La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

0. Introducció

El Claustre de la catedral, situat a la banda nord de l'església, és considerat un dels més importants de Catalunya. és obra del segle XII, de planta trapezoïdal irregular i a les seves quatre galeries hi mostra arcs romànics recolzats damunt columnes que conserven els capitells, el treball dels quals dona importància a l'obra.
En general, els claustres canònics no varen tenir el mateix protagonisme que els benedictins perquè las congregacions acabaren vivint en altres cases, i els canonges de les catedrals també, sense fer amb prou feines vida comunitària. Aquest va ser el cas del claustre de la catedral de Girona i així, després de construir un dormitori a l'est, no s'utilitzava, la sala capitular va quedar anticuada des del principi, i al refectori no s'hi menjava i només s'utilitzava per rebre les "porcions" i altres prebendes.

1. La construcció del Claustre

El primer recinte claustral es va construir abans de 1117 aprofitant dues galeries edificadas en pedra picada, any en que el bisbe Berenguer signava: «In claustrum canonicorum Sanctae Mariae». Aquest any es va acabar la torre románica anomenada de Carlemany que es troba a la galeria sud.
Al contrari del que era habitual en els claustres romànics, es va instal·lar la sala capitular a la galeria sud contigua al mur de l'església. La galeria est es va dedicar a dormitori mentre que a la oest s'hi va ubicar la canonja amb la zona dels "porcioners". En el projecte de 1019 estava ben definida l'estructura amb doble alçada que salvava el desnivell que encara s'hi pot veure. La part baixa es va dedicar a cilla i sobre ella s'hi va organitzar el refectori.
En els darrers anys del segle XII es va replantejar el claustre amb el podium damunt el que descansen les arcuacions amb les columnes i els capitells. Consta documentalment que l'any 1197 deuria estar suficientment acabat como per acollir una reunió de bisbes. Les quatre galeries estaven ja ben dissenyades formant l'original pati de perfil trapezoïdal amb galeries de longituds diferents.
Al segle XIV s'alteraren els espais de les galeríes quan es va organitzar sobre la muralla l'arxiu capitular; el 1532 es va construir la capella de la Verge dels Claustres (1) en el lloc de l'antiga canonja i en el XVIII es va construir una nova sala capitular.



2. Descripció arquitectònica i artística

El claustre està constituït per quatre galeries desiguals en llargada i en el contingut d'arcs i pilars. Aquests no sobresurten del gruix del mur i es veuen repartits a les cantonades i als punts intermedis de cada crugia. Les arqueries són de mig punt amb guardapols i estàn assentades sobre un podium corregut. Tant a l'interior com a l'exterior, els ressalts del guardapols s'uneixen en un punt d'intersecció mitjançant unes columnetes talladas al mur. Aquest sistema va ser emprat a la galeria més antiga del claustre del monestir de Ripoll. Les columnes són aparellades i els seus capitells estàn treballats amb diversos temes. Les galeries sud, est i oest estàn cobertes amb volta de quart de canó, mentre que la nord és de mig punt. Seguint l'exemple del claustre d'Elne, els pilars estàn decorats amb frisos de temes religiosos que segueixen un fil argumental, i també amb temes vegetals, quotidians i zoomòrfics.
Els treballs artístics foren iniciats per diversos artistes que provenien, possiblement, d'un mateix taller, segurament procedent o influenciat pels tallers de Rodes i que, segurament, treballarien al claustre del monestir de Sant Pere de Galligants i al de Sant Cugat. L'equip va començar per la galeria sud per seguir per la oest i la est i concloure, finalment, amb la nord. Es va afegir als treballs un segon equip al que va pertànyer el mestre Arnau Cadell o Gatell (2) qui va treballar al claustre de Sant Cugat.



2.1. Columnes

Son idèntiques a totes les galeries, amb una petita diferència d'ornamentació a les de la galeria sud. Sobre un plint quadrat es recolzen dos boets separats per una nacel·la. Als àngles del plint s'hi veuen tallades les tradicionals urpes que en alguns exemplars es transformen en petits caps de llop, excepte a la galeria sud en la que hi apareixen aus, mosteles, granotes o felins.

