La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Al Tresor de la Catedral de Girona s'hi poden admirar les peces més valuoses del romànic: el Beatus de Girona i el Tapís de la Creació. El primer és un manuscrit acabat l'any 975 que transcriu un comentari de l’Apocalipsi escrit pel Beat de Liébana. El document, en escriptura visigòtica i a dues columnes, de 284 folis, està il·lustrat amb 114 miniatures. Està fet amb molts colors vius i abundant or i argent, elements que el converteixen en un dels llibres més bells del món. El 6 d'octubre de 1078 va ser cedit a la canònica de Girona, entre altres llibres, al testament del cabiscol Joan, canonge de la Catedral.

Beatus de Girona. Foli 134v

(Ampliar) - Beatus de Girona. Foli 134v. La imatge d'aquest genet s'identifica amb una antiga tradició extesa pel món mediterrani de triomf del Bé sobre el Mal, encarnat per la serp. John Williams (Manuscrits espagnols du Haut Moyen Âge) el considera una representació del comte lleonès Fernando Flaginiz, vestit segons la moda àrab, com una inevitable conseqüència de la proximitat amb aquests. ("De capitibus litterarum et aliis figuris", esmentat a la bibliografia).

Al final del llibre apareixen el nom del patró, l'Abat Dominicus, i la data exacta de la seva edició, 6 de juliol de 975, el nom de l'escriba, Prevere Sènior i també el que és la inscripció més fascinant, els noms dels seus dos il·lustradors: "pintora Ende i servent de Déu" i "monjo Emeteri i prevere".

Beatus de Girona. Folis 52v-53r

(Ampliar) - Beatus de Girona. Folis 52v-53r. Els apòstols.

La paraula llatina per "pintor" aquí està en forma femenina. Era costum medieval, citar els noms, en ordre decreixent d'importància; per tant, el més important dels dos il·lustradors era una dona, una de les poques artistes femenines amb nom de l'edat mitjana, probablement una monja, ja que demostra un gran domini dels temes i fins i tot n'incorpora de nous; aquests coneixements fan pensar que la seva formació, amb tota probabilitat, va tenir lloc en un monestir.

Beatus de Girona. Folis 102v-103r

(Ampliar) - Beatus de Girona. Folis 102v-103r. Representació de l'arca de Noè.

El treball d'Ende (ca.950 - ca.1000), també anomenada En o Eude, es caracteritza per una adaptació de l'estil mossàrab amb una paleta de colors més rica de l'habitual. Ella mateixa es va definir com a "Dei aiutrix", ajudant de Déu, en el sentit que transmetia la seva paraula a través d'imatges, una via en paral·lel a la del text. Treballà sobretot al scriptorium del monestir de San Salvador de Tábara, de vegades formant equip amb altres miniaturistes.

Beatus de Girona. Detall d'una miniatura

(Ampliar) - Beatus de Girona. Detall d'una miniatura.

Les il·lustracions de la monja Ende es diferencien de les obres coetànies; recull tot un ventall de característiques innovadores que anuncien l'arribada del romànic. Així, mentre les miniatures mossàrabs tendeixen a l'esquematització, el hieratisme i l'aparença plana, les del Beatus de Girona són més naturalistes, les figures apareixen més esveltes i s'hi pot apreciar una certa sensació de perspectiva i volum, per exemple, als plecs de les vestidures.

Beatus de Girona. Folis 3v-4r

(Ampliar) - Beatus de Girona. Folis 3v-4r. El Paradís.

Una altra característica única d'aquest Beatus és que fuig de l'abstracció generalista i identifica clarament els personatges que hi apareixen: Ende hi fa constar el nom i el lloc on van predicar i els personifica amb fisonomies diferenciades. Aquesta diferenciació s'aprecia perfectament a la miniatura dels Apòstols. Més enllà de l'estil, el Beatus de Girona també és famós per la incorporacié de nous temes, com el cicle dedicat a la vida de Jesucrist, dins el que destaquen el Baptisme i la Crucifixió, o la representació del Paradís. Aquest conjunt de característiques fa que el Beatus de Girona sigui un dels manuscrits més interessants i influents de l'Alta Edat Mitjana.
Aquesta cerca de noves formes d'expressió prefigura ja un nou estil, el romànic, que eclosionarà un segle més tard i trobarà en les miniatures dels còdex una font d'inspiració essencial. El Beatus de Girona, que es pot veure al museu de la Catedral de Girona, és una de les dues còpies que hi ha a Catalunya; l'altra, el Beat d'Urgell, es conserva al Museu Diocesà d'Urgell.

Beatus de Girona. Foli 134v

(Ampliar) - Beatus de Girona. Folis 54v-55r. Mapamundi.

Viatges i facsímils

El Beatus de Girona ha sortit de la Catedral en comptades ocasions. Segons indica Enric Mirambell ("Revista de Girona" núm. 278), l'any 1869, el Govern confiscà l’Arxiu capitular. El governador, acompanyat del bibliotecari provincial i amb un gran desplegament de la Guàrdia Civil, sostragué el còdex del Beatus juntament amb l'anomenada Bíblia de Carles V, i aquestes dues joies foren dipositades a la Biblioteca Provincial, aleshores a l'edifici del vell Institut del carrer de la Força. L'any següent, arribà una ordre del Govern central que exigia el trasllat dels dos llibres a la Biblioteca Nacional de Madrid. La corporació municipal va organitzar una contundent protesta per evitar-ho, i ho va aconseguir.
El 1875, al canviar la situació política del país, el Capítol recuperà el Beatus. L'any 1888, quan va ser seleccionat per figurar en l’Exposició Universal de Barcelona, se’l va començar a valorar degudament.
L'any 1952, en ocasió de celebrar-se, a Madrid, una exposició dedicada al "Libro Hispano-americano", el ministre d’Educació, Joaquín Ruiz-Giménez, va telefonar personalment al bisbe Cartañà per demanar-li que el Beatus de la Catedral pogués figurar en l’esmentada exposició. Obtinguda la aquiescència episcopal, el director de l’Arxiu Provincial de Girona va rebre un telegrama amb l’ordre de recollir el còdex i portar-lo a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, de Barcelona, on es concentrarien totes les obres de Catalunya destinades a l’exposició.
L’any 1962 seria el de la primera edició facsímil. L’editorial suïssa Urs Graff, considerant que el còdex de la Catedral de Girona era el més representatiu de tots els exemplars del Beatus que es conserven, i obra senyera de la pintura mossaràbiga, proposà fer-ne l’edició. Convinguda l’operació, el Dr. Jaume Marquès, canonge arxiver, es traslladà a Suïssa per vetllar en tot moment per la integritat del llibre.
El dia de Sant Jordi de l’any 1963 es va presentar aquesta edició en un acte públic celebrat a la Sala de Pergamins de la Biblioteca Pública de Girona. El facsímil s’exhibí al costat de l’original. Aquest, amb totes les precaucions, va ser tret de la Catedral el temps just de la durada de l’acte. El Dr. Santiago Sobrequés glossà l’ambient històric en què es va escriure el Beatus. L'aquarel·lista i professor Ramon Reig parlà de la influència de les il·lustracions del Beatus en l’art actual, i el Dr. Jaume Marquès explicà el procés de l’edició facsímil.
L’any 1975 se celebrava el mil·lenari del còdex del Beatus de Girona, i en aquesta ocasió se'n publicà una segona edició facsímil, a càrrec de l’editorial Edilan, de Madrid.
En ocasió del mil·lenari, s'organitzà una exposició en el Saló del Tron del Palau Episcopal, en la qual es concentraren vuit còdexs del Beatus i un fragment, procedents de diverses catedrals i biblioteques.
L'any 2004 es va editar per tercera vegada, aquest cop a càrrec de M. Moleiro, editor de Barcelona. Igual que en les dues edicions anteriors, consta d’un volum de comentaris i d'un altre que és el facsímil de l’original. La Biblioteca Pública de Girona posseeix un exemplar de cadascuna de les tres edicions.

(Imatges: Viquipèdia i www.encyclopedie-universelle.com)


Bibliografia

- "Proyección del Beato de Gerona en el Arte", Jaume Jaume Marquès i Casanovas. Revista de Girona, 1975.
- "Cataluña" entre los años 975 y 1078", Jaume Sobrequés i Callicó. Revista de Girona, 1976.
- "Milenario del Beato de Gerona: Palacio Episcopal, Salón del Trono, Diciembre 1975-Enero 1976, Gerona", Ministerio de Educación y Ciencia, 1975-76.
- "L'escriptorium de la Catedral de Girona", Gabriel Roura. Annals Gironins.
- "De capitibus litterarum et aliis figuris", María Eugenia Ibarburu Asurmendi. Edicions Universitat Barcelona, 1999.
- "Un manuscrit romànic il·lustrat a Girona: el Beatus de Torí", Anna Orriols i Alsina, dins "Girona a l'abast VII", Bell-Lloch del Pla, 2005.
- "Ciudades escatológicas fortificadas. Usos perspectivos en los Beatos de Girona y Saint-Sever", Gerardo Boto Valera, 1996. Universitat de Girona. Locvs Amoenus, 2.
- "El Beato de Girona. Otra interpretación de algunas imágenes", Anna Orriols i Alsina 2007, dins "Rudesindus. Congreso internacional", Mondoñedo, Sant Tirso, Portugal.
- "Las miniaturas del cerco de Jerusalén del Comentario al Libro de Daniel en los Códices del Beato", Carlos Cid Priego, 1987. Dins "Liño 7 Revista Anual de Historia Del Arte". Universidad de Oviedo.
- "Commentary on the Apocalypse by Beatus and Commentary on Daniel by Jerome", John W. Williams, 1993. The Art of Medieval Spain, A.D. 500–1200. New York, Harry N. Abrams, Inc.




-----Back-Index

Beatus de Girona. foli 94r
(Ampliar) - Beatus de Girona. foli 94r.
Beatus de Girona
(Ampliar) - Beatus de Girona. En aquesta imatge s'inspira el drac Beatusaure. Imatge gentilesa de Nuxu Perpinyà.
Beatus de Girona. foli 94r
(Ampliar) - Beatus de Girona. Foli 2r.
Beatus de Girona
(Ampliar) - Beatus de Girona.
Beatus de Girona. foli 189
(Ampliar) - Beatus de Girona. foli 189. El baptisme de Crist.
Beatus de Girona. foli 154v
(Ampliar) - Beatus de Girona. foli 154v.
Beatus de Girona. foli 17v
(Ampliar) - Beatus de Girona. foli 17v. L'infern.
Beatus de Girona
(Ampliar) - Beatus de Girona.
Beatus de Girona. foli 17v
(Ampliar) - Beatus de Girona. foli 16v. La Crucifixió.
Beatus de Girona. foli 19r
(Ampliar) - Beatus de Girona. foli 19r.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés