Aquest carrer formava part de l'antic Call jueu. Les cases dels jueus gironins, després de la seva expulsió el 1492, varen ser adquirides majoritàriament clergues, i ja ben entrat el segle XVI tingueren com a estadants canonges de la Catedral. A la primeria del segle XVIII el predomini eclesiàstic del carrer queda perfectament documentat en el cadastre de l'any 1716. En aquesta data, el carrer tenia dotze cases, onze de les quals habitades per clergues i l'altra per una vídua, però totes les cases eren propietat d'eclesiàstics.
A la façana de la casa 3 del carrer hi ha una fornícula amb una imatge de la Mare de Déu, dedicada a la Mare de Déu del Roser. La imatge va ser reposada després de la Guerra Civil, quan va ser destruïda, i segons Josep Grahit i Grau (1883-1960), l'any 1955 s'hi col·locà una imatge de Sant Josep. No està documentada la substitució per l'actual la Mare de Déu.
A mitjan segle XIX el carrer està referenciat com "Travessia de les Dones", com a conseqüècia de que l'actual carrer de Miquel Oliva i Prat era el "carrer de les Dones". En la reforma del nomenclàtor de l'any 1876 es proposava de batejar-lo amb el nom de Joan Gaspar Roig i Jalpí, el cronista i historiador de la Girona medieval. Amb tot, la proposta no es va dur a terme.
L'octubre del 1891 l'Ajuntament decidia anomenar-lo amb el nom de "Travessia de Cervantes" i en el ple del dia 7 de març del 1975 se'l passava a denominar "Travessia del Doctor Miquel Oliva i Prat", nom que va durar fins al 16 de desembre del 1985.
Les pluges considerables del febrer del 1982 varen provocar la caiguda d'un mur de l'antic edifici dels Maristes, la qual cosa provocà l'enderrocament d'un tram que abastava des d'aquest carrer fins un bon tram ja dins del carrer de Miquel Oliva i Prat. Amb les obres que s'acabaren l'octubre del 1982 es deixà lliure el pas, s'arranjaren les destrosses i es bastí un nou mur a l'antic solar dels Maristes.

Fornícula amb imatge al carrer Batlle i Prats. 1983. Jordi Parés. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Lluís Batlle i Prats. Va néixer a Girona el 28 de novembre de 1909, a la casa materna de la plaça de l'Oli, i va morir el 8 de juny de 1983. El seu pare era procurador de tribunals i la seva mare pertanyia a una família molt religiosa. Va estudiar el batxillerat a l'Institut de Girona, es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona el 1930, i tot seguit, el 1933 va començar a fer classes de llengua i literatura espanyola a l'Institut gironí.
El 1939 va obtenir la titularitat com a arxiver municipal de la ciutat i el 1946 es va doctorar amb la tesi "La Biblioteca de la Catedral de Gerona desde su origen hasta la imprenta" (1947), on va tenir com a professor Antoni Rubió i Lluch. El mateix any va participar en la fundació de l'Institut d'Estudis Gironins, va ser nomenat acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid i vocal de la Comissió provincial de Monuments gironina. El 1950 va ser elegit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1959 de la institució "Fernando el Católico" de Saragossa. El 1979 va ser nomenat Cronista Oficial de la ciutat de Girona per l'Ajuntament d'aquesta ciutat.

Celebració de la festa de Sant Isidor a la Casa de Cultura d'Olot. D'esquerra a dreta: Lluís Batlle Prats, Lluís Armengol Prat, el pare Batllori, Eduard de Balle i Campasol, marquès de Vallgornera, i el regidor de l’Ajuntament d’Olot Josep M. Pagès Rius. 1974. Foto-Cinema Coma. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

Va deixar escrits 235 articles, comptats pel seu succesor com director de l'Arxiu Municipal de Girona (1978-1989), Ramon Alberch i Fugueras, publicats als Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, la Revista de Girona, l'Analecta Sacra Tarraconensia i altres revistes de caire erudit, i un nombre considerable d'articles periodístics al butlletí d'informació municipal de Girona, en programes de fires i a la premsa local. Va participar activament amb ponències en congressos, col·loquis i assemblees d'estudiosos. Va publicar també diversos llibres entre els que destaquen "El capítol de Girona i els Estudis Generals" (1936) "La Biblioteca de la Catedral de Gerona desde su origen hasta la imprenta" (1947), la seva tesi doctoral, i "La cultura a Girona de l'Edat Mitjana al Renaixement" (1979) a la col·lecció de monografies de l'Institut d'Estudis Gironins.
En la seva obra destaquen els estudis de diplomataris, cartularis i privilegis, els de biblioteques i llibres antics gironins, les aportacions entorn dels jueus gironins, la Guerra del Francès i l'ensenyament i el seu treball a l'arxiu municipal de Girona.
Ramon Alberch li va dedicar un article publicat a la Revista de Girona en el que qualificava Batlle de "Capdavanter de l'Institut d'Estudis Gironins, professor de l'Institut Vicens Vives i investigador i divulgador del nostre passat històric i l'estimació pels homes i les coses de Girona". Una estimació que Jaume Marquès deia que era el resultat de "la bonhomia, la sensibilitat envers l'amistat".

Enterrament de Lluís Batlle. Plaça de l'Oli. 1983. Joan Comalat Vila. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)

---

Notes

(1) - El carrer de la Ruca és citat a bastament des del segle XI, era un dels molts carrers que puja cap a Gironella de la documentació altmedieval. Al llarg del segle XIII s’esmentava diverses vegades com a carrer públic o via pública en relació a algunes cases de la seva galta est, com el forn de la Seu, o alguns casals jueus. En 1271, és definit per primer cop com a carrer públic de la Rucha, en relació a les cases de l’Almoina jueva que hi quedaven a ponent. - Tornar al text

---

Bibliografia

- "El carrer del doctor Lluís Batlle i Prats". Jaume Marquès i Casanovas. Article publicat al "Diari de Girona" el 12/10/1986.
- "Girona en el segle XIII (1190-1285)". J. Canal, E. Canal, J.M. Nolla, J. Sagrera. 2010. Història Urbana de Girona, Ajuntament de Girona. ISBN 84-8496-148-2.
- "El carrer de Lluís Batlle i Prats". Jaume Fabre i Fornaguera. Article publicat al diari "El Punt" el 09/08/1987.
- "La travessia d'en Miquel Oliva i Prat". Ramon Alberch i Fugueras. Article publicat al diari "El Punt" el 24/05/1985.
- "El doctor Lluís Batlle i Prats". Ramon Alberch i Fugueras. 1979. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. ISSN 0213-6228, número 25.
- "Lluís Batlle i Prats". Pau Lanao. Article publicat al diari "El Punt-Avui" el 22/10/2009.
- "El doctor Lluís Batlle i Prats (1909-1983)". Jaume Marquès, Enric Mirambell, Ramon Alberch. 1983. Revista de Girona, número 103.

---

-