|
La beneficència.
L'edifici anomenat La Pia Almoina, situat a la banda sud de la plaça i l'escalinata de la Catedral, i que actualment és la seu del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i Balears, té el seu origen en la fundació de la institució de caritat més important del segle XIV, pel canonge Arnau d’Escala el 1228 amb els delmes de diverses parròquies: Maçanes, Santa Llogaia del Terri, Sant Andreu Salou.
Segons esmenta Guilleré, originàriament la distribució del pa als pobres es feia durant el període comprès entre Quaresma i Pentacosta, període que gràcies a la bona gestió dels pabordes va anar creixent de forma considerable, per donacions de famílies gironines sense descendència, per deixes d'habitants de la ruralia, especialment en moments de pesta, i també per una hàbil política d'adquisició de propietats immobiliàries. En virtut dels estatuts de 1347, la distribució del pa va passar a fer-se des de Sant Martí, l'11 de novembre, fins a la fi del mes de maig. El 1355 encara es va ampliar més, des del dia de Tots Sants, l'1 de novembre. Els set mesos durant els quals es feien els lliuraments eren, evidentment, els més freds i difícils, quan el treball minvaba, especialment a les feines agrícoles. Durant el bienni 1347-1348 es va repartir 130.000 pans als pobres i necessitats, pans cuits al forn de la Ruca, propietat de la Pia Almoina, i que feien uns 800 grams.
Distribució de pans feta per la Pia Almoina. 1.- Mitjana mensual de pans distribuïts diàriament el 1347-1348. 2.- Mitjana d'un any (1347-1348). 3.- Mitjana mensual de pans distribuïts diàriament el 1367-1377. 4.- Mitjana d'un any (1376-1377). Extret de Christian Guilleré, "Girona Medieval. Crisis i desenvolupament (1360-1460).
Història de l'edifici.
L’edifici de la Pia Almoina és de planta allargassada amb torre central. La
construcció original va creixer entre el 1415 i 1421 amb la compra dels edificis colindants de l’antic barri jueu. Amb les desamortitzacions de finals del segle XVIII es va vendre a particulars, i més tard va passar a ser propietat de les germanes Escolàpies fins el 1974, període durant el qual es convertí en un centre d’ensenyament femení. Les antigues obres realitzades a l’edifici durant els anys 70, per convertir-lo en l'actual seu del Col·legi d'Arquitectes, varen testimoniar la presència de restes tant d’època medieval com romana.
L´edifici es situava al límit septentrional del call jueu i va estar intímament immers en la seva dinàmica. Un plànol conservat a l'Arxiu de la Catedral, còpia d'un d'anterior del segle XV, ofereix informació sobre la distribució de la zona en habitatges, passadissos i carrerons, i patis, i també sobre els seus propietaris. Comparant i creuant aquesta informació amb transaccions documentades de compres i vendes, és possible resseguir-ne la història de la zona des de temps força reculats.
La zona assenyalada en aquest plànol amb el nombre 6 estava dividida en dues cases, la del nord era la de Calvet, que després va ser de Ruca, i més tard de Güell. La de migdia era la del forn, d'Arnau de Forn, després de Ruca, i per fi de propietat de l'Almoina. A ponent d'aquestes cases hi ha un cos, l'estructura material del qual és diferent de la resta, i que està rematat amb una torre, que correspondria a les cases del jueu Gaze, que més tard foren de Barra o Sabarra, i de Bonanat, que en el document es dessigna com a indret ocupat per cases de jueus (casa que la Limosna adquirió de los judíos que parece es jardín).
La resta del solar nombre 8, des de 1228 va ser destinat a la Pia Almoina, i abans encabia cases propietat del bisbe i dels canonges de la Seu gironina, adquirides per Arnau d'Escala, el fundador de la Pia Almoina. La zona 7, anomenada plaça o pati del Forn, actualment encara existeix i hi ha l'estructura d'un portal de pedra sobre el que, en una petita fornícula encastada a la paret, hi ha una imatge religiosa. Aquesta placeta era l'inici d'un carrer que baixava cap a ponent fins al carrer de la Força, on abocava perpendicularment.
La zona 4, on l'autor va indicar-hi el Forn de la Ruca, formava part d'aquest carrer, anomenat com carrer que condueix a ca'n Calvet. El 1418 aquesta via urbana encara existia i s'anomenava carrer de l'Almoina. Les zones 5 i 9 varen ser la carniceria del Cabilde i casa de la Carniceria, unides en una sola.
El carrer C és la Pujada de la Catedral, i en el plànol s'identifica com carrer de la Ruca. El carrer D és l'actual de la Força, que en èpoques s'anomenà del Call. El carrer de la lletra E és l'actual de Cúndaro, que s'havia anomenat de l'Ardiaca, possiblement perquè la part alta donava a la casa de l'ardiaca major. El carrer del costat d'aquesta casa de l'Ardiaca, a l'oest, és el de Claveria, a ponent del qual es trobava la casa de Vidal adquirida per Torró.
L'ampliació de l'establiment assistencial inicialment fundat per Arnau d'Escala, es va basar en l'adquisició i incorporació de la majoria d'aquests habitatges, passadissos i carrerons, especialment a les darreries del segle XV, en que ja pràcticament havia adquirit les dimensions que tenia al segle XVIII, moment de les desamortitzacions i vendes a particulars.
Bibliografia
"L'eclosió urbana de Girona", Carles Ferrer i Juanola, i Joan Villar i Torrent. Dins "Història de Girona", editat per l'ADAC. Girona, 1990. ISBN 84-404-7571-3.
"Girona medieval. L'etapa d'apogeu 1285-1360", Christian Guilleré. Quaderns d'Història de Girona. Diputació de Girona - Ajuntament de Girona, 1991. ISBN 84-86812-25-9.
"Girona medieval. Crisis i desenvolupament 1360-1460", Christian Guilleré. Quaderns d'Història de Girona. Diputació de Girona - Ajuntament de Girona, 1992. ISBN 84-86812-29-1.
"Els jueus i Girona medieval", Fèlix Xunclà i Tubert. Volum I. Girona, 1996.
|
Plànol de la zona de la Pia Almoina, del segle XVII, còpia d'un d'anterior de les darreries del segle XV. Arxiu de la Catedral.
Interpretació i adaptació del plànol anterior, amb indicacions de la seva distribució i propietaris al segle XII. 1.- Plaça de la Catedral. 2.- Pujada de la Catedral. 3.- Pujada de la Verge de la Pera.- 4.- Casa de l'Ardiaca. 5.- Carrer de Claveria. 6.- Casa Vidal - Torró el 1176. 7.- Carrer de Calvet el 1192, i de l'Almoina el 1418. 8.- Carrer de Cúndaro, anterior carrer de l'Ardiaca. 9.- Carrer de la Força. 10.- Carreró del Call el 1418. 11.- Almoina el 1228. 12.- Carreró. 13.- Casa de Calvet el 1181, de Cortils Almoina Mitra. 14.- Forn i casa d'Arnau de Forn el 1181, Mitra el 1182, Candela el 1192 i Roca el 1237. 15.- Casa de Gaze el 1181. 16.- Casa de Gaze, Bonanat i Sabarra. 17.- Pati o placeta.
|