|
|
L'edifici.
Tot i ser habitualment coneguda com "de Girona", en realitat va ser construïda, el 1897, per iniciativa de Llorenç Alcalde, al poble de Santa Eugènia de Ter, entitat municipal que va ser annexionada a Girona el 26 de juny de 1963.
Tenia un aforament màxim per a 9.000 persones, i el diàmetre de l'arena era de 52,20 metres. El maig del 2005 es va segellar l'acord entre l’Ajuntament de Girona i la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya per enderrocar-la i traslladar-hi l’Audiència Provincial, la Fiscalia i el Jutjat de Menors al solar, i per bastir-hi quatre blocs de dos plantes, soterrani, planta baixa i cinc plantes per a 172 habitatges, una vintena més de protecció oficial i tres locals. Per la Plaça van passar-hi primeres figures com ara Belmonte, Manolete, El Viti, Paquirri i Chamaco; i el 23 d’abril de 1950, en la cèlebre pel·lícula "Pandora i l’holandès errant", James Mason, Ava Gardner i Màrius Cabré varen transformar l’arena en un tros d’"Esmeralda".
Grup de toreros, amb el seu vestit, a l'interior de les instal·lacions de la plaça de toros de Girona. Ca. 1925. Josep Jou Parés. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Abans de l'existència d'aquesta Plaça ja s'havien celebrat a Girona curses de vedells en un picador improvisat muntat al baluard de Santa Clara. El 1891, el diari "La Lucha" del 29 de març anunciava que es posposava l'esdeveniment "en vista de no reunir las condiciones deseadas"; el mateix feia el diari del 5 d'abril "por no haber tiempo material para traer los toretes". Finalment, va tenir lloc la "Novillada de Beneficencia" a la "Plaza de Toros de Gerona" amb vedells de Joan Painous de Tortosa, torejats per una quadrilla d'aficionats (1). També se n'havien celebrat a la Lluneta de Bournonville i a la plaça de Sant Domènec.
Aspecte de la graderia de la Plaça de toros . Ca. 1925. Josep Jou Parés. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Inauguració i primeres curses de braus.
Per les Fires de Sant Narcís de 1897, el 29 de octubre, s'inaugurà amb els toreros Luis Mazzantini i Nicanor Villa “Villita”, amb sis toros de la ramaderia de Benjumea, i amb una segona cursa, celebrada el dia 31, amb els mateixos toreros i amb braus de Bañuelos, organitzat pel propietari de la Plaça Llorenç Alcalde Corney (2).
Després de 1897, les curses de braus de Fires varen ser organitzades per diverses empreses, algunes formades per juntes d'accionistes, i altres per empresaris professionals (Cuarner, Alba, Castillo, Pagès, Celart i, fins la dècada de 1950, durant sis anys, per Romance, qui va portar algunes de les figures més conegudes, com "Manolete" el 29 de octubre de 1944). També foren empresaris d'algunes curses de braus els industrials Emili Teixidó, Ramon Puig, Joan Vidal, Josep Vidal i a la dècada de 1950 Felip Gironès i Llorenç Alcalde, nét del constructor de la plaça.
Cursa de braus a la Plaça de Girona. 1935-1940. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
El 30 d'octubre de 1898 "Conejito", Villita i Pepe-Hillo varen torejar sis braus de Ripamilán. El 29 de octubre de 1899, es va anunciar una cursa amb sis toreros: Tarana, Bonarillo, Villita, Boto, "Guerrerito" i Murcia, i sis toros de Ripamilán, però dificultats organitzatives varen fer canviar els tres darrers per "Conejito", Litri i Félix Velasco. El 1900 Villita, Pepe-Hillo i "Guerrerito" varen torejar, el dia de Sant Narcís, sis toros de Ripamilán. Fins el 1905 no hi varen tornar a haver curses de braus a les Fires (3). El 29 d'octubre de 1905, Saleri de Madrid i José Casanave "Morenito de Valencia", qui va prendre l'alternativa, torejaren sis toros de Clairac.
El dia de Sant Narcís de 1906, Bienvenida i "Cocherito", que substituïa a "Mazantinito", torejaren sis toros de L. Navarro. L'U de novembre de 1907, "Bombita III" i Vázquez torejaren sis toros de Carriquirri. A partir d'aquest any, no hi haguerem curses de braus els dies de Fires, només alguna novillada o algun festival a base d'alguna primera figura. El 28 d'octubre de 1917, Juan Silveti i Eugeni Ventoldrà, un mexicà i un català, varen torejar sis braus de Lozano. Una altra pausa s'allargà fins el 30 d'octubre de 1927, quan Rafael "El Gallo", conjuntament amb Algabeño fill i el rellonejador Marcet amb sis toros. El 28 d'octubre de 1928, sis toros de Gabriel González per a "Valencia II", Facultades i el francès Pouly. El Dia de Tots Sants de 1929, sis toros de Carreño per a Perlacia, J. Pastor i "Maera II". L'U de novembre de 1931, el programa era amb tres figures: Marcial Lalanda, Enrique Torres i Domingo Ortega, amb sis toros d'Aleas.
Cursa de toros del torero Manuel Rodríguez Sánchez, Manolete, a la Plaça de toros de Girona, dins els actes de les Fires i Festes de Sant Narcís. 1944. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
De 1931 passem a 1944, amb els toreros Manuel Rodríguez "Manolete", Pepe Bienvenida, Curro Caro i el rellonejador Álvaro Domecq, amb toros d'Alipio Pérez Tabernero. L'U de novembre de 1946, sis toros de Trespalacios per a Curro Caro, Espartero de Méjico i Luis Mata. El 2 de novembre de 1947, en commemoració dels 50 anys de la Plaça, una cursa organitzada en 48 hores, amb quatre toros de B. Cubero per a Julián Marín i Mario Cabré, que va omplir la Plaça. El Dia de Tot Sants de 1948, quatre toros de Terrones per a Julián Marín i "Niño de la Palma" fill, i un vedell per al Juanito Balañá. L'U de novembre de 1950, sis toros de Ramos Germanos per a Llorente, Calerito i Pablo Lalanda, i l'any 1951, el Dia de Tot Sants, sis toros d'Arauz de Robles per a Isidro Marín, "Morenito de Talavera-Chico" i el colombià José Pulido, que va prendre l'alternativa. L'any 1952 alternaren Julián Marín, Isidro Marín i Jerónimo Pimentel, qui substituïa el veneçolà Joselito Torres, amb sis toros d'Isabel de Guevara. El 1953, no anaren bé les gestions i no hi hagué toros.
(Ampliar) - Vista aèria de la plaça de toros. 1956. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
Ava Gardner a Girona.
El 23 d'abril de 1950 es rodava el film "Pandora i l'holandès errant", dirigida per Albert Lewin, a la Plaça de Toros de Girona (4). La presència d'Ava Gardner a la ciutat, com també a Tossa, va ser un trasbals. El dia de Sant Jordi a la publicitat es podia llegir: “Gran corrida de toros filmada. 4 escogidos y bravos toros. Toreros valientes, Mario Cabré y Vito. Cineastas famosos: Ava Gardner, James Mason. Hoy, domingo, a las cuatro de la tarde.” Els carrers de Girona s'ompliren de curiosos per veure la que era considerada "l'animal més bell del món".
El mateix passava a les grades de la Plaça de Toros, plenes d'extres seleccionats, amb ganes d'apropar-se a l'actriu. La tarda del rodatge van premiar Cabré amb tres orelles i una cua de toro, mentre que Julio Pérez Vito s’havia de conformar amb una, amb braus de la ramaderia Hermanos Ortega-Estéviez, d’Añover de Tajo. Cabré va brindar els toros a la diva de Hollywood, qui, posteriorment, i en declaracions fetes en una sala de l’hotel Peninsular, va assegurar: “Espanya és un país encisador. Estic molt contenta d’haver vingut i desitjo que la meva estada sigui un romanç, un romanç com el que ha escrit aquest gran actor i gran torero que és Mario Cabré”.
(Ampliar) - Ava Gardner, Nigel Patrick i Sheila Sim a la plaça de toros durant el rodatge de 'Pandora i l'holandès errant'. 23 d'abril de 1950. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.
Òbviament, els articles que es varen escriure sobre Gardner i Cabré varen disparar totes les alarmes i van arribar a l’altra banda de l’Atlàntic, en una història ben coneguda. Frank Sinatra no va restar tranquil fins que va arribar el 13 de maig a Tossa de Mar. Cabré rodava a Girona i les xafarderies del moment especulaven sobre quin seria el dia en què el torero i el cantant es veurien les cares per dir-se el nom del porc. Però com més tard va assegurar en Paco Torres Monsó, que va treballar en l’storyboard de Pandora: “Ell no parlava anglès i li escrivia versos en espanyol. Ella no entenia l’espanyol i mai vaig saber si aquells versos van servir per alguna cosa” (Pau Lanao, op. cit).
Concurs de sardanes a la Plaça de toros de Girona. 1948. Martí Massafont Costa. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Partit de futbol amb motocicleta a la Plaça de Toros. 1950-1960.Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
(Ampliar) - Fires de Sant Narcís. Concurs de sardanes a la plaça de toros. 1949. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.
La Plaça, instal·lació polivalent.
A la desapareguda Plaça de braus de Girona, també s'hi feien espectacles de circ, sobretot al final de les Fires de Sant Narcís, quan es feia una sessió de franc per la mainada, concursos de sardanes, i altres activitats lúdiques, com partits de futbol amb motocicleta.
També s'aprofitava per fer-hi exhibicions de fenòmens, com un tauró peregrí (Cetorhinus maximus) mort, que es va capturar a la platja de Llançà, l'abril de 1943, projectar-hi pel·lícules, o fer-hi actuacions musicals, com les de Ray Charles, Manolo Escobar, Miguel Ríos, Barricada, Glenn Madeiros o Ramoncín, i espectacles de "Varietés" i de Revista amb Mary Santpere o el "Teatro Lido", amb les grans estrelles de l'espectacle musical del moment.
(Ampliar) - Manifestació anti-taurina pel tancament de la Plaça de toros de Girona; organitzada per l'Associació Protectora d'Animals i Plantes de Tossa de Mar, juntament amb d'altres associacions. 02/08/1997. Miquel Ruiz Avilés. INSPAI - Diputació de Girona.
Obres de construcció de la nova Audiència de Girona al solar de l'antiga Plaça de Toros. 2007. Jordi Soler Font. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Notes
(1) -
El diari "La Lucha" indicava que havien actuat els toreros Rafael Barris, A. Martell i J. Pepin. La Venda de les localitats es va fer a la "casa del Sr. Garcia, Plaza de la Constitución" (actual plaça del Vi). El "Diario de Gerona de avisos y notícias", afegia que "Bellas señoritas presidieron el festival y fueron a la plaza en coches descubiertos tirados por troncos de caballos enjaezados. Todo el desfile-carrousel resultó precioso; los alguacilillos y picadores, montados con sus correspondientes caballos, daban escolta a los coches que estaban ocupados los unos por las gentiles damas, los otros por los matadores, banderilleros y demás actuantes del festejo". -
Tornar al text
(2) -
El diari "Los Sitios de Gerona" publicava el 29/10/1954 que "Como dato anecdótico de aquella solemnidad taurina, registraremos el caso de que aún apareciendo llena la plaza en las funciones, el propietario, señor Alcalde Corney, instituido en Empresa, hizo un lance ruinoso, pues se registró una falsificación de entradas que dió al traste con la taquilla". -
Tornar al text
(3) -
La causa de la intermitència de les curses de braus a Girona eren atribuïdes a l'època de l'any de les Fires, finals d'octubre i primers de novembre. El 29/10/1948, Joaquin Vila publicava al diari "Los Sitios de Gerona": Las fiestas de Figueras encuadradas en el marco primaveral, a primeros de mayo y las de Olot en el ya avanzado verano, a primeros de septiembre, ambas en plena temporada taurina y con tiempo mucha más apacible que las fiestas de Gerona, permiten a las empresas de aquellas plazas aventurarse mucho más en su difícil negocio ya que cuentan con el factor principal, el tiempo, por cuya causa han sido más consecuentes y efectivas las corridas en las fiestas de Figueras y Olot, mientras que en Gerona han resultado intermitentes, causa justificada teniendo en cuenta la época un tanto avanzada y poco apropiada para dar color y ambiente a la fiesta de toros. -
Tornar al text
(4) -
El 21/3/1950 el diari "Los Sitios de Gerona" publicava que "el señor Alcalde, uno de los empresarios de la plaza, el cual hoy, acompañado del señor Gironès (hijo), ha salido para Madrid y Salamanca. En la capital del Reino firmará mañana contrato con la 'Romulus Films' de Londres, que rodará a primeros del próximo mes la película en tecnicolor 'Pandora o el holandés errante' en nuestra Costa Brava, teniendo como protagonistas a James Masson y Ava Gardner". -
Tornar al text
Bibliografia
- "Pandora, els toros i els turistes". Narcís-Jordi Aragó:. 2012. Article publicat a la "Revista de Girona" núm. 270.
- "Corridas de toros en las Ferias de la capital". Alguacilillo. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 29/10/1954.
- "Los orígenes taurinos de Girona". Jaume Colomer Camarasa. 2017. Web "Va de braus".
- "Desde Bombita a Manolete: los mejores toreros han pasado por la plaza de Sta. Eugenía". Salvador i Pedro Rabell. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 2/6/1946.
- "El dia que Manolete va torejar a Girona". Alfons Petit. Article publicat al Dominical del "Diari de Girona" el 27/10/2019.
- "Ava a Santa Eugènia". Pau Lanao. Article publicat al diari "El Punt-Avui" el 23/10/2019.
- "El coso gerundense. Plaza de Toros de Santa Eugenia". Joaquin Vila. Article publicat al programa de Fires de Sant Narcí:s de 1947. [Veure article].
- "Tauromaquia". Joaquin Vila. Article publicat al programa de Fires de Sant Narcí:s de 1950. [Veure article].
|
(Ampliar) - Toros a les Fires de Sant Narcís de 1947. Arxiu Municipal de Girona.
Fragment de la làmina "Inauguració de la Plaça de toros de Santa Eugènia". 29 d'octubre de 1897, matadors Mazzantini i Villita, amb toros de Benjumea. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau.
Fragment de la làmina "Inauguració de la Plaça de toros de Santa Eugènia". 29 d'octubre de 1897, matadors Mazzantini i Villita, amb toros de Benjumea. Dibuix de Joaquim Pla i Dalmau.
(Ampliar) - El torero Manuel Rodríguez Sánchez, Manolete, a la Plaça de toros de Girona, dins els actes de les Fires i Festes de Sant Narcís. 1944. Salvador Crescenti Miró. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Dos toreros a la Plaça de toros. 1950. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Cartell de "Pandora i l'holandès errant", rodat en part a la Plaça de toros de Girona el 1950.
Rodatge de 'Pandora i l'holandès errant'. Retrat de dos homes amb el torero Mario Cabré. 1950. Martí Massafont Costa. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Gent contemplant un peix gegant mort, que es va capturar a la platja de Llançà, exposat a la Plaça de toros de Girona. 1943. Foto Lux. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Cinema a la Plaça de Toros. Díptic publicitari. 1936. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Concurs de sardanes a la Plaça de toros de Girona. Retrat d'una noia amb un trofeu. 1948. Martí Massafont Costals. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Cartell de l'espectacle 'Desfile multicolor' de Mary Santpere, a la Plaça de Toros. 1957. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Cartell amb la programació dels actes d'estiu celebrats del 5 al 22 de juliol de 1985 dins el marc de 'Girona, 1200 anys de vocació europea'. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
 |
|
Localització |
|
|
41º 59' 02.8" N
2º 48' 40.3" E |
|
