|
|
Els origens com a metges.
Els membres d'aquest influent llinatge gironí, potser la família més important a l'època medieval, varen intervenir en els més diversos camps d'actuació. No solament hi trobem polítics í militars, sinó que també hi figuren notables juristes, destacats eclesiàstics i fins i tot metges i científics.
L'origen de la nissaga é:s difícil de situar. Els germans Sarriera es van guanyar la seva reputació com a metges al servei del rei, i van establir lligams amb les famílies gironines més antigues des de final del segle XIII. La medicina va tenir un paper important fins al 1375. El llinatge va saber federar al voltant seu les famílies de metges, a través d'una forta endogàmia professional, abans d'esdevenir una família de ciutadans, patrícia completament a la segona meitat del segle XIV i durant el segle XV. Una branca de la família, però, a final del segle XIV, i per les seves aliances, va ser dirigida cap a la noblesa, amb el seu paper polític reforçat.
(Ampliar) - El mas fortificat de les Torres de Palau, residència habitual dels Sarriera, comtes del Solterra fins el segle XVIII. 1918. Valentí Fargnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.
Les aliances que varen desenvolupar els varen situar al centre d'un llinatge excepcional. Els fills de Guillem I establiren lligams amb les famílies Escala, Vicenç i Ferrer; és a dir, ciutadans, cirurgians i drapers. La generació posterior va incidir en la mercaderia o la draperia. Berenguer I (+ 1360) va ser el primer que va preferir el dret a la medicina. A la quarta generació, esestabliren llaços amb mercaders, ciutadans i juristes de famílies no menys notables: els Satrilla, Vic, Castell, Miquel, Terrades, Desvern, Renall i Estruç. Guillem es casà amb Sibil·la de Sant Sadurní, la pubilla del castell de Vulpellac cap al 1358 i li donà un augment de dot de 63.000 sous barcelonesos de tern, que va endeutar el llinatge.
En un primer període, els Sarriera van acumular una part de la seva riquesa amb la pràctica de la medicina al més alt nivell. Berenguer II Sarriera disposava d'una paga de 500 sous anuals, sense comptar les gratificacions reials i els censos obtinguts a Quart i a Palau. Les rendes reials quedaren a títol vitalici a la família durant tota la vida de Bernat III (+ ca. 1430).
(Ampliar) - Metge del segle XIV fent una disecció. Detall de 'Mundinus, l'anatomista italià, fent una disecció al Teatre d'Anatomia de Bologna, 1318', pintura d'Ernest Board. Viquipèdia.
La família va tenir diversos metges durant, almenys, tres generacions: Jaume i Berenguer, en la primera; Jaume i Guillem, en la segona per una branca, i Jaume, Arnau i Bernat, per l'altra. Sense comptar les aliances en l'ambient mèdic, com amb els Vicenç, dels quals es documenta un Guillem, cirurgià, durant tres generacions, en el segle XIV. Els Sarriera, i particularment Bernat (+ 1375), van estar a l'origen de la Confraria dels Metges, Apotecaris i Cirurgians, fundada per privilegi ducal el 1369. Posteriorment, algunes branques de la família es dedicaren al dret.
En el camp polític, Guillem va ser, el 1328, jurat de la Mà Mitjana com cirurgià, i a la Mà Major, Berenguer, jurista, el 1337, 1343, 1351, 1355, 1367, i Joan, el 1389. Es documenta més tard, el 1411 i 1416, primer com a Jurat segon, després com a Jurat en cap. Més endavant, sembla que els Sarriera ja no s'interessaren més pels afers de la ciutat, potser perquè formaven part de la noblesa, però la seva influència marcà la vida política gironina per les aliances que havien teixit.
Pel que fa a la vessant religiosa, el llinatge patrici va ser molt fidel als frares menors del convent de Sant Francesc durant els segles XIV i XV, atès que tots triaren sepultura en aquest temple. Jaume i Berenguer van elegir l'església dels menors per ser-hi enterrats; el 1371, Bernat demanà de ser sebollit a la capella de Sant Cosme i Sant Damià, sants patrons dels cirurgians. En el testament que redactà el 1418, Guillem va demanar al seu nebot Bernat que fes una donació de 200 sous a l'altar d'aquests dos mateixos sants per al repòs de la seva ànima (Guilleré, op. cit)..
(Ampliar) - 14 de juliol de 1492. Document signat davant notari, només quinze dies abans que acabés el termini legal per que els jueus marxessin de Girona, on la comunitat jueva cedeix les làpides del seu cementiri de Montjuïc a Joan de Sarriera. Arxiu Històric de Girona.
El segle XV. Joan de Sarriera.
Joan Sarriera, fill de Pere Sarriera, emparentà amb la poderosa família gironina dels Margarit mitjançant el seu casament amb Violant de Margarit i Bertran. Quan es va iniciar la guerra contra Joan II, es posà al costat de la Generalitat. Amb el seu pare intervingué en el setge de la Força de Girona de 1462 dut a terme per Hug Roger comte de Pallars; lluità contra els remences de Verntallat i va ser fet presoner en un intent de penetrar a Girona (1). Alliberat, va ser batut a Llagostera. El 1468 va ser nomenat Batlle General de Catalunya i Capità de Girona. El 1471 es va alliberar de l’obediència de Renat d’Anjou i es posà al servei de Joan II; Barcelona el declarà perjur i va ser executat en efígie. El rei el confirmà en el càrrec de Batlle General i de Capità de Girona i li va vendre Hostalric, Sant Celoni, Blanes i altres pobles i castells del vescomtat de Cabrera amb jurisdicció feudal, així com Anglès i Osor. Lluità a l’Empordà, amb el bisbe Margarit, contra els francesos (1474). El 1479 va ser encara confirmat en el càrrec de Batlle General, que retingué fins el 1501, quan el succeí el seu fill Miquel Sarriera i de Margarit, important cap de bandositats que morí el 1512. El seu altre fill, Antic Sarriera i de Margarit, intervingué molt directament el 1520 i el 1521 en contra de la revolta antimunicipal popular coetània de les Germanies.
L'eclesiàstic Galceran de Sarriera, ardiaca de Girona, amb els altres Sarriera abraçà la causa de la Generalitat contra Joan II. El 1462 assistí al setge de la Força. En companyia de Joan de Copons sostingué a través de la bretxa oberta als murs un altercat verbal amb l’assetjat Martí Guerau de Cruïlles. Per l’agost era membre de la comissió encarregada de recuperar els presoners caiguts en poder de l’enemic durant el setge de la Força.
1 de maig de 1495. Joan Sarriera, Batlle General de Catalunya i Conseller Reial, domiciliat a Girona, considerant que el seu germà Gabriel ha estat menystingut al testament del seu pare Pere Sarriera i volent compensar-lo, li fa donació de tot un seguit de censals morts, la renda dels quals ascendeix a 60 lliures anuals. Biblioteca de Catalunya - (Ampliar)
Al segle XVI rebien el nom de sarrieres els membres del bàndol que donava suport a la família gironina Sarriera, en l'enfrontament que van mantenir durant 25 anys amb el bàndol dels agullanes, de la família Agullana, a la ciutat de Girona i el seu entorn, així com a les comarques empordaneses. El conflicte es va declarar el 1507 amb el trencament de bones relacions de Miquel de Cartellà, senyor de la torre de Cartellà a Maçanet de la Selva, contra els seus parents, la família Camós, amb els quals ja feia temps que es disputaven violentament unes terres. Les famílies emparentades amb les dues nissagues els donaren suport i el conflicte passà a engruixir el fenomen del bandolerisme català. El punt culminant va ser el 1512 quan Miquel Sarriera i de Margarit, aleshores Batlle General de Catalunya, va assassinar Baldiri Agullana i Francesc Gilabert de Cruïlles, baró de LLagostera, i el sogre d’aquest, Baldiri Agullana, a Barcelona. El 1529 es pactaren treves temporals però la pau real no va arribar fins al 1575 quan tingué lloc un casament entre les principals famílies valedores, els Agullana i els Sarriera.
Joan de Sarriera quan tenia i exercia el càrrec de Batlle General de Catalunya, habitava el palau de la seva propietat, situat al carrer dels Ciutadans. El 1495 es va edificar el castell de Palau sacosta, conegut més tard per "Les torres de Palau", situat prop del temple parroquial d'aquell antic municipi convertit avui en un barri de Girona. Joan de Sarriera aprofità en la construcció pedres procedents del cementiri jueu de Montjuïc, de fet làpides sepulcrals, que havia rebut en obsequi dels administradors de l'Aljama gironina, el juliol de 1492, en el moment de l'expulsió dels jueus (2).
El 1572, Joan de Sarriera de Gurb, com a hereu del seu pare, va prendre possessió dels béns familiars, entre els quals figurava el casal del carrer dels Ciutadans, l'habitacle principal de la família. El 21 de maig del mateix any es redactà un inventari de l'immoble i del seu contingut, autentificat pel notari de Girona Andreu Vilaplana, que ens permet conèixer l'estructura de l'edifici i molts detalls del seu parament ("El casal dels Sarriera al segle XV". Enric Mirambell, 1993).
(Ampliar) - Façana lateral i una de les torres del Castell de Palau-sacosta, o Torres de Palau. 1985. Carles Mitjà. INSPAI - Diputació de Girona.
Segles XVII i XVIII. El comtat de Solterra.
L'any 1652, durant la Guerra dels Segadors, els germans Diego i Miquel de Sarriera, que havien pres partit per la causa de Felip IV, varen ser fets presoners a Vic per les tropes franceses; condemnats a mort, varen ser decapitats. El 20 d'agost de 1671, la reina regent, Maria Anna d'Àustria, en nom del seu fill Carles II, atorgà a Joan de Sarriera-Gurb i Descatllar el títol de comte de Solterra, per premiar els serveis i el sacrifici del seu pare Diego i del seu oncle Miquel. El títol romandria vinculat en el futur a la família Sarriera. El castell de Solterra i les seves terres pels encontorns de Sant Hilari Sacalm i Osor ja pertanyien a la família Sarriera, i això originà la denominació del comtat de nova creació.
Josep Francesc de Sarriera i de Copons, IV comte de Solterra, fill i hereu universal del tercer comte Narcís de Sarriera i de Cruïlles, va succeir, a final del segle XVIII a l'herència universal de la branca de la casa de Cruïlles, d'acord amb el vincles i fideicomisos ordenats en els respectius testaments per Francesc de Cruïlles i de Sitjar, el seu fill Joan de Cruïlles i Sarriera i el fill d'aquest darrer, Joan Gilabert de Cruïlles i de Sarriera, la germana del qual, Maria, va casar-se amb Joan de Sarriera, segon comte de Solterra. L'esmentat Joan Gilabert de Cruïlles i de Sarriera va casar-se amb Maria de Rocabertí i Descatllar i malgrat haver tingut diferents fills d'aquest enllaç (Francesc, Manuel, Antoni, Joan i Eulàlia), cap d'ells no va deixar successió.
Quan va morir el primogènit, Francesc, que va sobreviure als seus altres germans, va condensar el vincle ordenat pel seu pare i altres antecessors, a favor del susdit comte de Solterra, descendent per línia femenina d'aquesta branca de la casa de Cruïlles; així consta en la concòrdia atorgada entre parts, Manuela de Cruïlles, Amat i Rocabertí, vídua de Joan de Cruïlles, un dels germans de l'esmentat Francesc, d'una part, i Josep Francesc de Sarriera i Copon, comte de Solterra, de part altra, el 4 d'octubre de 1795, davant dels notaris de Barcelona Joan Ribas Granés i Francesc Foch Roquetas.
Així, la casa que s'anomenava, per raó dels seus propietaris, casa de Cruïlles, passà a formar part de l'abundós patrimoni dels comtes de Solterra. Durà, però, pocs anys; en escriptura atorgada el 21 de juliol de l'any 1800, davant del notari de Girona Francesc Carles Befaràs, Josep Maria de Sarriera-Gurb, Despujol i de Cruïlles comte de Solterra, la va vendre a Ramon de Manresa, de Asprer, Moncorb, Ramis i d'Albertí domiciliat a Girona, pel preu de tretze mil sis lliures barceloneses (3).
El comte de Solterra fa constar en l'escriptura el motiu d'aquesta venda: per raó del matrimoni que la seva germana Narcisa havia contret amb Antoni Miquel Desvalls i de Ribes, marquès d'Alfarràs, domiciliat a Barcelona i també per raó del seu proper matrimoni amb Josepa de Pinós, filla del marquès de Bàrbara. Així, necessitava disposar d'una considerable quantitat de diners en metàl·lic per pagar la part de legítima que encara devia a la seva germana, tal com li havia estat assenyalat pels seus pares, els comtes de Solterra i també per atendre a les quantioses despeses del seu propi casament.
Reconeixement de Miquel Sarriera, donzell, Batlle General de Catalunya, i Jeroni Albanell, doctor en dret del Consell i regent de la Cancelleria Reial, com a assistent de l’anterior. Reconeix que la lleuda de Girona era tinguda com a cosa emfitèutica i no feudal. 1500. Fons Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Notes
(1) -
Santiago Sobrequés va escriure que Joan Sarriera, nascut entre 1430 i 1450, era "una de les personalitats més notables de la Guerra Civil i del regnat de Ferran el Catòlic a Catalunya". Va ser un dels principals actors de la victòria final de "lo rey Johan, inimich del principat de Catalunya", un gir que va reportar-li uns bons ingressos i la conservació del càrrec de Batlle General de Catalunya, que ocupava des del 1468, que va mantenir fins a l'any 1501 i que heret` el seu fill.
El 1484, essent Batlle General, es documenta pagant amb diners propis, arran de la insuficiència de l'erari reial, cinquanta homes a cavall que havien de reprimir l'aixecament remença encapçalat per Pere Joan Sala.
El seu casament, abans del juny del 1462, amb Violant Margarit, filla del cavaller gironí Bernat Margarit, senyor de Sant Gregori, va refermar la seva aliança amb aquest altre llinatge primicer de la noblesa gironina, amb el qual compartí la defecció del 1471. Feia pocs anys que ambdues famílies s'havien enfrontat arran de la pretensió dels Margarit de percebre alguns drets damunt els molins dels Sarriera. El 1456, Bernat Margarit havia escorcollat la torre que els Sarriera tenien a Palau Sacosta (Ramon Planas, op. cit). -
Tornar al text
(2) -
El 1866 varen ser localitzades les dues primeres làpides reaprofitades al casal fortificat de Palau Sacosta, propietat del noble Joan de Sarriera. La documentació ha permès precisar que el 14 de juliol de 1492, dins el marc de la liquidació dels béns de l’Aljama després de la promulgació de l’edicte d’expulsió, els dirigents de l’Aljama i altres jueus singulars cediren gratuïtament (liberaliter donare) a Joan de Sarriera la propietat del seu cementiri.
En disposar aquest de les pedres del fossar, va decidir reutilitzar-les com a material de construcció en la gran reforma del seu casal, conegut com les Torres de Palau, realitzada l’any 1495; i no seria sorprenent que les dotze làpides fins ara identificades fossin només una petita part de les que encara resten per localitzar a Palau Sacosta ("Pedres amb nom", Museu d'Història dels Jueus de Girona). -
Tornar al text
(3) -
L'escriptura de la casa objecte d'aquest contracte especifica que estava situada en el carrer dels Ciutadans de Girona, i afrontava a l'est amb el carrer anomenat "del Rossinyol", en el que tenia sortida
el petit hort unit a la casa venuda; al sud amb el carrer anomenat de Sant Josep, que antigament havia estat un carreró; a l'oest, amb el carrer de Ciutadans, on tenia la seva entrada principal, i al nord, amb la casa, petit hort o eixida de don Francesc de Delàs, cavaller i regidor perpetu de la ciutat de Girona, casa que havia estat propietat antigament a Francesc de Margarit. -
Tornar al text
Bibliografia
- "El casal dels Sarriera al segle XV". Enric Mirambell. 1993. Revista de Girona, número 159.
- "Antigues cases senyorials gironines". Pelai Negre i Pastell. 1978. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Vol XXIV.
- "Bernat Sarriera, metge de cirurgia de casa del senyor rei (Girona, fl. 1343-1375): els profits de la guerra". Lluís Cifuentes i Comamala. 1996. El Temps, vol. 13. ISSN 1130-8060.
- "Institucions locals i elits a la Catalunya baixmedieval (Girona 1345-1445)". Albert Reixach Sala. 2019. Fundació Noguera. ISBN 84-1303-114-9.
- "Girona medieval. Crisis i desenvolupament (1360-1460)". Christian Guilleré. 1992. Quaderns d'Història de Girona. Diputació de Girona - Ajuntament de Girona. ISBN 84-86812-29-1.
- "Médicos ilustres de la familia Çarriera de Gerona". Enric Claudi Girbal. 1892. Revista de Gerona, volum XVI.
- "El retaule de Palau Sacosta contractat entre Joan Sarriera i el pintor basc Martí Joan (Girona, 1498)". Ramon Planes Albets. 2002. Estudis històrics i documents dels arxius de protocols, vol. XX. ISSN 0211-5425.
- "La guerra civil catalana del segle XV. La societat catalana durant el conflicte". Santiago Sobrequés Vidal, Jaume Sobresqués i Callicó. 1973. Edicions 62. ISBN 84-2970-838-3.
- "Orígen del condado de Solterra". Enric Claudi Girbal. 1876-1877. Revista de Gerona, vol. I.
 -
|
(Ampliar) - Rajola gòtica amb l'escut heràldic de Sarriera. Segle XV. Pasta ceràmica (terra cuita) decoració en blau català. Museu d'Història de Girona.
Metge del segle XIV. Biblioteca de Württemberg. Viquipèdia.
(Ampliar) - 15 de desembre (Ca. 1600). El procurador de Joan Sarriera i de Gurb, reconeix a les oficines del Batlle General de Catalunya, que té el castell de Requesens de la ciutat de Girona en feu reial, demostra documentalment haver-lo heretat legítimament i en fa homenatge a Carles V. Biblioteca de Catalunya.
Noble de primer ordre de mitjan segle XV. Dibuix de Francesc Riart.
(Ampliar) - 4 d'octubre 1514. Pere Escuder, notari, procurador d'Antic Sarriera, donzell, domiciliat en la ciutat de Girona, senyor del castell de Requesens, estableix a Narcís Cantalosela, teixidor de draps de lli, de la parròquia de Sant Joan d'Aiguaviva, un pati situat en la ciutat de Girona, per un cens de 8 sous anuals. Biblioteca de Catalunya.
Fragment de rajola heràldica. 1533. La inscripció 'ego sum qui pecavi' (Jo sóc el qui ha pecat), la inclogué al seu escut Miquel Sarriera, senyor del castell de Vulpellac. Museu de la Pesca, Palamós
(Ampliar) - Llista dels comtes de Solterra.
(Ampliar)
(Ampliar)
(Ampliar) - Rajoles gòtiques amb l'escut heràldic de Sarriera. Segle XV. Pasta ceràmica (terra cuita) decoració en blau català. Museu d'Història de Girona.
(Ampliar) - La capella Solterra i Sarriera, al Mas Montiel de Palau-sacosta. 1911-1936. Valentí Fragnoli i Annetta. CRDI - Ajuntament de Girona.
|