2.2. Frisos i capitells

Els frisos decorats envolten els pilars a una mateixa alçada a cadascun d'ells. En total hi ha onze pilars, quatre als àngles de les galeries i la resta al llarg de cada galeria. Els frisos de la galeria sud tenen temes historiats, així com també en una petita secció de la occidental; a la resta predomien els motius ornamentals i figurats.
Els capitells són en total 122; 74 corresponen a les columnes dels trams de les arcuacions i 43 a les cantonades dels pilars. En general sel's pot classificar como de tipus corinti clàssic, llevat de cinc capitells de la galeria sud i dos de la nord, gòtics, realitzats als segles XV i XVI en substitució dels antics, molt deteriorats.
Els capitells corintis no historiats, simplement ornamentats, en general estàn decorats amb fulles d'acant i tiges i cintes perlades acompanyades de foliacions i fuits o pinyes, i a vegades caps d'animals fantàstics al centre de les cares dels capitells, d'on sorgeixen els elements vegetals.
Els capitells amb figures zoomòrfiques mostren un ampli repertori d'aus, monstres i altres animals. El tema més freqüent és el dels ocells, amb coll i bec llargs, i, generalment, amb el cos acabat en una cua de reptil, o bé adopten formes de griu o de sirena. A aquestes escenes s'hi afegeix a vegades la figura humana representant atlants o lluitant contra grius i lleons, o bé caçant o lluitant. La decoració dels capitells porten referències procedents d'algunes bíblies catalanes, com les de Ripoll i la de Sant Pere de Rodes, i amb contactes suficientment contrastats amb Mòdena i Ravenna ("La catedral de Girona", Joaquim Nadal i altres).
Els capitells historiats amb escenes del Nou Testament es complementen amb els frisos historiats dels pilars que estàn decorats amb escenes de l'Antic Testament.



2.3. Galeria sud

Es desenvolupa paral·lela al mur nord de l'església, amb una llargada de 18,80 m. Va ser la primera que es va construir. A cadascuna de les cantonades hi han pilars decorats amb frisos (pilar P7 i pilar P9) més un altre al centre (pilar P8) que divideix les arqueries en dos trams amb sis arcs cadascun i cinc parells de columnes (columnes 16 a 25, a l'interior, i 53 a 62 a Els capitells del claustre de la Catedral). A aquesta galeria es va dur a terme un gran treball ornamental, no tant sols als capitells de les columnes i frisos dels pilars, sinó també a les bases de les columnes i a les columnetes de les interseccions del guardapols interior dels arcs, a impostes i a damunt dels frisos. A aquestes impostes hi apareixen tiges amb foliacions entre caps d'animals fantàstics simètrics. A les columnetes es repeteix cinc vegades un personatge assegut, amb les mans damunt els genolls i vestit amb una túnica. La resta són animals fantàstics asseguts d'esquena i girant el cap.

2.3.1. Pilar intermedi (P8)

La ornamentació del fris representa la Anàstasis o descens de Jesús als inferns. Segueix una representació dels condemnats amb un fons de flames i la figura del diable. Les escenes són impactants amb l'objectiu d'inspirar terror, com la dels dos homes nus que s'apunyalen mentre que unes serps els enbolcallen alhora que mosseguen els pits d'unes dones, símbol utilitzat per a la representació de les penes per al pecat de luxúria. La representació historiada es complementa amb un calderó dins el qual hi han tres condemnats, damunt les flames, i flanquejats per uns diables. El fris de la cara exterior no segueix el tema historiat sinó que està decorat amb elements vegetals i tiges amb cinta perlada.

2.3.2. Pilar sud (P9)

Pilar ornamentat amb un fris que representa diferents escenes, seqüènciades, dels primers capítols del Gènesi: la creació de l'home, de la dona, la temptació de la serp i l'expulsió del Paradís; en un segon la història Caín i Abel, en una tercera cara, la construcció de l'arca per Noè, i en una quarta, el final del diluvi i una sèrie de composicions fantàstiques amb homes damunt lleons i ocells sobre elements vegetals.

