Va ser projectat per l'arquitecte municipal Martí Sureda Deulovol l'any 1865, però construït molt més tard, el 1910. El Brollador de cinc pisos, dissenyat com un element d'herència romàntica a la vegada que de presència potent enmig dels Jardins de la Devesa, ha inspirat a artistes de totes les disciplines, que li han atribuït des de significacions poètiques i memorables, a plàstics que l'han interpretat amb encert.
"El brollador de la Devesa". Oli sobre tela, 73 x 100 cms. 1987. Oli de Santi Roca D. Costa.
El Brollador de la Devesa el juny de 2014 - (Ampliar)
Quan va ser construït?
A la documentació general sobre el Brollador se li atribueix una antiguitat més gran de la que en realitat té. S'indica que va ser construït en la data del projecte de l'arquitecte municipal, el 1865. Per&ograne le4s notícies deld diaris locals documenten com a data de la inauguració l'any 1910. El "Diario de Gerona de avisos y Nnotícias" del dia 6 d'agost de 1910, a "Crónica general", publicava que "Mañana se inaugurará oficialmente el surtidor recién construido en los jardines de la Dehesa, que está destinado á tener gran éxito" i el diari "La Lucha" de la mateixa data informava que "Mañana se inaugurará oficialmente el surtidor recién construido en los jardines de la Dehesa, que está destinado á tener gran éxito".
Notícia de la inauguració oficial del Brollador. "Diario de Gerona de avisos y notícias" del 6/8/1910. - (Ampliar)
No és una informació aïllada, perquè va acompanyada de notícies prèvies i d'una polèmica municipal per la seva construcció en un moment que no es considerava oportú. El "Diario de Gerona" anava avisant dels avenços de la seva construcció; El 6 de setembre de 1901 publicava que "En el jardin de la Dehesa hemos visto que se están labrando varias piedras que parecen destinadas á formar parte de una fuente ó surtidor que no sabemos donde se piensa colocarla". El 25 de juny de 1910 anunciava que "En el jardín de la Dehesa toca á su término la construcción de un gran surtidor cuyo coste no deja de representar algunos centenares de pesetas", i el 9 de juliol del mateix any comunicava que "Muy adelantadas se hallan ya las obras de construcción del surtidor del jardín de la Dehesa, pero aun han de invertirse algunos jornales antes no quedará totalmente terminado".
Article publicat al diari 'La Lucha' el 9/8/1910. - (Ampliar)
Anteriorment els periòdics "Diario de Gerona" i "La Lucha" es feien ressò d'una viva polèmica entre regidors de l'oposició i del govern de la ciutat encapçalat per l'alcalde Artur Vall&eacuute;s i Rigau, per la inoportunitat de l'obra ornamental en un període de mancances bàsiques, com un dispensari municipal, l'escorxador, manca de voreres i clavagueres i un llarg etcètera; "La inauguración del surtidor construido en la Dehesa, ha dado ocasión á que se exteriorice de una manera patente el disgusto con que se ve la marcha administrativa de nuestro actual Ayuntamiento. Las obras de ornato y embellecimiento de una población son siempre precisas, cuando las necesidades de todos las órdenes están cumplidas; pero cuando en Gerona no tenemos empedrados ni buenas cloacas; á medio construir el Dispensario, sin acabar el Matadero", deia "La Lucha" el 9 d'agost de 1910. El cost de l'obra va ser de 5.000 pessetes (1). A partir de 1910, les notícies del brollador són constants, com no ho eren abans: el 1913 s'informava que l'aigua feia pudor (2); el 1915, es va glaçar; el 1940, Benito Amiel va rebre permís per posar al costat un lloc de fotografia, etc.
Article publicat al 'Diario de Gerona de avisos y notícias' el 25/6/1910. - (Ampliar)
El "Diario de Gerona de avisos y notícias" del 24/7/1910 també insistia en que no era convenient la construcció del Brollador: "Todavía no han terminado las obras del surtidor que se construye en el jardin de la Dehesa, cuyo coste sería curioso conocer con exactitud, porque se sabria hasta que punto creen nuestros ediles que pueden llevarse á cabo caprichosamente ciertas obras sin previo presupuesto y acuerdo de la Corporación. Ahora que empieza ya á abultar y distinguirse á distancia la obra, es cuando el público comenta mas y mas el gasto que ella representa y como es natural censuran las personas sensatas que se han ya invertido sin necesidad, lo que con mayor provecho y utilidad podía emplearse en otras obras. Ningún forastero que visite nuestra ciudad admirando la espléndida vegetación de la Dehesa echará de menos en su jardin un surtidor mas ó menos artístico; pero en cambio no se explicará que lo que ha de ser dispensario municipal esté abandonado y sin concluir; que el Matadero ofrezca el aspecto de una construcción suspendida por falta de recursos y que continue en pié á medio derribar el torreón inmediato al Coliseo Imperial y sin terminar el terraplén contiguo al mismo, gracias á lo cual con escándalo de los vecinos del otro lado del rio, se convierte en lugar donde evacúan todas las necesidades, los desaprensivos".
El Brollador de la Devesa. 1915-1920. Autor desconegut. CRDI Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Que no es fes en el mateix moment que va ser dissenyat per Martí Sureda (1865) sinó 45 anys més, queda explicat pel seu biògraf, Miquel Ferrer i López en una frase; "(Sureda) projectà moltes obres i poques foren realitzades" (3). El 1859 Sureda va fer el projecte de la Devesa que li encarregà l'alcalde Marià Hernández i de Nogués, i les obres s'iniciaren el 1862 amb mà d'obra militar gràcies a l'eufòria i necessitat de crear un gran espai per celebrar la victòria espanyola al Marroc, que va acabar amb la conquesta de Tetuan, el 1860: el Camp de Mart, amb 4,5 Ha, i la plantació massiva dels primers plataners. Entre 1868 i 1873 Sureda va ser destituït del càrrec municipal pels convulsos moviments polítics de l'època.
El Brollador de la Devesa. Ca. 1930. Llucià Roisin. CRDI Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Per si aquestes evidències no fossin suficients, Vilamitjana, al seu article, afegeix que "es pot rellegir Pla a "Girona, un llibre de records". En la descripció que fa del "raquític" jardinet municipal no diu ni un mot del brollador. És possible que al genial escriptor li passés per alt el brollador? Només, si el brollador no hi era". Pla va néixer el 1897. Va arribar a Girona el 1909. Aquelles impressions del primer curs d'intern a la ciutat, octubre 1909 - juny 1910, les va rebre quan el Brollador, efectivament, encara no hi era.
Flor de nenúfar al Brollador. 2007.
La fauna i la flora del Brollador.
Un altre atractiu del Brollador és la vida que hi ha. Llevat dels períodes d'aturada del broll per sequeras, hi han abundat nenúfars, lotus, molses, papirs, i tota mena de plantes aquàtiques que viuen en entorns fluvials, així com també peixos de colors que sovint desapareixien i només quedaven "los pocos que a él se asoman, son oscuros y feos" ("Los Sitios de Gerona", 21/6/1960), espinosos i amfibis, lebèl·lules i altres insectes, a part dels animals que viuen pels contorns com els ànecs collverds.
Retrat d'un grup de militars al brollador dels Jardins de la Reina Victòria. 1910-1920. Autor J.B. CRDI - Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Les sequeres i el Brollador.
La sequera del 2005 va fer aturar el broll d'aigua del monument. Jordi Vilamitjana escrivia al "Diari de Girona" (14/6/2005, article "La sequera ja és aquí"): "Al cor dels jardins de la Devesa, el vell brollador de 1865, la gran font de cinc pisos, sense aigua, sembla un termiter gegant de l’Àfrica subsahariana. Els còdols de la font, blancs de calç com bunyols enfarinats, remouen, només de veure’ls, les pedres del ronyó de pensar quina aigua ens bevem els gironins tot l’any!".
El 2024 la mateixa causa provocava un aspecte sec al Brollador. Quim Nadal publicava al "Diari de Girona" (Article "Tres escultures", 9/8/2024) "Entrant a mà esquerra [als jardins francesos] veig de lluny amb un punt de tristesa el brollador sec, eixut, sense aigua, amb l’estructura central enlairada que normalment regalimava i nodria molses diverses ben sec i les molses i restes de vegetació cremades i amb un to torrat. No só si en les actuals circumstàncies i l’evolució que han fet les reserves dels pantans potser es podria començar a obrir les aixetes si es té cura de convertir la font en un circuit tancat".
L'any 2026, quan redactem aquest article, el brollador encara segueix sec.
El Brollador de la Devesa glaçat. 7 de gener 1985. Maria Concepció Torres. CRDI Ajuntament de Girona - (Ampliar)
Notes
(1) -
El "Diario de Gerona de avisos y notícias" de l'1/10/1910 en una notícia sobre els projectes dela comissió d'hisenda de l'Ajuntament deia que no s'haurien de "haberse tirado mas de cinco mil pesetas en la construcción de aquel antiestético e inútil surtidor del jardin de la Dehesa". -
Tornar al text
(2) -
El "Diario de Gerona de avisos y notícias" del 3/5/1913 informava que "Son varias las personas que paseando por el jardín de la Dehesa han experimentado el hedor que despide el agaa del famoso surtidor y nos lo han advertido.
En efecto, no hay mas que dar una vueltecita al rededor de aquel para sentir lo que resulta una verdadera molestia para los paseantes. Es muy probable que eso sea debido a la deficientísima manera como se efectúa la renovación del agua, y como es de temer que en cuanto apriete el calor, será cosa insoportable, en nombre de la higiene recomendamos a la Alcaldía que ordene lo que sea menester para remediarlo". -
Tornar al text
(3) -
Sureda va ser arquitecte municipal de Girona el període 1847-1859 i provincial de 1859 a 1875. Entre altres treballs elaborà el primer projecte d’eixample de la ciutat (1868), basat en l’obertura de noves vies de comunicació i l’enderrocament de les muralles, i va projectar la plaça de la Independència (1855-1864), construïda sobre l'antic espai del convent de Sant Agustí. La plaça havia de ser closa i porticada, amb construccions idèntiques, d'estil neoclàssic racionalitzat i uniformitzat. La idea de Sureda no es materialitzà completament fins el 1993. El 1851 volgué convertir la Universitat de les Àligues en presó, i el 1853 treballà en el pont de Sant Agustí. Intervení el teatro Municipal (1858-1860) i projectà la reconstrucció del monestir de Ripoll (1863-80) en col·laboració amb Esteve Muxach, empresa que va ser realitzada per Elies Rogent. Construí l'església del Sagrat Cor (1887-1901), acabada per Francesc Salvat i Juncosa i Manuel Almeda, i projectà el mausoleu d’Álvarez de Castro (1867-80) amb l’escultor Joan Figueres. -
Tornar al text
Bibliografia
- "El brollador". Jordi Vilamitjana i Pujol. Article publicat al "Diari de Girona" el 5 d'agost de 2010.
- "El brollador de la Devesa". Lluís Lucero Comas. 2005. Revista de Girona, n&uacte;m. 230.
- "Martí Sureda Deulovol 1822-1890". Miquel Ferrer i López. 1994. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. DemarcaciÓ de Girona.
- "Els jardins oblidats". Josep M. Ministral i Masià. Article publicat al diari "Los Sitios de Gerona" el 12/7/1987.
- "El jardí de la Devesa". Ramon Carbó Dorca. Article publicat al "Diari de Girona" el 15/9/2013.
- "Peixos invisibles als jardins de la Devesa". Ramon Carbó Dorca. Article publicat al "Diari de Girona" l'1/4/2018.
(Imatge sencera) - El Brollador de la Devesa glaçat. 7 de gener de 1985. Narcís Sans. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Apunt de paisatge: la Devesa. Fidel Aguilar Marcó. 1910-1917. Carbó sobre paper. Museu d'Història de Girona.
(Imatge sencera) - El Brollador de la Devesa. 1912-1925. Josep Maria Co i de Triola. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.
(Ampliar) - Il·lustració del Brollador de la Devesa de Vicenç Huedo per l'Auca de la Devesa, 2025.
(Imatge sencera) - El Brollador de la Devesa, glaçat. 1915. Autor desconegut. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Imatge sencera) - La Devesa. Oli sobre tela, 46 x 46 cms. 1994.
Obra de Santi Roca D. Costa.
Dues dones i una criatura, acompanyades d'una criada, davant del brollador de la Devesa. Ca. 1915. Josep Maria Reitg Martí. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Montserrat Farreras, acompanyada per una dona i un infant, al Brollador dels jardins de la Devesa. 1930. Ferran Fons Navarro. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Grup de alumnes de l'Escolania del Mercadal davant el Brollador de la Devesa. 1935. Ferran Fons Navarro. CRDI - Ajuntament de Girona.
(Ampliar) - Notícia de la reparació del Brollador. Article del diari "El Punt" del 8/8/1981.
El Brollador de la Devesa. 2009.
(Ampliar) - El Brollador sense aigua per la sequera. Maig de 2021.
(Ampliar) - Notícia d'una de les accions sobre la fauna del brollador. "Diari de Girona", 22/2/2022.
-