La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Del segle XVI a mitjans del segle XX. A Girona es tenen documentades rifes des del segle XVI. La primera que es coneix va ser el dia 20 de febrer de 1528, quan es tingué la idea de rifar una joia el dia de Pasqua, a fi de contribuir a l'adquisició d'arcabussos per a armar un contingent que havia d'anar a guerrejar a França (J. Gibert, op. cit). El resultat no va ser el que s'esperava, perquè varen ser molt pocs els qui adquiriren números del sorteig, que costaven dos quartos.
També es documenta una rifa el 21 de juliol de 1809, en plena Guerra del Francès, on es va sortejar una sèrie de joies per a reunir cabals per seguir amb la defensa de la ciutat davant les tropes napoleòniques.

Villete para el prim° Sorteo de la Rifa administrada por la Junta de Auxilios con aplicacion de su producto en alivio y beneficio de los pobres empleados en los trabajos del cargo de la misma Junta. Dn. Josef Molist subdiacono ha pagada 20 rs. de vellon por este villete cuyo numero con el de su apellido  calle y casa queda anotado en el libro de asiento. Barcelona a 1° de Octe. 1798

(Ampliar) - Villete para el prim° Sorteo de la Rifa administrada por la Junta de Auxilios con aplicacion de su producto en alivio y beneficio de los pobres empleados en los trabajos del cargo de la misma Junta. Dn. Josef Molist subdiacono ha pagada 20 rs. de vellon por este villete cuyo numero con el de su apellido calle y casa queda anotado en el libro de asiento. Barcelona a 1° de Octe. 1798. Universitat de Barcelona.

Mentrestant, però, es celebraven altres rifes, com la del porc de Sant Antoni (1), la de la "Sang" (2), les de Nadal, i d'altres, tot i que aquestes tenien un caire particular, generalment organitzades per confraries, i el que es rifava corresponia al que era tradicional en la diada que es feia el sorteig. També se'n celebraven d'altres, a quatre quartos el número, en les que es podia "treure" una campana de vidre amb el seu corresponent sant, un vano, una mantellina o altres coses semblants. L'objecte que es rifava era exposat amb anterioritat a l'aparador d'algun establiment perquè tothom pogués veure'l. La rifa de quantitats en metàl·lic no començà a fer-se fins ja ben passat mitjan del segle XIX, llevat del dot de les donzelles pobres (3) que es feia el dia de Cap d'Any com a resultes del vot de Carnestoltes de l'any 1641.

'Espresiones de los jugadores de la Rª Loteria'. Segle XVIII

(Ampliar) - 'Espresiones de los jugadores de la Rª Loteria'. Segle XVIII. Gravat anònim. Museu d'Història de Madrid.

Aleshores no hi havia bitllets ni dècims; tots aquells qui volien provar sort es feien "apuntar" en una llista numerada, i resultava premiat l'apuntat al costat del número afavorit; això es feia encara ben entrat el segle XX en les rifes de les festes de carrer, en les quals es rifaven pollastres o ànecs. Els números costaven deu cèntims de pesseta. El sorteig era sempre públic, i es feia mitjançant l'extracció d'un número enrotllat dins una canyeta d'entre les que estaven dipositades dins una gerra o un sarró; l'extreia generalment una criatura, a la qual feien ensenyar prèviament les mans obertes i enlairades. Cantat el número, es cercava a la llista i es pronunciava el nom de l'afavorit i la seva adreça.

Real Lotería Moderna, S.I. de M. año de MDCCCXXVIII. Participació d'un bitllet de loteria per a un sorteig extraordinari. 1828

(Ampliar) - Real Lotería Moderna, S.I. de M. año de MDCCCXXVIII. Participació d'un bitllet de loteria per a un sorteig extraordinari. 1828. Arxiu Històric de Girona.

Cap a 1835, a imitació de les rifes que com la de la Casa de la Caritat, la de l'Hospital, la dels Empedrats, etc., que s'efectuaven a Barcelona, a Girona s'aconseguí l'autorització de fer-ne una de mensual amb un premi de cinquanta duros, de mil números a dos rals cada un, de la recaptació de la qual es destinava la meitat a subvencionar l'Escola de Dibuix de la ciutat. També n'hi hagué una altra a benefici de l'Hospital de Santa Caterina. En aquestes cèdules, que encara no eren bitllets, encapçalades amb l'escut municipal, la numeració de les quals era manuscrita, no es fixava la data del sorteig.

Establiment Ortopèdia-farmàcia Doctor Roca a la plaça de l'Oli. Façana de l'establiment on apareix el rètol de la farmàcia i el de l'administració de loteria nº 2. 1935-1940

(Ampliar) - Establiment Ortopèdia-farmàcia Doctor Roca a la plaça de l'Oli. Façana de l'establiment on apareix el rètol de la farmàcia i el de l'administració de loteria nº 2. 1935-1940. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona.

Els primers venedors ambulants de bitllets de loteria que hi hagué a la ciutat va ser cap a 1870, un vellet que era tan curt de vista que la gent l'anomenava "el ceguet" (J. Gibert). El 1879 es construí un quiosc de fusta a l'anomenat "pati dels esparters", a la part alta de la plaça de les Cols, l'actual Rambla de la Llibertat, amb l'exclusiu objecte de vendre bitllets de les rifes de Madrid i de les que encara es seguien fent a Barcelona. L'any 1880 es venien bitllets de la "Nacional", del "Pardo", del "Niño", d'"Aranjuez", de la Caritat, de l'Hospital, dels Pobres, de la Beneficència i de la Municipal, totes forasteres.
Aquestes rifes varen ser suprimides pel Govern, que imposà l'anomenada "Loteria Nacional", adjudicant-se el monopoli del joc consentit. D'aquesta forma s'acabaven les rifes locals. La més típica de totes, el sorteig del dot d'una fadrina pobra, que de resultes de la commutació d'un vot venia celebrant-se solemnialment tots els Caps d'Any des de 1661, i que deixà de fer-se en aquesta època. Per privilegi especial, es continuà fent cada Dimecres de Cendra l'anomenada "del porc de la Sang" (2).

Número de la 'Loteria Nacional' del 22 de desembre de 1932

(Ampliar) - Número de la 'Loteria Nacional' del 22 de desembre de 1932. Gentilesa de l'Arxiu Xavier Romero de Cassà de la Selva.

A finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX, i des de 1881, quan per Reial Decret es va instituir la Loteria Nacional (tot i que pròpiament, la "Loteria" amb caràcter de recurs normal i permanent, va començar a Espanya l'any 1763, en temps del rei Carles III), els gironins estaven tot el matí pendents de les noves telegràfiques que comunicaven els resultats de la rifa que es celebrava a la "Casa de la Moneda" de Madrid, els primers premis de la qual apuntaven als vidres exteriors dels locals més centrics, generalment cafès, davant els quals es congregaven bon nombre de persones que després anaven a escampar per la ciutat els números premiats. Durant el matí no es parlava d'altra cosa. La major part de les famílies gironines jugaven "participacions" o "apuntacions", com se'n deien, que d'un ral en amunt havien adquirit a les botigues i establiments que acostumaven a freqüentar durant l'any. A Girona no hi ha caigut mai la "grossa" de la "Loteria Nacional".

Dècim de la 'Loteria Nacional' del 21 de desembre de 1963, amb un gravat d'una escena dels sorteig de la 'Loteria Primitiva'

(Ampliar) - Dècim de la 'Loteria Nacional' del 21 de desembre de 1963, amb un gravat d'una escena dels sorteig de la 'Loteria Primitiva'. Gentilesa de l'Arxiu Xavier Romero de Cassà de la Selva.

L'arribada de la 'Loteria Nacional'. El primer sorteig de la Loteria Nacional espanyola es va celebrar el 10 de desembre del 1763 a la plaça de San Ildefonso de Madrid, rifa proposada per Leopoldo de Gregorio, marquès d'Esquilache al rei Carles III, tot seguint la pauta del joc que ja es venia realitzant a la cort de Nàpols, amb la contractació d'un director italià per posar en marxa a la península la Lotto, que era igual que la que ara s'anomena Loteria Primitiva. Aquesta lotería era beneficonta, per dedicar els recursos a la beneficència.

Dècim de la 'Loteria Nacional' del 21 de juliol de 1936

(Ampliar) - Dècim de la 'Loteria Nacional' del 21 de juliol de 1936. Gentilesa de l'Arxiu Xavier Romero de Cassà de la Selva.

La loteria moderna va néixer el 1811, per iniciativa de Ciriaco González Carvajal, amb l'objectiu d'aportar fons a la Hisenda Pública, que havia quedat ressentida per la Guerra del Francès. El primer sorteig va tenir lloc a Càdis, el 4 de març del 1812 (4), concebuda com "un medio de aumentar los ingresos del erario público sin quebranto de los contribuyentes". Circumscrita en principi a Càdis i San Fernando, saltà després a Ceuta i a tot Andalusia, a mesura que avençava la retirada dels exèrcits napoleònics. El 28 de febrer del 1814 se celebrà el primer sorteig a Madrid, des d'aleshores la seu de la "Lotería Nacional de billetes" (5).

Dècim de la 'Loteria Nacional' del 5 de gener de 1963, amb un gravat del 'Nan de la Loteria'

(Ampliar) - Dècim de la 'Loteria Nacional' del 5 de gener de 1963, amb un gravat del 'Nan de la Loteria'. Gentilesa de l'Arxiu Xavier Romero de Cassà de la Selva.

El 27 de gener de 1862 se suprimí el sistema antic o Lotto, i l'any 1888 tingueren lloc diverses rifes pel sistema d'irradiació, que consisteix en formar un número de cinc xifres extretes de cinc globus que havien de contenir les unitats, desenes, centenars, milers i desenes de miler; el 1924 s´instal·laren els actuals bombos. Durant la Guerra Civil, ambdues zones en conflicte organitzaren les seves pròpies rifes. El 13 d´octubre del 1962 es va celebrar la primera edició pel sistema de bombos múltiples. Els bitllets de loteria han presentat diverses mides: ja a l'època moderna, a partir del 1900, format gran fins al 1963; mitjà fins al 1966; i el petit o actual, d'ençà de l´any 1967 (X. Romero).

Dècim de la 'Loteria Nacional' del 5 de març de 1945

(Ampliar) - Dècim de la 'Loteria Nacional' del 5 de març de 1945. Gentilesa de l'Arxiu Xavier Romero de Cassà de la Selva.

Una rifa especial: la insaculació. La insaculació o matrícula de ciutadans de les tres "mans" (6) era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig, que consistia en extreure una de les boletes prèviament introduïdes en un sac, en la selecció de funcionaris polítics, sobretot representants municipals, com a mostra aleatòria d'un grup més gran de candidats.
Aquest sistema va ser introduït el 1450 al Principat, provinent de Xàtiva (1427), de Menorca (1429) i d'altres poblacions. Va ser adoptat primerament a Vic i després a Girona (1457). No obstant això, van ser els privilegis de 1498, ampliats el 1499, concedits per Ferran II d'Aragó, els que van establir el sistema insaculatori en diversos municipis catalans que més tard es va generalitzar i estendre a altres corporacions (7). El Decret de Nova Planta de 1716 va abolir aquest sistema a Catalunya.

Llibre de matrícula dels insaculats. Girona. 1458

(Ampliar) - Llibre de matrícula dels insaculats. Girona. 1458. Arxiu Municipal de Girona.

A Girona l'extracció anual es feia el dia de Cap d’Any, i s'escullia un cert nombre de jurats o regidors municipals: sis, de bon començament, i quatre únicament des de la reforma municipal del 1576, que es va justificar per raons d’operativitat, i segons un sistema de rotació estamental. No tots els jurats tenien el mateix rang, i, de fet, el lloc de jurat en cap, l’encarnació màxima del govern municipal, era una exclusiva dels candidats o matriculats de la mà major. Aquesta juraderia de quatre membres convocava el Consell General, format per una setantena d’individus de les tres mans, cadascuna amb un nombre de representants força semblant: 25 llocs per a les mans major i mitjana, i 24 per a la menor, i que es renovaven també anualment però per meitats.
Una comissió específica, la d’insaculacions, s’encarregava de suplir periòdicament les vacants per absència o defunció. Altres càrrecs municipals, de durada variable, triennal, tot sovint, com ara el notari del Consell, el clavari o tresorer, i altres (el mostassaf o inspector dels mercats, el batlle i el sotsbatlle de la ciutat, els dos botiguers del blat), també s’escollien pel sistema de la insaculació, és a dir, per sorteig d’un nombre força restringit de candidats prèviament admesos (X. Torres).
A l'arxiu municipal de Castelló d'Empúries es troben diversos escrits on es recull la descripció detallada d'alguns processos celebrats al començament del segle XVIII en els que s'explica que es feia servir una bossa de tela blava anomenada bossa de batlle que es dipositava dins d'una capseta amb cinc panys amb diferents claus, caixa que custodiava també les altres bosses destinades a l'elecció dels cònsols i altres oficials. Al Museu d'Història de la Ciutat de Girona s'exhibeix un exemplar d'aquestes bosses, de cuir, i a l'Arxiu Municipal de Girona es conserven els dos "Llibre de matrícula dels insaculats", on s'anotaven les persones insaculades per a diferents càrrecs i oficis de la ciutat, dels períodes 1458-1626 i 1626-1713.

Llibre de la matricula novament fet de les persones enseculades. 1626-1713. Bossa de jurats de ma major, 1626

(Ampliar) - Llibre de la matricula novament fet de les persones enseculades. 1626-1713. Bossa de jurats de ma major, 1626. Arxiu Municipal de Girona.


Notes

(1) - Des del segle XVI, el 17 de gener, diada de Sant Antoni, tenia lloc la rifa del "porc de Sant Antoni", a càrrec de la Confraria de la Puríssima Sang, en virtut d'un privilegi concedit amb el fi d'obtenir cabals per a les solemenes Exposicions Eucarístiques durant els dies de Carnestoltes i altres. El porc havia de pesar de 170 a 190 carnisseres, i per tal que la gent el pogués veure, atès que havia de ser ben gras, el menaven pels carrers de la ciutat, i sobretot el dia del sorteig, que era el Dijous Gras, portant gualdrapa de color vermell i ornada la cua amb un llaç. Aquesta rifa es feia encara el 1835, a migdia i mitjançant rodolins. El bitllet costava dos quartos. Com que els documents que l'autoritzaven s'havien perdut durant els setges de la Guerra del Francès de 1808 i 1809, la confraria tornà a sol·licitar-ho el 1850, perquè en aquest any li havien privat de fer-ho. Se li concedí de nou aquell privilegi el 1852, però amb l'obligacié de pagar el vint per cent de la recaptació a la Direcció General de Loteries. La rifa del porc deixà de fer-se el 1882. Tornar al text

(2) - A la nit del Dimecres de Cendra tenia lloc el sorteig de l'anomenat "porc de la Sang", per anar a compte i benefici de la Confraria de la Puríssima Sang. A mitja tarda es col·locava a l'extrem de les voltes de la Rambla una taula coberta amb un drap vermell, sostenint una safata i dos ciris encesos, a la paret es penjava una taula on hi havia representada una imponent figura d'un porc. De tant en tant, un escolà donava uns tocs de campaneta per cridar l'atenció sobre la venda de bitllets per a la rifa que, pel sistema de rodolins, havia de tenir lloc cap a les nou del vespre. Abans es presentava el porc, i durant el dia es passejava pels carrers de la ciutat. Havia de pesar un mínim de deu roves (uns cent kilos). El bitllet costava dos quartos, més endavant valgué deu cèntims, i la venda començava pels volts de Nadal. Des de començaments del segle XX no s'exhibí més el porc, i l'afortunat podia escollir entre el porc i quaranta duros. Tornar al text

(3) - Es feia per sorteig en un cadafal que es muntava a la plaça del Vi, en el qual se situaven les autoritats municipals. Precedit per les formalitats legals requerides en aquesta mena d'actes, dos nens de poca edat feien rodar el bombo on hi havia les cèdules de les donzelles que pretenien el premi, i alternativament treien el nom afavorit que llegia el president, que acostumava a ser l'alcalde. Entre cèdula i cèdula es feia una mica de descans. El 1843 es varen fer sis lots de cinquanta lliures. Tornar al text

(4) - Segons document expedit per Álvarez de Castro i transcrit per Emili Grahit a "Reseña histórica de los sitios de Gerona en 1808 y 1809", les rifes de la Loteria a la ciutat de Sevilla ja tenien lloc l'abril de 1809:
"El Caballero Intendente de este Exercito y Principado D. Josef de Jaudenes con oficio de 25 del proximo pasado Marzo dice á esta Junta que presido [la de Girona] lo que sigue:
"Por Real Orden de 7 de Febrero ultimo, que me ha comunicado el Señor Secretario de Estado y del Despacho universal de Hacienda, ha determinado su Magestad la Junta Suprema Central gubernativa del Reyno, que en lo sucesivo se executen en la Ciudad de Sevilla los Sorteos de las diez extracciones ordinarias y dos extraordinarias de la Real Loteria del presente año con las formalidades correspondientes que se practicaban en Madrid presidiendolas el referido Señor Secretario de Estado con el numero de Ministros que al efecto se han nombrado.
"A su consecuencia espero de V.SS. con su notoria actividad procurarán por todos los medios posibles fomentar este importante ramo tan util, y ventajoso á los Reales intereses, afin de que con su incremento se pueda atender en parte á las precisas y urgentes necesidades del Estado.
"Espero asimismo del zelo de V.SS. no permitirán de ningun modo el establecimiento de Rifas que tanto perjudican á esta Renta de Loteria y están prohibidas rigurosamente por repetidas Reales ordenes, de cuya observancia pende mucho el que se experimente mayor ingreso en su recaudación.
"Lo traslado á V.V. asi para que queden enterados de la instauracion de la Real Loteria, como para que de ningun modo permitan en sus respectivos Distritos establecimientos de otras rifas, que sobre estar prohibidas por Reales ordenes, tanto perjudican á la renta de aquellas.
"Dios guarde á V.V. muchos años. Gerona 14 Abril 1809.-- Mariano Alvarez".
(Al text s'ha respectat la grafia de l'original). Tornar al text

(5) - Amb la tornada al poder de Ferran VII, es va imposar el nom de "Lotería Moderna" fins que durant el Trienni Constitucional, es va tornar a "Lotería Nacional", passant altre cop a "Moderna" amb la tornada de l'absolutisme fins que, després de la mort de Ferran VII, ja va passar definitivament a anomenar-se "Nacional", fins i tot durant el període de la Guerra Civil, moment en el que cada bàndol tenia la seva pròpia "Lotería Nacional". Tornar al text

