La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

28. Capella de l'Anunciació

La construcció d'aquesta capella, com la de la seva veïna i paral·lela capella de l'Assumpció, es va iniciar el 1589 i es va finalitzar el 1708, moment en el que es va construïr la façana de la Catedral. En aquesta capella, i també a la de l'Assumpció es poden observar restes de la decoració policroma dels arcs gòtics dels segles XVII-XVIII.

El retaule, de la mateixa temàtica que la capella en la que està situat, que va ser costejat pel canonge Jaume Codolar i Aimerich, va tardar deu anys en ser acabat (del 1715 al 1725), pels escultors Pau i Pere Costa, autors també d'altres retaules de les capelles laterals de la seu gironina.

El Naixement, detall del retaule de l'Anunciació, obra de Pau Costa.

Suportat per dos basaments en els que figura l'escut (1) del seu comitent, al primer ordre, o pradel·la, hi figura l'escena del Naixement i Adoració dels Pastor. Pel seu damunt, una escena central representa l'Anunciació, amb la Mare de Déu i l'arcàngel Gabriel, situats dins una habitació amb una remarcada perspectiva. L'escena està flanquejada, a l'esquerra, per la figura de Sant Bonaventura, o Sant Tomàs d'Aquino, i a la dreta, Sant Francesc de Paula.

Per damunt d'aquests, en un tercer ordre, o àtic, i en disposició triangular respecte del medalló central, les virtuts teologals: la Fe, l'Esperança i la Caritat. A la zona central d'aquest registre, una imatge de Sant Jaume, patró del canonge que va costejar l'obra, a cavall.

Detall de l'escena central del retaule, amb la Mare de Déu i l'arcàngel Gabriel.

El canonge Jaume Codolar era descendent de la família d'Arnau de Codolar de Salells, naturals de Llagostera i va morir el 19 de gener de 1734; va ser enterrat a la nau central de la catedral de Girona.

L'autor: l'escultor Pau Costa

L'escultor Pau Costa també és autor del retaule de la capella de l'Assumpció i del de la capella dels Dolors. És un dels autors dels retaules més rellevants de Catalunya al segle XVIII. Nascut a Vic el 1672 i mort probablement a Cadaqués el 1727, format al taller de l'escultor Pau Sunyer, amb tant sols 16 anys ja va fer el retaule de Sant Libori a Vic, població per a la que també va realitzar el retaule major del monestir de Santa Teresa finalitzat el 1707 i el de Sant Benet per a la seva catedral.

La seva obra, sempre religiosa, es va estendre per tot Catalunya, a Olot li encarregaren el retaule del Roser per a l'església de Sant Esteve i per a l'església de Santa Maria de Cadaqués en va realitzar un altre el 1725. Algunes de les seves obres foren cremades durant la guerra civil espanyola del 1936, como els altars de l'església de Sant Martí a Cassà de la Selva, del que només es varen salvar quatre columnes salomòniques. La seva gran obra va ser el retaule major per a l'església parroquial de Santa Maria a Arenys de Mar (1706-1710).

Imatge de Sant Jaume a la façana de San Marcos, Lleó (Vikipèdia).

El fill de Pau Costa, Pere Costa i Cases -Vic 1693-Berga 1761- va ser un altre dels arquitectes i escultors més importants del període barroc català. Es va formar professionalment a la ciutat de Barcelona on va tenir un taller, i va ser el primer escultor català que va ingressar a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid d'on va ser nomenat membre l'any 1754.

Va treballar en nombrosos retaules de tot Catalunya, com el de la capella de Sant Agustí de Barcelona i el de Sant Ramon del Portell. Aquest va ser el tracista de la façana de la Catedral de Girona el 1730, executant les imatges que envolten la rosassa, els símbols de la Fe, l'Esperança i la Caritat.

L'any 1741 va començar l'execució del retaule de l'altar major del monestir de Sant Ramon del Portell a la comarca de La Segarra, el qual va ser destruït durant la guerra civil espanyola de 1936. Una de les seves escultures més conegudes és la del grup de La Caritat col·locada al portal barroc de la capella de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Els seus últims anys de vida es va instal·lar a la ciutat de Berga, on va realitzar el retaule major per a la seva església.

Base dreta del retaule amb l'escut del canonge Jaume Codolar i Aimerich.

Base esquerra del retaule amb l'escut del canonge Jaume Codolar i Aimerich.


Notes:

(1) De Llagostera (Girona). Partido y semicortado: 1º, de azur, un león rampante vuelto de oro, sobre un monte de peñas, también de oro, surmontado de una estrella de ocho puntas de oro (armas de Codolar); 2º, cuartelado: I y II, de ... dos palos de oro. III y IV, de ... una águila con las alas abiertas de oro (armas de Aimerich); 3º, de oro, cuatro palos de gules (armas de Catalunya y Aragón). Blasón policromado de Jaume Codolar i Aimerich, canónigo de la catedral de Girona. Año 1734. Altar de la Purísima Encarnación del Verbo Divino. [Datos de archivo]. (Lluís Domènech i Montaner, Armorial Històrich de Catalunya).

Tornar al text




Escut del canonge Jaume Codolar i Aimerich, 1734, a la base dreta del retaule.


Bibliografia:

  • La Catedral de Girona. Joaquim Nadal i Farreras, i altres. Ajuntament de Girona / Lunwerg Editores, 2002. ISBN 84-7782-939-X.
  • Catedral de Girona. Marc Sureda i Jubany. Edicions Aldeasa, 2005. ISBN 84-8003-874-8
  • Retables baroques de la province de Gérone (1580-1777). Études iconologique et socioculturelle. Laurence Gallinaro. Tesi doctoral en 4 volums. Université Bordeaux III, 2005

  • Plànol de situació de la capella dins la nau de la catedral.

    Detall del retaule de l'Anunciació.

    Detall de la figura de Sant Bonaventura.

    Detall de la figura de la Mare de Déu de l'escena central.

    Figura de Sant Jaume, a l'àtic del retaule.

    Figura de Sant Bonaventura, a la banda esquerra del retaule.

    Detall de la figura superior de l'escena central del retaule, Déu Pare que contempla l'escena.

    Imatge de Sant Francesc de Paula.

    Escut del canonge Jaume Codolar i Aimerich, 1734, a la base esquerra del retaule.


    Fotografies preses per gentilesa del Capítol de la Catedral de Girona.

    Web de la Catedral

    Estudi iconogràfic del retaule

    Index-Next

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés