La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

La funció que realitzaven els hospitals (1) i entitats similars durant l'època medieval i fins al Renaixement eren la caritat i l'acolliment als més necessitats. Els hospitals actuaven com a refugi de pelegrins, orfes i malalts i estaven situats fora dels centres urbans. Durant la Baixa Edat Mitjana, a Girona hi havia l'hospital de Sant Llàtzer (segle XII), l'hospital dels Capellans (segle XI) i l'hospital Nou (segle XIII), el qual donaria lloc, arran de la seva destrucció, a la construcció de l'hospital de Santa Caterina (segle XVII).

Calvari. Segles XIII-XIV. Procedent de l'Hospital dels Capellans o dels Clergues
(Ampliar) - Calvari. Segles XIII-XIV. Procedent de l'Hospital dels Capellans o dels Clergues. Actualment al Museu d'Art de Girona

L'Hospital dels Capellans - També anomenat dels Clergues o de la Seu. La primera notícia segura de la seva existència data de 1228, però abans, en un document de 1094 (el testament de Berenguer Eldemar), es parla ja d'un hospital que seria el dels capellans.
Es conserva encara l'edifici, que va servir durant molts anys com a magatzem d'un drapaire, on actualment s'hi realitzen excavacions. Tenia una entrada elegant i austera, constituïda per un pòrtic de pedra en forma d'arc, el qual emmarcava un timpà on hi havia representat un calvari fet de pedra policromada.
Una làpida encastada deia (traduït del llatí): "Aqui habiten dues persones, les quals tenen cura dels pobres en nom de Crist. Si algú vol saber-ne els noms, un s'anomena Pere i l'altre Joan. Déu no permeti que restin en l'oblit i faci que gaudeixin de la glòria eterna". Disposava de 25 llits i va estar en funcionament fins al 1714.
[Més informació]

Final del carrer de Pedret, amb el que resta de l'hospital de Sant Llàtzer i la capella de Sant Jaume. 1911-1936

(Ampliar) - Esglésies de Sant Nicolau i de Sant Pere de Galligants. 1902-1940. Fotografia de Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.

L'Hospital de San Llàtzer - Anomenat també Hospital de Pedret i Hospitals dels Mesells, estava dedicat a la cura dels llebrosos (2). Els mesells no ingressaven a l'hospital dels Capellans. Al segle XIV sembla que també acollia i donava sopluig als pelegrins del sud de França i nord d'Itàlia, de pas per la ciutat, que anaven a Compostel·la, motiu pel que a vegades es esmentat com Hospital de Sant Jaume.
D'aquest edifici, datat del segle XII, se'n té la referència més reculada l'any 1188 fent al·lusió a un hospital dels masells. Alguns historiadors opinen que possiblement va ser creat per separar aquests malalts de la resta que feia estada a l'Hospital dels Capellans o de la Seu. L'edifici actual és producte d'un seguit d'addicions fetes al llarg del temps.
L'edifici és de planta rectangular allargada i estructurat en planta baixa i pis. Destaquen a la planta baixa els arcs escarsers de pedra. El 1333 es va construir, al costat, la capella de Sant Jaume. A primers dels segle XVII, documentat l'any 1623, va a passar a dependre directament de l'Hospital de Santa Caterina. També aquest hospital va deixar de complir la seva funció a partir de la Guerra de Successió.
[Més informació]

Recreació a vol d’ocell del Mercadal vers 1360 vista des de ponent. A la dreta del dibuix, fora muralles, s'observa la posició del complex de l'Hospital Nou

(Ampliar) - Recreació a vol d’ocell del Mercadal vers 1360 vista des de ponent. A la dreta del dibuix, fora muralles, s'observa la posició del complex de l'Hospital Nou. Dibuix de J. Sagrera, publicat a "Història urbana del Mercadal de Girona. Dels orígens a la fi de l'Edat Mitjana" (Bibliografia).

L'Hospital Nou - També anomenat de Passaturis; així (Hospital Nou de Passaturis) l'anomena el permís episcopal per aixecar la capella de Santa Caterina, annexa a l’Hospital. L'any 1211, un grup de membres de la Confraria de Sant Martí, amb el consentiment del bisbe, Arnau de Creixell, van comprar un camp en el pla de Girona, al sud del rec de Cuguçacs, per fundar-hi un hospital.
L'edifici estava situat prop del camí ral de Barcelona al lloc ocupat en l'actualitat per la plaça del Mercat.
Tot sembla indicar que ja estava en ple rendiment quan, entre 1225 i 1226, es decideix aixecar una església adjacent sota l'autoritat episcopal de l'Abat de Sant Feliu que va proposar que es fes sota l'advocació de Santa Caterina. Aquest seria el moment pel qual l'Hospital Nou passaria a conèixer-se com Hospital Santa Caterina, Verge i Màrtir. L’hospital Nou es localitzava sobre la galta de llevant de l’actual carrer Ultònia.
Aviat començà a rebre donacions i llegats testamentaris que, amb el temps, van permetre disposar d’un important alou al seu voltant. Al segle XIV l’hospital va realitzar-hi nombrosos establiments fins a constituir un barri amb cases arrenglerades principalment a la vora del camí de Caldes, l’actual carrer de la Rutlla.
Al segle XIV tenia sala dels malats (de fet dues, perquè el 1339 s’esmenta la domus mulierum o casa de les dones), capella, refetor, estable, cambres i magatzems, cuina i celler, amb pati o patis de distribució, un d’ells amb un pou, a banda del cementiri i l’hort annexos. Tot plegat feia que ja es tractés d'un complex hospitaler d’una certa envergadura amb pes i prestigi en la societat gironina del segle XIV (3).
L'any 1571 esdevindria Hospital Reial i així ho testifica l'escut encara conservat a l'entrada del Pati de les Magnòlies de l'edifici actual. Aquest fet s'escaigué perquè Felip II donà un cop d'efecte en contra als enfrontaments que reclamaven més inversions per Catalunya. En aquest cas, l'escut significava que atacar l'Hospital era sinònim d'atac reial.
L’activitat assistencial va continuar ininterrompudament fins a mitjan segle XVII quan l'examplament de la muralla i la construcció dels baluards defensius va forçar el trasllat a una nova seu ubicada al carrer dels Canaders del Mercadal. Aquesta és la raó principal que no s’hagi conservat dempeus cap vestigi dels diferents cossos d’edifici que el conformaven.
L'hospital va ser enderrocat i començaren les obres del nou Hospital Santa Caterina fins que arribà el dia que el Bisbe de la diòcesi, Josep Ninot, col·locà la primera pedra el 16 de maig de 1666.
De l'hospital només resten alguns pocs vestigis: l'escut de la ciutat, uns quants capitells, dos armaris de fusta, de voltants del 1600, i alguns atuells de farmàcia.

Plano de un hospital para ser construido en la plaza de Gerona para recibir los enfermos de las tropas, situado en el Mercadal al largo de la muralla, cerca del Molino. 1749

(Ampliar) - Plano de un hospital para ser construido en la plaza de Gerona para recibir los enfermos de las tropas, situado en el Mercadal al largo de la muralla, cerca del Molino. 1749. Mai va ser construït. Archivo General de Simancas. Secretaría de Guerra.

L'Hospital de Santa Caterina - No es tracta d'un hospital medieval, però es pot considerar dins aquest article per ser la perllongació en el temps de l'Hospital Nou.
L'any 1663 es va fer una campanya de recollida de diners entre el clergat, els nobles i el mateix poble per poder adquirir uns terrenys on edificar un nou hospital. L'1 de maig de 1666 es col·locà la primera pedra, com hem dit més amunt. Les obres, inclosa la capella de Santa Caterina, foren acabades el 1679; tant era l'entusiasme que despertaren que el 28 de desembre se celebraren unes grans festes d'inauguració. Mentre duraren els treballs, els malalts van ser traslladats al convent de la Mercè, actualment Escola Municipal d'Art. Aquesta situació es va perllongar durant 13 anys.
Es tracta d'un dels edificis més harmoniosos de Girona. La façana principal presenta una gran porta d'estil neoclàssic; a sobre hi ha una fornícula on hi devia haver en el temps una imatge de Santa Caterina. Les dependències hospitalàries estaven situades entorn del pati interior, que ofereix un aspecte magnífic, tot destacant la grandiosa escalinata que dóna accés a la planta superior.
A través del pati es pot accedir també a la farmàcia, cambra no massa àmplia, de 6 metres de llargària i 4 d'amplada. El sostre està ornat amb una volta apuntada i té una alçada de 4 metres i mig. Hi ha armaris acoblats als murs laterals, amb portes de fusta; a sobre, set prestatges on es troben col·locats diferents atuells d'apotecaria.
El mur del fons de la farmàcia està guarnit amb un armari, anomenat el "cordialer", que guarda al seu interior 86 flascons de vidre bufat.
Les pintures del sostre fan referència a l'alquímia. A l'entrada es pot admirar un morter de ferro colat, de 100 quilos de pes, amb nanses en forma de cap d'animal. És una peça de l'any 1847. La farmàcia disposa, a més, de 230 llibres que tracten de matèries com la botànica, la química i la farmacologia. Alguns són manuscrits.
En una vitrina es troba una col·lecció de material quirúrgic: 65 peces, corresponents als segles XVII i XVIII, entre les que destaquen dues serres per realitzar amputacions.
[Més informació]


Notes

(1) - L’hospital no era l’única institució assistencial que va funcionar durant el període medieval. També cal tenir present les activitats desenvolupades pels hospitia, les llebroseries, les confraries, les Pies Almoina, o senzillament Almoines, les cases d’apestats, els asils per a malalts mentals i els plats de pobres vergonyants, entre altres. L’ús del terme "hospital” en la documentació medieval, és normalment confús, ja que sovint s’empra indistintament, per designar alguns dels establiments que acabem d'enumerar. Tornar al text

(2) - Solien estar situats en les rutes de major trànsit, però sempre fora dels murs de la ciutat. En general es triava un lloc baix o a la vora d’un riu, perquè es creia que la humitat era beneficiosa per a la malaltia. Solien estar envoltats per un mur, amb una capella de pedra en l’interior, entorn la qual s’erigien petites cases de fusta disperses arbitràriament, així com un cementiri. La seva finalitat no era curar leprosos, ja que no es coneixia cap remei efectiu, sinó acollir-los per tal d’allunyar-los o aillar-los de la vida diària, fossin rics o pobres. Tanmateix, si bé no hi havia vots pròpiament dits, se’ls obligava a guardar silenci, respectar la castedat i ser pobres, condició que lògicament ja posseïen. Tornar al text

(3) - Per fonts documentals es constata que s’orientava cap al camí de Barcelona on hi tenia l’entrada. El rebedor de l’entrada donava accés a l’arxiu i a la farmàcia i també al pati anomenat del pou que segons sembla era porticat. Totes les dependències s’articulaven al seu voltant: el dormitori o la sala dels homes, el de les dones, el dels acollits, el refetor, l’estable, el celler, la cuina, el pastador, el graner, les latrines, les dependències del comanador, les habitacions del lector, del rector, del beneficiat de Santa Caterina i dues cambres per al servei. Tot el recinte es tancava amb un mur. A l’interior i ocupant la banda nord hi havia el cementiri que s’estenia al voltant de l’església. Aquesta va ser edificada a partir de l’any 1225. Devia ser prou notable car consta que disposava d’un cor a l’interior. L’altar major era presidit per una imatge de la Verge Maria i n’hi havia un altre de petit dedicat a la Verge del Roser. El temple també contenia la capella de Santa Caterina. Va assolí tanta rellevància que acabà donant nom a la institució com a l’hospital de Santa Caterina. Tornar al text


Bibliografia

- "El Sector nord de la ciutat de Girona: de l'inici al segle XIV", Canal i Roquet, Josep; Canal i de Diego, Eduard ; Nolla i Brufau, Josep Maria: Sagrera Aradilla, Jordi. Història Urbana de Girona, 4. Ajuntament de Girona, 2000.
- "Girona en el segle XIII (1190-1285)", Canal i Roquet, Josep; Canal i de Diego, Eduard ; Nolla i Brufau, Josep Maria: Sagrera Aradilla, Jordi. Història Urbana de Girona, 9. Ajuntament de Girona, 2010.
- "Sant Pere de Galligants. La Història i el monument", Mn. Josep Calzada i Oliveras. Girona, 1983.
- "Història urbana del Mercadal de Girona. Dels orígens a la fi de l'Edat Mitjana", Canal i Roquet, Josep; Canal i de Diego, Eduard ; Nolla i Brufau, Josep Maria: Sagrera Aradilla, Jordi. Història Urbana de Girona, 10. Ajuntament de Girona, 2013. ISBN 978-84-8496-183-3.
- "Assistència i hospitalitat a l’edat mitjana. L’arquitectura dels hospitals catalans: del gòtic al primer renaixement", Antoni Conejo da Pena. Universitat de Barcelona, 2002. Tesi doctoral.
- "L’Hospital de Santa Caterina de Girona: un model de racionalitzció de la caritat (de mitjan segle XIV al segle XV)", Anna Gironella i Delgà. Girona, 2002.
- "Alguns hospitals de la corona catalano-aragonesa", Josep M. Sánchez i Ripollès. Gimbernat: revista catalana d'història de la medicina i de la ciència. Vol. 25, 1996.



-----------Back-Index

Restes arquitectòniques conservada en una galeria del claustre del monestir de Sant Pere de Galligants, seu del Museu d'Arqueologia. S'identifica també el Calvari de l'Hospital dels Capellans i diferents làpides jueves. 1905-1911

(Ampliar) - Restes arquitectòniques conservada en una galeria del claustre del monestir de Sant Pere de Galligants, seu del Museu d'Arqueologia. S'identifica també el Calvari de l'Hospital dels Capellans i diferents làpides jueves. 1905-1911. Fotografia de Àngel Toldrà Viazo. CRDI - Ajuntament de Girona.

El sector nord de la ciutat de Girona. Burgs de Sant Feliu, Sant Pere de Galligants i Santa Eulàlia Sacosta, a mitjan segle XIII

(Ampliar) - El sector nord de la ciutat de Girona. Burgs de Sant Feliu, Sant Pere de Galligants i Santa Eulàlia Sacosta, a mitjan segle XIII. Dibuix de Jordi Sagrera Aradilla. Publicat a "El sector nord de la ciutat de Girona: de l'inici al segle XIV", Josep Canal, Eduard Canal, Josep Maria Nolla i Jordi Sagrera Aradilla. Història Urbana de Girona, 4. Ajuntament de Girona, 2000. Ajuntament de Girona.

Calvari. Segles XIII-XIV. Detall. Mare de Déu

(Ampliar) - Calvari procedent de l'Hospital dels Capellans, del Mestre Bartomeu de Girona. Segles XIII-XIV. Detall. Mare de Déu. Actualment al Museu d'Art de Girona.

Calvari. Segles XIII-XIV. Detall. Crist

(Ampliar) - Calvari procedent de l'Hospital dels Capellans, del Mestre Bartomeu de Girona. Segles XIII-XIV. Detall. Crist. Actualment al Museu d'Art de Girona.

Calvari. Segles XIII-XIV. Detall. Sant Joan

(Ampliar) - Calvari procedent de l'Hospital dels Capellans, del Mestre Bartomeu de Girona. Segles XIII-XIV. Detall. Sant Joan. Actualment al Museu d'Art de Girona.

Alou de l'Hospital Nou (núm. 3), on s'indica el mur de tencament exterior (núm. 5) i el cementiri a l'interior (núm. 4)

(Ampliar) - Alou de l'Hospital Nou (núm. 3), on s'indica el mur de tencament exterior (núm. 5) i el cementiri a l'interior (núm. 4). Publicat a "Història urbana del Mercadal de Girona. Dels orígens a la fi de l'Edat Mitjana" (Bibliografia)

Plano del Ospital de la Ciudad de Gerona con el Tereno que ocupa delineado en 6 de abril de 1739 por Agustín Soriano, maestro de Obras

(Ampliar) - Plano del Ospital de la Ciudad de Gerona con el Tereno que ocupa delineado en 6 de abril de 1739 por Agustín Soriano, maestro de Obras. Archivo General de Simancas.

Pou i bomba al pati de l'hospital de Santa Caterina.  1920-1930

(Ampliar) - Pou i bomba al pati de l'hospital de Santa Caterina. 1920-1930. Fotografia de Valentí Fargnoli Iannetta. CRDI - Ajuntament de Girona.


  • L'Hospital dels Capellans i els Calvaris del Mestre Bartomeu
    Article sobre la història de l'edifici i del calvari, obra del mestre Bartomeu, avui al Museu d'Art de Girona.
  • Excavacions a l'Hospital dels Capellans
    Article i reportatge de les excavacions dutes a terme a l'interior de l'antic hospital amb motiu de les obres d'adequació.
  • Hospital de Sant Llàtzer
    Article històric i reportatge fotogràfic de l'anomenat també Hospital de Pedret.
  • Hospital de Santa Caterina
    Article històric i reportatge fotogràfic de l'antic hospital, actualment seu de la Generalitat a Girona.
  • La farmàcia de Santa Caterina
    Article històric i reportatge fotogràfic de l'antiga farmàcia de l'hospital de Santa Caterina.

  • CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés