chocolat dancing in the Irish American Bar (1896). Font: Viquipèdia - [Ampliar] Madame Poupoule pentinant-se (1898). Font: Viquipèdia - [Ampliar] Dos cavalls amb soldat (1881). Obra de joventut de Toulouse-Lautrec. Font: Viquipèdia - [Ampliar] |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice | © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |