La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

L'origen de les primeres companyies de bombers cal cercar-lo al segle XVIII en els estaments militars, amb la creació de les unitats de tropa de sapadors-bombers i més tard (1834) en els batallons de sapadors de la Milícia Nacional. En períodes de govern liberal d'Espanya, d'aquestes tasques també s'ocupaven les milícies urbanes. A Catalunya, la implantació de companyies de bombers es va fer tard respecte d'Europa a causa del context bèl·lic de les Guerres Carlines, i de conflictes socials i polítics.

Retrat d'estudi de la Companyia Municipal de Bombers amb els seus uniformes de gala i cornetes. 1907

(Ampliar) - Retrat d'estudi de la Companyia Municipal de Bombers amb els seus uniformes de gala i cornetes. 1907. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Amb la industrialització i el creixement de les ciutats, la societat burgesa va instaurar mecanismes de protecció i seguretat. La creació de les primeres companyies de bombers va ser paral·lela a la d'altres cossos de seguretat específicament urbans per a la vigilància i la protecció de les propietats, com ara vigilants nocturns o serenos i les guàrdies urbanes.
Una de les principals dificultats que es trobaven era el pagament de les despeses generades per les tasques d'extinció, que requeia en els afectats, i que comportava que els bombers tinguessin dificultats per invertir en material o pagar-se el sou. Els grans propietaris i la nova classe burgesa emergent van constituir societats d'assegurances mútues contra incendi que gestionaven les seves companyies de bombers. Aquest model organitzatiu va portar els legisladors a reformar la Llei municipal 1845, aprovada el 1866, segons la qual l'únic ens amb capacitat jurídica en el camp de l'extinció dels incendis era l'ajuntament.
El 1868, a Girona, en el Ple municipal, ja es tractava la necessitat de crear una companyia de bombers permanent. Finalment, el 9 de juliol de 1871 després de la redacció d'un nou reglament es va constituir el Cos o Companyia de Bombers-pontoners. Les seves funcions no es reduïen a l’extinció d'incendis sinó que també participaven en les tasques de salvament en cas d'inundacions, les quals se succeïen periòdicament. Durant els aiguats els bombers instal·laven ponts entre les cases per poder evacuar els damnificats.

Retrat d'un grup del cos de bombers de Girona. 19 de gener de 1896

(Ampliar) - Retrat d'un grup del cos de bombers de Girona. 19 de gener de 1896. Salvador Mimó. CRDI - Ajuntament de Girona.

A la segona meitat del segle XIX eren un cos semiprofessionalitzat i cobraven en funció dels serveis prestats. La documentació indica que la migradesa dels seus sous i les dificultats que tenien per reunir el material necessari per al servei. A partir de l’any 1882 la direcció de la companyia va ser assumida per l'arquitecte municipal (1). En aquest moment era capità de la companyia el senyor Martí i Santigosa, i abans de Martí Sureda n'havia estat responsable el tinent d'alcalde Prunell (diari "Lo Geronès", 11 d'agost de 1894). El títol oficial que ostentava el responsable del servei era el de " Director Jefe de la Companyia de bombers".

Senyals acústics dels bombers de Girona. 1868

(Ampliar) - Senyals acústics dels bombers de Girona. 1868.

Com a funcionaris municipals que eren, les adquisicions de materials i equipaments es tramitaven per subhasta pública. Així, al diari "Lo Geronès" del 18 de setembre de 1894, informava de l'acord per "Adjudicar a la viuda de P. Escatllar la subasta celebrada pera la confecció de vestits pels bombers, al preu de 12 pessetes cada un". El 25 de gener de 1901, sota la presidència de l'alcalde Català, es nomenaven "individuus dal Cos de bombers à Ramon Marro, Anton Casellas, Fermí Riera y Emili Xifra" (diari "Lo Geronès").
Aquell mateix any es reclamaven punts de connexió de les mànegues a la xarxa d’aigües i el 1889 es va projectar la instal·lació de vuit boques mitjançant un conveni amb l'empresa d'aigües, però el 1891 encara no s'havien instal·lat. El 1921 també els veïns de Pedret sol·licitaven la construcció de boques de rec contra incendis.

