Sarcòfag de Jofre Gilabert de Cruïlles. Segle XIV. Jofre Gilabert de Cruïlles va ser almirall de la Corona d’Aragó. La seva sepultura duu esculpida la figura del noble a la coberta, on hi és representat vestit de guerrer, amb cota de malla i espasa a les mans. L’escut d’armes representa l’heràldica de la casa de Cruïlles.
A la part frontal franquejada per dos escuts de Cruïlles, s’hi llegeix una inscripció (epitafi) en llatí que testimonia les gestes heroiques d’aquest cavaller mort a Algesires, el 4 de gener de 1334: "Aquí jau el noble baró senyor Gilabert de Cruïlles, ínclit senyor, almirall del Rei d’Aragó, el qual, pel nom de Crist i en defensa de la Fe catòlica guerrejà valerosament en el lloc de l’estret, vulgarment anomenat Gibraltar, obtenint assenyalats triomfs, tan per mar com per terra, protegit per la divina virtut".
El sarcòfag es trobava al convent de Sant Francesc de Girona, avui desaparegut. El 1842 va ser transportat al cementiri municipal i el 1936 es va traslladar a l’antic Museu Provincial instal·lat a Sant Pere de Galligants. El 1981 es va traslladar definitivament la Museu d’Art de Girona.

Calvari. Segona meitat del segle XIII. Detall. Catedral de Girona - (Ampliar)

Mestre Bartomeu (Ca. 1250-1300). Actiu durant la segona meitat del Doscents, el Mestre Bartomeu es forma probablement al taller que esculpí el claustre de la Catedral de Girona. Tot i l'arcaïsme de les seves obres certes -Portal de l'Epifania (1277, Catedral de tarragona), Sepulcre de Pere III el Gran (1294, Santes Creus)- i d'aquelles que li són atribuïdes, com ara el Timpà de la Mare de Déu de Bellull, el Sepulcre d'Arnau de Soler, ambdues a la Catedral de Girona, i el Calvari que s'exhibeix al Museu d'Art, cal considerar el Mestre Bartomeu com l'introductor de l'estil gòtic a Catalunya, abans de l'arribada d'escultors estrangers, principalment francesos i italians.

Calvari. Segona meitat del segle XIII. Catedral de Girona - (Ampliar)

Calvari. Mestre Bartomeu, segona meitat segle XIII. Les figures de Crist, la Verge, sant Joan i els dos lladres coronaven la llinda d’una porta que comunicava el claustre de la catedral de Girona amb el cementiri dels clergues. Aquestes escultures són un exponent de la transició del romànic al gòtic. Amb elements més gòtics en el cas de Crist, la resta de figures són romàniques en el tractament dels cossos, mentre que els vestits representen un pas cap al gòtic.

Calvari. Segle XIII-XIV. Hospital dels clergues, Girona - (Ampliar)

Creu gòtica. Segle XV. Obra gironina - (Ampliar)

Tapa del sepulcre de Sant Narcís. Segle XIV. Ex-Col·legiata de Sant Feliu de Girona - (Ampliar)

Una de les sales d'art gòtic - (Ampliar)

Sepultura de Jofre Gilabert de Cruïlles. Segle XIV. Pedra calcària. Convent de Sant Francesc, Girona - (Ampliar)

Una de les sales d'art gòtic - (Ampliar)

---

41º 59' 13" N 2º 49' 36" E

[Gòtic (3a part)]

---