La ciutat Llegendes i tradicions Festes i esdeveniments Història de la ciutat Itineraris turístics Novetats Més apartats

L'edificació dels Banys Àrabs de Girona està situada al peu de la Catedral, a l'inici del Passeig Arqueològic. Malgrat el seu nom, no respòn a una construcció bastida durant la breu dominació àrab, sinó que es tracta d'un edifici plenament romànic, destinat a banys públics, del qual el rei va atorgar-ne a la ciutat primer la concessió d'ús i després la propietat, amb contrapartides econòmiques.

La seva construcció va finalitzar el 1194. Durant el setge del 1285, en el marc de la croada del francès Felip l'Ardit contra Pere el Gran, va patir greus destrosses. De fet, en fer-se càrrec de la defensa de la ciutat Ramon Folc de Cardona, va fer enderrocar totes les edificacions fora de murs que puguessin ser utilitzades per l'enemic francès, i els Banys Àrabs, com Sant Nicolau, Sant Pere, Sant Feliu o Santa Llúcia, s'hi trobaven.

Bernat Desclot, el gran cronista de les gestes de Pere III, descriu la ciutat el 1285 dient que "E devets saber que la ciutat de Girona és posada en un recost qui és riba d'una aigua, e ha nom Teher; e es murada en gir de bon mur e forts, que es ben antic; e sus alt, al cap de la ciutat vers llevant, és l'esgleia de Santa Maria qui és la seu major. E als llats de l'esgleia, vers mig jorn, és lo palau del bisbe. E d'amunt sobre tot, al pus alt lloc de la ciutat, e man dreta del palau del bisbe, ha una torre qui és molt bella e fort e alta, de gros mur, de pedre e de calç. E ha nom la torre Geronella; e aquí és la major força de la ciutat".

El 1294 l'edifici va ser reparat de les destrosses provocades pels fets d'armes esmentats, i va seguir en ús fins el segle XIV, en el que va ser clausurat i passat a mans privades. El 1617 s'hi va instal·lar un convent de monges caputxines, comunitat religiosa que va convertir el lloc en dependències seves: el rebost, la cuina i la bugaderia. Així va seguir fins el 1929, any en el que va passar a titularitat pública, i va ser rehabilitat.

L'edifici és de planta rectangular, compost de diversos àmbits, típics d'aquest tipus d'equipaments, heretats dels banys romans: un Apodyterium, o vestidor; un Frigidarium, o sala freda; un Tepidarium, o sala tèbia, i un Caldarium, o sala calenta. A aquestes instal·lacions cal afegir-hi un Furnus, forn i caldera. L'element més característic del conjunt és la piscina octogonal de la primera sala, el vestidor, coberta per una llanterna visible des de l'exterior. Els capitels que culminen les columnes que sostenen aquest element arquitectònic presenten una decoració de tipus geomètric i vegetal, malgrat que també incorpora alguns elements zoològics.


1. Apodyterium o vestidor. (Wikipèdia)


2. Frigidarium o sala freda. (Wikipèdia)


3. Tepidarium o sala tèbia. (Wikipèdia)


4. Caldarium o sala calenta. (Wikipèdia)


Frigidarium durant Girona temps de flors 2006.


5. Furnus, el forn i la caldera. (Wikipèdia)


La torre Cornèlia, a l'inici del Passeig Arqueològic, al davant dels Banys Àrabs.


Cúpula del Apodyterium, amb la torre de Sant Feliu al fons.


Bibliografia:
- El setge de Girona en temps de Pere el Gran. Enric Mirambell. Rafael Dalmau Editor, 1963. B-17900-1963.

- Girona medieval. L'etapa d'apogeu 1285-1360. Christian Guilleré. Ajuntament de Girona, 1991. ISBN 84-86812-25-9.

- El Sector nord de la ciutat de Girona: de l'inici al segle XIV. Canal i Roquet, Josep; Canal i de Diego, Eduard ; Nolla i Brufau, Josep Maria: Sagrera Aradilla, Jordi. Història Urbana de Girona - 4. Ajuntament de Girona, 2000. ISBN 84-86837-98-7

Back

CONTACTE ----Avís legal ----Aviso legal ----Legal notice

© Fèlix Xunclà/Assumpció Parés