(6) - En el cas de la Generalitat de Catalunya, s'instaurà a les Corts de Barcelona el 1493, sota el regnat de Ferran II. La llista dels noms dels insaculats figurava registrada al "Llibre de l'Ànima". El nombre d'insaculats que es va fixar va ser: 66 membres del braç eclesiàstic, 250 del braç militar organitzat per vegueries, 206 del braç reial de les ciutats i viles de Barcelona, Lleida, Perpinyà, Girona, Tortosa, Vic, Puigcerdà, Cervera, Besalú i Torroella de Montgrí. El 1524 s'afegiren Manresa i Balaguer. Tornar al text

(7) - Les tres mans o categories d’individus, eren: la mà dita major, i feta, inicialment, de ciutadans rendistes; la mà mitjana, que incloïa des de doctors en dret o medicina fins a mercaders i notaris, i finalment, la mà menor, una qualificació que arreplegava essencialment els mestres d’alguns oficis, no pas tots, encara que, a la pràctica, pogués enquadrar també alguns notaris o mercaders de poca volada, desclassats de la mà mitjana (X. Torres, "Girona al segle XVI"). Tornar al text


Bibliografia
- "Girona. Petita història de la ciutat i de les seves tradicions i folklore". J. Gibert. 1946. Barcelona.
- "Entre quatre parets. Història, memòria i vivències de les asilades a l’hospici de Girona (1769-1960)". Céline Mutos. 2018. Ajuntament de Girona. ISBN 978-84-8496-265-6.
- "Història: els 250 anys de la Loteria de Nadal". Xavier Romero. Article publicat al Diari de Girona del 20 de desembre de 2013.
- "La ciutat de Girona a l'època moderna: de capital del drap a plaça forta". Xavier Torres Sans. 2001. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins.
- "Girona al segle XVI (1519-1599). Cavallers i menestrals". Xavier Torres Sans. 2017. Quaderns d'història de Girona. ISBN 978-84-15808-49-7.
- "El municipi de la Casa d'Àustria: insaculació i aristocratització." "El govern de la ciutat (I): De la Gerunda romana (segle I aC) a la Girona borbònica (segle XVIII)". Xavier Torres Sans. 2011. Ajuntament de Girona. ISBN 978-84-8496-164-2.



Index

Número de la rifa mensual que es feia a Girona amb un premi de mil rals. Ca. 1835

(Ampliar) - Número de la rifa mensual que es feia a Girona amb un premi de mil rals. Ca. 1835. Publicat per J. Gibert.

Circular del governador de Girona, Don Ladislao Hávor, sobre la prohibició de l'establiment de loteries estrangeres. 1787, Girona

(Ampliar) - Circular del governador de Girona, Don Ladislao Hávor, sobre la prohibició de l'establiment de loteries estrangeres. 1787, Girona. Arxiu Històric de Girona.

Real cedula de S.M. y señores del Consejo en que se manda a las justicias del reyno...  no permitan rifa alguna de toda clase de alhajas y se prohibe las que se executan à los extractos de la loteria... [don Carlos... rey de Castilla...]. En Madrid, reimpresa en Gerona por Joseph Bró, 1788

(Ampliar) - Real cedula de S.M. y señores del Consejo en que se manda a las justicias del reyno... no permitan rifa alguna de toda clase de alhajas y se prohibe las que se executan à los extractos de la loteria... [don Carlos... rey de Castilla...]. En Madrid, reimpresa en Gerona por Joseph Bró, 1788. Arxiu Històric de Girona.

Real decreto. El poco uso que se hace de la moneda de vellon llamada maravedí, y el no conocerse ya otras menores... ha llamado particularmente mi real atencion... [Julian Martinez de Torres]. Reial decret sobre les monedes vàlides per a jugar a la loteria. Madrid, 1792

(Ampliar) - Real decreto. El poco uso que se hace de la moneda de vellon llamada maravedí, y el no conocerse ya otras menores... ha llamado particularmente mi real atencion... [Julian Martinez de Torres]. Reial decret sobre les monedes vàlides per a jugar a la loteria. Madrid, 1792. Arxiu Històric de Girona.

Aviso al público. Instrucción de la loteria nacional de España que ha de establecerse en Cádiz. 1812

(Ampliar) - Aviso al público. Instrucción de la loteria nacional de España que ha de establecerse en Cádiz. 1812. Universitat Pompeu Fabra.

Estado de cargo y data de caudales de la tesorería de la Lotería Nacional de mi cargo comprehensivo de los doce sorteos que se han celebrado en esta plaza en el año próximo pasado de mil ochocientos doce. Cádiz, 1813

(Ampliar) - Estado de cargo y data de caudales de la tesorería de la Lotería Nacional de mi cargo comprehensivo de los doce sorteos que se han celebrado en esta plaza en el año próximo pasado de mil ochocientos doce. Cádiz, 1813. Universitat Pompeu Fabra.

Resultat del sorteig de la Loteria de l'11 d'octubre de 1841 publicat al diari gironí 'El Postillón'

(Ampliar) - Resultat del sorteig de la Loteria de l'11 d'octubre de 1841 publicat al diari gironí 'El Postillón'.

Anunci de loteria hamburguesa publicat al diari gironí 'La Nueva Lucha' el 25/10/1887

(Ampliar) - Anunci de loteria hamburguesa publicat al diari gironí 'La Nueva Lucha' el 25/10/1887.

Venda de loteria de Nadal a l'administració de la plaça Independència. 1970

(Ampliar) - Venda de loteria de Nadal a l'administració de la plaça Independència. 1970. Narcís Sans Prats. CRDI - Ajuntament de Girona.

29 de desembre de 1436. La reina Maria, esposa i lloctinent del rei Alfons IV, als jurats, Consell i prohoms de la ciutat de Girona. Els mana que l’elecció dels oficials de la ciutat es faci segons l’incipient procediment de la insaculació duplicant el nombre de candidats, per tal d’evitar els abusos comesos en eleccions anteriors

(Ampliar) - 29 de desembre de 1436. La reina Maria, esposa i lloctinent del rei Alfons IV, als jurats, Consell i prohoms de la ciutat de Girona. Els mana que l’elecció dels oficials de la ciutat es faci segons l’incipient procediment de la insaculació duplicant el nombre de candidats, per tal d’evitar els abusos comesos en eleccions anteriors. Arxiu Municipal de Girona.

Bossa d'insaculació

(Ampliar) - Bossa d'insaculació. Museu d'Història de Girona.

Llibre de matrícula dels insaculats. S'hi anoten les persones insaculades per a diferents càrrecs i oficis de la ciutat. 1458-1626

(Ampliar) - Llibre de matrícula dels insaculats. S'hi anoten les persones insaculades per a diferents càrrecs i oficis de la ciutat. 1458-1626. Arxiu Municipal de Girona.

Llibre de matrícula dels insaculats. S'hi anoten les persones insaculades per a diferents càrrecs i oficis de la ciutat. 1626-1713

(Ampliar) - Llibre de matrícula dels insaculats. S'hi anoten les persones insaculades per a diferents càrrecs i oficis de la ciutat. 1626-1713. Arxiu Municipal de Girona.

17/12/1687. El lloctinent Diego Felípez de Guzmán, marquès de Leganés, als jurats de la ciutat de Girona. Atès que per diversos privilegis reials hi ha assenyalats dos llocs a les bosses de jurats per als doctors en medicina, els encarrega que tractin aquest afer de manera que satisfacin la petició del Col·legi de Metges i quedi establerta, així, la insaculació

(Ampliar) - 17/12/1687. El lloctinent Diego Felípez de Guzmán, marquès de Leganés, als jurats de la ciutat de Girona. Atès que per diversos privilegis reials hi ha assenyalats dos llocs a les bosses de jurats per als doctors en medicina, els encarrega que tractin aquest afer de manera que satisfacin la petició del Col·legi de Metges i quedi establerta, així, la insaculació. Lletres Reials. Arxiu Municipal de Girona.

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés