La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

L'Estudi General de Girona, situat a la plaça de Sant Domènec al costat del convent dels dominics que dóna nom a la plaça, a l'edifici de les Àligues, va ser començat el 1561, en què es col·locà la primera pedra, després de moltes vicissituds. Al segle XVII conegué el zenit de la seva glòria.

El 1572 va ser inaugurat oficialment i a partir d'aquest moment s'hi començaren les classes. No obstant, la benedicció oficial de l'edifici va tenir lloc el 17 d'octubre de 1609.

A la portalada de pedra picada s'hi pot veure una làpida amb les àligues dels Àustria, d'on deriva el nom de l'edifici, i l'escut de Girona, sostingut per dos àngels, obrada el 1570 per Onofre Enric. A la làpida s'hi llegeix la inscripció:

MILLE ET QVINGENTIS ET SEXAGINTA SUB VNO
ANNIS A SVMMI NATIVITATE DEI (decoració)
OVVUM SVA PER VARIAS TERRAS POPULATOR AVERNI
IN SANCTAM SERERET DOGMATA FALSA FIDEM
SACRA GERUNDENSES CONDVT GYMNASIA QVANTA
CONSCRIPTI POSSVNT AEDIFICARE PATRES
AT TV SVMME DEVS SVB CVIVS NVMINE NOSTRVM
CRESCIT OPVS CRESCAT TEMPVS IN OMNE IVBE

Traducció de Mn. Jaume Marquès: “Essent l’any mil cinc-cents seixanta més un d’ençà del naixement del fill de déu etern com per alguns països en la fe de quiscun sembrés falses doctrines el cabdill de l’Avern, els gironins fundaren eixes santes escoles tan grans com fou possible als Pares del Senat Vós, gran Déu, que les coses feu créixer totes soles, feu que creixi aquesta obra en la posteritat”

Malgrat aquestes dades relatives a l'element arquitectònic, la concesió de l'Estudi General o Universitat de Girona ja havia estat concedit per privilegi del rei Alfons IV de Catalunya-Aragó el 1446, tot i que no se n'obtingué la confirmació pontifícia fins el 1605. Paral·lelament, se sap que durant el segle XVI funcionà a Girona l'anomenada Escola de la Catedral i, d'altra banda, el 7 de gener de 1599 s'inaugurà solemnement el Seminari Tridentí, que més tard fou traslladat al Col·legi de la Companyia de Jesús, arran de l'expulsió dels components d'aquesta ordre, el 1767.

La Universitat de Girona va ser suprimida per ordre del rei Felip V, per aplicació del Decret de Nova Planta. Hi havien professat mestres com Jaume d'Agullana, ardiaca de la seu, Antoni Tarroja, teòleg, Francesc Roger, que seria més tard bisbe de Solsona, etc. Hi existí una forta competència amb el col·legi dels jesuïtes.

Durant el segle XVIII els estudiants amb vocació eclesiàstica esudiaven al seminari de Girona, mentre que els de vocació laica anaven a les universitats de Cervera, Gandia o Osca a estudiar dret o medicina, i altres anaven a les universitats de Montpeller o de Tolosa. A la de Montpeller cursaven els estudis de medicina dos estudiants becats anyalment per una fundació instituïda el 1452 pel metge gironí Joan Bruguera.

quan la Revolució de Setembre, la Gloriosa, porta uns anys de llibertat a Espanya. El 1869 un decret del govern provisional permet restablir els estudis superiors en aquesta ciutat i un segle més tard es van començar a crear les escoles i facultats que la Llei 35/1991 va convertir en la Universitat de Girona

L'edifici, rehabilitat pels arquitectes Josep Fuses i Joan M. Viader el 1993, ha esdevingut seu del rectorat de la UdG; de l'antic edifici pràcticament només es conserven la façana, una de les escasses construccions renaixentistes de la ciutat, i algunes parets.

Façana de l'edifici de Les Àligues.


Bibliografia

- La Girona del set-cents. Els límits d'una transformació (1700-1792). Ramon Alberch i Josep Quer. Quaderns d'Història de Girona. Ajuntament de Girona, 2001. ISBN 84-95187-31-0.




  • La Girona del segle XVII. Panorama cultural, econòmic i demogràfic de Girona durant aquest període històric.

  • La plaça de Sant Domènec. Reportatge fotogràfica de la plaça en la que es troba l'edifici de les Àligues.


  • Escut dels Austria a la façana de l'edifici de Les Àligues

    Retrat de Felip Vè, cap per avall. Museu de l'Almodí de Xàtiva, ciutat cremada durant la Guerra de Successió. (Wikipèdia)

    Estendard dels Austria, emprat de 1580 a 1668. (Wikipèdia)

    Back-Index

    CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

    © Fèlix Xunclà/Assumpció Parés