Retrat de grup de la Primera Companyia de Bombers de l'Ajuntament de Girona, amb els seus uniformes i recursos materials per lluitar contra el foc, a la Devesa. Possiblement es tracti d'una de les exhibicions que es portaven a terme durant les fires. 1900

(Ampliar) - Retrat de grup de la Primera Companyia de Bombers de l'Ajuntament de Girona, amb els seus uniformes i recursos materials per lluitar contra el foc, a la Devesa. Possiblement es tracti d'una de les exhibicions que es portaven a terme durant les fires. 1900. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

L’any 1891 l’arquitecte municipal, Martí Sureda, va proposar reconvertir les antigues casetes del mercat de la Rambla en Parc de Bombers. Amb anterioritat a aquest projecte, la caserna de bombers estava situada a l'actual Rambla de la Llibertat (2). La proposta fou acceptada en el Ple. L'any 1931 el parc de Bombers fou traslladat a l'avinguda Ramon Folch, on va compartir solar amb la central lletera i l'escorxador, fins el 1983.
A principis del segle XIX, el cos de bombers participava en les manifestacions cívico-religioses, conjuntament amb els serenos, la bandera del Somatent, la bandera que el regiment Ultònia portava durant els setges de la Guerra del Francès, i els diversos cossos de la guarnició de Girona.
El 1934, els bombers catalans van crear la Federació Nacional Catalana de Bombers. Durant la Guerra Civil, l'Alcalde-President del Consell Municipal de Girona i Conseller Municipal de Defensa, Expèdit Duran Fernández, publicava un ban amb les disposicions de caràcter general que afectaven el personal del cos de bombers: "Tindran tot el material a la disposició de la primera crida; els auto-bombes restaran sempre plens d'aigua. Compliran estrictament les ordres que particularment a dit Cos es cursaran per aquesta Conselleria de Defensa.". Així ho publicava L'Autonomista del 23 de gener de 1937.

Bombers traient aigua d'un soterrani del carrer Argenteria amb una bomba de vapor. 1910

(Ampliar) - Bombers traient aigua d'un soterrani del carrer Argenteria, davant la llibreria Geli, amb una bomba de vapor. 1910. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El 2 de setembre del mateix any de 1937, es publicava un ban d'instruccions similar dictades per la Junta de Defensa Passiva de Girona, sobre els senyals d'alarma, en la que, relatiu al cos de bombers i la brigada de Serveis Públics, s'especificava que "En tocar les sirenes d'alarma, hauran de presentar-se immediatament al lloc que se'ls assignarà prèviament tot el personal del Cos de Bombers i Brigada de Serveis Públics. Tindran tot el material a la disposició de la primera crida; els auto-bombes restaran sempre plens d'aigua. Compliran estrictament les ordres que particularment donaran a dit Cos i Brigada l'Alcaldia o Junta de Defensa Passiva." (Font: L'Autonomista, 2 de setembre de 1937). En el mateix sentit, al llarg d'aquest any es publicarien diversos bans.

Retrat de grup dels membres de la Companyia Municipal de Bombers amb uniforme i el camió cisterna a la Devesa. 1927

(Ampliar) - Retrat de grup dels membres de la Companyia Municipal de Bombers amb uniforme i el camió cisterna a la Devesa. 1927. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Amb la fi de la guerra i la imposició de la dictadura militar l'abril de 1939, totes les institucions van anar adoptant el nou règim i es van suprimir les lleis republicanes. Com tots els treballadors de l'administració pública, els bombers també van patir les depuracions polítiques, havent de declarar sobre el seu passat i les seves idees polítiques. Molts van ser represaliats per haver estat al front.
Durant els primer anys del franquisme, alguns cossos van patir canvis radicals, en els comandaments, personal, material i reglament. La postguerra va ser una època dura per les mancances i les represàlies. Els reglaments dels cossos de bombers es van traduir al castellà i es va prohibir el català.

Camió cisterna dels bombers de Girona aparcat a la Devesa. El conductor és Antoni Cornellà. 1930-1940

(Ampliar) - Camió cisterna dels bombers de Girona aparcat a la Devesa. El conductor és Antoni Cornellà. 1930-1940. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Durant els anys 1940 la instal·lació de sirenes als parcs de bombers, ajuntaments i a vegades campanars va fer desaparèixer la figura de l'avisador, el bomber que advertia d'un sinistre amb un xiulet, del que disposaven alguns municipis.
La Diputació de Girona va destinar el seu primer pressupost per comprar vehicles de bombers el 1963. També es va preocupar per la formació permanent dels bombers i, ja a la dècada de 1970, redactava projectes arquitectònics per construir parcs de bombers. L'estiu de 1975 l'ens provincial va aprovar un projecte de bases de col·laboració amb la Diputació de Barcelona en determinades emergències. La prevenció d'incendis forestals va obligar la Diputació de Girona a replantejar-se el servei i el 1980 el ple de la corporació va destinar 100 milions de pessetes a la compra de material, entre el qual autoescales i autobombes.
La documentació referida al cos de Bombers de l'Arxiu Municipal de Girona comença l'any 1835 i comprèn, principalment, reglaments, comunicacions o comunicats d'incendis i sinistres i relacions de jornals fins el 1948 i, a més, expedients dels serveis efectuats entre els anys 1973 i 1979.

Demostració d'una escala mòbil al Parc de Bombers de l'avinguda Ramon Folch. Garatge del centre. 21 d'abril de 1971

(Ampliar) - Demostració d'una escala mòbil al Parc de Bombers de l'avinguda Ramon Folch. Garatge del centre. 21 d'abril de 1971. Narcís Sans. CRDI - Ajuntament de Girona.

Les quatre diputacions catalanes es van començar a plantejar una actuació conjunta en el marc de l'extinció d'incendis i de salvaments l'any 1969. És així com van establir contactes periòdics per coordinar-se i normalitzar el material que utilitzaven els bombers. Les intencions de crear un servei mancomunat es van començar a concretar el 1977 amb la constitucié de la Comissié Consultiva Regional contra Incendis.

Bombers davant el Parc de l'avinguda Ramon Folch. 1971

(Ampliar) - Bombers davant el Parc de l'avinguda Ramon Folch. 1971. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Els informes que va fer aquesta comissió advertien de les greus deficiències en dotació de personal i infraestructures a causa de la baixa dotació pressupostària. Van redactar un avantprojecte de servei català de bombers i el 1980 es va presentar l'informe final, conegut com el Llibre vermell.
Un cop constituït el Govern de la Generalitat, el Departament de Governació, encapçalat per Joan Vidal, va tirar endavant la creació del servei, recollint les competències que fins llavors duien a terme les diputacions. El 27 de juny de 1980 es va crear, mitjançant decret, la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, amb Alfons Ortí com a primer responsable.

Demostració d'una escala mòbil al Parc de Bombers de l'avinguda Ramon Folch. 21 d'abril 1971

(Ampliar) - Demostració d'una escala mòbil al Parc de Bombers de l'avinguda Ramon Folch. 21 d'abril 1971. Narcís Sans. CRDI - Ajuntament de Girona.

Retrat d'un grup de bombers al parc de bombers de l'Avinguda Ramon Folch. 1980

(Ampliar) - Retrat d'un grup de bombers al parc de bombers de l'Avinguda Ramon Folch. 1980. Joaquim Curbet Hereu. CRDI - Ajuntament de Girona.

Primera companyia de bombers-pontoners de Girona. Primera revista. 7 de juliol de 1871

(Ampliar) - Primera companyia de bombers-pontoners de Girona. Primera revista. 7 de juliol de 1871. Dibuix de Joaquim Pla Dalmau.

Primera companyia de bombers-pontoners de Girona. Primera revista. 7 de juliol de 1871

(Ampliar) - Primera companyia de bombers-pontoners de Girona. Primera revista. 7 de juliol de 1871. Dibuix de Joaquim Pla Dalmau.

L'icònic camió Magirus al carrer Ciutadans després dels aiguats produïts pel desbordament del riu Onyar. 1962

(Ampliar) - L'icònic camió Magirus al carrer Ciutadans després dels aiguats produïts pel desbordament del riu Onyar. 1962. Sebastià Martí. CRDI - Ajuntament de Girona.


Notes

(1) - A propòsit d'una notícia sobre la participació del cos de bombers de Barcelona en un concurs internacional, el diari "Lo Geronés" del 4 d'agost de 1894 mostrava el descontentament amb la gestió del cos a la nostra ciutat. "Mentres a Barcelona l'Ajuntament procura que tan important servey [el dels bombers] estiga à la major altura possible, aquí à Gerona fà més d'un any que se'l té oblidat completament; aquí, de molt temps ha, la Companyia de bombers no ha tingut un sòl dia d'instrucció, ni solament se l'hi ha passat revista. Algun periodich local s'ha fet eco de semblants queixas; però per are ningú n'ha fet cas ni s'hi ha posat remey. L'arquitecte municipal Sr. Sureda, jefe de la esmentada Companyia, deu recordar la responsabilitat que pesa sobre d'ell y de la Corporació municipal si no té elpersonal del cos degudament ensinistrat pera'ls casos d'incendi, y es precís que donant mostres d'activitat y d'amor à la Companyia de bombers, surti d'una Vegada de la inacció, que molt l'hi agrahiran los soburdinats y tots los vehins de Gerona". En la transcripció s'ha respectat la grafia original.
[Tornar al text]

(2) - Aquesta instal·lació va sobreviure, al menys, fins el 1924. El 7 de desembre d'aquest any, el "Diario de Gerona de Avisos y Noticias", publicava com a una proposta de millora de la Rambla, la "Supressió del Dispensari municipal i la Caserna de bombers, establint en son lloc uns urinaris subterranis amb servei de telèfon urbà i altres servéis complementaris que hi tenen les ciutats modernes".
[Tornar al text]


Bibliografia

- "Bombers de Catalunya. Història i present". 2017. Generalitat de Catalunya. ISBN 978-843-938-00-23.
- "Documents de govern: del municipi borbònic al municipi contemporani". Anna Gironella, Lluís-Esteve Casellas, Joan Boadas. Ajuntament de Girona.
- Articles diversos esmentats al text, publicats als diaris "Lo Geronés" i "L'Autonomista".


Index

Retrat d'estudi d'un bomber vestit amb l'uniforme. 1920-1936

(Ampliar) - Retrat d'estudi d'un bomber vestit amb l'uniforme. 1920-1936. Josep Jou Parés. CRDI - Ajuntament de Girona.

Bomber treballant en un terrat acompanyat per un altre home. 1900-1930

(Ampliar) - Bomber treballant en un terrat acompanyat per un altre home. 1900-1930. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Retrat d'estudi d'un bomber vestit amb l'uniforme. 1920-1936

(Ampliar) - Retrat d'estudi d'un bomber vestit amb l'uniforme. 1920-1936. Josep Jou Parés. CRDI - Ajuntament de Girona.

Retrat d'estudi d'un bomber vestit amb l'uniforme del cos d'enginyers. 1920-1930

(Ampliar) - Retrat d'estudi d'un bomber vestit amb l'uniforme del cos d'enginyers. 1920-1930. Josep Jou Parés. CRDI - Ajuntament de Girona.

Retrat d'estudi d'un bomber vestit amb l'uniforme. 1920-1936

(Ampliar) - Retrat d'estudi d'un bomber vestit amb l'uniforme. 1920-1936. Josep Jou Parés. CRDI - Ajuntament de Girona.

Bombers participant en les tasques d'extinció d'un incendi a la Ferreteria Puig, al carrer Abeuradors. 30 de desembre de 1971

(Ampliar) - Bombers participant en les tasques d'extinció d'un incendi a la Ferreteria Puig, al carrer Abeuradors. 30 de desembre de 1971. Narcís Sans. CRDI - Ajuntament de Girona.

Bombers participant en les tasques d'extinció d'un incendi a la Ferreteria Puig, al carrer Abeuradors. 30 de desembre de 1971

(Ampliar) - Bombers participant en les tasques d'extinció d'un incendi a la Ferreteria Puig, al carrer Abeuradors. 30 de desembre de 1971. Narcís Sans. CRDI - Ajuntament de Girona.

En coinicidència amb les inundacions es va produir un incendi del magatzem de pintures Martí Rotllan, al carrer Albereda. S'observen els bombers participant en les tasques d'extinció. 11 d'octubre de 1970

(Ampliar) - En coinicidència amb les inundacions es va produir un incendi del magatzem de pintures Martí Rotllan, al carrer Albereda. S'observen els bombers participant en les tasques d'extinció. 11 d'octubre de 1970. Narcís Sans. CRDI - Ajuntament de Girona.

En coinicidència amb les inundacions es va produir un incendi del magatzem de pintures Martí Rotllan, al carrer Albereda. S'observen els bombers participant en les tasques d'extinció. 11 d'octubre de 1970

(Ampliar) - En coinicidència amb les inundacions es va produir un incendi del magatzem de pintures Martí Rotllan, al carrer Albereda. S'observen els bombers participant en les tasques d'extinció. 11 d'octubre de 1970. Narcís Sans. CRDI - Ajuntament de Girona.

Festivitat de Sant Joan de Déu, patró dels bombers. Retrat d'un home menjant a l'interior del parc de bombers de l'avinguda Ramon Folch. 8 de març de 1961

(Ampliar) - Festivitat de Sant Joan de Déu, patró dels bombers. Retrat d'un home menjant a l'interior del parc de bombers de l'avinguda Ramon Folch. 8 de març de 1961. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

Incendi del magatzem de Sala y Bertrán SA (La Gerundense), al carrer Canonge Dorca. Els bombers de Girona extingint el foc. 23 de juliol de 1950

(Ampliar) - Incendi del magatzem de Sala y Bertrán SA (La Gerundense), al carrer Canonge Dorca. Els bombers de Girona extingint el foc. 23 de juliol de 1950. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

Nova escala dels bombers, davant el parc de l'avinguda Ramon Folch. 8 d'agost de 1974

(Ampliar) - Nova escala dels bombers, davant el parc de l'avinguda Ramon Folch. 8 d'agost de 1974. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El gegantó Narcís Bomber a la plaça de l'U d'octubre de 2017 durant les Fires de 1995

(Ampliar) - El gegantó Narcís Bomber a la plaça de l'U d'octubre de 2017 durant les Fires de 1995.



  • El gegantó Narcís Bomber
    - Història del gegantó de la faràndula gironina dedicat als bombers.

  • Rebuda als bombers a la plaça del Vi
    - Reportatge fotogràfic i article de l'homenatge als bombers per la seva actuació l'1-O.

  • CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    Actualitzat: 11/02/2024