Pardal (Passer domesticus)A Girona el pardal és freqüent arreu, on cria en forats d'edificis, sota teulades d'habitatges i en caixes-niu. La seva presència tot saltironant prop de les taules de les terrasses, solen aportar-li l'aliment que se'ls sol tirar: petites engrunes de pa, generalment, malgrat que el principal component de la seva dieta és el gra. Es poden observar diverses espècies de pardal, les més freqüents, el comú (Passer domesticus) i el pardal xarrec (Passer montanus), aquest darrer no tan freqüent per ser més propi d'ambients agrícoles. Ponç Feliu, al treball referenciat a la bibliografia, esmenta que una curiosa relació entre l'home i els pardals es remunta a temps de gana, quan es col·locaven "pardeleres" tot voltant de sostres i façanes dels edificis; es tractava de petites caixes-niu, sovint recipients vells de ceràmica com cantis, on els pardals feien niu i d'on n'era fàcil obtenir-ne alguns ocells que, en temps de fam, garantien una petita font de proteïnes per a la família. Per escoltar el so del pardal, obri els altaveus i premi play :
|
Exemplar mascle de Passer hispaniolensis Exemplar femella de Passer domesticus |