La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Retaule de Sant Miquel de Cruïlles. Detall. Lluís Borrassà. 1416

Retaule de Sant Miquel de Cruïlles. Detall. Lluís Borrassà. 1416. Monestir de Sant Miquel de cruïlles, Baix Empordà - (Ampliar)

Retaule de Sant Miquel. Lluís Borrassà. 1416. Tremp sobre fusta

Retaule de Sant Miquel. Lluís Borrassà. 1416. Tremp sobre fusta. Monestir de Sant Miquel de Cruïlles, Baix Empordà. Viquipèdia - (Ampliar)

Taula de San Pere. Primera meitat segle XIV. Tremp sobre fusta

Taula de San Pere. Primera meitat segle XIV. Tremp sobre fusta. Església del monestir de Sant Pere Cercada, La Selva - (Ampliar)

Retaule de Santa Cristina. Segona meitat segle XV. Tremp sobre fusta

Retaule de Santa Cristina. Detall. Segona meitat segle XV. Tremp sobre fusta. Atribuït a Miquel Torell. Capella de Santa Cristina de Corçà, Baix Empordà - (Ampliar)

Retaule de Santa Cristina. Segona meitat segle XV. Tremp sobre fusta

Retaule de Santa Cristina. Atribuït a Miquel Torell. Segona meitat segle XV. Tremp sobre fusta. Capella de Santa Cristina de Corçà, Baix Empordà. Viquipèdia - (Ampliar)

Retaule de Sant Pere. 1437. Bernat Martorell. Detall. Tremp sobre fusta

Retaule de Sant Pere. 1437. Bernat Martorell. Detall. Tremp sobre fusta. Església parroquial de Púbol, Baix Empordà - (Ampliar)

Retaule de Sant Pere. 1437. Bernat Martorell. Tremp sobre fusta

Retaule de Sant Pere. 1437. Bernat Martorell. Tremp sobre fusta. Església parroquial de Púbol, Baix Empordà. Viquipèdia - (Ampliar)


Museu d'Art de Girona

GÒTIC (4a. part). ELS RETAULES. El majestuós Saló del Tron reuneix un dels conjunts més destacables a Catalunya de retaules pintats al segle XV, com el retaule de Sant Miquel de Cruïlles de Lluís Borrassà; el retaule de la Mare de Déu de Canapost, del mestre homònim; el de Sant Miquel de Castelló d’Empúries, amb intervenció de Joan Antigó, Honorat Borrassà i Francesc Vergós I; el retaule de Sant Pere de Púbol de Bernat Martorell; el retaule de Santa Cristina de Corçà, atribuït al mestre d’Olot; o el retaule de la Pietat de Jaume Cabrera, provinent de la capella de Santa Caterina dins la parròquia de Sant Genís de Torroella de Montgrí.

El Saló del Tron amb la col·lecció de retaules

El Saló del Tron amb la col·lecció de retaules - (Ampliar)

Retaule de Sant Miquel de Cruïlles. És una obra gòtica del pintor Lluís Borrassà (1360-1424), procedent de l'església parroquial de Sant Miquel de Cruïlles, una de les peces més remarcables del gòtic català. El 12 de novembre de 1416 es va signar el contracte entre Sanxa, vídua de Jaspert de Campllonc, i Lluís Borrassà, per l'execució d'aquest retaule.
La taula central representa, la figura de l'Arcàngel Sant Miquel, guerrer vestit amb la cota, que enfonsa la llança sobre el drac. La taula superior escenifica el Calvari, amb Jesucrist clavat en creu, davant les dones i els soldats.
A les taules laterals de la part esquerra, s'hi mostra l'aparició al mont Gargano, amb el brau, l'arquer ferit i la comitiva episcopal; la victòria del sant a Siponte sobre un grup d'infidels blancs, asiàtics i negres, i el seu domini sobre els esperits rebels, una munió de monstres colorits amb tonalitats negres i verdoses.
A la part dreta, la victòria permanent dels àngels sobre els diables o, segons una altra interpretació, la victòria de Miquel sobre l'Anticrist. També hi ha la missa de Sant Gregori amb el deslliurament d'una ànima del purgatori, i l'operació de pesar una ànima davant de la porta del cel, guardada per sant Pere amb una gran clau d'argent. A la part inferior del conjunt, s'hi veu una successió de sants. Tot el retaule és impregnat de color taronja i de vermell intens de la sang. [Veure el retaule].

