La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

Biografia

Fidel Aguilar Marcó va néixer al carrer de la Cort Reial de Girona el 20 de juliol de 1894, des d'on, més tard, es va traslladar amb la seva família al carrer de la Força.

El 1905, per suggeriment familiar, va ingressar al Seminari, però, mancat de vocació, aviat va deixar-lo per començar a treballar en un taller de tallista, on es va despertar el seu amor per la talla de fusta, fins esdevenir la seva màxima il·lusió. Va començar a dibuixar de forma autodidacta: apunts del natural, esbossos. Assistí a classes de l'Escola de Belles Arts Municipal, instal·lada als baixos de l'antic Institut, actual Museu d'Història de la Ciutat, escola que, amb un funcionament molt rutinari, limitava les activitats dels alumnes a la còpia de guixos i acadèmies.

L'any 1909, per guanyar-se la vida, va muntar, amb un company, un taller de talliste de mobles d'encàrrec i restauració, a la Pujada del Rei Martí. Al cap de poc temps, ja sol, aprofitaria el poc temps lliure que li permetia la seva feina per fer dibuixos, esbossos en fang, petites talles de fusta. Aviat, però, l'atreuiía l'escultura en pedra.

Al mercat de ferralla de l'Areny comprà uns cisells vells que ell mateix va posar a punt, dels seus passeigs per les muralles transportaría blocs de pedra que, més tard, sense més ajut que una poderosa intuició, intentaria esculpir.

El 1914, Xavier Montsalvatge i Rafael Masó, animadors de les tertúlies i grups de treball de l'entitat Athenea, el nucli irradiador del noucentisme a Girona, l'encoratgen a seguir amb les seves activitats artístiques, de les que ja ha rebut algun encàrrec. L'any següent comença una col·laboració efectiva amb l'arquitecte Rafael Masó: mobles per a la Casa Ensesa de Girona i relleus per a la Casa Casas a la platja de Sant Pol.

L'any següent (1916), també fruit d'aquesta col·laboració, dissenya el remat de senyera per a l'Orfeó de la Joventut (Sant Jordi i el drac). D'aquest mateix any també són obra seva el gravat al boix per al programa de mà i dos bustos de pedra, que són rifats, per a la festa artística de l'"Any nou dels artistes" organitzada per Athenea. El maig d'aquest any Xavier Montsalvatge li dedica un article a "Vell i Nou". Amb l'objectiu d'ampliar horitzons per al seu art, es trasllada a Barcelona, però, malalt, ha de tornar al cap de pocs dies.

El 1917 realitza les darreres obres: gravats al boix i un projecte de senyera per al "Centro Moral". Sobtadament, mor el 21 de febrer d'una perforació d'estòmac. El mateix any, les Galeries Laietanes de Barcelona presenten una exposició pòstuma de la seva obra.

El 1919 la Casa Marcó de Quart comença l'explotació en ceràmica argerata d'algunes obres de l'escultor, peces que obtindran un remarcat èxit a l'Exposició d'Arts Decoratives de París de l'any 1925, on concorren Marcó i altres artesans gironins. El 1930, els "Amics de les Arts" mitjançant una suscripció popular, li aixequen un monument als jardins de la Devesa, on s'hi reprodueix una versió lliure de d'una obra de l'escultor, i on Carles Rahola, el dia de la inauguració, llegeix una evocació de la vida i l'obra de l'escultor.





Únic oli conegut de Fidel Aguilar. Oli sobre tela, 60 x 45 cm. Col·lecció privada, Girona.


Documentació

Fidel Aguilar, per Xavier Montsalvatge. (Article publicat a "Vell i Nou", el 15 de maig de 1916)

Veus-aquí un nom desconegut, un artista inèdit, no tan sols en els nostres centres artístics, sinó també a Girona on viu i treballa heroicament.

Els canonges i bons burgesos d'aquella històrica ciutat qui trenquen de tant en tant l'encís dels vells carrers en els seus passeigs diggestius, al passar vora l'entrada d'un convent arrupit sota el campanar de la Seu Meravellosa, resten astorats pel treball sorollós i neguitós d'un jove ardit qui en aquelles solituds ha plantat una botiga de fuster tallista. Atrets pel soroll desacostumat, s'aturen i miren encuriosits pels vidres polsosos de la porta i miren estranyats al noi artesà, qui sense cap respecte a la quietut del lloc, fa trescar la gúbia i la maça per acabar prestament la feina que li encomanen els industrials de la ciutat baixa, xorcs models que embruteixen tots els mobles d'ús corrent.

Quan el dur jornal és finit, quan l'odiosa necessitat per la vida és acomplerta, en Fidel Aguilar és tot un altre. Allunyat de mirades inoportunes i reclòs en la pau del seu humil santuari, fa un treball conscient: estudia, dibuixa, talla socs d'arbós, grava planxes de fusta, esculpeix les pedres que ell mateix ha anat a cercar i triat en les muralles que'ls anys feixucs i el poc amor dels homes ha enderrocat. La seva obra és aleshores seriosa, plena de foc dels seus pocs anys i saturada per la suavitat de l'ambient que l'envolta i limita el seu coneixement de la naturalesa. L'ideal reculliment que fluctua a tota hora devora d'ell i la noblesa del paisatge que'l nodreix, plasmen en ses figures la gràcia d'una feminitat sense decrepituts i les amara d'una sanitosa fortalesa que enamora.



La feina diària ha exercit en ell una poderosa influència fent-li conèixer l'utilitat i propietat dels materials que elabora i que és la més gran qualitat del seu art. La tria devota que fa de les pedres i fustes que esculpeix directament, la pacienta cura que posa en tots els detalls, l'estudi cuidadós de l'estructura, dóna a la seva obra un bell caràcter decoratiu. Aquest gran amor i coneixement de l'ofici, allunya en absolut a l'altzar i l'acosta sovint al perfecte equilibri.

A voltes, en el gàtic afuament de ses madones, en l'armònica fortalesa dels retrats, un hom sembla veure-hi quelcom ja glosat per altres artistes. Aquestes diverses manifestacions de l'Aguilar, més que el seguiment de determinada escola, són tentatives fetes a gratcient per a trobar-se a si mateix.

Dintre poc temps una selecció dels seus treballs serà exposada en un dels nostres salons, i aleshores els entenimentats i gustadors de lo bell podran fer-se càrrec de tot el seu valor i dir la paraula definitiva.

Mentrestant, l'artista gironí treballa hores i hores en el seu apartament. L'acompanya sovint un bon sol, que després de besar voluptuosament els murs de la catedral, cau com un ruixat d'or dintre la botiga humil i fa flamejar l'arbós de vetes sagnants que l'home fa viure amb el miracle de les seves mans sàbies.


(Redacció original, amb accentuació normalitzada).





La inauguració del monument a la Devesa promogut pels Amics de les Arts, el 29 de juny de 1930, amb Carles Rahola

(Ampliar) - La inauguració del monument a la Devesa promogut pels Amics de les Arts, el 29 de juny de 1930, amb Carles Rahola. SGDAP - Ajuntament de Girona.

Documentació

Fidel Aguilar, per Santiago Roca D. Costa. (Fulletó acompanyatori de l'edició de xilografies realitzades per Aguilar per a la col·lecció Montsalvatge, desembre de 1983)

Fidel Aguilar (Girona, 1894-1917), que és conegut sobretot per la seva obra d'escultor -escultor completíssim que va cultivar el modelatge en fang, el guix, la talla directa en pedra, la talla en fusta i el relleu en coure- fou també un dibuixant excepcional. Excepcional en el sentit que els seus dibuixos ultrapassen moltes vegades el que en diríem "dibuixos d'escultor" per a esdevenir obres d'art amb entitat pròpia, obres definitives en elles mateixes.

De la fusió de dos dels seus mitjans d'expressió: el dibuix -de caire més específicament artístic- i la talla -bàsicament més artesanal-, és d'on surt una altra dimensió creativa: la de gravador, de sòlid gravador al boix.

En el seu treball d'inici de catalogació de l'obra de Fidel Aguilar, Jaume Fàbrega suposa que el total de gravats que realitzà fou d'uns 15, dels quals la present edició us n'ofereix 7 d'estampats amb els boixos originals i 3 de reproduïts a partir de planxes metàl·liques corresponents a originals desapareguts. Aquesta és una documentació importantíssima de síntesi de l'obra de Fidel, tota vegada que l'esmentat autor situa la seva realització entre els anys 1915 i 1917, és a dir, els dos darrers anys de la vida de l'artista; una vida que no podem oblidar que fou, malauradament, de només vint-i-dos anys.

Estimeu, doncs, aquests gravats, perquè són una mostra única de l'obra d'un dels artistes gironins més autèntics i honestos, segurament el més dotat de tots els que han sortit d'entre nosaltres.



Autorretrat de Fidel Aguilar, carbó sobre paper, 54 x 42 cms. Portada de la publicació "Fidel Aguilar" (veure bibliografia)


Bibliografia:

  • Fidel Aguilar. Recopilació i selecció de textos, per Jaume Fàbrega i Colom. Ajuntament de Girona - Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears. GE-549-1972.

  • Xilografies de Fidel Aguilar. Edició de 10 xilografies, Ajuntament de Girona, Educació i Cultura. Desembre 1983.

  • Un meteorit fugaç. Fidel Aguilar (1894-1917). Catàleg de l'exposició, Ajuntament de Girona, maig 2017. ISBN 978-84-8496-226-7.


  • [Més obres de Fidel Aguilar]

    [Exposició obres de Fidel Aguilar 2017]


    Back



















    (Totes les peces, procedents de col·lecció privada, Girona).

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés