Exposició temporal al Museu del Cinema, Sèquia, 1.

Del 02/07/2009 al 04/10/2009 (Prorrogada a l'1/11/2009)

Sovint, en el cinema, es fa evident que la unió a la pantalla d’un determinat actor amb una determinada actriu produeix una química especial, un espurneig intens que sorgeix de l’encreuament d’estils, del fregament dels cossos o de l’intercanvi de mirades. És una química sensual i intel·lectual que algunes parelles fabriquen espontàniament a la pantalla i que res deu a guionistes o directors. No obeeix a cap llei escrita, no hi ha cap norma que ens aclareixi el perquè d’aquesta compenetració. Passa i ja està, i tothom ho percep.

Aquesta exposició ens mostra 60 parelles de la història del cinema del Hollywood clàssic (1920-1970), que van tenir aquesta química tan especial a la pantalla. Ens ho mostra a través de 60 fotografies de gran format, amb unes reproduccions d’altíssima qualitat, que aconsegueixen que l’embruix i la màgia d’aquestes parelles traspuï a través de les imatges.

Fitxa tècnica de l'exposició

Producció:

Museu del Cinema - Album. Archivo fotográfico.

Disseny:

Mostra comunicació.

Procedència del material fotogràfic:

Álbum. Archivo fotográfico.

Copyright de les imatges:

M.G.M., United Artists, Paramount Pictures, Warner Bros., 20th Century Fox, Universal Pictures, Columbia Pictures, Selznick Films, Romulus Films, RKO, Edison Manufacturing Co. i Republic Pictures.

Espai:

Sala d’exposicions temporals (120 m2).

Contingut:

60 fotografies de gran format, en diverses mides, en blanc i negre, emmarcades amb paspertu i fusta noble:

21 reproduccions a 66 x 56 cm.

13 reproduccions a 76 x 66 cm.

15 reproduccions a 86 x 76 cm.

11 reproduccions a 111 x 149 cm.

Totes les imatges de l’exposició són reproduccions fotogràfiques (no reproducció digital), provenen de còpia fotogràfica original i en alguns casos (les fotografies de gran format) s’ha fet la còpia directament del negatiu original, el que assegura una qualitat extrema de la imatge.

La parella és l'estrella

Igual que les estrelles de debò, que ens envien la seva llum a través del temps i l'espai quan, en realitat, n’hi ha que ja fa molts anys que es van apagar, algunes estrelles de Hollywood que van llaurar la seva fama en solitari -encara que sempre molt ben embolcallades en les seves llegendàries galàxies estudi: Metro, Paramount, Fox, Warner, Columbia o Universal-- van saber també, quan el destí o els seus productors ho van decidir, brillar intensament en parella.

Tothom, tant als estudis de cinema com a les sales cinematogràfiques, va advertir de seguida que la unió d’un determinat actor i d’una determinada actriu a la pantalla (no a la vida real, i sovint ni tan sols en proves o assaigs previs al rodatge, com va ser el cas ben conegut de Fred Astaire i Ginger Rogers, que fora del plató van arribar a menysprear-se mútuament) produïa una química especial, un espurneig que sorgia de la cruïlla de tots dos estils, de la fricció dels cossos o de l'intercanvi de mirades. Es tracta d'una química sensual i intel·lectual que algunes parelles fabriquen espontàniament a la pantalla, i que no es deu ni a guionistes, ni a directors. La intel·ligència i la gràcia, la fascinació que mútuament generen Katherine Hepburn i Spencer Tracy a La costella d'Adam, per exemple, és una cosa que George Cukor va saber cuinar amb enorme talent; però la química, l'encanteri, l'espurna ja eren en la parella.

Són nombrosos els exemples de parella estel·lar, i el primer que cal citar, encara que sigui només com un homenatge als balbuceigs inicials del cinema, parpelleja en un tros de cel·luloide ranci: es tracta del petó ja remot dels granadets May Irwin i John Rice. Observin un instant la mà enjoiada de senyor Rice: tota la força del famós fotograma rau en el sensual ímpetu suplementari d'aquesta mà. La llista seguiria amb Rodolfo Valentino i Agnes Ayres, Greta Garbo i John Gilbert, Charles Chaplin i Paulette Goddard, Douglas Fairbancks i Mary Pickford... Sempre sense menysprear aparellaments ocasionals i efímers, però no menys llegendaris i celebrats pel públic. Inoblidables unions en una sola pel·lícula, com la tan explosiva i irrepetible de Kim Novak i William Holden a Picnic, o la molt histèrica i despietada de Marlon Brando i Vivien Leigh a Un tramvia anomenat desig. L'extensa relació, que s'inicia als anys vint, inclou famosos duets: Tarzan-Weissmuller i Jane-O'Sullivan, Errol Flynn i Olivia de Havilland, Paul Newman i Elisabeth Taylor, Humphrey Bogart i Lauren Bacall, entre molts altres.

I formant parella en més d'una i de dues pel·lícules també van assolir fama combinats musicals com Micky Rooney i Judy Garland, o intrigues còmiques com les protagonitzades per William Powell i Myrna Loy. Tyrone Power i Gene Tierney van formar una bonica parella. I entre els aparellaments ocasionals, no estables, diguem-ne, però inoblidables per al bon aficionat, aparellaments d'una solvència romàntica, passional o simplement nupcial fora de tot dubte, caldria destacar Elizabeth Taylor i Montgomery Clift (Un lloc en el sol), Ava Gardner i Burt Lancaster (The Killers), Rita Hayworth i Orson Welles (La dama de Xangai), Humphrey Bogart i Ingrid Bergman (Casablanca), Joan Fontaine i Laurence Olivier (Rebeca), Gregory Peck i Ava Gardner (Les neus del Kilimanjaro), Marlene Dietrich i James Stewart (Arizona), Grace Kelly i Cary Grant (Atrapa un lladre), James Dean i Julie Harris (A l'est de l'Edèn), Ava Gardner i James Mason a Pandora, o John Wayne i Maureen O'Hara a L'home tranquil i, per descomptat, Clark Gable (Rhett Butler) i Vivien Leigh (Escarlata O'Hara) a Allò que el vent s'endugué.

Juan Marsé