Roca Delpech, un home.

Roca Delpech, artista, era certament un home sincer. Pintor de subtil temperament, és un dels pocs casos que han renunciat a la música, ja que era un concertista excepcional, per endinsar-se en el món perillós i difícil del color i les formes. Possiblement que fos aquest inici, la causa de l'harmoniosa subtilesa, que defineix i fa úniques... les aquarel·les de Roca Delpech

Alena en el fons de la seva obra, de mestre indiscutible de l'aquarel·la, un saber fer, propi d'un clàssic, dotat d'un refinat temperament. Un clima de nòrdica vellesa, infinitament melangiós i d'una pulcritud incomprable, impregna el fons anímic de la seva obra, en gran part ignorada. Roca Delpech, és el gran romàntic de l'aquarel·la, el màgic de la llum grisa sobre l'arquitectura medieval. De fet, se'l podria definir com un mediterrani enamorat del nord, ja que mentre l'estructura del seu dibuix té la mobilitat i vivesa de la percepció mediterrània, el seu color, en veritat inimitable, condensa l'iris d'una llum irreal, d'infinita enyorança que entura la seva obra com si tota ella hagués estat realitzada a punt de dia, abans de sortir el sol

Jaume Roca i Delpech, és la tècnica més apurada, amb el color més mesurat. Cap aquarel·lista ens ha donat com ell un món, més matisat de transparències, ni una pulcritud més ambientada. Realment, els seus temes urbans -amb preferència els de capitals nòrdiques, que li eren més afins a la sev a sensibilitat-, són incomparables.

Roca Delpech és un aquarel·lista de Girona, amb obra arreu del món. Treballador infatigable, viatger perpetu, va fer i va deixar una obra inèdita, extensíssima. En aquesta obra, naturalment, Girona, la seva ciutat, hi queda meravellosament mimada i pressentida. Recordo que una vegada m'havia dit: Jo, pintant només les tres pujades de Girona -es referia a la pujada de Sant Feliu, arc i escalinates de Sant Martí i pujada de Sant Pere i Sant Nicolau-, en tindria prou per a fer-me ric.

Però Jaume Roca i Delpech no es va fer ric. Cert, que les reproduccions de les seves aquarel·les, a través dels "marchands" de París i Nova York, ha estat divulgada arreu del món. Però també és cert, que ha deixat una extensíssima obra inèdita, d'excepcional vàlua... que no va pas realitzar-la per a fer diners.

Japó, Suècia, París i Nord-Amèrica foren continuament l'escenari d'aquest artista, que va fugir sempre de l'afalac i de l'aplaudiment -la "claque", com ell deia-. Roca Delpech va ser un home concret, senzill, auster. Lector infatigable, posseïa una vasta cultura, fou un concertista d'excepció, i és un aquarel·lista genial. Roca Delpech, mai no va ésser víctima dels "ismes" ni de la moda, però si que ho va ésser de la intensitat i esforç de la seva continua i exigent tasca... I a la fi, quan ja l'èxit artístic i comercial estava assegurat, va refugiar-se en el recinte clos del seu jardí. Com tots els homes transcendents -no banals- la seva subtil sensibilitat artística, va retornar al gran misteri de les formes i els colors de la terra. Així, Jaume Roca i Delpech, que fou excel·lent concertista i pintor excepcional... acabà essent un jardiner.

Ell, obsessionat tota la vida per l'harmonia dels sons, les formes i els colors, a la fí, com una sement més, tornà a la terra. Terra que ell conduïa amb el mateix afany que els seus dibuixos.

I així Girona, la nosta Girona, ja té en el món de l'art un altre fill que arreu del món l'ha presentada com a ciutat d'original i íntima bellesa

JOSEP TARRÉS.

Publicat al catàleg de l'exposició-homenatge "Roca Delpech 1910-1968", celebrada a la Sala Municipal Fidel Aguilar de Girona el 1973.

Index