La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Manual d'Acords, 20 abril de 1492

(Ampliar pàgina 1) - (Ampliar pàgina 2) - Manual d'Acords, 20 abril de 1492. Amb aquesta data els Jurats de Girona varen rebre notificació de l'ordre del rei que manava que abans del dia 31 de juliol tots els jueus i les jueves que no es volguessin convertir marxessin de la ciutat per a no tornar-hi mai més. AMG - Arxiu Municipal de Girona.

Les famílies jueves de la Girona medieval.
Vivien en un espai reduït dins dels murs del nucli antic de la ciutat, prop de la Catedral. Era el barri conegut com a call jueu, on trobaven, a poques passes, la sinagoga, els banys de purificació, la carnisseria caixer i altres espais necessaris per a portar una vida plenament jueva.
Els Ravaya, els Caravida, els Aninay, els Desportal, els Demestre/Saporta o els Falcó habitaren durant algunes generacions en cases que reflectien el nivell social i econòmic de les famílies que hi vivien, per això no és estrany que algunes fossin monumentals, amb torres i jardins. Altres, més modestes, acollien famílies d'artesans, amb un petit taller obert al carrer.


  • Els jueus a Girona. Articles històrics sobre la presència jueva a la ciutat de Girona del segle IX a l'expulsió el 1492.

  • Mossé ben Nahman. Article biogràfic de Bonastruc ça Porta, també anomenat Nahmànides i Ramban, que va néixer a Girona el 1193-1194 (el 4954 del calendari jueu) i va morir a Haiffa, probablement el 1270.

  • Falcó.
    A tocar de la sinagoga, a l'actual número 23 del carrer de la Força, es trobava el casal familiar dels Falcó, una família de jueus gironins molt extensa, amb diferents branques. Amb càrrecs de responsabilitat dins de l'aljama, ja apareixen esmentats des de 1321. En els avalots de 1391, un dirigent de l'aljama anomenat Jucef Falcó esdevingué el convers Pere de Banyoles. La seva muller Astruga es va convertir i va prendre el nom de Blanca; vídua el 1392, va contraure nou matrimoni amb el convers Ferrer de Montcada.
    Però en l'època de les conversions massives al cristianisme, alguns Falcó mantingueren el cognom després de ser batejats: Falcó Bellshom, conseller de l'aljama el 1408, set anys clavari de l'aljama, es batejà vers l'any 1417 i passà a ser anomenat Bernat Falcó. Amb la seva muller, també conversa, i que també es deia Blanca, eren pares de David Falcó que continuà jueu, mentre quatre fills i dues filles es convertien al cristianisme.

    Família Ça Porta (també Saporta o Sasportas).
    Bonastruc ça Porta és, sens cap mena de dubte, un dels personatges més rellevants de la història jueva medieval. Avui dia, la majoria d'historiadors admeten reconèixer-lo a ell i Mossé ben Nahman (Nahmànides en llatí) com la mateixa persona: el primer seria el nom amb què se'l coneixia en el seu entorn quotidià i el segon l'utilitzat en l'entorn religiós i intel·lectual.
    Mossé ben Nahman (ca. 1194 - ca. 1270) fou rabí, talmudista, cabalista, exegeta i poeta, es guanyà un gran respecte entre els seus contemporanis pels seus estudis del Talmud i la càbala. Cal destacar la bona relació que mantingué amb el rei Jaume I, el qual ordenà l'organització d'una de les disputes més conegudes, l'estiu de 1263, al Palau Reial de Barcelona.
    Nahmànides hi encapçalava la delegació jueva i el monjo convers Pau Crestià, la dels cristians. La documentació hebrea que ens ha arribat narra com Mossé defensà el judaisme de forma magistral, ja que fins i tot el rei elogià els seus dots com a orador. Uns anys més tard, amb la voluntat de complir el precepte de viatjar a la terra d'Israel, abandonà Girona per visitar Jerusalem. Morí a la ciutat d'Acre el 1270, però què se'n féu de la resta de la família?

    El carrer de Sant Llorenç, en ple call gironí

    (Ampliar) - El carrer de Sant Llorenç, en ple call gironí

    A l'edat mitjana podem trobar el cognom Ça Porta i el seu símil Saporta a Vilafranca del Penedès, Barcelona, València i Besalú, fet que dificulta identificar la descendència del mestre Mossé. Tot i això, ja entrat el segle XV trobem el cognom Sasportas a l'actual Algèria, a cavall entre les ciutats d'Or` i Tlemecen. En aquesta família nasqué, cap al 1610, Jacob Sasportas, rabí que guanyà un gran reconeixement pel seu estudi del Talmud.
    Si el relacionem amb Bonastruc ça Porta és únicament perquè el mateix Jacob deia ser-ne descendent, encara que cal puntualitzar que si s'acceptava aquesta afirmació com a certa és per l'autoritat que li atorgava la societat hebraica com a rabí i filòsof, ja que no en tenim cap prova.

    Micvé, un bany ritual jueu, localitzat al Centre Bonastruc ça Porta

    (Ampliar) - Micvé (segle XV), bany ritual jueu, localitzat al Centre Bonastruc ça Porta. (Article i reportatge fotogràfic)

    Un conflicte amb les autoritat de Tlemecen conduí la família Sasportas a un canvi de rumb que marcà la resta de la seva història. La família emigrà a Bordeus, on s'establiren la majoria d'ells, però Jacob emprengué un viatge per Europa, al llarg del qual visità les principals comunitats europees. Exercí de haham de la comunitat sefardita de Londres el 1664. Ara bé, la seva gran ambició era el rabinat d'Amsterdam, el qual no aconseguí fins a l'any 1693, amb una edat ja molt avançada. Tot i els llargs viatges de Jacob, la majoria dels seus familiars romangueren de forma permanent a Bordeus.
    Aquí fou on nasqué, entre 1753 i 1756, Abraham Sasportas, el primer membre de la família que emigrà a Amèrica, abans del setembre de 1778. Abraham fou membre de la sinagoga de Charleston (Carolina del Sud) i, encara que morí a Bordeus, els seus descendents continuaren vivint als Estats Units, on Booker T. Brooks ha documentat fins a dotze persones amb el cognom Sasportas al llarg dels segles XIX i XX, bàsicament concentrades al estats d'Ohio i Carolina del Sud, però també a Connecticut i Nova York.
    Si són realment descendents de l'eminent Mossé ben Nahman, potser mai no ho podrem demostrar. No obstant això, el llegat intel·lectual que ens deixà els gironí seguirà meravellant el món generació rere generació.

  • Mossé ben Nahman. Article biogràfic de Bonastruc ça Porta, també anomenat Nahmànides i Ramban, que va néixer a Girona el 1193-1194 (el 4954 del calendari jueu) i va morir a Haiffa, probablement el 1270.

  • Impressió del segell de Nahmànides (Jerusalem, Museu d'Israel)

    (Ampliar) - Impressió del segell de Nahmànides (Jerusalem, Museu d'Israel)

    Detall de làpida sepulcral

    (Ampliar) - Detall d'una làpida sepulcral. 1343. Museu dels Jueus de Girona

    Jueu amb rodella

    (Ampliar) - Jueu amb rodella. Activitat de reconstrucció històrica durant l'exposició "La Girona medieval"

    Sala del Museu dels Jueus de Girona

    (Ampliar) - Sala del Museu dels Jueus de Girona

    El call jueu de Girona (segles XII-XIV)

    (Ampliar) - El call jueu de Girona (segles XII-XIV). Extret de "Els jueus i la ciutat de Girona", J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla i J. Sagrera Sagrera. Ajuntament de Girona, 1995.
    1. Portal de Sobreportes. 2 i 3. Torres de possible origen romà. 4. Torre d'origen romà. 5. Torre Boschmonar. 6. Torre del segle XIV. 7. Portal de la placeta del Correu Vell. 8. Casa de la Ruca (1322). 9. Forn de la Ruca (1322). 10. Casa Bonanat Besalú (1319). 11. Mahir ça Barra (1319). 12. Comissió jueva (1352). 13. Propietat d'Astruch Momet (1352). 14. Almoina de la Seu (1341). 15. Pere Ferrer (1341). 16. Almoina judaica (1341). 17. Propietat desconeguda. 18. Isaach Navarra (1352). 19. Propietat desconeguda. 20. Carrer de l'Ardiaca (nom 1412-1416). 21 i 22. Carrera (1181-1182). 23. Carrer del Call o Major del Call (1373). 24. Carrer Ample (1284-1295). 25. Bonestruch des Mestre (1322). 26. Sigrany (1322). 27. Fills de la Sibil·la (1322). 28. Sant Genís. 29. Carreró de Sant Genís (1305).

    Casa Ravaya

    (Ampliar) - Casa Ravaya. Reconstrucció de Jordi Sagrera

    Ravaya.
    El cognom Ravaya procedia de Castella (Abravalla) i es troba a Girona, Castelló d'Empúries i altres localitats catalanes. Els gironins Astruc Ravaya i el seu fill Jucef foren molt poderosos entre 1265 i 1282. Jucef Ravaya, batlle de Girona i de Besalú, serví fidelment el rei Pere el Gran i dirigí les seves finances, fins arribar a ostentar l'ofici únic de tresorer reial. Aquesta dedicació feu que hagués de deixar la batllia en mans del seu pare, qui atorgà la carta de població de Palamós el 1277 com a procurador reial. Fins a la seva mort l'any 1280, Astruc ocupà la batllia de Girona com a lloctinent del seu fill Jucef, que morí a Sicília, relativament jove, el desembre de 1282. Mentre van viure, pare i fill sovint implicaven els seus negocis particulars amb les finances de la comunitat jueva de Girona i en disposaven a la seva conveniència. A canvi, la seva intercessió davant del rei permeté que l'aljama de Girona i totes les aljames dels dominis reials obtinguessin privilegis i concessions molt importants, algunes millores organitzatives i una major capacitat per portar una vida segons el dictat de la seva religió. A partir de 1284, es prohibiria als jueus l'exercici de càrrecs públics.
    La família continuava present a la ciutat temps després, ja que Mossé Ravaya, Salamó Ravaya i el seu fill Abraham foren membres del consell de l'aljama entre 1352 i 1369. Un altre Astruc i Issac Ravaya apareixen en el consell de finals del segle XIV.

    Casa Caravida

    (Ampliar) - Casa Caravida. Reconstrucció de Jordi Sagrera

    Caravida.
    Els Caravida foren una família establerta a Girona almenys des del segle XIII, tot i que ja un Caravida fou designat batlle de Girona el 1192 o 1196. Segurament el seu membre més insigne fou Astruc Caravida VI, qui fundà per llegat testamentari una institució benèfica, l'almoina jueva o heqdeix, que funcionava ja a mitjans del segle XIV. Astruc Caravida va tenir tres filles però no se li coneixen fills. El 1332 casà la seva filla Ester amb el savi David Bonjorn de Barri, ric jueu de Cotlliure. La parella tingué un sonat divorci cinc anys més tard; amb tot, és possible que Ester Caravida fos la mare del famós astrònom Jacob ben David Bonjorn de Barri, autor de les taules astronòmiques publicades a Perpinyà el 1361.


    Casa Aninay

    (Ampliar) - Casa Aninay. Reconstrucció de Jordi Sagrera

    Aninay.
    Bonet Aninay fou un dels primers secretaris coneguts de l’aljama de Girona, exercí aquest càrrec tres vegades entre 1267 i 1281. Un altre membre de la família fou Adret Aninay, que participà dels enfrontaments interns de la comunitat a finals de segle XIV. El 1391 es trobà reclòs a la torre Gironella després de l’assalt al call. Un altre membre de la família, Astruc Aninay tenia 33 llibres a casa segons l’inventari encarregat pel bisbe el 1415. La seva vídua Vengues apareix esmentada el 1450. Dos germans anomenats Adret Aninay (ob. ca. 1459) i Bondia Aninay apareixen com a consellers de l’aljama el 1444. Durant la segona meitat del segle, un altre Astruc Aninay i el seu germà Lleó Aninay ocuparen càrrecs destacats de l’aljama. Justament Lleó fou un dels darrers dirigents de la comunitat, qui més lluità per aconseguir que es permetés la venda lliure dels béns mobles dels jueus per poder marxar cap a l’exili el 1492.

    Casa Desportal o Del Portal

    (Ampliar) - Casa Desportal o Del Portal. Reconstrucció de Jordi Sagrera

    Desportal o Del Portal.
    El mestre Mossé Abraham del Portal (ob. 1398), que havia residit a Camprodon el 1370, habitava a Girona a finals de segle. Podria tractar-se del pare d’un metge jueu, Natan Mossé Desportal (ob. 1410), que exercí a Sant Feliu de Guíxols i morí deixant una important biblioteca a càrrec de la seva muller Goig. El mestre Mossé del Portal amb el seu fill Abraham Mossé del Portal apareixen al llistat de candidats per al consell de l’aljama de Girona. El fill era esmentat com un dels cinc jueus més rics de la comunitat de Girona en un document de 1408; l’any 1400 s’estrenà com a regidor i ho fou fins a la seva mort, l’any 1448. El 1459, el metge Bonjuha Abraham del Portal actuà com a nunci o missatger de l’aljama de Girona davant del rei i oferí al monarca un donatiu graciós. El mateix any, Astruc Abraham del Portal, possiblement el seu germà, també seria regidor de l’aljama. Ell mateix apareix entre els creditors que van intentar cobrar els seus préstecs a cristians la primavera de 1492, abans d’abandonar Girona.

    (Textos adaptats del catàleg de l'exposició).


    [Més imatges]-------------Back-Index-Next

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés