Inauguració escultura Laureà Dalmau i Pla


		El dilluns 14 d'abril 2014 es va inaugurar l'escultura dedicada al metge, escriptor i polític republicà Laureà Dalmau i Pla (1886-1969), davant la Casa de Cultura, antic hospici de Girona, i davant el que havia estat l'Hospital de Santa Caterina i avui seu de la Generalitat a Girona. (Ampliar) - Detall de l'escultura de Laureà Dalmau i Pla. L'escultura, obra de Tomàs Pons i que la família del metge ha decidit donar a la ciutat de Girona, s'ha situat en aquest indret prop de les dues institucions en les que havia treballat: l'hospici i l'hospital del que havia arribat a ser el director. La inauguració ha tingut lloc amb la presència de l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, els néts del doctor Laureà Dalmau i Pla, Ramon i Antoni Dalmau Alcalde, i altres regidors. També s'ha descobert una placa amb la inscripció: "A Catalunya: No tenia prou ulls per abraçar-la tota, ni prou cor per estimar-la com ella es mereixia". (Ampliar) - Inauguració oficial de l'escultura de Laureà Dalmau i Pla. Biografia de Laureà Dalmau i Pla Laureà Dalmau i Pla va néixer a Agullana el 15 d'abril de 1886, on els seus pares, Pere Dalmau i Martí i Rafaela Pla i Barris, regentaven el forn de pa del poble, i va morir a Girona el 2 de febrer de 1969. Va fer estudis de Batxillerat a Girona, i posteriorment, la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1908. Els estudis de doctorat els va fer a Madrid, tot i que no els va acabar. Va exercir com a metge a Vilajuïga fins que es va establir a Girona el 1912. Col·laborà en el Butlletí del Col·legi de Metges de Catalunya. Es va casar amb la Laura Norat, del cafè Norat de la Rambla de la Llibertat, amb qui tindria Francesc Dalmau i Norat, resistent antifranquista i diputat al Parlament. (Ampliar) - Retrat de grup a l'Hostal de la Gavina de S'Agaró (Castell-Platja d'Aro, el Baix Empordà). En segon terme d'esquerra a dreta s'identifica a: Josep Puig i Pujades, Miquel de Palol i Felip i el quart per la dreta Laureà Dalmau i Pla. En primer terme el primer per l'esquerra Josep Tarradellas i Joan. 1932. CRDI - Ajuntament de Girona. Enric Mirambell, cronista oficial de la ciutat de Girona, describia el record que en tenia a l'article "Per Morellàs a les Illes" publicat al Diari de Girona del 08/09/2013: "Vulgarment se l'anomenava el senyor Dalmau de la barba, per distingir-lo d'un altre metge del mateix cognom, que era conegut com el senyor Dalmau de la Plaça del Vi. Ni a l'un ni a l'altre no els havia tractat; però del Dr. Laureà Dalmau en tenia referències per famílies amigues que el tenien de metge de capçalera i que prodigaven elogis de la seva professionalitat i del seu humanisme. A més era una figura molt present en la Girona del seu temps, tant abans com després de l'exili. El seu aspecte extern ben acurat i distingit. La barba ben cuidada que el caracteritzava. El llacet en funció de corbata. El seu pas diligent acudint a la consulta o a l'espona del malalt". (Ampliar) - L'escultor Tomàs Pons, durant la inauguració. La seva passió per l'escriptura ja l'havia dut a formar part de l'anomenat Grup de Girona, juntament amb Miquel de Palol i Josep Tharrats. Va compondre diversos poemes en català que van obtenir premis en els Jocs Florals de diverses poblacions catalanes. A nivell de publicacions, el 1908 va publicar la narració "Cercant la fossa". També va col·laborar en publicacions com Armonia, L'Escena Catalana, Revista Catalana i Ofrena. El 1918 va estrenar al Teatre Principal de Girona el drama en vers "Sacrilegi". A mé>;s, va deixar diverses obres inèdites. El 2013 es va publicar la novel·la de Dalmau "Per Morellàs a les Illes". A nivell polític va militar al Centre Nacionalista Republicà durant la seva estada a Girona. En aquesta ciutat, amb Miquel de Palol, va publicar al setmanari Catalanitat (1910-1911), de signe catalanista republicà i va col·laborar en publicacions del republicanisme, com La Lucha i L'Autonomista. Capçaleres de La Lucha, Órgano del Partido liberal de la provincia de Gerona, i El Autonomista, diari republicà d'informació. CRDI - Ajuntament de Girona. A les eleccions de maig de 1931 per formar la Diputació Provisional de la Generalitat, va ser elegit diputat per Girona, i fou un dels ponents de l'Estatut de Núria. Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya, va ser novament elegit per Girona a les eleccions de novembre de 1932 per constituir el Parlament de Catalunya, període en què va col·laborar a Vibració, un setmanari catalanista republicà de Girona. Va ser detingut i empresonat arran dels fets del sis d'octubre a Girona, i va sortir en llibertat el 16 de novembre de 1934. Durant la Guerra Civil va ser el director de l'hospital de Girona. En acabar la Guerra es va exiliar a la Catalunya Nord. Deu anys després s'acollí a un indult i tornà a Girona, on va continuar la seva tasca com a metge. Joaquim Nadal i Farreras escrivia en un article al Diari de Girona del 05/07/2013: "Els vint anys llargs que viuria a Catalunya des del seu retorn de l'exili el 1948 van escolar-se en l'exercici privat de la medecina i en la constatació que tot el seu delit per la literatura, per la política i per Catalunya havia de viure silenciat. Les seves cartes traspuen tristesa, desesperació, ràbia i impotència. (Ampliar) - Placa que acompanya l'escultura, descoberta durant la inauguració. És el sentiment que desprèn la carta a Josep Tharrats del 22 de desembre de 1952, en la qual alhora que s'excusa per no respondre-li les cartes li confessa que "en mi ja no hi queda més que la vida vegetativa, des del moment que he quedat pobre i desvalgut de tots els meus ideals". Pocs anys més tard, el 1955, escriu una carta a Josep Grahit en resposta i agraïment per la tramesa de publicacions i informació de les activitats dels gironins de Barcelona. Si el 1952 era ell que estava desvalgut, ara és la ciutat i la seva ànima que és morta, alhora que ell confessa haver perdut el fil i la memòria de la seva condició d'escriptor: Girona, 8 març 1955. Sr. Don Josep Grahit. Barcelona. Ben estimat amic: Et remercio del teu bon record, enviant-me primerament el teu opuscle de les bodes d'or amb la literatura i posteriorment les invitacions a les conferències de la "Germandat de Sant Narcís". Gairebé es pot dir que sou els enyoradissos de la nostra ciutat els que manteniu el foc sagrat de la seva devoció: ací, en plena ciutat, l'ànima de la mateixa sembla morta. La nostra generació no ha tingut descendència, probablement per haver perdut aquell afany de personalitat amb què volíem embolcallar les seves pedres mil·lenàries. T'agraeixo l'amistosa al·:lusió que em fas en la teva "Festa íntima": jo gairebé ja no em recordo d'haver escrit mai. Ja devies veure que Los Sitios t'ho reproduïen, traduït naturalment! Què hi farem! No he vist en Palol per preguntar-li si havia rebut la teva tramesa però lògicament s'ha de pensar que sí, ja que, a més que el carrer era ben posat, el seu nom deu ser abastament conegut pel seu carter. Repeteixo el meu agraïment, encarregant-te mil records pels teus i una fraternal abraçada per a tu. Laureà Dalmau." I, sobretot, la gran decepció en el seu amor a Catalunya, "no poder esperar veure la rehabilitació de Catalunya", li diu a Josep Tharrats el 17 de març de 1962, reblant el clau d'una carta anterior d'un altre Sant Josep: "...Tot plegat resta un buit esgarrifós... Quin pecat deu pagar la nostra Catalunya?, la nostra Pàtria, la nostra Veritat que tota vegada vagi morint sense una resurrecció visible? Sento la vergonya d'ésser català; el que abans era un privilegi aviat serà un escarni. Ni tu ni jo pesarem res a la balança futura, quan es destriïn les responsabilitats i els pecats contra la pàtria. La nostra excepció no serà tinguda en compte per ningú." [Més imatges]------------- - -	L'escultura de Laureà Dalmau i Pla. Laureà Dalmau i Pla. Fotografia publicada a l'article "Els que he trobat pel camí", de Camil Geis, Revista de Girona, 1978. Laureà Dalmau en un cromo de la col·lecció "Segells de Catalunya". Portada de l'Estut de Núria. Viquipèdia. Carles Puigdemont, alcalde de Girona, durant la inauguració. Alfons Quera, alcalde d'Agullana, durant la inauguració. Parlaments durant la inauguració. Josep Tarrés i Fontan durant la inauguració. Parlaments durant la inauguració.