Aquí comença aquesta història
amagada en un racó de la memòria. 		Fa segles rondaven pel món
malalties que s'encomanaven a tothom. 		Pestes, virus i infeccions
que portaven moltes defuncions. 		Curanderos, metges i cirurgians
cercaven compostos i remeis casolans.
Ningú trobava solució
a aquesta greu situació. 		I així va ser com a Girona
va arribar una pesta que esborrona. 		Va ser al carrer de l'Argenteria
on es va fer forta la malaltia. 		I les autoritats van decretar
que el carrer s'havia de tancar.
La quarantena es va dictar
i els veïns no podien anar a voltar. 		Sense feina ni res a fer
la gent a casa o en aquest carrer. 		Dies i dies de tristor
d'avorriment i depressió. 		Quan tot d'una un veí
conegut pel "xato", però es deia Agustí,
des d'un balcó ben enfilat
va penjar una barra fins a l'altre costat. 		Amb la fusta tota engalanada
ple de color, disfressat anava. 		I agafat sense cap por
giravoltava amb il·lusió. 		Feia cabrioles i rodava amunt i avall
cantava i convidava a tots al ball.
La gent sortia a la finestra
el botiguer, l'apotecari i la mestra. 		El carrer omplien de bat a bat
i oblidaven la tristesa del tancat. 		Cada dia el feia més divertit
per això l'espectacle estava servit. 		La mainada reia i embogia
el Tarlà era el rei de l'Argenteria.
Xics i grans d'arreu venien
i enfilats a la tanca, imitar-lo volien. 		Però com el Tarlà cap no en trobareu
per molt i molt que volteu. 		I des de llavors a les Festes de Primavera
el recorden col·locant-lo a la balconera. 		Visca el Tarlà vestit de colors
i l'Argenteria de llums i de flors.
Dibuixos originals de l'artista Nuxu Perpinyà i textos de l'animador infantil Àngel Daban, creada amb motiu de les festes de Primavera del 2010.

Back-Index