El Saló del Tron amb la col·lecció de retaules

El Saló del Tron amb la col·lecció de retaules - (Ampliar)

Retaule de Santa Cristina de Corçà. Retaule de 264 cm d'alçada per 185 cm d'amplada, en la taula central, més gran, mostra la santa coronada, abillada amb riques vestimentes daurades i brodades, sostenint les sagrades escriptures amb la mà esquerra i una palma, atribut del martiri, amb la dreta. Per sobre la taula central el conjunt està coronat amb l'escena del Calvari. A la dreta de Crist hi ha les tres maries i Sant Joan, i a l'esquerra, un grup de soldats armats i coberts d'arnesos.
En la predel·la i els carrers laterals les escenes narren la vida de la santa, a partir dels textos de la "Llegenda Àuria", escrita per Iacopo da Varazze (Jaume de la Voràgine), arquebisbe de Gènova, cap el 1260. No s'aprecien canvis iconogràfics substancials respecte de les versions catalanes contemporànies, com les "Vides de Sants Rosselloneses", de finals del segle XIII. El relat s'inicia ordenadament en l'escena esquerra de la predel·la i en la resta de compartiments d'aquest espai es desordena completament.
S'atribueix al pintor Miquel Torell, de Girona, documentat entre els anys 1460 i 1486. Torell s'ha volgut identificar recentment amb el denominat mestre d'Olot, a qui Ch. R. Post, i després Gudiol i Alcolea, havien vinculat un gran nombre d'obres conservades a banda i banda del Pirineu, en tot el nord de Girona, Cerdanya i Rosselló. [Veure el retaule].

El Saló del Tron amb la col·lecció de retaules

El Saló del Tron amb la col·lecció de retaules - (Ampliar)

Retaule de Sant Pere de Púbol. Obra del pintor Bernat Martorell (1390-1452), realitzat pels volts de 1437. Procedent de l'església parroquial de Sant Pere de Púbol, que havia estat la capella del castell, constitueix una de les peces més remarcables del gòtic català. A la taula central apareixen els comitents de l'obra: Bernat de Corbera, la seva esposa Margarida de Campllong i el seu fill Francesc als peus de sant Pere.
Des de l'any 1368 el castell de Púbol i la jurisdicció del poble estava en mans dels Campllong, una poderosa família empordanesa de notaris i funcionaris reials que abans d'acabar el segle XIV va afegir als seus dominis, pel matrimoni entre Jaume de Campllong i Margarida Colteller, filla i hereva del metge reial Guillem Colteller, la baronia d'Esponellà.
Tot i que l'autèntic promotor del retaule de Púbol va ser Bernat de Corbera, cal valorar la iniciativa de la seva muller, Margarida de Campllong, avessada al mecenatge i a la promoció artística pròpies dels grans llinatges del segle XV. Per citar algunes de les empreses patrocinades pels Corbera s'ha de remarcar, el 1347, el sufragament de les columnes del baldaquí de la catedral de Girona o, anys més tard, la contractació del pintor Honorat Borrassà. [Veure el retaule].

El Saló del Tron amb la col·lecció de retaules

El Saló del Tron amb la col·lecció de retaules - (Ampliar)


41º 59' 13" N
2º 49' 36" E
[El retaule de Sant Feliu de Girona]

Museu d'Art de Girona

Museus

Retaule de la Mare de Déu de la Llet. Detall. Segona meitat segle XV. Oli sobre fusta

Retaule de la Mare de Déu de la Llet. Detall. Segona meitat segle XV. Oli sobre fusta. Sant Esteve de Canapost, Baix Empordà - (Ampliar)

Taula de Sant Pere. Segle XV. Tremp sobre fusta

Taula de Sant Pere. Segle XV. Tremp sobre fusta - (Ampliar)

Taula de Sant Cristòfol. Atribuït a Gabriel Pou. 1504. Tremp sobre fusta

Taula de Sant Cristòfol. Atribuït a Gabriel Pou. 1504. Tremp sobre fusta. Capella de Sant Cristòfol de Girona - (Ampliar)

Retaule de la Mare de Déu de la Llet. Segona meitat segle XV. Oli sobre fusta

Retaule de la Mare de Déu de la Llet. Segona meitat segle XV. Oli sobre fusta. Sant Esteve de Canapost, Baix Empordà - (Ampliar)

Retaule de Sant Miquel. Joan Antigó, Honorat Borrassà i Francesc Vergós I. Segle XV. Tremp sobre fusta

Retaule de Sant Miquel. Joan Antigó, Honorat Borrassà i Francesc Vergós I. Segle XV. Detall. Tremp sobre fusta. Església parroquial de Castelló d'Empúries, Alt Empordà - (Ampliar)

Retaule de Sant Miquel. Joan Antigó, Honorat Borrassà i Francesc Vergós I. Segle XV. Tremp sobre fusta

Retaule de Sant Miquel. Joan Antigó, Honorat Borrassà i Francesc Vergós I. Segle XV. Tremp sobre fusta. Església parroquial de Castelló d'Empúries, Alt Empordà. Viquipèdia - (Ampliar)

Retaule de Sant Bartomeu. Segona meitat segle XV. Tremp sobre fusta

Retaule de Sant Bartomeu. Segona meitat segle XV. Tremp sobre fusta. Església parroquial de Santa Eulàlia de Cruïlles, Baix Empordà. Viquipèdia - (Ampliar)

Calvari. Ramon Solà II. 1471-1494. Tremp sobre fusta

Calvari. Ramon Solà II. 1471-1494. Tremp sobre fusta. Església parroquial de Santa Eulàlia de Cruïlles, Baix Empordà. Viquipèdia - (Ampliar)

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Pedres de Girona