La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Inaugurada el dijous 2 de maig 2013, l'exposició al Museu d'Història de la Ciutat, es pot visitar fins el 29 de setembre. Aquestes són algunes de les peces que s'hi exhibeixen. Els textos són extrets de les explicacions de les peces de l'exposició i publicats per gentilesa dels comissaris.

Els gegants de Girona, al cementiri

(Ampliar) - Els gegants de Girona, al cementiri.

La redefinició del Corpus

La celebració del concili Vaticà II va marcar un punt d'inflexió per la imatgeria festiva. Va animar les parròquies a limitar les celebracions litúrgiques a l'interior de les esglésies. L'any 1965, en acabar el concili, la processó de Corpus es va retallar substancialment, i en només deu anys va desaparèixer del tot.
Després d'unes dècades de renovació, gairebé d'un dia per l'altre, la imatgeria es va veure novament apartada del carrer. Davant d'aquesta situació, un grup d'artistes gironins liderats pel poeta Josep tarrés es va resistir a l'abandonament d'aquesta mostra de la cultura tradicional i popular i va mostrar el seu desacord portant els gegants al cementiri, esperant d'esquena el pas de la processó o visitant un dels indrets més estigmatitzats de la ciutat: el barri xino gironí.

Processó de Corpus a la placeta del Correu Vell, 1966-1968

(Ampliar) - Processó de Corpus a la placeta del Correu Vell, 1966-1968. Fotografia de Josep Buil i Mayral. Ajuntament de Girona - CRDI.

El Tarlà de l'Argenteria

En un intent de convertir les Festes de la Mercè en la festa major de Catalunya, l'any 1902 l'Ajuntament de Barcelona va invitar la imatgeria festiva de Girona a participar en una gran trobada d'imatgeria d'arreu de la geografia catalana. El consistori gironí, que aquell mateix any havia adquirit unes noves figures, temia fer el ridícul i es va negar a deixar-hi anar els gegants, malgrat que des de Barcelona s'oferien a pagar totes les despeses. Finalment, davant la insistència de l'emissari barceloní, que va fer nit a Girona per intentar convèncer el consistori, es va acordar enviar-hi el Tarlà, el qual va ser exhibit al carrer Carders de la capital, i va tornar condecorat amb la medalla que encara avui ostenta.

El Tarlà de l'Argenteria

(Ampliar) - El Tarlà de l'Argenteria.
El Tarlà de l'Argenteria

(Ampliar) - El Tarlà de l'Argenteria.

Comparsa de capgrossos 1952-1962.
L'Esquivamosques


És l'únic capgròs de la comparsa adquirida l'any 1952 a Casa Paquita de Barcelona que no va desaparèixer amb la inundació de 1962. Aquest capgròs, més petit que la resta, va substituir la figura del primer Esquivamosques, conegut indistintament amb el nom d'Esquivamosques o Berruga.

L'Esquivamosques

(Ampliar) - L'Esquivamosques

En Malasang. Jaume Busquets. 1975

Uns anys després d'acabar la construcció dels nou capgrossos de la ciutat, en Jaume Busquets va realitzar una desena figura per a ús exclusiu dels seus fills: un capgròs batejat amb el nom de Malasang.


Back-Index


El Tarlà de l'Argenteria

El Tarlà de l'Argenteria

El Tarlà de l'Argenteria

El Tarlà de l'Argenteria

L'Esquivamosques

L'Esquivamosques

L'Esquivamosques

L'Esquivamosques

En Malasang

En Malasang

En Malasang

En Malasang

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés