|
|
|
||
Girona empestada. Quan la ciutat de Girona s'aixecava de la crisi de subsistència de 1630-1631, que va obligar les autoritats gironines a organitzar el racionament del blat, una pesta que a tot Catalunya va suposar la pèrdua d'una cinquena part de la població, va afectar terriblement la ciutat. L'impacte va ser de 1.000 víctimes contrastades, i amb un rebrot el 1653, coincidint amb el setge dels francesos. Jeroni de Real, a la seva crònica, eleva la xifra a 1.500, però es considera que o bé és una exageració, o eren individus que varen morir sense ser anotats als llibres parroquials. 
(Ampliar) - Antiga farmàcia de l'Hospital de Santa Caterina. 2013. Joan Sabater Brunet. CRDI - Ajuntament de Girona
L'epidèmia va entrar a la península Ibèrica per València el 1647, probablement des d'Alger. El 1649 apareixien els primers casos de la malaltia a Ulldecona i a altres zones del Montsià; al gener de 1650 se'n van manifestar a Tortosa, i, al febrer, a Tarragona. La plaga es va escampar per les comarques del voltant i va arribar a les comarques gironines. Sant Pere Pescador va quedar deshabitat i, des de Girona, la pesta va escampar-se a Banyoles, Besalú, Olot i Camprodon. 
Comparació òbits 1649, un any normal, 1650, l'any de la pesta. Basat en dades publicades per Josep Clara, op. cit. Afavorida per les guerres, la manca d'higiene i la pobresa general, la pesta ja s'havia fet present a Girona el 1648. El 5 de maig es va crear la "Junta del Morbo", la institució que seria encarregada de dur a terme les accions de prevenció com tancar accessos, inspeccionar mercaderies i la vigilància dels passos per a qui no tingués la pòlissa de sanitat. Fins a la primavera de 1650, però, no es declarà el contagi a Girona: "A vint de abril morí lo infermer de l'Hospital, ab dos bonys, y per haverse apagat lo mal a sa amuller y una germana sua y a la dona qui.l cubrí, y la dita a sa nora y eixa en una casa d'en Thomas [...] Digue's també que hauria comprada roba infecta de Tortosa, de algun soldat. Lo sert fou que lo principi isqué del dir infarmer y en lo Hospital de hon los doctors que.l visitaven, qui era lo doctor Balthesar Soler y lo doctor Joseph Duran, ab lo chirurgià Anthoni Ribot, donaren intel·ligencia de que era contagi y tenia los senyals de serho, donant-ne rahó als administradors de dit Hospital y aprés als Jurats, donant uns crèdits, altres no, si bé posaren en una istància apart, la infarmera y sa germana", així explica Jeroni de Real l'inici del contagi a la ciutat de Girona. 
Defuncions a la Morberia el 1650. La distribució temporal dels òbits enregistrats a la Morberia ens revela detalladament els alts i baixos de l'epidèmia. Basat en dades publicades per Josep Clara, op. cit. Hospitals i cementiris plens. Tot i que els metges afirmaven l'existència de l'epidèmia, els Jurats intentaren amagar la realitat, atès que consideraven que podia influir en el comerç amb Barcelona; l'economia prevalia per damunt de la salut. Al cap de tres mesos, la ciutat, finalment, ho va haver d'acceptar, i a partir del 9 d'agost varen començar les tasques d'organització per enfrontar-se a l'epidèmia. Es varen habilitar diversos espais: l'Hospital de Santa Caterina, per als malalts de contagi, el convent del Carme, pels que no estaven empestats, i l'Hospital de la Misericòrdia (1), convertit en Morberia, era on es destinaven els empestats o morbosos, tot i que no va ser suficient i es va haver d'ampliar al convent dels Caputxins i les cases veïnes. 
Òbits a Girona (1650-1654). Basat en dades publicades per Josep Clara, op. cit. A la darreria d'agost, el cementiri de la Morberia havia arribat al màxim i ja no hi cabia cap més cadàver. Per això el prior de l'establiment, el P. Bonaventura, hagué d'adreçar-se als Jurats de la ciutat a fi de sol·licitar urgentment un tros de camp per ampliar l'espai destinat als enterraments. També calgué habilitar un camp prop de l'Hospital de Santa Caterina per fer-hi una galeria closa amb canyes, i més endavant, una rajoleria propera al carrer del Carme, unes cases del mateix carrer i també el convent dels Caputxins per dur-hi els convalescents. D'altra banda, l'evacuació d'uns quants carrers empestats obligà els moradors a instal·lar-se en barraques fora de les muralles. 
(Ampliar) - La plaça de l'Hospital. A l'esquerra, l'edifici de l'antic Hospital de la Misericòrdia, l'Hospici, i el carrer del Pavo. A la dreta, l'Hospital de Santa Caterina i la travessia Canaders al fons. 1911-1920. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.
A partir del mes d'octubre, l'epidèmia entrà en la fase decreixent, per bé que es cobrà encara unes quantes víctimes fins a la fi del mes de novembre, data en la qual expirà la darrera de les persones acollides a la Morberia. Amb tot, l'epièmia s'havia endut per davant una cinquena part de la població gironina. El dia 8 de
desembre es va celebrar una processó en acció de gràcies per l'acabament del mal, però fins al 20 de febrer de 1651 les autoritats del Principat no restabliren el trànsit lliure de persones i mercaderies de les altres poblacions amb Girona. 
(Ampliar) - Traça del pedestal del retaule de Sant Sebastià i Santa Caterina, Jaume Buixó i Josep Cisterna. 1679. Manual d'Acords de 1679. Fotografia Isabel Juan. Arxiu Municipal de Girona. El retaule de Sant Sebastià.
El 8 de desembre de 1650 es va tancar oficialment la Morberia i es va celebrar una processó en honor a la Immaculada, "en acció de gràcies per l'acabament del mal", complint el vot que havien professat el 15 d'agost del mateix any davant l'altar major de la Catedral, a la Immaculada i Sant Francesc de Paula, i es varen fer dos vots més: un a Sant Josep i un altre a Santa Clara, amb la promesa de costejar un retaule. 
(Ampliar) - Vista de l'Hospici des de l'avinguda de Sant Francesc. En primer terme, el pati que posteriorment es convertiria en la plaça de la Diputació. A la dreta, un tram de la muralla de Jaume I. 1905-1911. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
Així, per implorar el perdó diví, varen acordar recuperar una antiga processó en honor de Sant Sebastià que s'havia fet des de temps molt reculars a Girona, tant antiga que els membres del Consell varen haver de fer recerca per saber per quin motiu es va iniciar aquesta advocació: "De temps immemorial o, alomenos de molts anys estpart se fa quiscun any lo die, o festa del Glorios e invict Martyr Sant Sebastia des de la Cathedral ala Isglesia de nostra Senyora del Carme una solemne Professo y en dita Isglesia se celebra un solemne ofici ab sermo en alabansa de las heroicas virtuts de dir invicto Martyr ab assistentia del Molt Ilustre Capitol y dels Jurats de aquesta Ciutat: Havem feta diligencia curiosa investigacio per trobar de front aquesta tant santa com lloable devocio tingue lo principi y la causa dell y sols havem pogut alcansar per traditio, que sonch per alguns miraculos favor, que per medi de dit Sant alcansa aquesta Ciutat de la Poderosa ma en alguna calamitosa desditza de pestilents desganas, abques trobava oprimida" (Manual d'Acords Municipals 1650, Arxiu Municipal de Girona). 
(Ampliar) - Col·lecció d’instrumental medicoquirúrgic dels segles XVII i XVIII. Col·lecció Farmàcia de l'antic Hospital de Santa Caterina.
No va ser, però, fins dos anys més tard que es va concretar la decisió en l'encàrrec d'un nou retaule de Sant Sebastià. El 2 de març de 1652 el Consell General debatia la necessitat de recuperar el vot i complir la promesa. Per la manca de recursos econòmics per tirar-lo endavant, elevaren l'assumpte al Virrei, per tractar-se de "materia tant delicada". El Virrei no va posar traves i demanà que es recaptessin els diners necessaris del mateix lloc d'on s'extreien per pagar les despeses ocasionades per la guerra. Notes (1) - L'Hospital de la Misericòrdia, inaugurat el 1637 i pensat per a vells i nens orfes, va arribar a allotjat més de 120 persones. Antigament, i fins al 1604, l'edifici havia acollit l'antic Col·legi de Beuda, una institució fundada el 1398 pel testament del mercader Jaume Beuda, antic cònsol de l'Hospital. Aquesta institució, annexa a l'Hospital de Santa Caterina, era un col·legi de gramàtica i filosofia on s'educaven els nens orfes recollits, amb una cabuda per a unes dotze criatures i on se'ls assegurava un "futur": casaments per a les noies i instrucció per als nois. ("El retaule de Sant Sebastià...", Isabel Juan). (Tornar al text)Bibliografia
- "La peste como problema historiográfico". José Luis Betrán Moya. 1994. "Manuscrits", número 12. |
(Ampliar) - Retaule de Sant Sebastià de Josep Tramulles, 1652. 310 × 220 cm. Museu d'Art de Girona. 
(Ampliar) - Reconstrucció del retaule de Sant Sebastià de Josep Tramulles, 1652. Dibuix de Carles Vaquero. 
(Ampliar) - Reconstrucció del retaule de Sant Sebastià d'Anton Barnoia, 1679. Dibuix de Carles Vaquero. 
(Ampliar) - 28/06/1650. El lloctinent Lluís de Borbó-Vendôme als jurats de la ciutat de Girona. Els comunica que no són vertaderes les notícies que li han arribat respecte a la pesta que es creia que hi havia a la dita ciutat. Lletres Reials, Ajuntament de Girona. 
(Ampliar) - Sebastià i Sant Roc, advocats contra la pesta. Stadtbibliothek Augsburg. Viquipèdia. 
(Ampliar) - Assignació de responsables de la contenció de la plaga i de la Morberia. 1650. Manual d'Acords de 1650. Fons Ajuntament de Girona. 
(Ampliar) - Assignació de responsables de la contenció de la plaga i de la Morberia. 1650. Manual d'Acords de 1650. Fons Ajuntament de Girona. 
(Ampliar) - 16/10/1653. El lloctinent Joan d’Àustria als Jurats de Girona. Atès que per causa de la guerra i de la pesta la ciutat ha sofert moltes baixes, els concedeix llicència perquè puguin congregar-se en Consell General amb un nombre de seixanta persones en lloc de les vuitanta com ho estableixen els seus privilegis. Lletres Reials. Ajuntament de Girona. 
(Ampliar) - Antiga farmàcia de l'Hospital de Santa Caterina. 2013. Joan Sabater Brunet. CRDI - Ajuntament de Girona. 
(Ampliar) - Escut a l'entrada de l'Hospital de Santa Caterina. 1931-1936. Porta una inscripció: "Del senyor rey en salvaguarda del lespital general de la ciutat de Girona 1571". Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona. 
(Ampliar) - Creació de l'Hospital de la Misericòrdia. 1637. Manual d'Acords de 1637. Arxiu Municipal de Girona. ---
|
|
CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice |
© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés |