Camil Geis i Parragueras


		Sacerdot, filòleg i músic, va néixer el 7 de febrer de 1902 al número 87 del carrer del Pont Major. Durant onze anys estudià a l'Acadèmia de la Congregació Mariana del Seminari de Girona, on també va adquirir la base de la seva formació musical que, més tard, va completar amb estudis d'orgue i composició a Barcelona. Durant aquesta etapa de seminarista va col·laborar en l'elaboració del Diccionari Català-Valencià-Balear d'Alcover-Moll i va accedir a la plaça de mestre de capella a l'església de Sant Feliu de Sabadell, l'any 1921, càrrec que va mantenir tota la vida. El 1922 i 1923 guanyà dos accèssits a la Viola d'or i d'argent als Jocs Florals de Barcelona. (Ampliar) - El carrer del Pont Major, al barri homònim. A l'esquerra, la destil·leria Regàs i l'església de la Pietat. 1919-1922. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. El 1925, acabats els estudis, va ser ordenat sacerdot i el destinaren a Sant Feliu de Guíxols, on va ser organista de la parròquia i va fundar una capella polifònica, l'Schola Cantorum. Hi va restar fins el 1927 i, en aquesta etapa, va ser col·laborador del setmanari "L’Avi Muné", editat a la vila, i el 1927 va escriure la lletra de "La sardana dels sembrats", musicada pel guixolenc Josep Maria Vilà i Gandol. El 1927 va ser traslladat a La Cellera de Ter, on dirigí una coral i hi va escriure la lletra i la música de l'obra de teatre "L'estel d'Orient", publicada el 1928. El 1929 es presentà a oposicions per a la plaça d'organista de la parròquia arxiprestat de Sant Feliu de Sabadell, que va guanyar, i s'hi traslladà a viure. Es va implicar molt en la ciutat, on va exercir de sacerdot i de professor de l'Escola Industrial d'Arts i Oficis, de l'Institut Laboral i de l'Escola de Formació Social. Va ser nomenat ecònom de la parròquia. (Ampliar) - Capçalera del setmanari en el que va col·laborar mossèn Geis durant la seva estada a Sant Feliu de Guíxols. El 1930 publicà "Nou aplec de velles nadales" i, el 1931, el llibre de poesia "Balades i cançons" i l'obra de teatre "Els taujans". El 1933 va obtenir la Viola d'Or i Argent i un accèssit als Jocs Florals de Barcelona; el mateix any va editar "L'Antic filòsof i el modern poeta", un diàleg d'ell mateix amb Plató, i el 1934 va compondre la música i la lletra d'"El Nadal de la cançó: Poema-glossari de cançons populars per a l’escena infantil". L'any següent tornà a guanyar la Viola d'Or i d'Argent als Jocs Florals de Barcelona i publicà el "Llibre de rondalles populars", il·lustrat per Jaume Busquets, i també un llibre de teatre, "El sabater de Vallmoll"; i un altre de poesia, "Glossari de pietat". L'any 1936 publicà "Horitzons i rutes" i, aquell mateix any, en esclatar la Guerra Civil, es va haver d'amagar fins poder passar la frontera. A França va cursar estudis de filologia romànica i estudis superiors de llengua i literatura franceses a la Facultat Catòlica de Lletres de Lió, on també amplià la seva formació musical. El 1939 va publicar, a Avinyó, la seva evocació dels primers mesos de guerra, "L'enfer sur la terre et Dieu partout. Dix mois de sacerdoce dans la Catalogne rouge (juillet 1936 - avril 1937)". Aquell mateix any, acabada la guerra, va poder tornar, però mai es va sentir còmode entre els vencedors. L'any 1942 va publicar "Rosa mística", el primer llibre en català aparegut legalment a Catalunya després de la guerra. Hi ajudà que l'enviés a la censura de Madrid, que es tractés d'un llibre de poesia de tema religiós i que el títol fos bilingüe. Segons ell mateix, la censura catalana no hauria estat tant condescendent a l'hora d'autoritzar-lo. A partir d'aquest moment va haver d'escriure prosa en castellà, però es va mostrar intransigent davant la proscripció de la llengua catalana. Pel que fa a la poesia, es negà a publicar-hi un sol vers. El 1943, va expressar molt clarament la seva catalanitat en el sonet "En la mort del cardenal Vidal i Barraquer", que no pogué publicar fins molt més tard. Aquell any publicà, en castellà, "La poesía de San Juan de la Cruz. IV centenario de su nacimiento". (Ampliar) - Obres de mossèn Camil Geis i Parragueras. El 1946 aparegué "Poemes de Nadal" i, el 1947, "Muntanya santa", i també va compondre la sardana "Al·leluia de Pasqua". El 1948 publicà "Fulles d'heura" i, dos anys més tard, el 1950, "Poemes eucarístics", "Veni Creator" i un recull d'articles agrupats amb el títol "Festes senyalades". El 1952 publicà, a Sabadell, el llibre de poesia "Geòrgiques eucarístiques". Els anys 1955 i 1956 es publicaren els dos primers volums de les "Obres de Mossèn Camil Geis"; el tercer volum es va editar el 1964. El 1956 publicà el llibre en prosa "Honorable senectut". "La primavera a reravera", publicat el 1976, recull el conjunt de la seva obra poètica. Va col·laborar sovint en mitjans de comunicaci&ocute; i molt especialment en la "Revista de Girona", on va mantenir, entre 1956 i 1958, una secció biogràfica. El 1969 publicà el llibre de poesia "Bestiari hagiogràfic", i va ser guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona de Poesia. El 1971 l'ajuntament de Sabadell el nomenà fill adoptiu de la ciutat i va ser investit Mestre en Gai Saber. Publicà "L'ermità de Samalús", una biografia de Mn. Ramon Garriga i Boixader, amb pòrtic de Prudenci Bertrana. L'any següent publicà "Un centenari. Mossèn Josep Cardona i Agut, 1871-1971". El 1976 li va ser atorgada la Medalla d'Or de la Ciutat de Sabadell, i sortia publicada la seva obra poètica completa "De primavera a reravera (1925-1975)". Dos anys més tard el Consistori dels Jocs Florals de Barcelona edità l'assaig "Del millor dels móns", guardonat amb el Premi Narcís Oller als Jocs Florals de Barcelona de 1975. (Ampliar) - Obres de mossèn Camil Geis i Parragueras. L'any 1981 publicà "Pas i repàs" i el 5 de novembre de 1982 Sabadell li organitzà un sopar d'homenatge amb motiu del seu 80è aniversari i els 53 anys de la seva estada a la ciutat. El 1985 els Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell li publicaren el recull d'escrits religiosos "El nostre pa de cada festa. Glosses homilètiques publicades durant un trienni litúrgic". El 1986 es publicà, pòstumament, "Els que he trobat pel camí", un recull de cent cinquanta retrats biogràfics de personatges rellevants del seu temps que publicà a la "Revista de Girona". Va morir a Sabadell el 16 de gener de 1986. L'Acadèmia Catòlica de Sabadell li dedicà l'acte inaugural del curs el dia 18 de novembre de 1986 i inaugurà una sala amb el seu nom on hi exposà tots els seus llibres, la seva biblioteca especialitzada, els manuscrits, correspondència, objectes personals, premis, medalles, distincions i records. En el número de juliol i agost de 2004 de la Revista de Girona, Narcís-Jordi Aragó va publicar l’article "Camil Geis entre flors" on es queixava amb amargura de l’oblit en que havia caigut la seva figura a les administracions públiques i eclesiàstiques gironines en complir-se el centenari del seu naixement. El mateix autor publicà en el número de març-abril de 2005 l’article "Camil Geis, un noucentista popular", on feia una glosa de la seva obra i la seva figura des de les vessants de sacerdot, músic, filòleg, escriptor, poeta, català i gironí. (Ampliar) - XII edició de la Nit de Poetes de Girona, celebrada a les escales de Sant Martí: homenatge al poeta, músic i sacerdot Camil Geis (1902-1986) i recital a càrrec de Rosa Torrent, Carles Miralles, Maria Cabrera i Carme Jordi. 16/09/2005. Pep Iglésias i Trias. INSPAI - Diputació de Girona. El 16 de setembre de 2005 la XII edició de "Nit de Poetes de Girona", celebrada a les escales de Sant Martí homenatjà el poeta, organista i sacerdot gironí amb un recital a càrrec de Rosa Torrent, Carles Miralles, Maria Cabrera i Carme Jordi. El 16 de juny de 2026 es va celebrar, sota el títol "Versus 33. Camil Geis i Parragueras" un homenatge a la biblioteca Just M. Casero del barri del Pont Major, on va néixer el 1902, organitzat per Amics de la Unesco - Nit de Poetes. Bibliografia - "Camil Geis entre les flors". Narcís-Jordi Aragó. 2004. Revista de Girona, número 225. - "Camil Geis Parragueras". Carme Vinyoles. Article publicat al diari "El Punt - Avui" el 22/10/2009. - "Camil Geis i Parragueras (1902-1986)". Article publicat al web "Civtat. Ideari d'art i cultura" (www.civtat-cat). - "Mossèn Camil Geis, prosista". Climent Forner. Article publicat a "Catalunya cristiana", juny 1982. - "Mn. Camil Geis a Travès d'epistolaris i articles bibliogràfics". Ricard Simó Bach. 1983. Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, núm. 31. - "Pas i repàs amb mossèn Camil Geis". Joan Cuscó i Ayuraami. Article publicat al diari "Avui" el 26/8/1981.	(Ampliar) - Camil Geis i Parragueras. Viquipèdia. (Ampliar) - Camil Geis i Parragueras. 1940-1950. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona. (Ampliar) - Casa natal de mossèn Camil Geis al número 87 del carrer del Pont Major, al barri homònim. 2009. Lluís Serrat Masferrer. CRDI - Ajuntament de Girona. (Vista sencera) - Retrat de mossèn Camil Geis i Parragueras. (Vista sencera) - Camil Geis, 1982. Retrat a l'oli per J. Busquets Publicat a l'article "Mossèn Camil Geis, prosista". (Ampliar) - Goigs en lloança de Sant Antoni de Pàdua, amb música de mossèn Geis ni lletra de Francesc Mas i Abril. 1952. Biblioteca de Catalunya. (Ampliar) - Goigs en lloança de Sant Antoni de Pàdua, amb música de mossèn Geis ni lletra de Francesc Mas i Abril. 1952. Biblioteca de Catalunya. - "Versus 33. Camil Geis i Parragueras" Reportatge fotogràfic de l'homenatge a Camil Geis a la biblioteca Just M. Casero del Pont Major el 16/06/2026.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

Actualitzat: 18/06/2026