0. Introducció
El Claustre de la catedral, situat a la banda nord de l'església, és considerat un dels més importants de Catalunya. és obra del segle XII, de planta trapezoïdal irregular i a les seves quatre galeries hi mostra arcs romànics recolzats damunt columnes que conserven els capitells, el treball dels quals dona importància a l'obra.
El primer recinte claustral es va construir abans de 1117 aprofitant dues galeries edificadas en pedra picada, any en que el bisbe Berenguer signava:
«In claustrum canonicorum Sanctae Mariae». Aquest any es va acabar la torre románica anomenada de Carlemany que es troba a la galeria sud.
El claustre està constituït per quatre galeries desiguals en llargada i en el contingut d'arcs i pilars. Aquests no sobresurten del gruix del mur i es veuen repartits a les cantonades i als punts intermedis de cada crugia. Les arqueries són de mig punt amb guardapols i estàn assentades sobre un podium corregut. Tant a l'interior com a l'exterior, els ressalts del guardapols s'uneixen en un punt d'intersecció mitjançant unes columnetes talladas al mur. Aquest sistema va ser emprat a la galeria més antiga del claustre del monestir de Ripoll. Les columnes són aparellades i els seus capitells estàn treballats amb diversos temes. Les galeries sud, est i oest estàn cobertes amb volta de quart de canó, mentre que la nord és de mig punt. Seguint l'exemple del claustre d'Elne, els pilars estàn decorats amb frisos de temes religiosos que segueixen un fil argumental, i també amb temes vegetals, quotidians i zoomòrfics.
Son idèntiques a totes les galeries, amb una petita diferència d'ornamentació a les de la galeria sud. Sobre un plint quadrat es recolzen dos boets separats per una nacel·la. Als àngles del plint s'hi veuen tallades les tradicionals urpes que en alguns exemplars es transformen en petits caps de llop, excepte a la galeria sud en la que hi apareixen aus, mosteles, granotes o felins.
Els frisos decorats envolten els pilars a una mateixa alçada a cadascun d'ells. En total hi ha onze pilars, quatre als àngles de les galeries i la resta al llarg de cada galeria. Els frisos de la galeria sud tenen temes historiats, així com també en una petita secció de la occidental; a la resta predomien els motius ornamentals i figurats.
Es desenvolupa paral·lela al mur nord de l'església, amb una llargada de 18,80 m. Va ser la primera que es va construir. A cadascuna de les cantonades hi han pilars decorats amb frisos (pilar P7 i pilar P9) més un altre al centre (pilar P8) que divideix les arqueries en dos trams amb sis arcs cadascun i cinc parells de columnes (columnes 16 a 25, a l'interior, i 53 a 62 a Els capitells del claustre de la Catedral). A aquesta galeria es va dur a terme un gran treball ornamental, no tant sols als capitells de les columnes i frisos dels pilars, sinó també a les bases de les columnes i a les columnetes de les interseccions del guardapols interior dels arcs, a impostes i a damunt dels frisos. A aquestes impostes hi apareixen tiges amb foliacions entre caps d'animals fantàstics simètrics. A les columnetes es repeteix cinc vegades un personatge assegut, amb les mans damunt els genolls i vestit amb una túnica. La resta són animals fantàstics asseguts d'esquena i girant el cap.
La ornamentació del fris representa la Anàstasis o descens de Jesús als inferns. Segueix una representació dels condemnats amb un fons de flames i la figura del diable. Les escenes són impactants amb l'objectiu d'inspirar terror, com la dels dos homes nus que s'apunyalen mentre que unes serps els enbolcallen alhora que mosseguen els pits d'unes dones, símbol utilitzat per a la representació de les penes per al pecat de luxúria. La representació historiada es complementa amb un calderó dins el qual hi han tres condemnats, damunt les flames, i flanquejats per uns diables. El fris de la cara exterior no segueix el tema historiat sinó que està decorat amb elements vegetals i tiges amb cinta perlada.
Pilar ornamentat amb un fris que representa diferents escenes, seqüènciades, dels primers capítols del Gènesi: la creació de l'home, de la dona, la temptació de la serp i l'expulsió del Paradís; en un segon la història Caín i Abel, en una tercera cara, la construcció de l'arca per Noè, i en una quarta, el final del diluvi i una sèrie de composicions fantàstiques amb homes damunt lleons i ocells sobre elements vegetals.
Desenvolupen temes del Nou Testament, seguint un cicle narratiu dels episodis de la vida de Jesús; fins i tot en el capitell nº 16 es narra la paràbola del ric Epuló que apareix luxosament vestit i servit per un criat que li ofereix les menges de genolls. En una altra escena es pot veure el pobre Llàtzer que ha mort i és transportat per dos àngels i rebut per Abraham.
Es va construir després de la galeria sud. és la més llarga de les quatre amb 22,80 m. En aquesta àrea hi ha l'antic refectori. S'uneix amb les galeries nord i sud amb sengles pilars (pilar P1 i pilar P9) decorats amb frisos. Està dividida en tres trams de cinc arcs cadascun i dos pilars al mig (pilar P10 i pilar P11).
El més proper a la galeria nord (pilar P1) està envoltat per un fris amb elements vegetals i fulles d'acant, i aus recargolades que es mosseguen les potes.
Aquest pilar (pilar P9) presenta el tema de diversos episodis de Noè que es complementen amb el capitell nº 26 de la galeria oest en el que es mostra el personatge després del diluvi, a la vinya i amb el seus fills Sem, Cam i Jafet.
En el tram proper a la galeria nord hi ha capitells (nº 34-37 i 71-74) amb ornamentació figurada, aus, monstres, etc. i altres de tipus corinti o amb animals que ataquen l'home. El cicellat d'aquests capitells és molt minuciós i de gran qualitat.
La galeria est és la més curta de totes, amb una longitut de 14,20 m, i està condicionada per l'anterior construcció del dormitori canònic. A les cantonades té dos pilars (pilar P4 i pilar P7) que enllacen amb les altres dues galerias, la nord i la sud. Al centre hi han uns altres dos pilars (pilar P5 i pilar P6) separats per un arc i cap a cada banda nord i sud presenta quatre arcs -vuit en total- que es recolzen sobre sis columnes aparellades amb els seus respectius capitells decorats, dotze en total (nº 10-12 i 47-49 cap al nord, i 13-15 i 50-52 cap al sud). D'aquests dotze, quatre són de tipus figurat i quatre ornamentals, dos de tipus corinti i dos historiats. Entre aquests darrers apareix Samsó lluitant contra el lleó i els filisteus. En un altre capitell del cicle de Samsó es veuen, entre altres escenes, guerrers amb escut i Samsó dormit sobre els genolls de Dalila que aprofita per tallar-li el cabell. Després recupera les forces i enderroca les columnes del temple de Dagó.
Aquesta galeria va ser la construïda en darrer lloc i la que va culminar el tancament del claustre. Es desenvolupa paral·lela a la muralla i condicionada por ella. Té una longitut de 21,60 m. Va ser coberta amb volta de canó i amb un teulat a dues aigües, motivat per quedar fora de la construcció anterior. Les altres tres galeries tenen volta de quart de cercle i coberta a un sol pendent.
Alguns capitells d'aquesta galeria (nº 1-9 i 38-46) són de tipus corinti, i altres ornamentats amb figures. Dos capitells interiors són gòtics del segle XIV, (capitell nº 4 i capitell nº 5) en substitució dels anteriors originals que estarian molt malmesos. Al darrer tram, prop de la galeria oest hi han capitells figurats amb lleons i grius, i altres amb decoració simple d'acants i tiges encintades. Es repeteix el tema dels ocells afrontats, de coll llarg que mengen fruits que pengen de les tiges dels elements vegetals perlats.
Notes (2) - Arnau Cadell o Gatell va ser un escultor català del segle XII i XIII. Conjuntament amb el seu taller és autor dels capitells dels claustres del monestir de Sant Cugat, iniciat cap el 1190, i del de la catedral de Girona. Capitell del monestir de Sant Cugat amb un autoretrat i la inscripció d'Arnau Cadell. (Wikipèdia)
Fotografies preses per gentilesa del Capítol de la Catedral de Girona |
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |