La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Les sales de projecció

Els inicis del cinema a Girona. Les primeres projeccions cinematogràfica a Girona es varen fer en uns petits locals, situats un a l'Argenteria i un altre a la plaça del Gra, i també en uns barracons que s'instal·laven a la plaça de la Independència ("Cinematógrafo Paralelo"), primerament només durant les Fires de Sant Narcís, i més tard ja d'una manera estable i permanent. Fins que un d'ells es va convertir en el primer local edificat d'activitat fixa.
La primera sessió pública de cinema es va celebrar el 31 d’agost de 1897 als baixos del número 27 del carrer Argenteria, la casa que fa cantonada amb l'accés al pont de Sant Agustí (1), que el 28 d’octubre de 1898 es va inaugurar el "Biògraf Lumière" pels germans Pomar i el 16 de novembre del mateix any l’Ajuntament va autoritzar l’ús del Teatre Principal a Coll i Arnau, dos emprenedors del moment que van mantenir les sessions fins al 1904, quan es va cremar (Pau Lanao, op. cit).

Sala de projecció del Cinema Orient. 13/11/1979

(Ampliar) - Sala de projecció del Cinema Orient. 13/11/1979. Joan Comalat Vila. CRDI - Ajuntament de Girona.

Primers cinemes a la plaça "dels cines". El 1902, a la cruïlla entre la Gran Via de Jaume I i la plaça Marquès de Camps, es va obrir el "Teatre Novetats", que 10 anys més tard es va transformar en el "Cafè Teatre Jardins Novetats".
El 28 d’octubre de 1908 es va inaugurar el saló "Gran Via", propietat de Pere Bonet i Nadal, a la plaça de la Independència número 9. Un any més tard, el 9 d’octubre de 1909, al número 11 de la mateixa plaça, va obrir un magnífic i espaiós saló construït per Martí Sureda i Vila, el "Coliseo Imperial" (2), que va substituir el "Cinematógrafo Paralelo", una barraca de fusta que va ser el primer cinema estable de la ciutat, propietat de Teresa Fulleda Carceller, qui va deixar la gerència al seu segon marit, Martín del Olmo Barbero.

El teatre Albéniz i el cinema Coliseo Imperial, a la plaça Independència. 1928

(Ampliar) - El teatre Albéniz i el cinema Coliseo Imperial, a la plaça Independència. 1928. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

En aquest local s’hi van fer funcions teatrals i de revista, i va ser el cinema més prestigiós de Girona fins que l’11 d’abril de 1923, als terrenys que havia ocupat el Circ Álvarez, va obrir portes el "Teatro Cine Albéniz" (3), impulsat per la societat constituïda per Eduard Turón, Miquel Ferrer i Martí Regàs Catà, aquest últim emparentat amb l’arquitecte Enric Catà, que juntament amb Antoni Montseny va ser l’autor d’un edifici modernista i barroc que va ser inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La plaça Independència en un dia de mercat. Al fons a l'esquerra, la barraca de fusta del cinema Paral·lel i que posteriorment es convertiria en el cinema Coliseo Imperial i es traslladaria a un edifici fix al solar del costat, ocupat pels carros. 1903-1906

(Ampliar) - La plaça Independència en un dia de mercat. Al fons a l'esquerra, la barraca de fusta del cinema Paral·lel i que posteriorment es convertiria en el cinema Coliseo Imperial i es traslladaria a un edifici fix al solar del costat, ocupat pels carros. 1903-1906. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El cinema "Gran Via", amb l’esclat de la Guerra Civil, la CNT-AIT va canviar el nom del "Gran Via" per Saló Durruti i el del "Coliseo Imperial" per Sala Bakunin, "en sintonia amb el seu ideari", i les sales es van col·lectivitzar. Del "Gran Via", Narcís Jordi Aragó va constatar: “Al costat del cinema, el cafè del mateix nom va lligat igualment a les imatges. Recordo haver-hi anat expressament de nit a veure algun programa de televisió, quan la televisió tan sols era un luxe dels bars. Cafè de cantonada amb taules sota les voltes i miralls a les parets, i amb una porta petita de batent oscil·lant que donava directament al vestíbul del cinema.” El "Gran Via" va tancar el 1987 per convertir-se en un bingo.

Façana del Coliseo Imperial, a la plaça Independència. 1928

(Ampliar) - Façana del Coliseo Imperial, a la plaça Independència. 1928. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Les primeres sales que mereixien tal nom s´instal·laren, com hem vist, a la plaça de la Independència, popularment anomenada "dels cines" per raons òbvies: el "Gran Via" i el "Coliseo Imperial" i més modernament l'Albéniz. En els primers anys de l´existència del cinema "Gran Via" l´entrada era per sota les voltes de la plaça i més endavant es canvià per la que se situava en l'avinguda que donava nom al cinema, que es va mantenir fins el final.

El cinema Gran Via. 1987

(Ampliar) - El cinema Gran Via. 1987. Joan Comalat Vila. CRDI - Ajuntament de Girona.

A l'"Albéniz", que també tenia l'accés per la plaça, s'hi entrava passant per mig d´un espaiés jardí. La sala era de grans proporcions i estava adaptada per celebrar-hi també concerts i representacions teatrals. Però les audicions musicals fracasaren per la imperfeccié de les condicions acústiques; les corals i les orquestres eren refractàries a actuar-hi. També s'hi havien representat sarsueles i s'utilitzà diverses vegades per celebrar-hi mítings polítics.

Vista general del Teatre Albéniz on s'observen les grades, la cúpula i la pantalla de cinema. 03/03/1997

(Ampliar) - Vista general del Teatre Albéniz on s'observen les grades, la cúpula i la pantalla de cinema. 03/03/1997. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

En alguna ocasió de l´estrena d'una pel·lícula que venia precedida d'una fama excepcional, la cua per comprar l'entrada havia arribat fins el monument del general Álvarez, al mig de la plaça (E. Mirambell). Aquelles sales oferien una gran facilitat per evacuar-les i també per airejar-les i atenuar la calor que a l'estiu es feia insuportable, quan no es disposava d'aire condicionat. El "Coliseo" tenia portes d´emergència que donaven al passeig de Canalejas; l'"Albéniz" les tenia al carrer de Real de Fontclara, on ara té la seva entrada, i el "Gran Via" a la mateixa avinguda.

Interior del Teatre Albéniz. 1993

(Ampliar) - Interior del Teatre Albéniz. 1993. Pep Iglésias Trias. CRDI - Ajuntament de Girona.

La Sala Odeon. Un altre cinema històric era l'antiga "Sala Odeon", situada a la pujada de Sant Domènec, una sala, tot i ser utilitzada com a taller artesanal durant molts anys, havia servit inicialment de ball, de cinema i de teatre. En ocasió d'estar en obres el Teatre Municipal, l'"Odeon" n´havia fet la substitució. També en el Teatre Municipal s'hi havia fet alguna sessió de cinema, però el fet va provocar algunes protestes d'aquells que temien que quedés degradat o que el funcionament del projector ocasionés un incendi. Aviat s'abandonà el projecte de convivència de cine i teatre en el local.

Enderrocament de l'edifici del 'Centro Moral' a la plaça de la Independència. 1984

(Ampliar) - Enderrocament de l'edifici del 'Centro Moral' a la plaça de la Independència. 1984. Joan Castro. CRDI - Ajuntament de Girona.

El Centre Moral. A la plaça de la Independència hi havia el "Centre Moral". Estava situat sota la volta en el lloc on ara hi ha el Boira. Era també cafè i centre social. Mirambell esmenta que el seu nom ja indicava quina era la ideologia que hi imperava; era tan de confiança que fins i tot era concorregut per alguns clergues. Les pel·lícules que s'hi projectaven tenien tota la garantia i si es colava alguna escena que el censor, present a la projecció, considerés perillosa per la moral ho arreglava posant la mà o el propi barret de teula davant del projector, incident que provocava una eixordadora protesta de part del públic.

El Centre Cultural, a la placeta de l'Institut Vell. 1956

(Ampliar) - El Centre Cultural, a la placeta de l'Institut Vell. 1956. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

El Centre Cultural i els Maristes. El "Centre Cultural", que es trobava a la Força, al fons de la placeta de l'Institut Vell, tenia una orientació similar. El públic el constituïa especialment mainada i els jovenets que les famílies respectives no consideraven prou madurs per assistir a les sessions dels cinemes grans. Les persones adultes s'hi trobaven incòmodes pel xivarri que sovint hi regnava i per les interrupcions que solien afectar la projecció.
En el col·legi de la Immaculada dels germans Maristes, les tardes dels diumenges es projectaven pel·lícules per tots els alumnes del centre, i molt especialment per als interns. Amb el trasllat del centre docent i la desaparició de l'edifici tambéé es va perdre aquell cinema.

Saló de descans del Cinema Modern. 10/04/1960

(Ampliar) - Saló de descans del Cinema Modern. 10/04/1960. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

El Cinema Modern i el Cinema Truffaut. La societat Anònima Grober havia creat l'Ateneu Social Democràtic, un centre social i educatiu, situat al carrer Nou del Teatre, que disposava d´una gran sala de ball. Acabada la Guerra Civil, la institució canvià el seu nom pel de "Fomento de Cultura", i la sala de ball esdevingué, el 24 de maig de 1941, en el "Cine Moderno", gestionat per Josep Maria Cort (4). Fins a la seva remodelació i conversió en sala d’art i assaig, el 1976, el Modern era una sala imponent dotada de butaques de fusta sense encoixinar i amb un vestíbul dominat per una gran barra de bar.

Instal·lació d'un nou projector digital a la Sala Truffaut. 03/06/2013

(Ampliar) - Instal·lació d'un nou projector digital a la Sala Truffaut. 03/06/2013. Joan Sabater Brunet. CRDI - Ajuntament de Girona.

El 1976, quan canvià de nom a "Cinema Modern" i de propietari (passàa a ser de Miquel Gratacòs), després de remodelar la sala, la situació política que es vivia va permetre que s'estrenessin de títols de Pasolini, Borowczyk, Wajda o Jodorowsky, entre molts altres. A l’estiu es proposaven cicles temàtics o de directors programats amb criteri cinèfil. L'estrena com a cinema d'art i assaig va ser amb la projecció de "La caiguda dels déus" de Luchino Visconti. El Modern va ser el primer cinema de Girona en reconvertir-se en multisala. A la sala gran, es programaven estrenes importants, com per exemple "Tiburón"; a la petita, inaugurada el 1979, i fins al 87 oferí cinema "S" i "X". Es va inaugurar amb "Garganta profunda".
Les reunions entre el programador Josep Maria Pallàs i el Col·lectiu de Crítics de Cinema no tan sols van portar-hi el cinema de qualitat, sinó que l’aposta va tenir continuïtat quan, després que l’Ajuntament comprés l’edifici l’any 2000, la sala va passar a ser administrada pel Col·lectiu de Crítics i rebatejada com a "Cinema Truffaut" (5).

El Cinema Familiar, al carrer de l'Olivera. 1983

(Ampliar) - El Cinema Familiar, al carrer de l'Olivera. 1983. Jordi S. carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

El Cinema Familiar i el Cinema Orient. Els anys quaranta també es va obrir el "Cine Familiar", una petita sala situada a la cantonada del carrer Olivera amb el de Taqu&eiacute;graf Martí, gestionat per Rosa Puig i Giralt de Piferrer. El seu nom ja indica que era d´aforament reduït.
La família Agustí també va obrir el "Cine Oriente", inaugurat el 31 d'octubre de 1944 al carrer de la Rutlla a la cantonada amb Emili Grahit, un nom fonamental en la història del cinema gironí, atès que el 1968 es va convertir en el primer local d’art i assaig de la ciutat, programant el cinema d’autor que la censura deixava passar, i 10 anys més tard, en sala "X", molt a prop d’on, tres dècades després, Narcís Agustí inauguraria els "Cinemes Catalunya".
A l’"Orient", lloc de pelegrinatge obligat per als cinèfils més inquiets, s’hi havien pogut veure des de films europeus d’autors com Bergman o Polanski fins a la polèmica "Furtivos" (1975), de José Luis Borau. Aquests dos cinemes estaven associats a algun dels més importants, i així, els dies de projecció es podia veure, circulant pels carrers un ciclista carregat amb rotllos de pel·lícules que es projectaven simultàniament en el cinema del centre urbà i en el de barriada.

Teatre Ultònia. 1979-1982

(Ampliar) - Teatre Ultònia. 1979-1982. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

El Teatre Ultònia. El 1945, la família Agustí va crear el "Teatro Ultonia", entre els carrers dels Artillers i de Figuerola, com un annex a l’hotel Ultònia, que durant dècades va ser el principal rival de l’"Albéniz" com a sales de gran capacitat que competien per oferir les millors estrenes. Narcís Agustí i Trilla i el seu fill Joan Agustí i Pujol van encarregar a l’arquitecte Ignasi Bosch Reig la construcció d’una nova sala que va alçar el teló el 28 d’octubre de 1945 amb la projecció de la pel·lícula "La Policía Montada del Canadá", de Cecil B. DeMille. Principalment era cinema, però s'hi havien escenificat obres teatrals i pronunciat mítings polítics. Aquell local luxosament decorat i amb una considerable capacitat, es va tancar i es va enderrocar, a partir del 19 d'agost de 2003, per fer-hi una ampliació de l'hotel existent.

Botiga de llaminadures del Teatre Albéniz. 29/05/1997

(Ampliar) - Botiga de llaminadures del Teatre Albéniz. 29/05/1997. Marçal Molas. CRDI - Ajuntament de Girona.

Altres cinemes. El 1978 es van inaugurar els "Cinemes Catalunya", al carrer d’Emili Grahit, amb l’estrena de "Star Wars" (6), multisala que es va traslladar a la barriada de Sant Ponç, amb el nom d'"Oscar", complex inaugurat a finals del 2000. Els "cinemes Lauren", que varen estar funcionant en una de les zones d'expansió de la ciutat, varen tancar el juny de 2007.
El complex dels "cinemes ABC Plaça", a la plaça Jordi de Sant Jordi, inaugurat el desembre de 1982, està format per una sala mitjana i dues de petites. La sala B va allotjar durant temps la millor oferta de cinema europeu en VOS, amb les darreres estrenes d’autors imprescindibles com Rohmer, Tanner o Tavernier. Aquestes mateixes sales, avui convertides en "Albéniz Plaça", dediquen una de les seves sales, des del dissabte 4 de maig de 2019, a les projeccions del "Cinema Truffaut". L’estada en aquesta nova seu serà durant el temps en que es realitzin les obres de reforma de tot l’edifici de l’antic "Cinema Modern".

Cartells del cinema Modern, del Coliseu Imperial, del Teatre Albéniz, del Saló Gran Via i del Teatre Ultònia a les escales del pont de Sant Agustí. 1977

(Ampliar) - Cartells del cinema Modern, del Coliseu Imperial, del Teatre Albéniz, del Saló Gran Via i del Teatre Ultònia a les escales del pont de Sant Agustí. 1977. Joaquim Curbet Hereu. CRDI - Ajuntament de Girona.


Notes

(1) - Enric Mirambell esmenta que no era pas més gran que una simple botiga de les moltes que sempre han existit en aquell carrer comercial. L'espai dedicat al públic era tan reduït que els aspirants a espectador havien d'esperar al carrer fins que havia acabat la sessió anterior. Les pel·lícules eren de molt curta durada i cada sessió es liquidava en uns vint minuts. Tornar al text

(2) - Era un edifici de planta rectangular situat a la cantonada de la plaça Independència amb el passeig Canalejas. A la façana, presentava doble alçada d'arcs, rebaixats a la planta baixa i d'arc de mig punt al pis, i coronament per merlets que seguien el ritme de les pilastres de la façana. El solar per a la seva construcció va ser d'acord amb la permuta realitzada entre l'Ajuntament i el Senyor Del Olmo l'any 1908. Del Olmo obtenia els terrenys necessaris per construïr una façana a la plaça i, l'Ajuntament, a canvi, obtenia el solar necessari per a la construccié de l'edifici de Correus.
El projecte original per al "Cinema Coliseo Imperial" (primer "Paralelo") va ser de Bernat Pejoan i va ser aprovat l'any 1909. El 1934 Isidre Bosch hi projectà unes galeries. El 1940 Josep Esteve reformà l'interior de la sala de cinema. La façana es va mantenir sense modificacions fins el 1956, quan l'arquitecte Josep Claret en va projectar una reforma de caire monumental, que, eliminant el coronament, pretenia modernitzar l'edifici.
A l'interior, la sala de cinema ocupava un espai rectangular amb els seients distribuïts gradualment segons la proximitat a la pantalla. Aquest espai va ser reformat per l'arquitecte Josep Esteve l'any 1940 suprimint-ne les columnes i construint una nova coberta, i restant com a únic testimoni de l'edifici original l'espai del cafè amb decoracions modernistes al sostre i taulell.
Des de l'any 1939 el "Cine Coliseo" es comunicava amb l'antic billar i després sala de ball construïda per Enric Catà el 1923 al passeig Canalejas. L'edifici va ser enderrocat el 1980 argumentant que no era compatible amb l'acabament de la porxada que resseguia la plaça. En el moment de l'enderroc Castells-Panella recordaven que el projecte original de Pejoan va ser aprovat "amb els condicionants d'alinear la façana interior segons el projecte general aprovat per a la plaça i sense poder ocupar la via pública en l'espai on hi havia prevista la construcció dels porxos". Aquests mateixos autors apuntaven que el projecte de reforma de Josep Claret va ser denegat i obligat a modificar-se, precisament "per no ajustar-se al pla d'ordenació aprovat per a la plaça".
Enric Marquès va escriure parlant del "Coliseo": “Era un cafè on un esplèndid mirall reflectia la totalitat de la sala, les taules de marbre, les ondulants cadires, el curiós terra, net d’elements de motlle d’autèntica voravia, donava una agradable sensació de llibertat i simplicitat.”
El "Coliseo" també va caure amb l’embranzida de les multisales, el 30 de juny de 1999, un any després que el propietari provés d'adaptar-lo als nous temps partint-lo en dos i substituint la gran sala de més de 600 butaques en dues de petites. A principi dels anys vuitanta, l’edifici clàssic en forma de teatre havia estat substituït pel bloc de pisos que hi ha actualment, amb la sala de cinema als baixos, on ara hi ha un restaurant. Tornar al text

(3) - El "Teatre Albéniz" havia obert les seves portes el 1923 i era una sala majestuosa, tant per la seva capacitat de 1.800 localitats com per la seva decoració interior i l’entrada enjardinada des de la qual s’hi accedia. inaugurat l’11 d’abril de 1923, va resistir fins al 1997, quan va ser enderrocat per fer-hi un complex molt més modern i adequat als temps en què els locals petits van guanyar la partida als grans escenaris que havien quedat desfasats. l’"Albéniz" va alternar el cinema amb representacions corals, de sarsuela, o concerts d’autors reconeguts com ara Pau Casals, Lluís Millet i Hipòlit Lázaro. El 1926 es va cremar, la reconstrucció es va allargar uns mesos, es van millorar la platea i els joc de llums i això va permetre que el 7 d’abril de 1928 s’hi fes la primera sessióé de cinema parlat gràcies al Fonofilm, un sistema patentat pel nord-americà Lee De Forest basat en el fet que el so quedava inscrit fotogràficament a la mateixa pel·lícula que la imatge. Tornar al text

(4) - Segons explica el Cronista de la Ciutat Enric Mirambell, quan encara eren molts els ciutadans que vivien a la dreta de l'Onyar, aquests apreciaven molt l'existència d'aquell cinema, que els permetia assistir-hi sense haver de passar el riu, el que en dies de cru hivern era una gran molèstia. Durant les dècades posteriors, la generació que havia viscut la Guerra Civil encara deia que anava "al cine a l’Ateneu", quan es referia al "Modern". Tornar al text

(5) - L’any 2001, el Cinema Truffaut passà a formar part de la xarxa més important del cinema europeu, Europa Cinemas. També esdevingué seu oficial de la FilmoTeca de Catalunya a Girona. El 2015, juntament amb altres cinemes d’arreu de l’Estat espanyol, creà i formà part de la xarxa CineArte. Tornar al text

(6) - Feia més de sis mesos que el film de George Lucas s’havia estrenat a Barcelona, però a Girona no es podia estrenar perquè l’empresa dels "Cinemes Catalunya" volia inaugurar les sales amb "Star Wars" i va tocar esperar que acabessin les obres per poder-la veure. Aquesta anècdota ens dona una idea molt exacta de com funcionava el negoci de la distribució i l’exhibició de cinema. Avui dia seria impensable que l’estrena d’un "Star Wars" es retardés sis mesos perquè s’han d’acabar les obres d’un cinema. (E. Mirambell, op. cit). Tornar al text


Bibliografia
- "Del Gran Via al Truffaut". Pau Lanao. Article publicat al Punt Avui el 23 octubre 2019.
- "Els cinemes que hem tingut". Enric Mirambell. Article publicat al Diari de Girona el 17 de juny de 2007.
- "L’exhibició a Girona: dels grans teatres a l’atomització de les sales". Josep Maria Mir. Article publicat a la Revista de Girona, número 309, 2018.
- "Silenci, rodem! Història del cinema a les comarques gironines". Joaquim Romaguera i Ramió. 2005. Col·legi de Periodistes de Catalunya, Demarcació de Girona. ISBN 84-9334-343-9.
- "Dels programes dobles a les crispetes. Apunts d'una història del cinema a Girona". Guillem Terribes. 1996. Revista de Girona, número 176.
- "Els cinemes municipals". Cristina Cantal. Article publicat a la Revista de Girona, número 309, 2018.



Index

Cinema

Retrat de Joan Frigola Pérez, projeccionista del cinema Modern, a la plaça Independència. Al fons, el cinema Coliseo Imperial. 1936

(Ampliar) - Retrat de Joan Frigola Pérez, projeccionista del cinema Modern, a la plaça Independència. Al fons, el cinema Coliseo Imperial. 1936. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.

Retrat d'un home amb un projector cinematogràfic al cinema Orient. 1947

(Ampliar) - Retrat d'un home amb un projector cinematogràfic al cinema Orient. 1947. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.

Cartell promocional del cinematògraf Lumière. 1896

(Ampliar) - Cartell promocional del cinematògraf Lumière. 1896. H. Brissot. Museu del Cinema. CRDI - Ajuntament de Girona.

Els bombers aturant l'incendi declarat a l'antic teatre Odeon, a la pujada Sant Domènec, ocupat pels tallers de la Fusteria Lladó i la indústria Cromats Ensesa. 25/10/1992

(Ampliar) - Els bombers aturant l'incendi declarat a l'antic teatre Odeon, a la pujada Sant Domènec, ocupat pels tallers de la Fusteria Lladó i la indústria Cromats Ensesa. 25/10/1992. Jordi S. Carrera. Museu del Cinema. CRDI - Ajuntament de Girona.

Antic cinema Modern i Cinema Truffaut. 23/07/2010

(Ampliar) - Antic cinema Modern i Cinema Truffaut. 23/07/2010. Manel Lladó Aliu. CRDI - Ajuntament de Girona.

Lluís Gubau, president del cinema Modern. 1983

(Ampliar) - Lluís Gubau, president del cinema Modern. 1983. Joan Comalat Vila. CRDI - Ajuntament de Girona.

Enderroc del cinema Ultònia. S'observa l'interior del teatre enderrocat. 04/09/2003

(Ampliar) - Enderroc del cinema Ultònia. S'observa l'interior del teatre enderrocat. 04/09/2003. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Interior del Teatre Albéniz. 03/03/1997

(Ampliar) - Interior del Teatre Albéniz. 03/03/1997. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Interior del Teatre Albéniz. 03/03/1997

(Ampliar) - Interior del Teatre Albéniz. 03/03/1997. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Urinaris del Teatre Albéniz. 03/03/1997

(Ampliar) - Urinaris del Teatre Albéniz. 03/03/1997. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Desperfectes ocasionats per un incendi provocat, al Teatre Albéniz. Vista de les portes d'emergència on es va iniciar el foc. 27/11/1976

(Ampliar) - Desperfectes ocasionats per un incendi provocat, al Teatre Albéniz. Vista de les portes d'emergència on es va iniciar el foc. 27/11/1976. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona.

Entrada del Teatre Albéniz. 1973-1975

(Ampliar) - Entrada del Teatre Albéniz. 1973-1975. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

Bar del cinema Coliseo Imperial. 1982

(Ampliar) - Bar del cinema Coliseo Imperial. 1982. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Vista exterior del cinema Coliseo Imperial. 1982

(Ampliar) - Vista exterior del cinema Coliseo Imperial. 1982. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Projectors del cinema Gran Via. 1987

(Ampliar) - Projectors del cinema Gran Via. 1987. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

Interior del cinema Gran Via. 1987

(Ampliar) - Interior del cinema Gran Via. 1987. Jordi S. Carrera. CRDI - Ajuntament de Girona.

El cinema Gran Via. 1987

(Ampliar) - El cinema Gran Via. 1987. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés