"És aquí un jove amb les espatlles alades, disposar a calçar-se les alades sandàlies que faran el seu vol més ràpid. Amic del vent, tal vegada essència del vent, ampara els ramats, els camins, els mercaders i els lladres, tan fàcils de confondre. Porta a l'acte missatges del seu pare on convé. És eloqüent, de paraula no gens entrebancada, persuasiva. Posseeix el caduceu, una vareta d'or i dos barrets de viatger i de pastor. (...) És incansable, perquè practica sense parar la cursa. Els efebus atlètics l'invoquen i el veneren, el marrà l'acompanya. El fal·lus (...) és un dels seus símbols, perquè l'amatent guarda té cura que homes i folcs escampin i asseguin per sempre el triomf de la vida. (...) Tucídides és un dels més grans escriptors que mai hi hagi hagut. Si per aquest episodi el llegiu o el rellegiu, no podreu deixar de banda, mentre no l'haureu acabada, la seva obra sencera. I tot això, que és molt, guanyareu contra el tedi i l'espessa estultícia que tant ens escurcen les hores del sobri, net, dessinteressat plaer intl·lectual, que mai no ens enganya. I us sentireu més propers a Déu. (...) Déu, alhora tot i no res, comprensiu, sense límits, del tot i del no-res. Subtilíssim agulló del pensament, refusem amb menyspreu a reduir-lo a la blanesa d'una qualsevol affecció per a nosaltres, immens en grau extrem, distant, personal, impassible, inconcebible, indicible, Dé, acte pur, "s'estima a si mateix amb un amor intel·lectualment infinit", i una dura condició diamantina permet de davallar un a un, sense rebel·lia i sense por, els esglaons del pou del silenci".