Partitura transcrita pel Mestre Francesc Civil i Castellví, 1955.

Portada del cataleg de l'exposició-homenatge.

A l'amic Jaume Roca Delpech, en el seu homenatge pòstum.

Sempre és motiu de joia per a una ciutat d'aprestar-se a celebrar les esclarides gestes dels seus fills o moradors presents, i més encara, ja absents, en reconeixença de llur comportament modèlic o del llegat que ens han deixat de tota una labor ingent, ben feta i arreu considerada.

El nostre dilecte amic, dissortadament no fa gaire traspassat, JAUME ROCA DELPECH, pertany de ple dret a la plèiade de prohoms representatius de les arts i de les lletres, que a través dels temps ha anat com forjant i perfilant la fisonomia i matissos de la Immortal Girona d'avui. Una inveterada modèstia i el seu temperament tan senzill haurien, qui sap, posat inconvenients a un tal homenatge, per altra part tan justificat i merescut; per a nosaltres, però, és un plaer, i més encara un servei de realçar-lo i de dur-lo a bon terme.

Dues corrents decisives plasmaren de bona hora la personalitat de ROCA DELPECH, l'art dels sons, la música, i l'art dels colors, la pintura; car ell esdevingué un pianista brillant doblat d'un aquarel·lista excepcional; oviceversa, un exquisit pintor atent com pocs al llenguatge subtil de les divines harmonies.

Fet a les asprors de les velles pedres gironines, a l'encanteri de les rialleres riberes del Ter, les ubèrrimes terres de la plana de Salt que el veieren néixer, i a les romantiques arbredes de la vall preuada de Sant Daniel, totes les impressions aquestes les anà traduint, tot primer, sobre l'ivori del seu piano en successius recitals, tant a casa nostra com arreu de les comarques gironines. No en va, a punt d'alba, a les sis hores del matí, ja els veïns del seus carrer l'oïen com teclejava les lliçons del dia. I tant fou així que la Diputació Provincial li concedí una pensió, per uns anys, a la Schola Cantorum, de París, on l'acompanyàrem el seu bon pare, cofoi de satisfacció i el seu mestre, el firmant d'aquestes ratlles.

D'aquí li vingué, conjecturem, d'aquest sojorn a la ciutat llum, amb la freqüentació de museus i sales d'exposicions, de desenvolupar-se en ell, vehementment, la frisança aquella dels pinzells i del dibuix que ja, de minyó, més o menys sentia.

De retorn a la llar i superats els primers esbossos, la seva firma anà, de sobte, adquirint relleu extraordinari. En un principi, els acords d'aquella lira que dintre seu niava no deixaven de pugnar per a manifestar-se a primera fila, essent així que l'artista procurà de bon antuvi repartir les seves amors simultanejani i fins i tot iniciant les diverses mostres dels seus olis i aquarel·les amb recitals de piano de les millors peces del seu repertori: les filigranes dels clàssics del teclat al costat de les belles figuracions cromàtiques dels carrers, pont de pedra i de la Seu de Girona.

Més endavant aquesta dualitat ja no fou realitzable: ROCA DELPECH havent traspassat les fronteres del país, espargida la flor del seu treball per les poblacions més importants d'Europa. De llavors ençà, i tot just acabant de donar la volta al món, la seva incofusible aquarel·la, incisiva i lluminosa, ornamenta ja bon nombre de les nostres cases, com aquella que, de retorn d'un viatge per Alemanya, m'ofrenà amb tanta il·lusió recíproca, símbol del lligam artístic que ens unia: una nota presa al viu de la llar natal de Beethoven, a Bonn. Mercès, novament, gentil amic!

I allò més entendridor és que de volta de Stockolm, de Paris o de New York, afable i constantment servicial, no dubtava, a prec dels seus companys d'empunyar també el flabiol i el tamborí, ajudant-los en tocar sardanes a la plaça, sardanes que més d'una foren de la seva collita, substancioses, una novetat, inclús, de vegades, graciosament xocants.

Que els àngels en les altures amb els seus cants l'hagin premiat la bonesa del teu comportament i la sinceritat de la teva obra!

FRANCESC CIVIL I CASTELLVÍ
Girona, agost del 1973

La ciutat de Girona atorga anualment el premi, de renom internacional, "Francesc Civil" que enguany arriba a la seva XIII edició (2005)

Publicat al catàleg de l'exposició-homenatge "Roca Delpech 1910-1968", celebrada a la Sala Municipal Fidel Aguilar de Girona el 1973.

Index