13. Capella de Santa Anna

Aquesta capella va ser construïda entre 1312 i 1319 (1). Conté un retaule barroc de tendència neoclàssic, datat del 1777, encarregat per Francesc Regàs, canonge de la catedral, el 28 de juliol d'aquest any; Laurence Gallinaro, al treball esmentat a la bibliografia, li atribueix algunes característiques tardanes amb efecte rococó.

Volta de la capella.

A les dues bandes del basament presenta uns escuts, cofats amb barret de canonge amb sis boles daurades, amb un camper dividit en tres parts: sobre camp d'atzur, en cap, presenta tres estels daurats; a la banda central, i situada a l'esquerra, una noria instal·lada damunt un mur amb un canal (2) finalment, a la punta, i separats per un pal, dues zones amb mobles difícils d'identificar.

La composició del plafó principal central està centrada en les figures, tallades en relleu, de Santa Anna que sosté als seus braços la Verge Maria; a la seva dreta, agenollat, el seu espòs, Sant Joaquim, i a l'esquerra, un àngel presenta una corona a la parella central. L'estructuració general de l'ambient amb núvols, llums, i elements situats al seu damunt, dóna un ambient etèri, que, amb motius vegetals i flors intercalats, presenten un estil rococó, estil que a Catalunya va ser força efímer.

A cadascun dels dos extrem de l'àtic, apareixen dues figures tallades en relleu total, coronades i difícils d'identificar amb algun sant en concret. La de la dreta sosté amb una mà una espasa i amb l'altre un ceptre, i està revestit amb una capa doblegada possiblement d'armini. La figura de l'esquerra, vestida de forma semblant i també coronada, porta un llibre obert. A la part central, en una fornícula, dues figures més, vestides de forma idèntica, porten les palmes del martiri.

El medalló de forma circular, daurat, dins el qual figura l'anagrama marià, a la part alta del retaule, està ornat amb tres caps d'àngel, formant un triangle, i un putto que sosté una corona vegetal a cada mà, tot envoltat per un cercle de nuvols daurats. A cada extrem de la peça de l'àtic, un àngel que sosté la palma del martiri.

En els laterals, i totalment daurades, unes columnes finalitzen uns panels llisos, sense cap decoració. Els capitells de les columnes, d'ordre corinti, es composen d'astràgal, dos ordres de fulles d'acant i volutes que delimiten els quatre angles de l'element arquitectònic.

Estudi iconogràfic

Identificació de les imatges sobre esquema estructural del retaule.

(1) Anagrama de Maria.
(2) Imatge de sant.
(3) Imatge de sant màrtir.
(4) Imatge de sant màrtir.
(5) Imatge de sant.
(6) Santa Anna i la Verge nena.
(7) Sant Joaquim.
(8) Escut dels Regàs.
(9) Pradel·la.
(10) Altar.

---

Notes:

(1) El primer benefici el va fundar l'any 1321 el cavaller Dalmau de Pontós, conseller del rei Jaume I, demanant al Capítol autorització per tenir sepultura en aquesta capella. Anys després també va ser objecte d'altres beneficis: el 1327, el clergue Arnau Ponç de Cabanelles, el 1361 el clergue Pere Frou va fundar un altre benefici, i el 1498 en fundà un altre Joan Loreta. Dades extretes de "Retables baroques de la province de Gérone (1580-1777). Études iconologique et socioculturelle". Laurence Gallinaro, 2005.
Tornar al text

(1) Gallinaro esmenta com a font bibliogràfica un articles de Jaume Marquès i Casanovas, "La capella de Santa Anna (II)", publicat al Diari de Girona 18 d'agost de 1987, del que transcriu que [...] mostra una construcció semblant a un canal en el qual aparenta rodar una sínia que eleva l'aigua. És el símbol parlant del cognom Regàs.
Tornar al text

---

Bibliografia:

La Catedral de Girona. Joaquim Nadal i Farreras, i altres. Ajuntament de Girona / Lunwerg Editores, 2002. ISBN 84-7782-939-X.

Catedral de Girona. Marc Sureda i Jubany. Edicions Aldeasa, 2005. ISBN 84-8003-874-8

Esquema basat en:

Retables baroques de la province de Gérone (1580-1777). Études iconologique et socioculturelle. Laurence Gallinaro. Tesi doctoral en 4 volums. Université Bordeaux III, 2005

Fotografies preses per gentilesa del Capítol de la Catedral de Girona.

---