table border="0" align="center" width="980" cellpadding="0">
La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

La capella de l'Esperança ocupa l'espai de l'antic refetor de la canònica, zona que durant molts anys va servir de dependència parroquial de la catedral, i que conserva la inicial volta romànica.

Al fons de la capella s'hi pot veure l'espectacular llit de la Mare de Déu, obra de l'escultor Lluís Bonifas i Masó, de Valls, que va finalitzar el treball sobre el 1775. Aquesta estructura barroca s'instal·lava cada any el 14 d'agost, després de la missa de la vigília, al centre de la Via Sacra, entre el cor i l'altar major, amb l'objectiu que presidís totes les cerimònies de la festivitat de l'Assumpció.

D'aquest indret, el dia de la Mare de Déu d'agost sortia la imatge a espatlles de quatre beneficiats i era acompanyada pels jurats i prohoms de la ciutat que portaven les vares del tàlem. Segons esmenta Joaquim Nadal (op. cit. a la bibliografia), si el temps acompanyava, la processó feia un recorregut per Girona, i, a les places de Sant Feliu, de les Cols i del Vi, el mestre de capella i els escolans de la catedral li cantaven motecta.

Detall de la volta romànica de la capella.

Al costat de l'evangeli, la tomba del bisbe Guillem Boïl i Mercader, encastada a la paret, és una de les escasses obres renaixentistes de la seu. Boïl va ser bisbe de Girona en el periode comprès del 30 d'octubre de 1508, en què en va prendre possessió, fins al 28 de novembre de 1532, data en què va morir. Era fadristern del senyor de Manises. El jerònim Guillem Ramon de Boïl va ser prior del monestir de Cotalva, prop de Gandía, i de l'església de Santa Gràcia de Saragossa abans de venir a Girona per a la presentació de Ferran el catòlic.

Plànol de situació de la capella dins la nau de la catedral.

Sepulcre del bisbe Guillem Ramon Boïl i Mercader

Com esmenta Nadal, Boïl seria [...] segurament familiar d'aquell Bernat de Boïl company de Cristòfol Colom en el segon viatge a les Índies i primer vicari apostòlic del Nou Món. Va ser testimoni directe de l'esplendor de la capital de la cristiandat en traslladar-se a Roma el 1520 per diligenciar alguns afers de la seva diòcesi.

El treball, d'autor desconegut, és fet en marbre, material que dóna al conjunt i molt especialment en els elements tèxtils i al rostre del bisbe, proves del domini tècnic i del gran sentit estètic de l'artista. La descripció que en fa Jaume Marquès és com segueix: [...] està format per un arcosoli obert a la paret, a la banda esquerra de la capella; està emmarcat per unes columnes laterals i es recolza sobre un basament acabat en cornisa. És rematat al cim per un frontó triangular. [...] L'urna sepulcral reposa sobre unes arpes de lleó, bellament esculpides en els cantons de l'urna.

La coberta està formada per l'estàtua jacent del bisbe, el qual es represetna vestit dels ornaments pontificals. [...] Una lleu cornisa, situada al centre de la fornícula, introdueix un segon cos destinat a l'escut d'armes del prelat. Uns àngels despullats li fan de tinents a cada costat i és sobremuntat pel capell episcopal.

[...] La cavitat es clou amb un arc rebaixat amb dos jocs de volutes que pengen als extrems. La volta està ornada amb artesonat de plafons quadrats que mostren una flor al mig. Als extrems de l'arc apareixen dos busts en relleu dins de sengles medallons.

Entre l'arquitrau i la cornisa del frontó corre un fris ornat amb motius vegetals, Tot el conjunt es recolza sobre la columna de cada costat rematada amb la figura d'un àngel a la part superior. Les columnes tenen el fust decorat en la part inferior amb motius vegetals i estriat en la part superior. Els capitels són d'ordre corinti.

El frontó emmarca un arc trilobulat, en el timpà del qual apareix la figura del Pare Etern en actitud de sostenir el món amb la mà esquerra i de beneir amb la dreta.


El mateix Marquès considera la inspiració italiana de l'obra, imitació de la del cardenal Jeroni Basso della Rovere, de l'església de Santa Maria del Popolo de Roma, d'on el bisbe podria haver obtingut un disseny i donar-lo a un escultor de Girona. La manca documental d'aquest encàrrec Marquès la justifica per la no intervenció d'un notari, tal com també es va fer respecte al ferrer que va construir la reixa de la capella.

En el frontal del sepulcre, per sota de la figura jacent, adormida, en una inscripció finerària s'hi llegeix: ECCE BOILL STIRPE NATUS NOBILIO Qz GVILFLMUS | AMENA PATRIA VALENCIE REGNI | HIC PASTOR VIXI P TOT DISCRIMINA RERvM | VT REQVIESCAM BONE VIATOR ORA | MDXXXII


Bibliografia:

  • La Catedral de Girona. Joaquim Nadal i Farreras, i altres. Ajuntament de Girona / Lunwerg Editores, 2002. ISBN 84-7782-939-X.
  • Catedral de Girona. Marc Sureda i Jubany. Edicions Aldeasa, 2005. ISBN 84-8003-874-8.
  • El bisbe de Girona Guillem Boïl i el seu mausoleu. Jaume Marquès i Casanovas. Treball presentat al col·loqui "L'Expansió del Renaixement a Catalunya", Girona, 1987. Publicat a Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, ISSN 0213-6228, Nº 32, 1992-1993, pags. 65-78.


    Fotografies preses per gentilesa del Capítol de la Catedral de Girona.

    Web de la Catedral


  • [Més imatges de la capella]

    Index-Next



    Tomba del cardenal Jeroni Basso della Rovere, a l'església de Santa Maria del Popolo de Roma. (Wikipèdia)

    Escut dels Boïl a la façana del Palau Bisbal.

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés