El 10 de desembre de 1809 la ciutat de Girona va capitular davant les tropes napoleò:niques d'Augereau. L'endemà, 11 de desembre, els 4.300 homes que restaven de la guarnició de la ciutat, marxaven presoners cap a França; restaven a la ciutat 1.600 militars, malalts o ferits, als hospitals. Quedaven a la ciutat 4.000 habitants, dels quals més de 500 estaven malalts o ferits, i entraven les tropes franceses en una Girona destruïda i en un estat de precarietat extrema; així s'iniciaven els més de quatre anys d'ocupació francesa de la ciutat.
El 10 de gener de 1814, desprès de signar el Tractat de Valençay, en el que Napoleó oferia la pau i reconeixia Ferran VII com a rei d'Espanya, el mariscal francès Louis Gabriel Suchet va rebre des de París l'ordre definitiva d'iniciar la retirada general de les seves tropes i concentrar la cavalleria i l'artilleria a la base dels Pirineus. Entre els militars napoleònics que durant aquests fets feren estada a Girona hi havia el coronel d'artilleria Otto Christopher baron von der Howen (1774-1848).
Les tropes franceses entrant a Girona el 1809. Publicat a "Pronostich catala historic, geografic, astronomic, instructiu y religios per lo any 1847". (Viquipèdia) - (Ampliar)
Aquest oficial, que havia entrat a la Península per Irun el gener de 1811, era també un dibuixant i un aquarel·lista considerable. Del seus viatges durant quatre anys va deixar desenes de dibuixos i representacions de paisatges i personatges que anava trobant als indrets on feia estada. El 1814 va ser a Girona i durant la seva estada va fer onze dibuixos d'indrets i edificis de la Ciutat.
El desembre del 2024, l’arqueòleg de Vinaròs David López va localitzar més d’un centenar d'aquestes obres, de tota la Península, dipositats a la Universitat de Leiden, i varen ser publicats a la "Revista de Girona" en un article de Blai Gasull. Posteriorment, va ser tema d'un article de Marta Costa-Pau.
Els dibuixos de von der Howen.
De tamàtica gironina es conserven onze dibuixos: nou perfectament localitzables, un de dubtós, i un inidentificable, malgrat que l'autor indiqui que es tracta de Girona.
Vista de Girona des de l’Onyar. Al centre, el pont de Sant Francesc - (Ampliar)
Cal destacar-hi la presència de la capella del Pilar, propera a l’Hospital de Sant Llàtzer, que justament els francesos van destruir durant la Guerra. De resultes de les destrosses, l’edifici va quedar abandonat fins que l’any 1920 va ser traslladat, pedra a pedra, al castell dels marquesos de Montsolís, prop de Sant Hilari Sacalm, on des de llavors les seves pedres formen part d’una fantasia neomedieval.
[Més informació]
La plaça de Sant Domènec amb la Torre Rufina - (Ampliar)
La Torre Rufina és una antiga fortificació el nom de la qual podria venir d'un prefecte romà del segle III dC dit Rufí, tot i que una altra teoria afirma que procedeix del nom de les pedreres d'on provenia la pedra, Parietes Rufini. És fruit de la reforma d'una antiga torre romana del segle III, els blocs de la qual són encara ben visibles a la seva base. Defensava la Porta Rufina, que donava accés al clos emmurallat. L'estructura exterior actual és del segle XI bastida per reforçar la ciutat de les invasions d'Almansor.
El convent de les monges Josefines (Filles de Sant Josep) està situat a la plaça dels Lledoners. En primer terme s'hi observa la font de la plaça dels Lledoners, creada el 1450. L'any 1515 els problemes per conduir l'aigua fins aquest lloc obligaren a tallar-ne el subministrament. La descoberta d'una deu més propera va fer possible, l'any 1520, una nova alimentació de la font. [Més informació]
S'hi observen els absis fortificats dels monestir i el Tambor de Sant Daniel, que protegia el portal. A la dreta s'iniciava l’antic camí de Monjuïc. [Més informació]
Al centre destaca la façana de l'edifici de Les Àligues, antigament destinat als Estudis Generals. Al dibuix s'hi pot veure encara, a la ubicació original, a la dreta, la placa que commemorava el sermó miraculós pronunciat per sant Vicent Ferrer el 13 d’abril de 1409, que, segons la tradició, van poder sentir perfectament vint mil persones. La inscripció és avui al claustre de la Facultat de Lletres.
[Més informació]
Començada a construir el 1653 a la muntanya de Montjuíc, era una de les quatre torres al voltant del castell de Montjuïc amb l'objectiu de protegir millor tots els angles davant de qualsevol atac.
[Més informació]
Porta el nom del mariscal francès amb qui Von der Howen va arribar a Girona. Construïda a la muntanya de Montjuïc, prop de l'enclau de la Torre de Sant Joan que havia volat per un incendi al seu magatzem de pòlvora. El 1843, durant les revoltes de la “Junta Central” i l'anomenada “Jamància”, el general Joan Prim va assetjar la ciutat i la va bombardejar des del Puig d'en Roca, des de Montjuïc i també des d'aquesta torre.
[Més informació]
No s'ha sabut identificar amb seguretat el dibuix d’una masia, tot i que la seva forma general i la data de 1552 que Von der Howen dibuixà sobre la porta suggereixen que es podria tractar de la Pabordia, al barri de Palau, on se sap que durant l’ocupació francesa es va instal·lar un comandament militar.
Qui era Otto von der Howen.
Va néixer el 1774 a Rojel, a la província bàltica russa de Livònia, i va morir el 1848 a Nijmegen, Països Baixos. Durant gairebé 55 anys va servir als exèrcits de Rússia, la República de Batavia, França i els Països Baixos. Va deixar un gran nombre d'esbossos, dibuixos i aquarel·les.
Otto Christopher era el fill gran del tinent coronel rus imperial Otto Johann von der Howen (1737–1811) i la seva esposa Catharina Dorothea von Dücker (1748–?). Seguint la tradició familiar, va ser destinat al servei militar de l'Imperi Rus i va ingressar al Cos de Patges de Sant Petersburg als 11 anys, on va ser entrenat per fer carrera a l'artilleria.
Va servir a l'exèrcit rus a partir de 1790 i va participar a la guerra contra l'Imperi Otomà. Als 22 anys, el 1796, Otto Christopher va dimitir de l'exèrcit rus.
El 1799, es va unir a l'exèrcit de la República de Batàvia com a artiller i hi va seguir la carrera. Ferit a la batalla de Bergen, va ser nomenat tinent, i posteriorment tinent de tropa d'enginyers el 1804. El 1807 va ser promogut a capità i comandant de regiment amb el grau de coronel.
Patrulla francesa durant la revolta belga, 1830. Viquipèdia - (Ampliar)
El 5 d'agost de 1809, Otto Christopher es va casar amb Julie-Philippe Auguste Uitenhage de Mist (1783–1832) a La Haia. El seu fill Otto, nascut el 1815, també va ser militar, i va morir el 1843, quan tenia el grau de tinent. De 1810 a 1814, després que França prengués el control de l'exèrcit neerlandès, va participar en les campanyes de Napoleó a Espanya, amb el grau de coronel. El 1811 va ser ferit prop d'Alberic.
El 1814 va entrar a l'exèrcit neerlandès amb el grau de coronel d'artilleria. El 1816 va accedir al grau de general, i v esdevenir comandant d'un regiment d'artilleria responsable de les fortaleses de les províncues de Namur, Hainaut i Luxembourg, on va servir l'Exèrcit Reial dels Països Baixos. El 1830 va ser arrestat a Mons amb els seus oficials i soldats durant la revolta belga i va ser empresonat a Brussel·les. Alliberat, va ser comandant de la fortalesa de Nimègue de 1831 fins la seva jubilació el 1839.
Otto Christopher von der Howen va morir el 25 de maig de 1848 a Nijmegen als 74 anys.
A les seves memòries, breus i concretes, va deixar paleses les guies de govern, fruits de les seves reflexions, sobre els territoris que havia visitat, i com considerava que havien d'evolucionar pel seu bon desenvolupament (1).
Notes
(1) -
"Le quartier-général fut établi à Barcelone, dont les fortifications furent restaurées et considérablement augmentées; le parc d’artillerie, les hôpitaux et les bagages furent évacués sur Gironne. La méfiance augmentait avec le danger; le premier régiment de Nassau, et un escadron de chevau-légers de Westphalie, furent désarmés et envoyés en France comme prisonniers de guerre.
C’était ainsi que se passait l’année 1813, lorsqu’on apprit la défaite de l’empereur à Dresde et à Leipsig; le maréchal quitta Barcelone, le 10 janvier 1814, après y avoir laissé une forte garnison, et avoir établi son quartier-général à Gironne.
Le 8 mars [de 1814], je reçus l’ordre de me rendre à Lyon, avec une partie du parc d’artillerie, pour servir à l’armée du maréchal Augereau. [...] Nous passâmes par Figuera, et en entrant dans les Pyrénées, nous découvrîmes bientôt le fort de Bellegarde, sur les frontières de France; nous nous tournâmes alors, pour la dernière fois, vers l’Espagne, et nous souhaitâmes, du fond de notre cœur, que les plaies sanglantes de ce malheureux pays pussent enfin se cicatriser; que le roi Ferdinand VII, en gouvernant ses sujets comme un père éclairé, se montrât reconnaissant envers ses peuples, des sacrifices énormes qu’ils avaient faits pour lui, et de la persévérance sans exemple avec laquelle ils avaient défendu son trône et ses droits: puisse, disions-nous, l’inquisition rester à jamais abolie; puisse le clergé, fidèle aux principes de la religion qu’il professe, renoncer au fanatisme, à l’avarice et à l’ambition; puissent les nobles mettre plus de prix à la noblesse du sentiment, qu’à de vains titres et à une généalogie pompeuse; puissent enfin les dames joindre quelques talens et plus d’instruction, aux charmes dont la nature les a si libéralement pourvues; alors le peuple espagnol, ajoutant à toutes les vertus dont il est doué, les lumières, l’industrie, et la tolérance des autres nations civilisées de l’Europe, occupera parmi elles le rang le plus distingué". Fragment de les memòries d'Otto von der Howen. -
Tornar al text
Bibliografia
- "Relation d’un voyage en Espagne, dans les années 1811, 1812, 1813 et 1814, par un officier d’artillerie". Otto von der Howen. 1818. Namur, imprimerie D. Gérard.
- "Otto von der Howen: llapis i espasa". Blai Gasull. Article publicat a "Revista de Girona", número 344, maig-juny 2024.
- "El coronel que anava a la guerra amb llapis i paper i va dibuixar Girona". Marta Costa-Pau. Article publicat al diari "Ara" el 26/07/2024.
(Ampliar) - Coronel de l'Artilleria napoleònica 1812-1814. Carle Vernet, "La Grande Armée de 1812-1814". (Viquipèdia).
(Ampliar) - Segell de 1813. Intendance de la Haute Catalogne. Revers de document datat el 23 de gener de 1813, a Girona. Col·lecció particular, Girona. (Veure l'anvers)
(Ampliar) - Home català. Otto von der Howen. 1814. Universitat de Leiden.
(Ampliar) - Dona catalana. Otto von der Howen. 1814. Universitat de Leiden.
(Ampliar) - El mariscal Louis Gabriel Suchet (1770-1826). Jean-Baptiste Paulin Guérin (Viquipèdia).
(Ampliar) - Oficial d'Artilleria napoleònica 1812-1814. Carle Vernet, "La Grande Armée de 1812-1814". (Viquipèdia).
(Ampliar) - El general de divisió Suchet, comandant del 3r Cos de l'Exèrcit d'Espanya, reb la capitulació de la ciutat de Tortosa, el 2 de gener de 1811 (Viquipèdia).
(Ampliar) - Primer regiment de Nassau. 1813. Dibuix de Richard Knötel publicat a "Uniformenkunde", 1920.
(Ampliar) - El mariscal Pierre Augereau (1757-1816), duc de Castiglione (Viquipèdia).
(Ampliar) - Alumnes del Cos de Patges de Sant Petersburg. Ca. 1790. (Viquipèdia).
(Ampliar) - Vista del Fort de Bellaguarda. Dibuix d'Otto von der Howen, 1814. Universitat de Leiden.
(Veure sencer) - Vista de Namur des de la Chaussée de Louvain. 1816. Dibuix d'Otto von der Howen, 1814. The British Museum.
-