2.3.3. Els capitells

Desenvolupen temes del Nou Testament, seguint un cicle narratiu dels episodis de la vida de Jesús; fins i tot en el capitell nº 16 es narra la paràbola del ric Epuló que apareix luxosament vestit i servit per un criat que li ofereix les menges de genolls. En una altra escena es pot veure el pobre Llàtzer que ha mort i és transportat per dos àngels i rebut per Abraham.

2.4. Galeria oest

Es va construir després de la galeria sud. és la més llarga de les quatre amb 22,80 m. En aquesta àrea hi ha l'antic refectori. S'uneix amb les galeries nord i sud amb sengles pilars (pilar P1 i pilar P9) decorats amb frisos. Està dividida en tres trams de cinc arcs cadascun i dos pilars al mig (pilar P10 i pilar P11).

2.4.1. Els pilars intermedis

El més proper a la galeria nord (pilar P1) està envoltat per un fris amb elements vegetals i fulles d'acant, i aus recargolades que es mosseguen les potes.
El següent pilar (pilar P11) presenta una ornamentació d'elements vegetals, amb fulles enroscades i fruits o pinyes. El següent (pilar P10) presenta tota una història de la construcció del claustre: els obrers transportant l'aigua necessària, amb el cos corbat pel pes. Un altre porta sobre l'esquena un canti amb aigua per beure. En un altre passatge es veuen els escultors treballant; van vestits amb túnica curta cenyida i un porta un gorro de llana. Estàn asseguts en banquetes i tenen davant seu el bloc de pedra que treballen. A continuació es remata la narració amb la presència d'un bisbe, vestit de pontifical amb mitra, que arriba per inspeccionar i beneir l'obra. L'acompanya el seu ajudant que porta el bàcul i va vestit amb sobrepellís. Un tercer personatge és un canonge encarregat de l'administració de l'obra.

2.4.2. Pilar de la cantonada amb la galeria oest

Aquest pilar (pilar P9) presenta el tema de diversos episodis de Noè que es complementen amb el capitell nº 26 de la galeria oest en el que es mostra el personatge després del diluvi, a la vinya i amb el seus fills Sem, Cam i Jafet.

2.4.3. Els capitells

En el tram proper a la galeria nord hi ha capitells (nº 34-37 i 71-74) amb ornamentació figurada, aus, monstres, etc. i altres de tipus corinti o amb animals que ataquen l'home. El cicellat d'aquests capitells és molt minuciós i de gran qualitat.
El tram següent mostra capitells (nº 30-33 i 67-70) del tipus corinti, ornamentats amb cintes perlades, sirenes-peix i altres representant lluites cos a cos, personatges que es defensen d'alguna bèstia monstruosa o que lluiten entre ells amb espases curtes i amples. També s'hi representa la cacera del senglar: l'animal està tombat potes enlaire mentre el caçador l'agafa pel coll. Un segon senglar més allunyat presencia l'escena.
El tercer tram, el més proper a la galeria sud (capitells nº 26-29 i 63-66) presenta capitells que representen la temàtica de la verema, on apareixen els veremadors traginant el raïm dins una samal. Altres capitells mostren una escena de lluita entre dos personatges en presència d'altres dos calçats amb sabates molt punxegudes. El darrer dels capitells mostra diversos episodis de la vida de Noè: el cep plantat després del diluvi, la recollida del raïm, Noè embriac, la burla del seu fill Cam i la maledició de Noè. Aquestes escenes enllacen amb el fris immediat de la cantonada amb la galeria oest (P9), que ja existia, en el que es representa l'escena del diluvi.

2.5. Galeria est

La galeria est és la més curta de totes, amb una longitut de 14,20 m, i està condicionada per l'anterior construcció del dormitori canònic. A les cantonades té dos pilars (pilar P4 i pilar P7) que enllacen amb les altres dues galerias, la nord i la sud. Al centre hi han uns altres dos pilars (pilar P5 i pilar P6) separats per un arc i cap a cada banda nord i sud presenta quatre arcs -vuit en total- que es recolzen sobre sis columnes aparellades amb els seus respectius capitells decorats, dotze en total (nº 10-12 i 47-49 cap al nord, i 13-15 i 50-52 cap al sud). D'aquests dotze, quatre són de tipus figurat i quatre ornamentals, dos de tipus corinti i dos historiats. Entre aquests darrers apareix Samsó lluitant contra el lleó i els filisteus. En un altre capitell del cicle de Samsó es veuen, entre altres escenes, guerrers amb escut i Samsó dormit sobre els genolls de Dalila que aprofita per tallar-li el cabell. Després recupera les forces i enderroca les columnes del temple de Dagó.

2.6. Galeria nord

Aquesta galeria va ser la construïda en darrer lloc i la que va culminar el tancament del claustre. Es desenvolupa paral·lela a la muralla i condicionada por ella. Té una longitut de 21,60 m. Va ser coberta amb volta de canó i amb un teulat a dues aigües, motivat per quedar fora de la construcció anterior. Les altres tres galeries tenen volta de quart de cercle i coberta a un sol pendent.
A més dels dos pilars de les cantonades (pilar P1 i pilar P4) compta amb uns altres dos que distribueixen les arcuacions (pilar P2 i pilar P3). El més proper a la galeria est (pilar P3) presenta un fris decoratiu continu, amb uns personatges asseguts, vestits amb túnica, que sotmeten uns dracs. El segon pilar (pilar P2) desenvolupa la temàtica dels ocells afrontats, col·locats de perfil, menjant uns fruits.

2.6.1. Els capitells

Alguns capitells d'aquesta galeria (nº 1-9 i 38-46) són de tipus corinti, i altres ornamentats amb figures. Dos capitells interiors són gòtics del segle XIV, (capitell nº 4 i capitell nº 5) en substitució dels anteriors originals que estarian molt malmesos. Al darrer tram, prop de la galeria oest hi han capitells figurats amb lleons i grius, i altres amb decoració simple d'acants i tiges encintades. Es repeteix el tema dels ocells afrontats, de coll llarg que mengen fruits que pengen de les tiges dels elements vegetals perlats.


Notes
(1) - [...] trobem, immediatament a la dreta la capella de la Mare de Déu de Bell-Ull, un culte popular arrelat a la catedral i pertanyent a la sèrie d'advocacions marianes que se celebren en la festa litúrgica del Naixement de la Mare de Déu, el dia 8 de setembre. La capella és en realitat una antiga porta d'accés al claustre reformada en època gòtica; al timpà hi ha una imatge de la Mare de Déu, antiga titular de la capella dels Claustres avui desapareguda, que s'atribueix, juntament amb els àngels que l'acompanyen, al mestre Bartomeu (darreries del segle XIII), com altres peces de la catedral. Extret de "Catedral de Girona", de Marc Sureda i Jubany. Tornar al text

(2) - Arnau Cadell o Gatell va ser un escultor català del segle XII i XIII. Conjuntament amb el seu taller és autor dels capitells dels claustres del monestir de Sant Cugat, iniciat cap el 1190, i del de la catedral de Girona.
Les representacions als capitells fetes per Cadell mostren ornaments vegetals, formes corínties, escenes de la vida dels monjos i temes bíblics que tenen relació amb els capitells de Sant Pere de Galligants.
Arnau Cadell és el primer artista català conegut amb nom i cognom. Es conserva el seu testament redactat a Girona l'any 1221 en el qual deixa béns al monestir de Sant Cugat i a la Catedral de Girona. A més al claustre del monestir de Sant Cugat es troba un autoretrat seu -avui mutilat- i una signatura que diu en llatí: Hec est arnalli sculptoris forma catelli qui claustrum tale construxit perpetuale (Aquesta és la imatge de l'escultor Arnau Cadell, que construí aquest claustre per a la posteritat).
Tornar al text

Capitell del monestir de Sant Cugat amb un autoretrat i la inscripció d'Arnau Cadell. (Wikipèdia)


Bibliografia:

  • La Catedral de Girona. Joaquim Nadal i Farreras, i altres. Ajuntament de Girona / Lunwerg Editores, 2002. ISBN 84-7782-939-X.
  • Catedral de Girona. Marc Sureda i Jubany. Edicions Aldeasa, 2005. ISBN 84-8003-874-8


    Fotografies preses per gentilesa del Capítol de la Catedral de Girona

    Web de la Catedral

    Back-Index-Next





























  • CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés