3. Capella dels Sants Doctors

Capella dedicada als Sants Doctors de l'Església; en el segon nivell apareixen les figures de Sant Tomàs d'Aquino, Sant Jeroni, Sant Agustí d'Hipona, Sant Ambròs de Milà i Sant Bonaventura. El tercer registre aplega, al centre, la figura del papa Sant Gregori Magne, i el flanquegen Sant Atanasi, Sant Basili, Sant Joan Crisòstom i Sant Gregori Naciancè.

La capella va ser construïda entre els anys 1452 i 1528, i en el retaule, costejat per l'ardiaca de l'Empordà Miquel d'Agullana, intervingueren l'escultor barceloní Joan Merla, qui hi treballà entre 1597 i el 1607, realitzant l'enfustament i la talla en relleu, i el pintor també barceloní Pere Martínez, des de 1607, hi aplicà els daurats, l'encarnat i l'estofat.

Altar i primer nivell del retaule.

A diferència d'altres retaules veïns, aquest presenta una composició rígida, classicitzant, a base de tres registres amb fornícules dins les quals es contenen les figures, amb un relleu sutil, separades per columnes decorades a la base amb una faixa d'angelets i elements vegetals.

En un quart registre, coronant l'estructura triangular, un relleu amb un Sant Miquel, dins una fornícula i flanquejat per dos àngels, recorda el nom de pila del comitent del retaule.

A cadascun dels dos suports laterals de l'altar, situat per desota del primer registre de figures, apareix l'escut dels Agullana, així com també, de ferro forjat i policromat, damunt la reixa d'accés a la capella. L'heraldista i dibuixant Pere Màrtir Rigalt i Fargas (Barcelona, 1785 – 1850), a Tratado de Nobleza, el defineix com campo de azur, cargado de tres montes juntos de oro y en cada uno una pirámide del mismo metal y en su cima una lanza a pirámide de plata. Esta familia es Solariega de Gerona se ha acabado, y ha entrado en casa Sabater que vive en Barcelona, con el título de Marqués de Benavent. Estas armas se ven en la Sepultura que tiene dicha familia en la Iglesia de Sant Martín de Gerona y en otras muchas partes de dicha Iglesia. También se ben en la casa de la misma familia en Gerona y también se hallan en la Capilla de los Dolores de dicha Cathedral. Estas armas se ven en las pruebas del abito de san juan en el dia 7 de mayo del año de 1583.” (sic). La capella que refereix amb el nom de la capella dels Dolors, que és la dels Sants Doctors, possiblement a principis del segle XIX estava sota l'advocació de la Verge dels Dolors.

Detall del primer i segon registres, dreta.

Detall del primer i segon registres, esquerra.

Plànol de situació de la capella dins la nau de la catedral.

Conjunt de la capella dels Sants Doctors.


Bibliografia:

  • La Catedral de Girona. Joaquim Nadal i Farreras, i altres. Ajuntament de Girona / Lunwerg Editores, 2002. ISBN 84-7782-939-X.
  • Catedral de Girona. Marc Sureda i Jubany. Edicions Aldeasa, 2005. ISBN 84-8003-874-8

    Fotografies preses per gentilesa del Capítol de la Catedral de Girona.

    Web de la Catedral


    Index